Sis de l'Ú

Epifania. Nit emboirada i freda,
papers de regal trencats cobreixen el terra,
mentre uns somriures infantils emmudeixen.

Cinc colomins al niu que es queden sols,
com un colom, has alçat el vol,
però el teu esperit segueix aquí.

Al cel descabdelles núvols de cotó,
deixant caure el fil a les meves mans,
el recullo, i me'l lligo al meu ser.

Tu mouràs els fils,
tu seràs l'ordit, jo seré la trama,
jo seré tu, tu seràs jo.

Teixint la nostra història,
d'un passat blanquejat per llàgrimes vessades
que tintem amb records oblidats.

Enfeltrada la nostra vida,
acarono el seu tacte,
el tacte que em van negar les teves mans.

És l'hora de plegar la tela,
de desar-la amb naftalè a la calaixera
per vestir la nostra descendència

La nostra millor herència.

(Al meu avi matern Lluís Colomer Monset)

Il·lustració gentilesa de Camelia Davidescu

100 anys del matrimoni dels meus besavis

La investigació està temporalment aturada, així que la nota d'avui no és per compartir una nova troballa, sinó per commemorar una efemèride.

Avui, 23 de setembre, es compleixen 100 anys del matrimoni dels meus besavis Josep Montaner Bertran i Carmen Arrufat Ferrer.

Va ser el mossèn Pedro Gol, qui els va unir en matrimoni canònic a l'esglèsia de Santa Magdalena de Canyelles. En Josep anava camí de fer 22 anys, mentre que la Carmen els havia complert el mes de juliol. Al casament hi van assistir a més dels pares dels dos contraients, els testimonis Joan Campamà Rosich i Joan Carreras Montaner, naturals de Canyelles.

També, encara que no és xifra rodona, mereix menció el meu quadriavi Martí Colomer Badia, de qui he heretat el meu segon cognom, que va nèixer tal dia com avui de 1791 a Terrassa. Les circumstàncies fan que quan es compleixi el 3r Centenari del seu naixement, qui avui escriu aquestes ratlles no tindrà ocasió de compartir-ho perquè estarà cel·lebrant-ho amb tots ells. Així doncs, quedi constància pels qui pugueu llegir-ho el 2091.

16-IX-2011, anys esperant aquest dia

Avui fa cent anys que els meus besavis Josep Montaner Bertran i Carmen Arrufat Ferrer, van atorgar Capítols Matrimonials davant el Notari Dn. José Parés Castellví de Vilafranca del Penedès. La llei no permet consultar arxius notarials més recents de 100 anys, si no és amb una autorització judicial. A partir d'ara, doncs, se suposa que no hi haurà impediment per a poder consultar lliurement aquest document. Així que tingui possibilitat, ho consultaré.

Per motius laborals estic molt desconnectat del tema, fa temps que no faig cap consulta presencial, algunes per internet però sense cap fruit. Malgrat tot, aquesta setmana m'ha deparat sorpreses agradables.

Per una banda, la meva cosina Lara, amb la que comparteixo la branca Monset, m'ha comentat que estava de viatge a Limoux (França), lloc on va nèixer Louis Monset Rouch, el meu quadriavi, i em preguntava per la finca Pignols (Alaigne), antiga propietat de la família i lloc on va morir l'any 1877. Em contesta que va poder parlar amb els actuals propietaris i que li van parlar sobre la nostra família i li van mostrar unes fotografies antigues entre les quals sortia un senyor que possiblement era el nostre avantpassat.

Per l'altra banda, el meu cosí Raimon, amb qui comparteixo la branca García va compartir uns certificats de familiars que va aconseguir durant la seva investigació. Entre aquests hi havia la defunció de l'Antonio García Álvarez, germà del meu besavi. Amb les dades extretes i consultant esqueles de l'hemeroteca de La Vanguardia, he arribat a identificar més familiars contemporanis de la branca García-Domingo. Alguns ja s'han introduït a l'arbre en línia de Geneanet, només accessibles per a usuarius autoritzats per la privaditat de dades dels contemporanis.

Arrels gironines II (Els Cos-Guinart)

La referència documentada més antiga dins el meu arbre genealògic del cognom Cos-Guinart o Cos, com resultà finalment fruit de la seva descomposició, es troba a Riudaura, un petit poble de la comarca de la Garrotxa amb el naixement l'any 1693 de Jaume Joan Isidro Cos-Guinart, primer dels fills de Joan Cos-Guinart, també natural del mateix poble, i la seva muller Maria Àngela de qui se'n desconeix cognom i naturalesa. També es troba aquest cognom, sense relació documentada amb la meva branca, a Olot i Santa Maria d'Amer i en dates anteriors a l'esmentada.

El baptisme del Jauma Cos-Guinart (amb qui segueix la meva branca) celebrat a la parròquia de Santa Maria de Riudaura el 19 de novembre de 1693, fruit del seu primer matrimoni, amb Teresa Caula, va tenir un únic fill en Pere, nascut el 1717 Capsec (un poblet del municipi de la Vall de Bianya, d'on era natural la mare). Després de la mort de la seva primera esposa se suposa que va tornar a Riudaura, i és allà on va contraure matrimoni el 3 de novembre de 1728 amb Marianna (també natural de Capsec) amb qui va tenir dues filles: Maria-Tereza que va nèixer el 1729 i la Maria-Theresa Leonor que va nèixer el 1731 després de la mort de la seva primera germana.

Arrels gironines I (Els Roca)

La generació més contemporànea natural de la provincia de Girona és Engràcia Roca Gimfeu, nascuda a Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el 29 d'octubre de 1855, i que morí a Barcelona. Referent al seu matrimoni amb Mauricio Martínez Martínez, militar d'arrels sorianes, es pot suposar que es van conèixer entre el 1876 i el 1877 anys durant els que va estar destinat a Figueres, tot i que no es pot assegurar que fos ni aquí ni durant aquest període que es celebrés el matrimoni. Posteriorment, anà destinat a Barcelona i a Igualada on va nèixer la primera filla, la Felicidad, el 1880.
Tornant a l'arbre ascendent de l'Engràcia, els seus pares, Sebastià Roca Güell i Innocència Gifreu Russell (o Gimfeu) segons l'ocasió, amb diferent escriptura, eren naturals d'Olot i de Peralada respectivament.
En aquest capítol detallaré les arrels de la família Roca i Güell que radiquen a la comarca de la Garrotxa, en base a les inscripcions localitzades en els llibres sagrats de la Diocesi de Girona microfilmats a Familysarch.

Sebastià Roca Güell, va nèixer a Olot el 3 de febrer de 1813 i va ser batejat a l'endemà a la Parròquia de Sant Esteve. En Sebastià és la 8a generació dels Roca nascuda a Olot, una branca que es remunta a finals del segle XVI, passant per Agustí Roca Bellver, nascut el25 de gener de 1769, que es casa amb Gerònima Güell Cos, el 10 de novembre de 1799; Gregori Roca Bartris, nascut el 9 d'abril de 1734, i casat amb Francisca Bellver Solanich el 16 d'agost de 1762; Antoni Roca Gou, nascut després del 1698 i casat amb Maria Bartris el 19 de desembre de 1723; Mariano Roca Bover, nascut vers el 1678 i casat el 28 de maig de 1698 amb Esperanza Gou Bolós; Antoni Roca Coromina, de qui només se sap que va casar-se l'11 de desembre de 1647 amb Magdalena Bover; Joan Roca que es va casar el 6 de juny de 1626 amb Marianna Coromina; i la darrera generació que és Francesch Roca que es casà amb una Catherina cap a finals de segle XVI i principi del XVII.

Més informació completa i actualitzada en l'arbre en línia a Geneanet

Els altres "Monset"

Cayetano Monset Loyola, surt a "La Vanguardia" del dia 2 d'octubre de 1890, entre els alumnes premiats del Instituto Provincial en les matèries de Psicología, Lógica y Filosofía Moral. A "La Vanguardia" de data 4 de juny de 1898 surt que s'ha llicenciat en Medicina i Cirugia, a l'hora que era el President-Degà dels Alumnes interns de l'Hospital de la Santa Cruz.
A "La Vanguardia" del dia 25 de maig de 1905 s'anuncia la seqüent conferència: "En la sesión académica que celebrará hoy á las siete de la noche, en su local (Canuda, 31), la Sociedad Médico-Farmacéutica de los Santos Cosme y Damián, el doctor don Agustín Bassois y Prim presentará un caso clínico y el doctor don Cayetano Monset el tema: «Las hemorragias ocultas gastrointestinales en los estados cloro-anémicos.»"

El dia 8 de novembre s'anunciava la seva intervenció en una sessió de Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña.
14/11/1912 Hemos tenido ocasión de ver un- chassis
Bedford can hermosa carrocería torpedo que
el doctor D. Cayetano Monset, reputado medido
de esta capital, ha adquirido de la Sociedad
General de Automóviles.


El 23/08/1913, juga una competició de Lawn Tennis junt amb Mercedes Mir, que van perdre amb Francisco Ordis i Pepita Junoy. Se'n fa esment d'ell en la defunció de Josep Mérida Pelfort, "La Vanguardia" dia 6 de març de 1917, i a "La Vanguardia" del dia 11 de setembre de 1918, se'n fa esment de la mort del seu sogre Antic Mérida Cruells, s'entén que estava casat amb la seva filla Teresa. Es va publicar la seva esquela a "La Vanguardia" del 31 d'octubre de 1918. La seva esposa era Teresa Mérida, la seva germana Lucía, tia Paula Soldevila vidua de Monset, la seva mare Niceta (absent). Antic Mérida Cruells era germà de la mare dels Ballver Mérida.

"La Vanguardia" del dia 11 de novembre de 1925, anuncia que la Delegació d'Hisenda ha assenyalat per avui els pagaments: Paulino Monset (1.118).

"La Vanguardia" 24 de juliol de 1927, el Lluís Capdevila, nebot de Paula Monset ha regalat unes casulles a l'Esglèsia Parroquial del Sant Esperit. Júlia Capdevila Rebertes, era l'esposa de Josep Ballver Mérida (germpa de Merces casada amb Joaquim Monset Soldevila).

A "La Vanguardia" del 24 de novembre de 1929, s'anuncia un desnonament a la Sala Primera de l'Audiència Territorial, per part de Julio J. Crespo.

"La Vanguardia" dóna una conferència el Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria de l'Albuera Andrés Guixé Monset

A "La Vanguardia" del 8 d'octubre de 1940, es fa referència als nens enviats a Mèxic pel Govern Volxivic de València entre els que figura Francisco Monset Palomar de 7 anys.

El 15 de març de 1907, s'anuncia a "La Vanguardia" la mort al Asilo Municipal del Parque (per a malalts mentals) de María Serrano Monset, de 58 anys, casada i natural de Casp.

Censals de Cal Xum

L'Alfredo Ferrer, em deixa una llibreta amb les anotacions del pagament dels censals d'una casa a la Carretera, 26 de Canyelles. Les anotacions començaven el 15 de febrer de 1877 dient: "Libreta de Censos que fa la Casa que habita i que ha comprat a Miguel Vadell de Olesa, Domingo Soler y Mitjans cual censos a tener de pagar a José Bertran o Casa Xum que importan cinco pesetas por cada año y he rebut per tot lo año 1876 dita penció venia per Nadal de cada any..."
El pagament es va fent regularment, alguns anys es paguen dos de cop. Per part de José Bertran signa Juan Coll fins l'any 1883, posteriorment un any José Hill i Cristobal Duran respectivament fins que els 1886 i 87 firma Magín Rabentós, després firma Pedro Ferrer Miret fins el 1893. L'any s'identifica com a José Bertran Miret i li firma Vicente Salvador, i a partir de l'any vinent s'identifica com a José Bertran Almirall i firmen Pedro Ferrer (sense identificar el segon cognom), Vicente Salvador, Emilio Mas (que signa durants molts anys seguits), Manuel Hill, José Soler, Francisca Soler, fins que el 1914 firma Pedro Montané que deixa de firmar el 1922. A partir del 1924 cobra Juan Montané en qualitat de "Encargado" fins el 1930 que apareix en qualitat de "Arrendatario" i just aquest any en lloc de Domingo Soler paga Juan Ferrer Bertran fins el final de la llibreta el 10 de juliol de 1935 (un any abans de l'esclat de la Guerra Civil).