Avui novament he anat a Terrassa, de fet he anat a Sabadell però l'arxiu estava tancat per Festa Major, així que he aprofitat el viatge arribant-me a Terrassa. He seguit buscant en el fons notarial de Francesc Soler y Ler, aquesta vegada els anys 1812, 1813, 1821, 1822 i 1823, a veure si trobava els capítols matrimonials de Martí Colomer i Maria Forrellat, i tot i que no hi ha hagut sort en aquest sentit, he trobat algunes coses que poden aclarir o embolicar encara més la troca:
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amat. Mostrar tots els missatges
dilluns, 8 de setembre del 2008
dijous, 28 d’agost del 2008
Sobre els Salt
Buscant els cognoms Salt i Amat per la xarxa, trobo:
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
dimarts, 26 d’agost del 2008
Sobre els Ubach
Rebo correu electrònic del Jordi Miralda que em facilita nova informació dels Ubach.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)