He trobat a internet un treball del genealogista Esteve Canyameres, en el que analitza la genealogia dels Amat de Sabadell, branca a la que pertany Narcissa Amat i Salvany, esposa de Pere Joan Salt. En el seu treball es deixa al descobert la falsificació de la genealogia, vers l'any 1753, per part de Francesc Amat i Oriac i el seu fill Josep Amat i Ferrer (cosí de la Narcissa) que aspirava a la canongia de la Catedral de Sevilla per la qual necessitava demostrar la seva puresa de sang.
De la genealogia dels avantpassats de Narcissa Amat, se n'estreuen les següents dades:
Narcissa era la tercera dels sis fills del matrimoni entre Joan Amat i Oriac i Isabel Salvany i Pujades, els quals es van casar cap el 1699 en què van fer Capítols Matrimonials; els altres fills són per aquest ordre: Teresa, casada amb Lluís Mates; Joan, casat amb Francesca Calçada Rovira; Maria, casada amb Jaume Petit; Francesca, casada amb Jaume Simón; i Feliu, prevere que fou beneficiat de Sabadell i que va ser l'enllaç familiar que participà en la falsificació de documents. en Jaume Petit, és el que apareixia en un plet amb Pere Joan Salt que li reclamava un deute al seu fill Joan Petit (Arxiu Històric de Sabadell, AMH 2223/17 - 10/05/1769).
Joan Amat i Oriac, nascut el 1683 i mort després del 1736 en què va fer testament, va ser el primer fill i per tant hereu del matrimoni de Maties Amat i Volart amb Esperança Oriac i Vilar (5/3/1673, AHS: Escrivania, documentació solta) que a més van tenir altres tres fills: Maria, casada am Narcís Casanoves; Francesc, casat amb Teresa Ferrer i Torruella, el promotor de la falsificació i del que es deia "desde incierta fortuna en el oficio de tendero en Barcelona, por los años de 1750 fue asentista general de provisiones de paja por el Rey en Andalucía, luego Tesorero del Infante Cardenal Don Luís, Arzobispo de Sevilla, donde se mereció la más alta reputación y aplauso distinguido en toda aquella tierra, hasta que quebró y tuvo que retirarse con uno de sus hijos, ya Canónigos, en 1755"; i Josep de Sant Tomàs, religiós josepet.
Maties Amat i Volart, nascut a Castellar del Vallès l'any 1645 i mort després del 1708 any que va atorgar testament en data 11/9/1708 davant el Notari Joan Baptista Asbert, Llibre testaments (1703-1729), va ser el tercer dels quatre fills del matrimoni de Joan Amat amb Jerónima Volart, casats l'any 1642. Els altres fills eren: en Joan, l'hereu que es casà amb Maria Samsó i Coll, pubilla del molí del mas Carbó (actualment el Molía Amat) de Sant Vicenç de Jonqueres, el que motivà el trasllat de tota la família inclus del Maties a aquesta parròquia; els altres van ser la Margarida que es va casar amb Joan Travesset i la Maria que es casà amb Esteve Torrella.
En Maties, posteriorment s’establí a Sabadell iniciant la línia que anomenem Amat de Sabadell. Era un cabaler d’ofici moliner de draps que va fer fortuna a finals del segle XVII, fent de botiguer de teles a la vila de Sabadell. La seva muller, Esperança Oriac i Vilar, era de la important masia de Ca n’Oriac de la parròquia de Sant Julià d’Altura (antic terme de Sant Pere de Terrassa).
En Maties va ser un dels objectes de falsificació per a la provació de noblesa, on es va posar el seu nom com a Conseller de Sabadell els anys 1676, 1684, 1691 i 1696 on analitzat amb el lector de raig ultravioleta es detecta que va ser rascat el nom original i posat el nom amb una tinta diferent. Els Consellers reals eren respectivament: Francesc Rifós, Joan Mimó, Joan Bosc i Josep Alzina.
Joan Amat i Vallhonrat? possiblement sigui aquest el segon cognom, ja que la falsificació es construeix lligant persones que havien existit, de ser així els seus pares serien Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui) i de Caterina Vallhonrat i Gener, casats vers el 1599 en què atorguen Capítols Matrimonials.
Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui), pagès, era fill de Joan Amat i Serra casat amb Joana Fulló vers el 1557 en què atorguen Capítols Matrimonials. En enviduar de la seva primera esposa Caterina Vallhonrat va casar-se amb Elisabet Regàs, vidua de Santa Perpètua de Mogoda, amb qui va fer Capítols Matrimonials l'any 1615.
Joan Amat i Serra (segons l'arbre genealògic falsificat, remplaçat per Joan Miquel Amat d'Orde i Palou, casat amb Maria Àngela Salvany i Masferrer) era fill de Joan Amat de l’Abellar i Mata Sobirana, cabaler de la masia de Ca n’Amat de les Farines del terme de Terrassa i de Joana Serra, pubilla de la vila de Sabadell i casats vers el 1515, segons Capítols Matrimonials. Segons la falsificació els seus pares eren doncs en Serapi Amat de Palou i n'Aldonça, els quals van tenir de fill a Enric Amat de Palou que va tenir dues filles.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sabadell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sabadell. Mostrar tots els missatges
dimecres, 17 de desembre del 2008
dilluns, 15 de setembre del 2008
A Sabadell buscant sobre els Salt
Avui he estat a l'Arxiu de Sabadell, per tal d'extreure més informació de l'inventari de protocols del Fons de la Cort del Batlle de Sabadell. Aquesta és la informació que he extret de cadascun, la qual conté poca informació genealògica però sí permet conèixer anècdotes dels meus avantpassats:
AMH 2223/17 (10/05/1769)
Pere Joan Salt (agent) pagès i peraire de Sabadell insta al Batlle de Sabadell, Josep Durán Cuyàs, per a que citi a Joan Petit (reu) pagès de la mateixa vila, per a que en judici i mitjançant jurament respongui si l'agent, i Jaume Petit, pare del reu havien tingut entre ells comptes, al que respon que és veritat, però que ja no li deu res. L'agent reclama que el reu sigui condemnat a haver-li de pagar la quantitat de 45 lliures, 9 sous i 4 diners, en cumpliment de tots els deutes pendents adquirits no només amb el difunt pare sinó també amb el propi Joan Petit, tal com acreditarà amb el llibre de dèbit i crèdit, a l'hora que Joan Petit adverteix que justificarà també.
AMH 2208/16 (18/03/1735)
El Doctor en medicina Josep Pereller i Josep Cabanyes, pagès, tots dos de la vila de Sabadell, denuncien a Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill respectivament, perquè el passat dia 15 entres les 3 i les 4 de la tarda passaven per les vinyes situades a la partida anomenada Collsalarca i el mateix dia també per la nit van passar dits pare i fill Salt junt amb altres, sent publicat el Ban.
Jacint Salt manifesta que desde temps immemorial, tant ell com els seus antecessors han usat el camí que travessa per les vinyes de dits Pereller i Cabanyes així a peu com a cavall, per tal de cultivar i recollir els fruits de la peça de vinya que tenen a la partida Collsalarca del terme de Terrassa, ja que no existeix altre paratge per on passar, sinó amb molta dificultat, i que dit camí el necessiten per a portar l'aigua de la fonta propera al Camí Real per als jornalers.
Els esmentats Pereller i Cabanyes, diuen que per passar per el Camí Real de Sabadell a Manresa a les vinyes de Collsalarca, s'ha de prendre el Camí Real de Castellar i per ell s'entra a les vinyes per un altre antic camí anomenat Camí de les Vinyes de Collsalarca, i que per aquí han de passar els esmentats Salt.
AMH 2204/04 (17/10/1726)
Josep Lluc, en representació de Francesc Muntau, Prevere de Caldes de Montbui, reclama a Josep Cruz la quantitat de 36 lliures que la seva tia, Maria Salt Cruz, vidua, en concepte d'unes pensions d'un censal pagadores en dos terminis, el dia de la Verge d'Agost de 1725 i 1726 de 18 lliures cadascuna.
AMH 2202/13 (02/05/1720)
Feliu Turull, nebot de Jaume Turull, es converteix en hereu universal en haver mort sense descendència els fills de l'esmentat Jaume. Aquest adquireix els seus béns, entre els quals consta una casa a la Plaça Major, que en el dia d'avui està habitada sense causa ni raó, Maria Salt, vidua, i una vinya situada en la partida coneguda com Sant Iscle ocupada sense causa, raó ni títol per Josep Cruz.
"20. Posa que dita casa mencionada en lo article antecedent vuy en dia es tinguda y posehida per Maria Salt viuda dexada de Feliu Salt sastre y per tal publicament tinguda y reputada disposant de aquella com de cosa propia com aixi constar a les alegacions dels testimonis per esta part ministradors y altrament nou negará la dita Maria Salt viuda responent personalment y es cert."
El plec conté un document en llatí, que esmenta a Pere Joan Salt i Josep Cruz que van ser nomenats per Jaume Turull com a tutors i curadors de la persona i els béns del seu fill Francesc. Allà justifiquen la venda de la casa a Feliu Salt, a travès d'escriptura amb el Notari Emanuel Teixidor en data 19 de febrer de 1692 en poder del Notari Domingo Rojas en data 8 de febrer de 1695. A Pere Joan Salt, el va substituir com a curador el seu fill també anomenat Pere Joan Salt.
AMH 2223/17 (10/05/1769)
Pere Joan Salt (agent) pagès i peraire de Sabadell insta al Batlle de Sabadell, Josep Durán Cuyàs, per a que citi a Joan Petit (reu) pagès de la mateixa vila, per a que en judici i mitjançant jurament respongui si l'agent, i Jaume Petit, pare del reu havien tingut entre ells comptes, al que respon que és veritat, però que ja no li deu res. L'agent reclama que el reu sigui condemnat a haver-li de pagar la quantitat de 45 lliures, 9 sous i 4 diners, en cumpliment de tots els deutes pendents adquirits no només amb el difunt pare sinó també amb el propi Joan Petit, tal com acreditarà amb el llibre de dèbit i crèdit, a l'hora que Joan Petit adverteix que justificarà també.
AMH 2208/16 (18/03/1735)
El Doctor en medicina Josep Pereller i Josep Cabanyes, pagès, tots dos de la vila de Sabadell, denuncien a Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill respectivament, perquè el passat dia 15 entres les 3 i les 4 de la tarda passaven per les vinyes situades a la partida anomenada Collsalarca i el mateix dia també per la nit van passar dits pare i fill Salt junt amb altres, sent publicat el Ban.
Jacint Salt manifesta que desde temps immemorial, tant ell com els seus antecessors han usat el camí que travessa per les vinyes de dits Pereller i Cabanyes així a peu com a cavall, per tal de cultivar i recollir els fruits de la peça de vinya que tenen a la partida Collsalarca del terme de Terrassa, ja que no existeix altre paratge per on passar, sinó amb molta dificultat, i que dit camí el necessiten per a portar l'aigua de la fonta propera al Camí Real per als jornalers.
Els esmentats Pereller i Cabanyes, diuen que per passar per el Camí Real de Sabadell a Manresa a les vinyes de Collsalarca, s'ha de prendre el Camí Real de Castellar i per ell s'entra a les vinyes per un altre antic camí anomenat Camí de les Vinyes de Collsalarca, i que per aquí han de passar els esmentats Salt.
AMH 2204/04 (17/10/1726)
Josep Lluc, en representació de Francesc Muntau, Prevere de Caldes de Montbui, reclama a Josep Cruz la quantitat de 36 lliures que la seva tia, Maria Salt Cruz, vidua, en concepte d'unes pensions d'un censal pagadores en dos terminis, el dia de la Verge d'Agost de 1725 i 1726 de 18 lliures cadascuna.
AMH 2202/13 (02/05/1720)
Feliu Turull, nebot de Jaume Turull, es converteix en hereu universal en haver mort sense descendència els fills de l'esmentat Jaume. Aquest adquireix els seus béns, entre els quals consta una casa a la Plaça Major, que en el dia d'avui està habitada sense causa ni raó, Maria Salt, vidua, i una vinya situada en la partida coneguda com Sant Iscle ocupada sense causa, raó ni títol per Josep Cruz.
"20. Posa que dita casa mencionada en lo article antecedent vuy en dia es tinguda y posehida per Maria Salt viuda dexada de Feliu Salt sastre y per tal publicament tinguda y reputada disposant de aquella com de cosa propia com aixi constar a les alegacions dels testimonis per esta part ministradors y altrament nou negará la dita Maria Salt viuda responent personalment y es cert."
El plec conté un document en llatí, que esmenta a Pere Joan Salt i Josep Cruz que van ser nomenats per Jaume Turull com a tutors i curadors de la persona i els béns del seu fill Francesc. Allà justifiquen la venda de la casa a Feliu Salt, a travès d'escriptura amb el Notari Emanuel Teixidor en data 19 de febrer de 1692 en poder del Notari Domingo Rojas en data 8 de febrer de 1695. A Pere Joan Salt, el va substituir com a curador el seu fill també anomenat Pere Joan Salt.
dilluns, 8 de setembre del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa (n)
Avui novament he anat a Terrassa, de fet he anat a Sabadell però l'arxiu estava tancat per Festa Major, així que he aprofitat el viatge arribant-me a Terrassa. He seguit buscant en el fons notarial de Francesc Soler y Ler, aquesta vegada els anys 1812, 1813, 1821, 1822 i 1823, a veure si trobava els capítols matrimonials de Martí Colomer i Maria Forrellat, i tot i que no hi ha hagut sort en aquest sentit, he trobat algunes coses que poden aclarir o embolicar encara més la troca:
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
dijous, 28 d’agost del 2008
Sobre els Salt
Buscant els cognoms Salt i Amat per la xarxa, trobo:
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
dimarts, 26 d’agost del 2008
Sobre els Ubach
Rebo correu electrònic del Jordi Miralda que em facilita nova informació dels Ubach.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)