Avui novament he anat a Terrassa, de fet he anat a Sabadell però l'arxiu estava tancat per Festa Major, així que he aprofitat el viatge arribant-me a Terrassa. He seguit buscant en el fons notarial de Francesc Soler y Ler, aquesta vegada els anys 1812, 1813, 1821, 1822 i 1823, a veure si trobava els capítols matrimonials de Martí Colomer i Maria Forrellat, i tot i que no hi ha hagut sort en aquest sentit, he trobat algunes coses que poden aclarir o embolicar encara més la troca:
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Boada. Mostrar tots els missatges
dilluns, 8 de setembre del 2008
divendres, 29 d’agost del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa
Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa, consultant l'arxiu del Notari Francesc Xavier Huguet Pocorull en el seu manual de l'any 1824, he trobat les següents referències:
Pàg. 101: Pere Antonell, Valentí Vila i Manuel Prat, veïns de la vila de Terrassa convenien i acordaven formar una societat per a la fabricació de panys i franella per un termini de cinc anys. El capital social era de 3.191 lliures, 10 sous i 4 diners que aportaven els socis repartit de la següent manera: Manuel Prat aportava 1.060 lliures, Valentí Vila, n'aportava 1.500, i Pere Antonell les restants 531 lliures, 10 sous i 4 diners. La societat rebia la denominació de Pere Antonell y Cia.
Pàg. 150: En aquesta inscripció Manuel Prat, mestre manyà, reconeix haber rebut de Francesc Galí retribució pels seus treballs realitzats en la seva propietat anomenada Mas Granollachs situada a Santa Perpetua de la Mogoda. Entre altres treballs realitzats, consta: "Primo per fer un balcó de tres rams a escala bells, habetnse hagut de estirar un palm cada muntant y compondrer un pasamans bell y habentlis posat una arroba y vint y una lliuras de ferro que faltaba tot junt val tretse lliuras y set dinets. Ytem, per fer una grua que se ha fet de dos pilans, de dita escala y al cargadó, als clamastechs, la dolla, lo dau y lo ferro que se ha añadit que es de dos arrobas y vint lliuras son valor es catorse lliuras divuit sous y nou diners..."
Dins de l'arxiu del Notari Francesc Soler y Ler, en el seu "Vigesimun tertium manuale" de l'any 1823 consta:
Pàg. 177: Que Joseph Boada Amat, fabricant de panys, de Terrassa reclamava als cònjuges Ramón Cortès i Maria Theresa (Cortès) Boada, un tros de terra de plantada uns 11.000 ceps anomenada Mas Marsans y Maurí, que els cònjuges al·legaven haber rebut de Valentí Boada, besavi difunt de Theresa Boada, i que havia aconseguit en virtut d'establiment a Rabasa morta, fet i firmat per Miquel Marsans i Maurí a favor de Valentí Boada. Es refereixen a una inscripció del Notari Joan Puig, amb data 3 de febrer de 1717. El Joseph Boada, no només els reclama la propietat sinò també la restitució de tots els fruits que han percebut de dita peça de terra des de l'any 1769. Possiblement aquest Joseph Boada Amat, tingui alguna relació familiar llunyana.
En el seu manual de l'any 1824 consten:
Pàg. 359: Joseph Respall, parayre d'Esparreguera, i els cònjuges Mathies Respall, també parayre, i Rosa (Respall) Colomer, reconeixen haber rebut de Martí Colomer Boada, pagès de la vila de Terrassa, sogre i pare dels dits cònjuges, la dot establerta en els Capítols Matrimonials.
Pàg. 407: Pere Colomer Cadafau, demana al Notari la lectura del testament que va deixar el seu oncle Joseph Colomer, Pbre. de la Collegiata de la vila de Terrassa, fill de Joseph Colomer i de Rosa (Colomer) Pujadas, cònjuges difunts de Sant Pere. Els beneficiaris del testament són la seva cunyada Engràcia (Colomer) y Cadafau, vidua de Pere Colomer, i el fill d'aquesta Pere Colomer y Cadafau.
Pàg. 588: Capítols Matrimonals de l'anteriorment esmentat Pere Colomer y Cadafau amb Rosa (Colomer) Marcet, filla de Joseph Marcet, pagès de Sant Joan de Matadepera, difunt, i Catherina (Marcet) Carreras vivent.
Certament, aquest Pere Colomer no aparenta relació directa amb Martí Colomer (pare de Jaume Colomer Forrellat)
Pàg. 596: Capítols Matrimonials del matrimoni ja celebrat entre Joan Colomer y Vall, clavetayre de la vila de Terrassa fill legítim i natural de Martí Colomer, pagès i Anastacia (Colomer) y Vall cònjuges vivents d'una part, amb Maria (Colomer) Samaranch filla de Fermí Samaranch i de Madrona Castellà, cònjuges difunts. En els capítols s'estableix el compromís a integrar a la família i proveïr-la de tot el necessari a Esperesna Marcet, filla de la contraient Maria Samaranch amb el seu anterior difunt espòs Pere Marcet. A l'hora de signar els presents capítols, Martí Colomer reconeixent saber escriure no firma en estar impedit de la mà dreta. L'esmentada Maria Samaranch és padrina de Jaume Colomer Forrellat en el seu bateig eek 8 de febrer de 1826.
Possiblement es tracti del mateix Martí Colomer que el de la pàgina 359.
Pàg. 101: Pere Antonell, Valentí Vila i Manuel Prat, veïns de la vila de Terrassa convenien i acordaven formar una societat per a la fabricació de panys i franella per un termini de cinc anys. El capital social era de 3.191 lliures, 10 sous i 4 diners que aportaven els socis repartit de la següent manera: Manuel Prat aportava 1.060 lliures, Valentí Vila, n'aportava 1.500, i Pere Antonell les restants 531 lliures, 10 sous i 4 diners. La societat rebia la denominació de Pere Antonell y Cia.
Pàg. 150: En aquesta inscripció Manuel Prat, mestre manyà, reconeix haber rebut de Francesc Galí retribució pels seus treballs realitzats en la seva propietat anomenada Mas Granollachs situada a Santa Perpetua de la Mogoda. Entre altres treballs realitzats, consta: "Primo per fer un balcó de tres rams a escala bells, habetnse hagut de estirar un palm cada muntant y compondrer un pasamans bell y habentlis posat una arroba y vint y una lliuras de ferro que faltaba tot junt val tretse lliuras y set dinets. Ytem, per fer una grua que se ha fet de dos pilans, de dita escala y al cargadó, als clamastechs, la dolla, lo dau y lo ferro que se ha añadit que es de dos arrobas y vint lliuras son valor es catorse lliuras divuit sous y nou diners..."
Dins de l'arxiu del Notari Francesc Soler y Ler, en el seu "Vigesimun tertium manuale" de l'any 1823 consta:
Pàg. 177: Que Joseph Boada Amat, fabricant de panys, de Terrassa reclamava als cònjuges Ramón Cortès i Maria Theresa (Cortès) Boada, un tros de terra de plantada uns 11.000 ceps anomenada Mas Marsans y Maurí, que els cònjuges al·legaven haber rebut de Valentí Boada, besavi difunt de Theresa Boada, i que havia aconseguit en virtut d'establiment a Rabasa morta, fet i firmat per Miquel Marsans i Maurí a favor de Valentí Boada. Es refereixen a una inscripció del Notari Joan Puig, amb data 3 de febrer de 1717. El Joseph Boada, no només els reclama la propietat sinò també la restitució de tots els fruits que han percebut de dita peça de terra des de l'any 1769. Possiblement aquest Joseph Boada Amat, tingui alguna relació familiar llunyana.
En el seu manual de l'any 1824 consten:
Pàg. 359: Joseph Respall, parayre d'Esparreguera, i els cònjuges Mathies Respall, també parayre, i Rosa (Respall) Colomer, reconeixen haber rebut de Martí Colomer Boada, pagès de la vila de Terrassa, sogre i pare dels dits cònjuges, la dot establerta en els Capítols Matrimonials.
Pàg. 407: Pere Colomer Cadafau, demana al Notari la lectura del testament que va deixar el seu oncle Joseph Colomer, Pbre. de la Collegiata de la vila de Terrassa, fill de Joseph Colomer i de Rosa (Colomer) Pujadas, cònjuges difunts de Sant Pere. Els beneficiaris del testament són la seva cunyada Engràcia (Colomer) y Cadafau, vidua de Pere Colomer, i el fill d'aquesta Pere Colomer y Cadafau.
Pàg. 588: Capítols Matrimonals de l'anteriorment esmentat Pere Colomer y Cadafau amb Rosa (Colomer) Marcet, filla de Joseph Marcet, pagès de Sant Joan de Matadepera, difunt, i Catherina (Marcet) Carreras vivent.
Certament, aquest Pere Colomer no aparenta relació directa amb Martí Colomer (pare de Jaume Colomer Forrellat)
Pàg. 596: Capítols Matrimonials del matrimoni ja celebrat entre Joan Colomer y Vall, clavetayre de la vila de Terrassa fill legítim i natural de Martí Colomer, pagès i Anastacia (Colomer) y Vall cònjuges vivents d'una part, amb Maria (Colomer) Samaranch filla de Fermí Samaranch i de Madrona Castellà, cònjuges difunts. En els capítols s'estableix el compromís a integrar a la família i proveïr-la de tot el necessari a Esperesna Marcet, filla de la contraient Maria Samaranch amb el seu anterior difunt espòs Pere Marcet. A l'hora de signar els presents capítols, Martí Colomer reconeixent saber escriure no firma en estar impedit de la mà dreta. L'esmentada Maria Samaranch és padrina de Jaume Colomer Forrellat en el seu bateig eek 8 de febrer de 1826.
Possiblement es tracti del mateix Martí Colomer que el de la pàgina 359.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa
Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa he consultat del Fons Notarial els Manuals del Notari Francesc Soler i Ler dels anys 1814, 1819 i 1820, amb força informació referent a la família:
Manual de 1814
Pàg. 82
Joseph de Paz y Montaner, reconeix deure i voler pagar a Joaquim Galí, fabricant de draps resident a la vila de St. Llorenç Savall i natural de Terrassa, la quantitat de 225 lliures moneda catalana, per venda de peça de terra partida vulgarment anomenada del Mas Oller, que afronta a sol ixent part amb Bartomeu Costa pagès i part amb els venedors, i a migdia amb el comprador i a ponent i tramuntana amb Francisco Mitjans Figueras pagès de Terrassa.
Manual de 1819
Pàg. 107 revers
En data 13 de febrer de 1819, Joaquim Sagrera fabricant de draps de Terrassa, en representació de Maria Rosa Vallhonesta y Martí muller de Magí Martí comerciant de la vila y Cort de Madrid, manifesta que la seva representada és hereva dels bens de la seva àvia Maria (Vallhoneta) y Costa, muller que fou de Ramon Vallhonesta llogater de mules de la vila de Terrasa, anomenada en el seu últim vàlid testament que féu i firmà en poder del Notari Ramon de Galves Cavallero en data 25 de juliol de 1805 sembla ser a favor dels seus difunts pares. "Constituït personalment lo memorat D. Joaquim Sagrera en lo nom que acciona, en aquella casa de dos casals amb eixida al detràs de la mateixa situada en la present vila y carrer vulgarment anomenat del Vall, la qual al dia d'avui habita Baldiri Rodó pagès de esta vila a titol de lloguer. Que afronta a sol y vent ab honors D.Joaquim Sagrera, a migdia ab Bartomeu Marcet pagès, a tremuntana ab dit carrer del Vall. Ha pres possessió de ella per dita sa principal entrant y eixint de la mateixa, y per ultim que dantre sol per un rato dins dita casa tenca y obri la porta principal y varias finestras de ella y luego animantse a dit pati o eixida de pas per ella y quedantse tambe sol per un rato en la mateixa... Joaquim Sagrera volia tenir y posehir perpetuament la memorada casa per dita sa principal y per los titols..."
Pàg. 494
El mossèn Valentí Boada de la Parròquia del Pi de Barcelona, per la vacant per defunció del mossèn Cayetano Tucó, va fer presentació i nomenament de dita capellania a favor de Antonio Viñals i subsidiàriament de Pablo Pometa Pbrê. la presentació i expedient d'adjudicació del qual han quedat suspeses pels esdeveniments de la darrera guerra, durant la qual va morir dit Pbrê. Pometa i emprengué la carrera de les armes el referit Antonio Viñals habent arribat notícia ques segueix en el servei com a oficial en el Regiment de Immemorial del Rei, absent a les Andalucies. Per aquests motius ha quedat sense efecte la presentació i nomenament.
Pàg. 525
Joaquim Galí fabricant de draps de la vila de Terrassa, Prohom i Cònsul primer del Gremi de Perayres de Sant Antoni Abat de la Col·legiat i Parròquial Esglèsia de dita vila de Terrassa, Joseph Picanyol mestre futer de la ciutat de Barcelona, Prohom primer del Gremi de Fusters de la mateixa i Miquel Guilera mestre sabater de dita ciutat, els quals en dit respectiu noms i d'Administradors de la causa pia fundada per Pere Joan Mercader que fou de la fundada ciutat present elegits en son últim i vàlid testament que féu i firmà en poder de Montserrat Moral Notari de Barcelona a 11 de setembre de 1785 fan inventari dels ornaments que han trobat en la capella i sacristia de Sant Salvador.
Pàg. 543 revers
Maria (Oliu) y Boada, muller de Francesc Oliu retorcedor de llana de la vila de Terrassa, i Theresa (Cortés) y Boada, muller de Ramon Cortés galoner de la mateixa, són les hereues universals de tots els bens que va deixar en la seva mort, el seu germà Valentí Boada mossèn que va ser de l'Esglèsia del Pi de Barcelona, segons testament que va fer davant el Notari de Barcelona Manuel Maspons Berges, en data 16 de febrer de 1818.
Manual de 1820
Pàg. 112
Ramon Cortés i Francesc Oliu van presentar un plet contra Maria Anna (Cuyàs) i Devesa, reclamant-li el pagament de 2.200 lliures per dos vals signats pel seu difunt marit Josep Cuyàs a favor de Pau Boada Pbrê. de l'Esglèsia del Pi de Barcelona. La vidua s'hi oposa a pagar-los reclamant-los a ells més de 3.000 lliures per la despesa generada durant el temps que va tenir allotjats a casa seva, abans de la guerra el mateix Pau Boada i el seu germà Valentí Boada també Pbrê. que va ser de l'Esglèsia del Pi, mantenint-los i proveïnt-los de tot el necessari d'aliments i rentar i arreglar-los la roba sense haver passat comptes.
Pàg. 403
Lectura del testament de Ramon Vallhonesta, arrier de dita vila de Terrassa fill legítim i natural de Joseph Vallhonesta pagès de la parròquia de Sant Genís d'Horta, Bisbat de Barcelona, i de Marianna (Vallhonesta) Vilomara cònjuges difunts, que entregà escrit per ell a paper clos i serrat amb hòstia vermella, al notari Joseph Vendrell y Salvany, estant detingut al llit de malaltia corporal de la qual tem morir, en el que diu:
"La sepultura al cos meu fahedora al devant de la capella de Ntra. Sra. de la Mercé construhida dins de la colegiata Iglesia de la present vila, la que vull sem sia feta ab quatre oficis semidobles y si mon cadaver no podre ser enterrat en lo dit lloch deixo a la disposicio de mos marmessors lo lloch de meu enterro. 200 misas xerradas, 100 a la colegiata de la present vila y 100 en la Iglesia de Sant Francesc de la mateixa vila..."
Segueix el testament manifestant voler que es segueixi mantenint el seu germà Joseph pels 27 o 28 anys treballant amb ell. Afirma haver satisfet la dot a la seva filla Antonia pel seu matrimoni amb Domingo Cortés perxer, no llegant res als fills de dits cònjuges Ramon, Pere, Antonia i Maria. Deixa a cada una de les seves filles: Cecília i Marianna donzelles la quantitat de 50 lliures barceloneses i una calaixera amb la roba corresponent, i als seus fills: Joseph i Ramon la quantitat de 75 lliures barceloneses a cadascun a pagar en col·locació de matrimoni.
Manual de 1814
Pàg. 82
Joseph de Paz y Montaner, reconeix deure i voler pagar a Joaquim Galí, fabricant de draps resident a la vila de St. Llorenç Savall i natural de Terrassa, la quantitat de 225 lliures moneda catalana, per venda de peça de terra partida vulgarment anomenada del Mas Oller, que afronta a sol ixent part amb Bartomeu Costa pagès i part amb els venedors, i a migdia amb el comprador i a ponent i tramuntana amb Francisco Mitjans Figueras pagès de Terrassa.
Manual de 1819
Pàg. 107 revers
En data 13 de febrer de 1819, Joaquim Sagrera fabricant de draps de Terrassa, en representació de Maria Rosa Vallhonesta y Martí muller de Magí Martí comerciant de la vila y Cort de Madrid, manifesta que la seva representada és hereva dels bens de la seva àvia Maria (Vallhoneta) y Costa, muller que fou de Ramon Vallhonesta llogater de mules de la vila de Terrasa, anomenada en el seu últim vàlid testament que féu i firmà en poder del Notari Ramon de Galves Cavallero en data 25 de juliol de 1805 sembla ser a favor dels seus difunts pares. "Constituït personalment lo memorat D. Joaquim Sagrera en lo nom que acciona, en aquella casa de dos casals amb eixida al detràs de la mateixa situada en la present vila y carrer vulgarment anomenat del Vall, la qual al dia d'avui habita Baldiri Rodó pagès de esta vila a titol de lloguer. Que afronta a sol y vent ab honors D.Joaquim Sagrera, a migdia ab Bartomeu Marcet pagès, a tremuntana ab dit carrer del Vall. Ha pres possessió de ella per dita sa principal entrant y eixint de la mateixa, y per ultim que dantre sol per un rato dins dita casa tenca y obri la porta principal y varias finestras de ella y luego animantse a dit pati o eixida de pas per ella y quedantse tambe sol per un rato en la mateixa... Joaquim Sagrera volia tenir y posehir perpetuament la memorada casa per dita sa principal y per los titols..."
Pàg. 494
El mossèn Valentí Boada de la Parròquia del Pi de Barcelona, per la vacant per defunció del mossèn Cayetano Tucó, va fer presentació i nomenament de dita capellania a favor de Antonio Viñals i subsidiàriament de Pablo Pometa Pbrê. la presentació i expedient d'adjudicació del qual han quedat suspeses pels esdeveniments de la darrera guerra, durant la qual va morir dit Pbrê. Pometa i emprengué la carrera de les armes el referit Antonio Viñals habent arribat notícia ques segueix en el servei com a oficial en el Regiment de Immemorial del Rei, absent a les Andalucies. Per aquests motius ha quedat sense efecte la presentació i nomenament.
Pàg. 525
Joaquim Galí fabricant de draps de la vila de Terrassa, Prohom i Cònsul primer del Gremi de Perayres de Sant Antoni Abat de la Col·legiat i Parròquial Esglèsia de dita vila de Terrassa, Joseph Picanyol mestre futer de la ciutat de Barcelona, Prohom primer del Gremi de Fusters de la mateixa i Miquel Guilera mestre sabater de dita ciutat, els quals en dit respectiu noms i d'Administradors de la causa pia fundada per Pere Joan Mercader que fou de la fundada ciutat present elegits en son últim i vàlid testament que féu i firmà en poder de Montserrat Moral Notari de Barcelona a 11 de setembre de 1785 fan inventari dels ornaments que han trobat en la capella i sacristia de Sant Salvador.
Pàg. 543 revers
Maria (Oliu) y Boada, muller de Francesc Oliu retorcedor de llana de la vila de Terrassa, i Theresa (Cortés) y Boada, muller de Ramon Cortés galoner de la mateixa, són les hereues universals de tots els bens que va deixar en la seva mort, el seu germà Valentí Boada mossèn que va ser de l'Esglèsia del Pi de Barcelona, segons testament que va fer davant el Notari de Barcelona Manuel Maspons Berges, en data 16 de febrer de 1818.
Manual de 1820
Pàg. 112
Ramon Cortés i Francesc Oliu van presentar un plet contra Maria Anna (Cuyàs) i Devesa, reclamant-li el pagament de 2.200 lliures per dos vals signats pel seu difunt marit Josep Cuyàs a favor de Pau Boada Pbrê. de l'Esglèsia del Pi de Barcelona. La vidua s'hi oposa a pagar-los reclamant-los a ells més de 3.000 lliures per la despesa generada durant el temps que va tenir allotjats a casa seva, abans de la guerra el mateix Pau Boada i el seu germà Valentí Boada també Pbrê. que va ser de l'Esglèsia del Pi, mantenint-los i proveïnt-los de tot el necessari d'aliments i rentar i arreglar-los la roba sense haver passat comptes.
Pàg. 403
Lectura del testament de Ramon Vallhonesta, arrier de dita vila de Terrassa fill legítim i natural de Joseph Vallhonesta pagès de la parròquia de Sant Genís d'Horta, Bisbat de Barcelona, i de Marianna (Vallhonesta) Vilomara cònjuges difunts, que entregà escrit per ell a paper clos i serrat amb hòstia vermella, al notari Joseph Vendrell y Salvany, estant detingut al llit de malaltia corporal de la qual tem morir, en el que diu:
"La sepultura al cos meu fahedora al devant de la capella de Ntra. Sra. de la Mercé construhida dins de la colegiata Iglesia de la present vila, la que vull sem sia feta ab quatre oficis semidobles y si mon cadaver no podre ser enterrat en lo dit lloch deixo a la disposicio de mos marmessors lo lloch de meu enterro. 200 misas xerradas, 100 a la colegiata de la present vila y 100 en la Iglesia de Sant Francesc de la mateixa vila..."
Segueix el testament manifestant voler que es segueixi mantenint el seu germà Joseph pels 27 o 28 anys treballant amb ell. Afirma haver satisfet la dot a la seva filla Antonia pel seu matrimoni amb Domingo Cortés perxer, no llegant res als fills de dits cònjuges Ramon, Pere, Antonia i Maria. Deixa a cada una de les seves filles: Cecília i Marianna donzelles la quantitat de 50 lliures barceloneses i una calaixera amb la roba corresponent, i als seus fills: Joseph i Ramon la quantitat de 75 lliures barceloneses a cadascun a pagar en col·locació de matrimoni.
divendres, 22 de febrer del 2008
Sobre els Vinyals
En el bateig de Rosa Oliu Boada, filla de Francesc Oliu i Maria Boada Vinyals, apareix com a padrina Magdalena, muller d'Anton Vinyals, passamaner habitant de Vilafranca del Penedès.
Aquesta informació que rebo, el 23 d'agost de 2006 per un parent llunyà, fa sospitar que Anton Vinyals pugui tenir una propera relació familiar amb Maria Vinyals.
Amb data 2 de febrer de 2008, en el volum de Capítols Matrimonials del Notari Jaume Mullol Ferrer de Vilafranca del Penedès (AHC Alt Penedès) que comprèn els anys de 1790 a 1799 trobo el següent:
Pàg. 54:
Capítols Matrimonials, de l'enllaç ja celebrat entre Anton Viñals menor de dies fadrí, passamaner fill legítim i natural d'altre Anton Viñals major de dies també passamaner i de Magdalena (Viñals) y Ricart cònjuges vivents, tots de la present vila de Vilaranca d'una part, amb la honesta Josepha Devesa donsella filla legítima i natural de Domingo Devesa candaler i adroguer difunt i de Felicia (Devesa) y Jorba muller sua vivint, de la ciutat de Manresa.
En aquesta inscripció es refereix a Pau Boada, prevere de l'Esglèsia de Santa Maria del Pi, donant a entendre una relació familiar però sense determinar quina.
Finalment, el 21 de febrer de 2008, vaig a cercar el matrimoni a la Parròquia de Santa Maria del Penedès, en el llibre de desposoris que comprèn els anys que van de 1734 al 1758, es relaciona:
Pàg. 263
"Als dinou de mars de mil set sens sinquanta, en la Iglesia Parroquia de Vilafranca de Panades, avent precedit las tres monicions acostumades la ultima lo dia 15 de dit mes y any ab las degudas preguntas y supostos, explicant lo mutuo consentiment ab paraules de present, devota forma... foren units en matrimoni Anton Vinyals fadrí pasamaner habitat de esta part devuyt mesos en Vilafranca de Panades y antes de esta part de deu anys habitant en la parroquia de Santa Maria del Mar de Barna natural emparo de la Parroquia de sata Maria del Puig, terma de Esparraguera del dit Bisbat, fill legítim y natural de Joseph Vinyals quondam pages de dita parroquia de Santa Maria del Puig difunt, y de Marianna (Vinyals) y Ferrer muller de aquell vivint de una part, ab la honesta Magdalena Ricart donsella filla legítima y natural de Joseph Ricart paller de dita vila y de Josepa (Ricart) y vives cònjuges vivints per altre = asisti al matrimoni lo Rt. Dr. Vinyals prê vicari per fe quo, y subdegà del Panades = essent present per los testimonis lo Rt. Joan Ricart prê y Francisco Pares sastre..."
La conclusió és que Anton Vinyals Ferrer i Maria Vinyals, muller de Pau Boada siguin germans, pendent de confirmar-ho.
dimecres, 20 de febrer del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa
Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa he consultat del Fons Notarial els Manuals del Notari Francesc Soler i Ler dels anys 1815 al 1818, el més interessant que he trobat i desvetlla algunes noves informacions és:
Manual de 1815
Pàg. 298
Joaquim Galí Suris fabricant de draps de la vila de Terrassa, atorga "todo su poder cumplido, libre, lleno y bastante, qual de derecho se requiere a" Miquel Vallhonesta, comerciant resident a Madrid, absent en l'atorgament.
Pàg. 355
Gertrudis (Boada) Bertran y Pujol, vidua de Joseph Boada ordena procurador seu a Raymundo Cortés, galoner veí de Terrassa i gendre seu.
Manual de 1816
Pàg. 200 revers
Testament de "Gertrudis (Boada), vidua de Joseph Boada candeler, filla legítima de Francisco Bertran apotecari de la propia vila (Terrassa) i de Theresa Bertran y Pujol conjuges difunts... Ramon Cortes parxer son gendre... Maria Cortés Boada sa filla y als pare y fill Joseph y Anton Bentalló apotecari de la citada vila..."
Ordenava celebrar quatre oficis dobles ordinaris, i un d'igual al cap de l'any del dia que esdevindrà la seva mort conforme està previngut i ordenat en el testament de dit son marit, a més de oficis en l'ànima del seu marit a celebrar en el dia 10 d'abril, i una altra missa en sufragi de l'ànima de Pau Anton Boada fill seu, celebradora en el dia que esdevingui la seva mort, pagant per tot lo sobredit de sons béns en la caritat acostumada.
En el mateix es referia a sa germana Francisca (Reynal) y Bertran i a les seves filles Gertrudis (Puigmartí) y Boada, vidua de Rafel Puigmartí i a Josefa (Cortès) y Boada.
"...a la casa del Raval a diez y ocho de abril de mil ochocientos diez y seis."
Manual de 1817
Pàg. 199
Capítols Matrimonials entre Pau Carreras pagès de la Parròquia de Sant Martí de Sarvet amb Theresa Boada y Rovira, filla legítima de Joseph Boada y Casanovas peraire i de Rosa (Boada) y Rovira cònjuges difunts de la vila de Terrassa. En representació de la núvia, el seu germà Pau Boada y Rovira.
Aparentment no té res a veure aquesta família amb els Boada de la meva branca.
Manual de 1818
Pàg. 630
Capítols Matrimonials entre Mariano Oliart fabricant de draps de la vila de Terrassa amb Josepha (Oliart) y Boada, filla legítima de Pau Boada, mestre manyà de la pròpia vila i de Josepha (Boada) y Cuset cònjuges vivint.
Aparentment aquests tampoc tenen res a veure amb la meva branca Boada.
Manual de 1815
Pàg. 298
Joaquim Galí Suris fabricant de draps de la vila de Terrassa, atorga "todo su poder cumplido, libre, lleno y bastante, qual de derecho se requiere a" Miquel Vallhonesta, comerciant resident a Madrid, absent en l'atorgament.
Pàg. 355
Gertrudis (Boada) Bertran y Pujol, vidua de Joseph Boada ordena procurador seu a Raymundo Cortés, galoner veí de Terrassa i gendre seu.
Manual de 1816
Pàg. 200 revers
Testament de "Gertrudis (Boada), vidua de Joseph Boada candeler, filla legítima de Francisco Bertran apotecari de la propia vila (Terrassa) i de Theresa Bertran y Pujol conjuges difunts... Ramon Cortes parxer son gendre... Maria Cortés Boada sa filla y als pare y fill Joseph y Anton Bentalló apotecari de la citada vila..."
Ordenava celebrar quatre oficis dobles ordinaris, i un d'igual al cap de l'any del dia que esdevindrà la seva mort conforme està previngut i ordenat en el testament de dit son marit, a més de oficis en l'ànima del seu marit a celebrar en el dia 10 d'abril, i una altra missa en sufragi de l'ànima de Pau Anton Boada fill seu, celebradora en el dia que esdevingui la seva mort, pagant per tot lo sobredit de sons béns en la caritat acostumada.
En el mateix es referia a sa germana Francisca (Reynal) y Bertran i a les seves filles Gertrudis (Puigmartí) y Boada, vidua de Rafel Puigmartí i a Josefa (Cortès) y Boada.
"...a la casa del Raval a diez y ocho de abril de mil ochocientos diez y seis."
Manual de 1817
Pàg. 199
Capítols Matrimonials entre Pau Carreras pagès de la Parròquia de Sant Martí de Sarvet amb Theresa Boada y Rovira, filla legítima de Joseph Boada y Casanovas peraire i de Rosa (Boada) y Rovira cònjuges difunts de la vila de Terrassa. En representació de la núvia, el seu germà Pau Boada y Rovira.
Aparentment no té res a veure aquesta família amb els Boada de la meva branca.
Manual de 1818
Pàg. 630
Capítols Matrimonials entre Mariano Oliart fabricant de draps de la vila de Terrassa amb Josepha (Oliart) y Boada, filla legítima de Pau Boada, mestre manyà de la pròpia vila i de Josepha (Boada) y Cuset cònjuges vivint.
Aparentment aquests tampoc tenen res a veure amb la meva branca Boada.
dilluns, 21 d’agost del 2006
Uns nous "cosins" llunyans
Navegant per internet, m'ensopego amb la web de la Genealogia dels descendents de Josep Escudé Vicens i Josepa Galí Coll de Terrassa.
http://personal.iddeo.es/escunova
Allà veig que també tenen l'enllaç Galí-Suris com el meu Joaquim Galí Suris contacto amb ells per verificar si és o no casualitat, i em confirmen que el Joaquim és germà de Josefa Galí Suris que es casa amb el que sembla ser cosí seu Joan Bta. Galí Suris. D'aquí extrec el nom dels seus pares: Francesc Galí i Ignàsia Suris.
A més, resulta que el genealogista de la família, Jordi Miralda, comparteix amb mi també la branca Cortès, tenint com a avantpassada a Antònia germana del meu Josep Oriol Cortès Boada, fills de Ramon Cortès Vallhonrat i Teresa Boada. Ens proposem trobar-nos algun dia i investigar plegats les dues branques comunes.
http://personal.iddeo.es/escunova
Allà veig que també tenen l'enllaç Galí-Suris com el meu Joaquim Galí Suris contacto amb ells per verificar si és o no casualitat, i em confirmen que el Joaquim és germà de Josefa Galí Suris que es casa amb el que sembla ser cosí seu Joan Bta. Galí Suris. D'aquí extrec el nom dels seus pares: Francesc Galí i Ignàsia Suris.
A més, resulta que el genealogista de la família, Jordi Miralda, comparteix amb mi també la branca Cortès, tenint com a avantpassada a Antònia germana del meu Josep Oriol Cortès Boada, fills de Ramon Cortès Vallhonrat i Teresa Boada. Ens proposem trobar-nos algun dia i investigar plegats les dues branques comunes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)