Adversidad (Once Ramas)

Once ramas brotaron de tu corazón,
cinco primaveras interrumpidas,
tu llanto se esconde en tu nombre,
en silencio, postrada en tu cama,
el recuerdo de la adversidad sufrida,
por la muerte vivida en tus días.

Allí donde estés,
que la Felicidad de tus hijos te acompañe
todos los días.

(A la meva besàvia Felicidad Martínez Roca, el dia del seu sant)

 

Il·lustració gentilesa de Camelia Davidescu

Sobre Engràcia Roca i la família Torra Sala

Engràcia Roca Gimfeu, casada en primeres núpcies amb el militar Mauricio Martínez Martínez, és la mare de la meva besàvia Felicidad Martínez Roca. En segones núpcies, es va casar amb Josep Torra Sala, natural de Calaf.

El casament de la seva filla Felicidad amb en Manuel García Álvarez, és tot un misteri. No hi ha manera de trobar-lo, pressumptament es va celebrar a Barcelona, però en cap Registre ha aparescut. Se sap que és anterior a l'agost de 1902, com es desprén de l'oferiment del seu domicili al Carrer Rosselló, 177, 3r 1a.


També se sap que la seva mare i el seu segon marit Josep Torra, tenien una botiga al Carrer Bailén, 79 de Barcelona, com es detalla en la esquela de Josep Torra publicada a La Vanguardia del dia 1 d'octubre de 1905.


S'havia comentat en àmbit familiar, que Josep Torra pertanyia a la societat Banca Soler y Torra Hermanos que va ser absorbit pel Banco Santander. Sembla ser que no era així, sino que era el seu germà Ramon, com es fa referència en l'esquela de la seva cunyada Dolores Closa Piqué, vídua de Ramon Torra Sala, besavi de Alberto Alcocer Torra (marit d'Esther Koplowitz), publicada a La Vanguardia el dia 18 d'octubre de 1935.

En l'esquela de la mare del Josep Torra, la Sra. Josefa Sala Vilaseca, vídua de Isidre Torra, es fa esment a la societat P. Torra y Sala, del seu fill Pedro.

Arrels gironines I (Els Roca)

La generació més contemporànea natural de la provincia de Girona és Engràcia Roca Gimfeu, nascuda a Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el 29 d'octubre de 1855, i que morí a Barcelona. Referent al seu matrimoni amb Mauricio Martínez Martínez, militar d'arrels sorianes, es pot suposar que es van conèixer entre el 1876 i el 1877 anys durant els que va estar destinat a Figueres, tot i que no es pot assegurar que fos ni aquí ni durant aquest període que es celebrés el matrimoni. Posteriorment, anà destinat a Barcelona i a Igualada on va nèixer la primera filla, la Felicidad, el 1880.
Tornant a l'arbre ascendent de l'Engràcia, els seus pares, Sebastià Roca Güell i Innocència Gifreu Russell (o Gimfeu) segons l'ocasió, amb diferent escriptura, eren naturals d'Olot i de Peralada respectivament.
En aquest capítol detallaré les arrels de la família Roca i Güell que radiquen a la comarca de la Garrotxa, en base a les inscripcions localitzades en els llibres sagrats de la Diocesi de Girona microfilmats a Familysarch.

Sebastià Roca Güell, va nèixer a Olot el 3 de febrer de 1813 i va ser batejat a l'endemà a la Parròquia de Sant Esteve. En Sebastià és la 8a generació dels Roca nascuda a Olot, una branca que es remunta a finals del segle XVI, passant per Agustí Roca Bellver, nascut el25 de gener de 1769, que es casa amb Gerònima Güell Cos, el 10 de novembre de 1799; Gregori Roca Bartris, nascut el 9 d'abril de 1734, i casat amb Francisca Bellver Solanich el 16 d'agost de 1762; Antoni Roca Gou, nascut després del 1698 i casat amb Maria Bartris el 19 de desembre de 1723; Mariano Roca Bover, nascut vers el 1678 i casat el 28 de maig de 1698 amb Esperanza Gou Bolós; Antoni Roca Coromina, de qui només se sap que va casar-se l'11 de desembre de 1647 amb Magdalena Bover; Joan Roca que es va casar el 6 de juny de 1626 amb Marianna Coromina; i la darrera generació que és Francesch Roca que es casà amb una Catherina cap a finals de segle XVI i principi del XVII.

Més informació completa i actualitzada en l'arbre en línia a Geneanet