Les riuades de 1962 van provocar 1.000 morts

"La Nit del 25 de setembre de 1962 l'aigua va fer estralls a Terrassa i altres poblacions del Vallès i del Baix Llobregat. Les rieres que travessen el municipi egarenc es van desbordar i van arrasar tot el que van trobar per davant. Només a Terrassa hi va haver més de 300 morts. En tota la zona afectada, la xifra va ser propera al miler. Les pèrdues materials van ser milionàries: fàbriques senceres van quedar destruïdes i centenars de cases van quedar inhabitables.

Entre les nou i les dotze de la nit van caure uns 225 litres per metre quadrat. La pluja de la muntanya va baixar en forma de riuada per les rieres, essent les més afectades la de les Arenes i la del Palau (l'actual Rambla, un dels principals eixos de la cocapital del Vallès Occidental).

El col·lector de la riera a la Rambla es va quedar petit i l'aigua va seguir el seu traçat natural. Algunes cases es van ensorrar per la força de l'aigua, que arrossegava persones, arbres, vehicles i fins i tot un autobús. Les fàbriques de la Rambla i la seva maquinària van quedar en bona part destrossades. En moltes es feia torn nocturn i es van convertir en la presó sense sortida dels seus treballadors, com també va passar amb l'estació dels Ferrocarrils.

Barriades arrasades
La zona de la riera de les Arenes va ser la més perjudicada de la riuada. Els centenars d'habitatges d'autoconstrucció que s'aixecaven en el seu llit van desaparèixer. Centenars de famílies ho van perdre tot.

La immigració espanyola dels anys cinquanta i seixanta i la manca de previsió de les autoritats del règim franquista havien propiciat el sorgiment d'aquestes cases, sovint construïdes de manera precària i en condicions d'inexistent salubritat.

Al barri de les Fonts la desgràcia va ser inevitable. Les aigües de la riera del Palau i de les Arenes s'unien a la riera de Rubí, desbordada i ferotge fins a la seva desembocadura al riu Llobregat. Tot això, en plena nit.

Incomunicats
La tempesta va amainar a partir de la mitjanit, quan van començar les tasques de socors en una Terrassa a les fosques, sense corrent elèctric i incomunicada: ni trens, ni carreteres transitables, ni telèfons, només la ràdio se'n va salvar. De fet, el mitjà radiofònic va ser el primer a vertebrar les ajudes, a través de Radio Barcelona i especialment gràcies al locutor Joaquín Soler Serrano.

Solidaritat i socors
L'allau de solidaritat per part dels terrassencs va ser la resposta immediata a la catàstrofe, la major que ha viscut Terrassa. L'alcalde, Josep Clapés, es va posar al capdavant dels socors i l'Ajuntament es va convertir en un improvisat alberg, que aviat es va quedar petit. Nombrosos edificis de la ciutat es van habilitar per acollir els centenars de famílies que havien perdut casa seva.
Amb els primers rajos de sol es va poder comprovar la magnitud de la tragèdia i iniciar en millors condicions la cerca de supervivents i la recuperació dels cadàvers, que s'allargaria durant dies.

El cementiri de Terrassa va viure els dies més frenètics de la seva història. Els treballadors del centre van fer jornades maratonianes per poder complir amb la feina. La identificació dels cadàvers va ser un procés complicat i que en molts casos no es va resoldre amb èxit.

El 27 de setembre es va celebrar el primer enterrament multitudinari, amb el primer centenar de víctimes.

Les vacunacions per evitar epidèmies, la neteja del fang, la solidaritat espanyola i internacional i el dolor van dominar els dies posteriors a la tragèdia, que es manté inesborrable en la memòria col·lectiva cinquanta anys després."

 Font: La Torre del Palau - 25/09/2012.


El 16 d'octubre de 1963, es fa una reducció de capital de la societat Monset y Compañía, a la que compareixen Mercedes Ballber Mérdia, de 72 anys i vídua de D. Joaquim Monset Soldevila, la seva filla Maria Monset Ballber, soltera, i el seu gendre Joan Cañellas Espinet, i els fills d'aquest: Joaquim, Joan, Francesc, Mercé i Lluís Cañellas Monset; Lluïsa Monset Soldevila, vídua de Bartomeu Amat Brugada; Maria Freixa García, de 66 anys i vídua de D. Lluís Monset Soldevila, Francisca Monset Soldevila; Josep Monset Soldevila; i Pilar Cortés Volart, de 80 anys i vídua de Francesc Sanmartí Ballver acompanyada pels seus fills: Ramon, María Asunción i Mercedes Sanmartí Cortés i acorden vendre la finca de Monset y Compañía, situada entre els Carrers Los Ángeles, Cervantes i la Rambla Egara que llinda amb la Fàbrica Aymerich i Amat a la Caixa d'Estalvis de Terrassa.

Bé podria tractar-se d'una decisió motivada pels desperfectes que hagués pogut ocasionar la riuada.

Un graó més en la branca Coma i Vidal

Tot va començar amb una consulta de la Núria, membre de la SCGHVN sobre la meva família Coma i Vidal de Manresa. Efectivament tenia a Gertrudis Coma Vidal, casada amb Joaquím Galí de Terrassa i la meva única informació seva es limitava a l'aparició d'uns padrons de Terrassa. Mai he anat a Manresa, a veure si podia trobar alguna informació que em permetés avançar en aquesta línia.
Intentant donar-li a la Núria una informació més extensa vaig cercar per internet si podia trobar alguna cosa nova, i finalment a Geneanet vaig trobar l'arbre d'Enric Coma on apareixia Francisco Coma Vidal, nascut el 13 de setembre de 1784, prop de les dates estimades per a la Gertrudis, però a Barcelona, pel que es podria tractar d'una simple coincidència de cognoms. Prestant més atenció observo que aquest es casà a Manresa, i que el seu pare, Francisco Coma Soler, era natural de Manresa, i s'havia casat a Manresa amb una terrassenca anomenada Isabel Vidal Pons.
Amb totes aquestes dades, augmenten les possibilitats de tractar-se de la mateixa família i per a aclarir el dubte contacto amb l'Enric que acabà confirmant-me el parentesc, i em facilita més detalls de la Gertrudis. Amb tota la informació es conclou:

Gertrudis Coma i Vidal, va nèixer a Manresa el 9 de setembre 1782, i estava casada amb Joaquim Galí de Terrassa, com ja coneixia.

Francisco Coma Soler és el pare de Gertrudis i de Francisco, nascut a Manresa el 21 de setembre de 1761 i morí a la capital del Bages, el 3 d'abril de 1805. Es casà el 30 de gener de 1780 a Manresa, amb Isabel Vidal Pons, nascuda vers el 1761 a Terrassa.

Ara disposo de més informació per iniciar una recerca fructífera a Manresa, i una nova branca, la Vidal, a Terrassa, per seguir buscant.

Consultant a Familysearch els microfilms dels Protocols del Notari Onofre Pons de Manresa, compresos entre el 1751 i el 1794, volum AHPM 5206, a la pàgina 84 del llibre, equivalent al microfilm 200 de l'arxiu el següent testament:

"En nom de Deu Sia Amèn, Jo Maurici Coma, clavater ciutadà de Manresa fill legítim y natural de Joseph Coma, Pages de la mateixa ciutat y de Francisca, conjuges defunts i estant ab perfecta salut, volent disposar de mos bens... ordeno Testament, eo última voluntat mia, ab lo qual elegesch marmesors, y de aquest present meu testament executors al Rnt. Geroni Vila Prebere y Beneficiat de la Iglesia de la Seu de la present ciutat y al Rnt. Pere Portusach  Prebere y Rr. de Sant Miquel de Castelltallat Bisbat de Vich, ...

Elegesch sepultura al cos meu fahedora en la Iglesia de la Seu de la present ciutat, vull que se me sia feta present de Requiem y que per aquella sia gastat de mos bens segons que aquells millor provan tot lo que menester sera.

Item deixo y llego a Gertrudis Farres y Coma muller de Francisco Farres, Pages de la vila de Martorell y filla mia, per tots los drets de legitima paterna y qualsevols altres drets que es --- pugan en y sobre ma heretat  la quantitat de una lliura a sas voluntats, ates que ja esta comperement dotada y pagada.

Tots los altres empero bens meus, mobles, e, immobles haguts y per haver, ahont se vulla que sian, y en qualsevol especie ---, y que a mi me pertanyen, y per tant y anar per qualsevol Dret, títol, causa o rahó, que dir y pensar se puga deixo, y atorch, y a mi hereu universal fas, e, instituesch a Joseph Coma tintorer de seda ciutadà de Manresa y fill meu a sas voluntats, y si lo dit Joseph Coma fill meu fos cas que morís antes que jo, sens haber disposat de mos bens ara per a las horas a ell sustituesch, y a mi hereu universal fas, e, instituesch a Maurici Coma jove tintorer de seda, ciutadà de la mateixa ciutat, fill de dit Joseph Coma y de Maria conjuges comú, net meuy ell a mi premort, ço es morir antes que jo a sos fills, id est liberis legítims y naturals, y de legítim y cars al matrimoni y procreats, ço es aquell de dits sos fills, id est liberis predit que hereu seu sera y ell voldrà; Si empero lo dit Maurici Coma net meu no sera porque no voldrà o no podrà, o hereu meu serà empero despues morira sens fills id est liberis legítims, y naturals, y de legitim y carnal matrimoni nats y procreats, un, o molts mascles, o fembras, en dits casos y en cada un de aquells, a ell sustituesch y hereu meu universal fas, e, instituesch a Joseph, Francisco, Anton, Maria, Thomasina, Josepha, fills y fillas del sobredit Joseph Coma, y de Maria conjuges comuns y comunas, nets y netas mías y a Gertrudis Farres y Coma, muller de dit Francisco Farres pages de Martorell fill, y ells y ellas a mi, a Joseph y a Maurici Coma premorts y premortas a sos respectives fills, id est liberos, legitims y naturals, y de legitim y carnal matrimoni nat y procreats, ço es aquell de dits sos respective fills, que hereu seu universal serà, y ell voldrà, no a tots junts, ni a totas juntas sino al un despres del altre, y a la altra despres de la altra sent ab entre ells y ellasordre de primogenitura y prefereint los mascles a las fembras, substituhint lo un al altre y la una a la altra ab las mateixas condicions y modificacions que de sobre ab lo dit Maurici Coma net meu tinch posadas, volent que lo últim de ells o de ellas a favor de qui recaurà la mia Universal heretat y bens per mort sens fills dels altres puga fer y disposar de mos bens a totas sas liberas voluntats..."

Acaba el testament, amb: "...Fet y firmat es lo present meu testament y última voluntat mia en la casa de la mia propia situada en la present ciutat de Manresa, en lo carrer de Las Caputxinas als set dias del mes de juliol el 7 de juliol del Any del Naixament del Señor Mil, Setcents, Sixanta, y Sinch..."

Aquest Maurici Coma, podria tractar-se de l'avi de Francisco Coma Soler, ja que admet que té un net que es diu Francisco i havia nascut abans del 1765. A més, una tieta d'aquest Francisco es diu Gertrudis, que tot i que era un nom força freqüent en aquella època és una coincidència més.

De confirmar-se aquest parentesc, hauria passat de Gertrudis Coma Vidal com a extrem de la branca a Joseph Coma (el seu rebesavi); passant per Francisco (pare), Joseph (avi) i Maurici (besavi, el testador).

Signatura de Maurici (Morici) Coma