divendres, 23 de setembre del 2011

100 anys del matrimoni dels meus besavis

La investigació està temporalment aturada, així que la nota d'avui no és per compartir una nova troballa, sinó per commemorar una efemèride.

Avui, 23 de setembre, es compleixen 100 anys del matrimoni dels meus besavis Josep Montaner Bertran i Carmen Arrufat Ferrer.


Va ser el mossèn Pedro Gol, qui els va unir en matrimoni canònic a l'esglèsia de Santa Magdalena de Canyelles. En Josep anava camí de fer 22 anys, mentre que la Carmen els havia complert el mes de juliol. Al casament hi van assistir a més dels pares dels dos contraients, els testimonis Joan Campamà Rosich i Joan Carreras Montaner, naturals de Canyelles.

També, encara que no és xifra rodona, mereix menció el meu quadriavi Martí Colomer Badia, de qui he heretat el meu segon cognom, que va nèixer tal dia com avui de 1791 a Terrassa. Les circumstàncies fan que quan es compleixi el 3r Centenari del seu naixement, qui avui escriu aquestes ratlles no tindrà ocasió de compartir-ho perquè estarà cel·lebrant-ho amb tots ells. Així doncs, quedi constància pels qui pugueu llegir-ho el 2091.

divendres, 16 de setembre del 2011

16-IX-2011, anys esperant aquest dia

Avui fa cent anys que els meus besavis Josep Montaner Bertran i Carmen Arrufat Ferrer, van atorgar Capítols Matrimonials davant el Notari Dn. José Parés Castellví de Vilafranca del Penedès. La llei no permet consultar arxius notarials més recents de 100 anys, si no és amb una autorització judicial. A partir d'ara, doncs, se suposa que no hi haurà impediment per a poder consultar lliurement aquest document. Així que tingui possibilitat, ho consultaré.

Per motius laborals estic molt desconnectat del tema, fa temps que no faig cap consulta presencial, algunes per internet però sense cap fruit. Malgrat tot, aquesta setmana m'ha deparat sorpreses agradables.

Per una banda, la meva cosina Lara, amb la que comparteixo la branca Monset, m'ha comentat que estava de viatge a Limoux (França), lloc on va nèixer Louis Monset Rouch, el meu quadriavi, i em preguntava per la finca Pignols (Alaigne), antiga propietat de la família i lloc on va morir l'any 1877. Em contesta que va poder parlar amb els actuals propietaris i que li van parlar sobre la nostra família i li van mostrar unes fotografies antigues entre les quals sortia un senyor que possiblement era el nostre avantpassat.

Per l'altra banda, el meu cosí Raimon, amb qui comparteixo la branca García va compartir uns certificats de familiars que va aconseguir durant la seva investigació. Entre aquests hi havia la defunció de l'Antonio García Álvarez, germà del meu besavi. Amb les dades extretes i consultant esqueles de l'hemeroteca de La Vanguardia, he arribat a identificar més familiars contemporanis de la branca García-Domingo. Alguns ja s'han introduït a l'arbre en línia de Geneanet, només accessibles per a usuarius autoritzats per la privaditat de dades dels contemporanis.