Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa

Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa, consultant l'arxiu del Notari Francesc Xavier Huguet Pocorull en el seu manual de l'any 1824, he trobat les següents referències:

Pàg. 101: Pere Antonell, Valentí Vila i Manuel Prat, veïns de la vila de Terrassa convenien i acordaven formar una societat per a la fabricació de panys i franella per un termini de cinc anys. El capital social era de 3.191 lliures, 10 sous i 4 diners que aportaven els socis repartit de la següent manera: Manuel Prat aportava 1.060 lliures, Valentí Vila, n'aportava 1.500, i Pere Antonell les restants 531 lliures, 10 sous i 4 diners. La societat rebia la denominació de Pere Antonell y Cia.

Pàg. 150: En aquesta inscripció Manuel Prat, mestre manyà, reconeix haber rebut de Francesc Galí retribució pels seus treballs realitzats en la seva propietat anomenada Mas Granollachs situada a Santa Perpetua de la Mogoda. Entre altres treballs realitzats, consta: "Primo per fer un balcó de tres rams a escala bells, habetnse hagut de estirar un palm cada muntant y compondrer un pasamans bell y habentlis posat una arroba y vint y una lliuras de ferro que faltaba tot junt val tretse lliuras y set dinets. Ytem, per fer una grua que se ha fet de dos pilans, de dita escala y al cargadó, als clamastechs, la dolla, lo dau y lo ferro que se ha añadit que es de dos arrobas y vint lliuras son valor es catorse lliuras divuit sous y nou diners..."

Dins de l'arxiu del Notari Francesc Soler y Ler, en el seu "Vigesimun tertium manuale" de l'any 1823 consta:

Pàg. 177: Que Joseph Boada Amat, fabricant de panys, de Terrassa reclamava als cònjuges Ramón Cortès i Maria Theresa (Cortès) Boada, un tros de terra de plantada uns 11.000 ceps anomenada Mas Marsans y Maurí, que els cònjuges al·legaven haber rebut de Valentí Boada, besavi difunt de Theresa Boada, i que havia aconseguit en virtut d'establiment a Rabasa morta, fet i firmat per Miquel Marsans i Maurí a favor de Valentí Boada. Es refereixen a una inscripció del Notari Joan Puig, amb data 3 de febrer de 1717. El Joseph Boada, no només els reclama la propietat sinò també la restitució de tots els fruits que han percebut de dita peça de terra des de l'any 1769. Possiblement aquest Joseph Boada Amat, tingui alguna relació familiar llunyana.

En el seu manual de l'any 1824 consten:

Pàg. 359: Joseph Respall, parayre d'Esparreguera, i els cònjuges Mathies Respall, també parayre, i Rosa (Respall) Colomer, reconeixen haber rebut de Martí Colomer Boada, pagès de la vila de Terrassa, sogre i pare dels dits cònjuges, la dot establerta en els Capítols Matrimonials.

Pàg. 407: Pere Colomer Cadafau, demana al Notari la lectura del testament que va deixar el seu oncle Joseph Colomer, Pbre. de la Collegiata de la vila de Terrassa, fill de Joseph Colomer i de Rosa (Colomer) Pujadas, cònjuges difunts de Sant Pere. Els beneficiaris del testament són la seva cunyada Engràcia (Colomer) y Cadafau, vidua de Pere Colomer, i el fill d'aquesta Pere Colomer y Cadafau.

Pàg. 588: Capítols Matrimonals de l'anteriorment esmentat Pere Colomer y Cadafau amb Rosa (Colomer) Marcet, filla de Joseph Marcet, pagès de Sant Joan de Matadepera, difunt, i Catherina (Marcet) Carreras vivent.
Certament, aquest Pere Colomer no aparenta relació directa amb Martí Colomer (pare de Jaume Colomer Forrellat)

Pàg. 596: Capítols Matrimonials del matrimoni ja celebrat entre Joan Colomer y Vall, clavetayre de la vila de Terrassa fill legítim i natural de Martí Colomer, pagès i Anastacia (Colomer) y Vall cònjuges vivents d'una part, amb Maria (Colomer) Samaranch filla de Fermí Samaranch i de Madrona Castellà, cònjuges difunts. En els capítols s'estableix el compromís a integrar a la família i proveïr-la de tot el necessari a Esperesna Marcet, filla de la contraient Maria Samaranch amb el seu anterior difunt espòs Pere Marcet. A l'hora de signar els presents capítols, Martí Colomer reconeixent saber escriure no firma en estar impedit de la mà dreta. L'esmentada Maria Samaranch és padrina de Jaume Colomer Forrellat en el seu bateig eek 8 de febrer de 1826.
Possiblement es tracti del mateix Martí Colomer que el de la pàgina 359.