L'orígen dels Umbert del meu arbre radica a la Parròquia de Sant Feliu del Racó, al terme municipal de Castellar del Vallès. A Terrassa no havia trobat mai cap, excepte els germans Maria i Isidre Forrellat Umbert, nascuts a principis del segle XIX a Sant Feliu del Racó, fills de Francesc Forrellat i Francisca Umbert.
Mentre cercava els capítols matrimonials de Thomas Colomer i Rosa Badia, vaig trobar informacions sobre uns Umbert de Sabadell, dels quals vaig anotar breument algunes dades, per el cas que en un futur es pugui provar relació:
Jacintho Umbert i Jaume Umbert, teixidors de llana de la vila de Sabadell firmen àpoca a favor de Llúcia, muller d'aquest últim, i filla legítima i natural de Thomas Lliger i Madrona. En aquest document es fa referència al testament de Thomas Lliger atorgat el 3 d'agost de 1772 al notari Anton Puig i Gorchs de Terrassa, i als capítols matrimonials de Jaume Umbert i Llúcia Lliger davant el notari de Sabadell Joan Mimó. Manuale de 1784 (Signatura topogràfica 516) pàgina 152.
En el supòsit que aquests anteriors tinguessin vincle, és interessant els capítols matrimonials d'Anton Lliger (germà de la Llúcia Lliger) fill de Thomas Lliger i Madrona Combanovas, cònjuges difunts amb Eularia Combanovas filla de Francesch Combanovas parayre de Terrassa i de Francisca Cortada. Manuale de 1784 (Signatura topogràfica 516) pàgina 185.
dimarts, 15 de novembre del 2011
A la recerca del matrimoni Colomer - Badia
Fa un temps, a través del web FamilySearch vaig trobar el aptisme el dia 19 de desembre de 1817 a Terrassa de Esperansa Theresa Josepha Colomer Y Badia filla de Marti Colomer Y Badia i de Maria Forreat. Sens dubte, és tracta d'una germana del meu rebesavi Jaume Colomer Forrellat, i per tant acabava aclarint el dubte del segon cognom de Martí Colomer, el que obria una nova via per avançar generacions en la branca del meu segon cognom.
Partint d'aquesta nova dada, i contrastant els meus apunts que m'havia facilitat el meu cosí Jordi Miralda que vaig detallar en aquest post descobreixo la identitat d'alguns germans del Martí Colomer i en conseqüència dels seus pares Thomas Colomer, un abaixador de Terrassa, i Rosa Badia natural de Vacarisses. També en el web de FamilySearch, apareix el batisme de Martí Colomer Badia, el 23 de setembre de 1791 al Sant Esperit de Terrassa.
El següent pas havia de ser cercar els capítols matrimonials de Thomas Colomer i Rosa Badia i avançar una generació més, i obrir vies per avançar-ne més. Per aquesta raó, ahir dilluns em vaig desplaçar a l'Arxiu Històric de Terrassa, demano consultar l'Arxiu Notarial i d'aquella època hi ha només el Notari Josep Torrella que comença l'any 1779 i fins el 1802. Començo la recerca a partir del 1791 enrere. En el Manuale de 1791 (Signatura topogràfica 520/2) pàgina 230 revers, apareix uns poders de Rosa Badia que diu així:
"Sie a tots notori: Com Rosa Colomer y Badia muller de Thomas Colomer parayre de la Vila de Tarrasa Bisbat de Barcelona filla legítima y natural de Joseph Badia boter del lloch y parroquia de St. Pere y St. Feliu de Vacarissas Bisbat de Vich y Francisca Badia y Codol conjuges vivents fent estas en presencia y de consentiment de dit Thomas son marit avall concentit. De son grat y certa ciencia constitueix y ordena en Procuradores seus certs y especials per las cosas avall escritas generals aixi que especialitat a la generalitat no derogue ni al contrari a dits Thomas Colomer y á Joseph Badia son marit y pare respective assi presents y á cada un de ells a solas de modo que lo principiat per lo un puga finire y terminare per lo altre per a que en nom de ella dita constituint i representant sa propia persona acció y dret punts ó á sols oppossien o facien apposar a ella dita atorgant en qualsevols suas causas tant de genere y parentela dels fundadors de aquellas com altrament y aixi qualsevols suplicas sent de paraula com en escrit a las personas y llochs a qui convinga y sie necessari presentar o fer presentar instar y requerir y perxo qualsevols testimonis produir y aquells fer citar rebrer y manifestar y també publicar y pero produir qualsevols protestacions y altres publichs instruments instar y fer requirir. Y aixi mateix per a que pugan un o lo altre de ells en demanar y cobrar dels administradors de ditas causas Pias totes y qualsevols quantitats de diner o las parts y porcions de ditas causas Pias que a ella dita constituint com á de genere y parentela del fundador y per qualsevol motiu y causa li pertañen y espectan y li seran consignadas per los dits administradors o altres qualsevols personas y per contemplació y auxilis de son matrimoni, y del que rebran pugan fer y firmar apochas albarans y altres qualsevols cautelas, y ab poder de substituir a una o més personas y los dits substituts revocan y nomenar altres. Y generalment pugan un y lo altre de ells puga fer y executar tot lo demés que ella faria y fer podria que los present que per a tot lo incident y dependent de ditas cosas los dona poder ab libera y general administració. Prometen lo que per dits sons Prôns. o lo altre de ells sera fet y procurat tenir per ferm y agradable y no revocarho en temps algun per alguna causa o raho baix la obligacio de tots los bens y drets seus universals mobles e inmobles haguts y per haver ab totas las renunciacions de fet y de dret necessarias. Y present lo dit Thomas Colomer a ditas cosas per dita sa muller fetas concent com a fetas en sa presencia y de voluntat y concentiments seus expressos. En testimoni del que firma la present escriptura en dita vila de Tarrasa vuÿ que comptam als vint y dos dias del mes de desembre del any de la Nativitat del Sr. mil set cents noranta y un. Essent presents per testimoni Francisco Solá sargento retirat y Pere Marsal pages los dos en dita vila de Tarrasa habitants...
Per dits Rosa Colomer y Badia y Thomas Colomer que diuhen no saber de escriurer y de sa facultat firmo lo Francisco Solá testimoni."
Amb aquest document queden identificats Josep Badia i Francisca Codol com a pares de Rosa Badia.
Partint d'aquesta nova dada, i contrastant els meus apunts que m'havia facilitat el meu cosí Jordi Miralda que vaig detallar en aquest post descobreixo la identitat d'alguns germans del Martí Colomer i en conseqüència dels seus pares Thomas Colomer, un abaixador de Terrassa, i Rosa Badia natural de Vacarisses. També en el web de FamilySearch, apareix el batisme de Martí Colomer Badia, el 23 de setembre de 1791 al Sant Esperit de Terrassa.
El següent pas havia de ser cercar els capítols matrimonials de Thomas Colomer i Rosa Badia i avançar una generació més, i obrir vies per avançar-ne més. Per aquesta raó, ahir dilluns em vaig desplaçar a l'Arxiu Històric de Terrassa, demano consultar l'Arxiu Notarial i d'aquella època hi ha només el Notari Josep Torrella que comença l'any 1779 i fins el 1802. Començo la recerca a partir del 1791 enrere. En el Manuale de 1791 (Signatura topogràfica 520/2) pàgina 230 revers, apareix uns poders de Rosa Badia que diu així:
"Sie a tots notori: Com Rosa Colomer y Badia muller de Thomas Colomer parayre de la Vila de Tarrasa Bisbat de Barcelona filla legítima y natural de Joseph Badia boter del lloch y parroquia de St. Pere y St. Feliu de Vacarissas Bisbat de Vich y Francisca Badia y Codol conjuges vivents fent estas en presencia y de consentiment de dit Thomas son marit avall concentit. De son grat y certa ciencia constitueix y ordena en Procuradores seus certs y especials per las cosas avall escritas generals aixi que especialitat a la generalitat no derogue ni al contrari a dits Thomas Colomer y á Joseph Badia son marit y pare respective assi presents y á cada un de ells a solas de modo que lo principiat per lo un puga finire y terminare per lo altre per a que en nom de ella dita constituint i representant sa propia persona acció y dret punts ó á sols oppossien o facien apposar a ella dita atorgant en qualsevols suas causas tant de genere y parentela dels fundadors de aquellas com altrament y aixi qualsevols suplicas sent de paraula com en escrit a las personas y llochs a qui convinga y sie necessari presentar o fer presentar instar y requerir y perxo qualsevols testimonis produir y aquells fer citar rebrer y manifestar y també publicar y pero produir qualsevols protestacions y altres publichs instruments instar y fer requirir. Y aixi mateix per a que pugan un o lo altre de ells en demanar y cobrar dels administradors de ditas causas Pias totes y qualsevols quantitats de diner o las parts y porcions de ditas causas Pias que a ella dita constituint com á de genere y parentela del fundador y per qualsevol motiu y causa li pertañen y espectan y li seran consignadas per los dits administradors o altres qualsevols personas y per contemplació y auxilis de son matrimoni, y del que rebran pugan fer y firmar apochas albarans y altres qualsevols cautelas, y ab poder de substituir a una o més personas y los dits substituts revocan y nomenar altres. Y generalment pugan un y lo altre de ells puga fer y executar tot lo demés que ella faria y fer podria que los present que per a tot lo incident y dependent de ditas cosas los dona poder ab libera y general administració. Prometen lo que per dits sons Prôns. o lo altre de ells sera fet y procurat tenir per ferm y agradable y no revocarho en temps algun per alguna causa o raho baix la obligacio de tots los bens y drets seus universals mobles e inmobles haguts y per haver ab totas las renunciacions de fet y de dret necessarias. Y present lo dit Thomas Colomer a ditas cosas per dita sa muller fetas concent com a fetas en sa presencia y de voluntat y concentiments seus expressos. En testimoni del que firma la present escriptura en dita vila de Tarrasa vuÿ que comptam als vint y dos dias del mes de desembre del any de la Nativitat del Sr. mil set cents noranta y un. Essent presents per testimoni Francisco Solá sargento retirat y Pere Marsal pages los dos en dita vila de Tarrasa habitants...
Per dits Rosa Colomer y Badia y Thomas Colomer que diuhen no saber de escriurer y de sa facultat firmo lo Francisco Solá testimoni."
Amb aquest document queden identificats Josep Badia i Francisca Codol com a pares de Rosa Badia.
diumenge, 13 de novembre del 2011
Sis de l'Ú
Epifania. Nit emboirada i freda,
papers de regal trencats cobreixen el terra,
mentre uns somriures infantils emmudeixen.
Cinc colomins al niu que es queden sols,
com un colom, has alçat el vol,
però el teu esperit segueix aquí.
Al cel descabdelles núvols de cotó,
deixant caure el fil a les meves mans,
el recullo, i me'l lligo al meu ser.
Tu mouràs els fils,
tu seràs l'ordit, jo seré la trama,
jo seré tu, tu seràs jo.
Teixint la nostra història,
d'un passat blanquejat per llàgrimes vessades
que tintem amb records oblidats.
Enfeltrada la nostra vida,
acarono el seu tacte,
el tacte que em van negar les teves mans.
És l'hora de plegar la tela,
de desar-la amb naftalè a la calaixera
per vestir la nostra descendència
La nostra millor herència.
(Al meu avi matern Lluís Colomer Monset)
papers de regal trencats cobreixen el terra,
mentre uns somriures infantils emmudeixen.
Cinc colomins al niu que es queden sols,
com un colom, has alçat el vol,
però el teu esperit segueix aquí.
Al cel descabdelles núvols de cotó,
deixant caure el fil a les meves mans,
el recullo, i me'l lligo al meu ser.
Tu mouràs els fils,
tu seràs l'ordit, jo seré la trama,
jo seré tu, tu seràs jo.
Teixint la nostra història,
d'un passat blanquejat per llàgrimes vessades
que tintem amb records oblidats.
Enfeltrada la nostra vida,
acarono el seu tacte,
el tacte que em van negar les teves mans.
És l'hora de plegar la tela,
de desar-la amb naftalè a la calaixera
per vestir la nostra descendència
La nostra millor herència.
(Al meu avi matern Lluís Colomer Monset)
Il·lustració gentilesa de Camelia Davidescu
divendres, 23 de setembre del 2011
100 anys del matrimoni dels meus besavis
La investigació està temporalment aturada, així que la nota d'avui no és per compartir una nova troballa, sinó per commemorar una efemèride.
Avui, 23 de setembre, es compleixen 100 anys del matrimoni dels meus besavis Josep Montaner Bertran i Carmen Arrufat Ferrer.
Va ser el mossèn Pedro Gol, qui els va unir en matrimoni canònic a l'esglèsia de Santa Magdalena de Canyelles. En Josep anava camí de fer 22 anys, mentre que la Carmen els havia complert el mes de juliol. Al casament hi van assistir a més dels pares dels dos contraients, els testimonis Joan Campamà Rosich i Joan Carreras Montaner, naturals de Canyelles.
També, encara que no és xifra rodona, mereix menció el meu quadriavi Martí Colomer Badia, de qui he heretat el meu segon cognom, que va nèixer tal dia com avui de 1791 a Terrassa. Les circumstàncies fan que quan es compleixi el 3r Centenari del seu naixement, qui avui escriu aquestes ratlles no tindrà ocasió de compartir-ho perquè estarà cel·lebrant-ho amb tots ells. Així doncs, quedi constància pels qui pugueu llegir-ho el 2091.
Avui, 23 de setembre, es compleixen 100 anys del matrimoni dels meus besavis Josep Montaner Bertran i Carmen Arrufat Ferrer.
També, encara que no és xifra rodona, mereix menció el meu quadriavi Martí Colomer Badia, de qui he heretat el meu segon cognom, que va nèixer tal dia com avui de 1791 a Terrassa. Les circumstàncies fan que quan es compleixi el 3r Centenari del seu naixement, qui avui escriu aquestes ratlles no tindrà ocasió de compartir-ho perquè estarà cel·lebrant-ho amb tots ells. Així doncs, quedi constància pels qui pugueu llegir-ho el 2091.
divendres, 16 de setembre del 2011
16-IX-2011, anys esperant aquest dia
Avui fa cent anys que els meus besavis Josep Montaner Bertran i Carmen Arrufat Ferrer, van atorgar Capítols Matrimonials davant el Notari Dn. José Parés Castellví de Vilafranca del Penedès. La llei no permet consultar arxius notarials més recents de 100 anys, si no és amb una autorització judicial. A partir d'ara, doncs, se suposa que no hi haurà impediment per a poder consultar lliurement aquest document. Així que tingui possibilitat, ho consultaré.
Per motius laborals estic molt desconnectat del tema, fa temps que no faig cap consulta presencial, algunes per internet però sense cap fruit. Malgrat tot, aquesta setmana m'ha deparat sorpreses agradables.
Per una banda, la meva cosina Lara, amb la que comparteixo la branca Monset, m'ha comentat que estava de viatge a Limoux (França), lloc on va nèixer Louis Monset Rouch, el meu quadriavi, i em preguntava per la finca Pignols (Alaigne), antiga propietat de la família i lloc on va morir l'any 1877. Em contesta que va poder parlar amb els actuals propietaris i que li van parlar sobre la nostra família i li van mostrar unes fotografies antigues entre les quals sortia un senyor que possiblement era el nostre avantpassat.
Per l'altra banda, el meu cosí Raimon, amb qui comparteixo la branca García va compartir uns certificats de familiars que va aconseguir durant la seva investigació. Entre aquests hi havia la defunció de l'Antonio García Álvarez, germà del meu besavi. Amb les dades extretes i consultant esqueles de l'hemeroteca de La Vanguardia, he arribat a identificar més familiars contemporanis de la branca García-Domingo. Alguns ja s'han introduït a l'arbre en línia de Geneanet, només accessibles per a usuarius autoritzats per la privaditat de dades dels contemporanis.
Per motius laborals estic molt desconnectat del tema, fa temps que no faig cap consulta presencial, algunes per internet però sense cap fruit. Malgrat tot, aquesta setmana m'ha deparat sorpreses agradables.
Per una banda, la meva cosina Lara, amb la que comparteixo la branca Monset, m'ha comentat que estava de viatge a Limoux (França), lloc on va nèixer Louis Monset Rouch, el meu quadriavi, i em preguntava per la finca Pignols (Alaigne), antiga propietat de la família i lloc on va morir l'any 1877. Em contesta que va poder parlar amb els actuals propietaris i que li van parlar sobre la nostra família i li van mostrar unes fotografies antigues entre les quals sortia un senyor que possiblement era el nostre avantpassat.
Per l'altra banda, el meu cosí Raimon, amb qui comparteixo la branca García va compartir uns certificats de familiars que va aconseguir durant la seva investigació. Entre aquests hi havia la defunció de l'Antonio García Álvarez, germà del meu besavi. Amb les dades extretes i consultant esqueles de l'hemeroteca de La Vanguardia, he arribat a identificar més familiars contemporanis de la branca García-Domingo. Alguns ja s'han introduït a l'arbre en línia de Geneanet, només accessibles per a usuarius autoritzats per la privaditat de dades dels contemporanis.
dilluns, 13 de juny del 2011
Arrels gironines II (Els Cos-Guinart)
La referència documentada més antiga dins el meu arbre genealògic del cognom Cos-Guinart o Cos, com resultà finalment fruit de la seva descomposició, es troba a Riudaura, un petit poble de la comarca de la Garrotxa amb el naixement l'any 1693 de Jaume Joan Isidro Cos-Guinart, primer dels fills de Joan Cos-Guinart, també natural del mateix poble, i la seva muller Maria Àngela de qui se'n desconeix cognom i naturalesa. També es troba aquest cognom, sense relació documentada amb la meva branca, a Olot i Santa Maria d'Amer i en dates anteriors a l'esmentada.
El baptisme del Jauma Cos-Guinart (amb qui segueix la meva branca) celebrat a la parròquia de Santa Maria de Riudaura el 19 de novembre de 1693, fruit del seu primer matrimoni, amb Teresa Caula, va tenir un únic fill en Pere, nascut el 1717 Capsec (un poblet del municipi de la Vall de Bianya, d'on era natural la mare). Després de la mort de la seva primera esposa se suposa que va tornar a Riudaura, i és allà on va contraure matrimoni el 3 de novembre de 1728 amb Marianna (també natural de Capsec) amb qui va tenir dues filles: Maria-Tereza que va nèixer el 1729 i la Maria-Theresa Leonor que va nèixer el 1731 després de la mort de la seva primera germana.
dimecres, 30 de desembre del 2009
Arrels gironines I (Els Roca)
La generació més contemporànea natural de la provincia de Girona és Engràcia Roca Gimfeu, nascuda a Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el 29 d'octubre de 1855, i que morí a Barcelona. Referent al seu matrimoni amb Mauricio Martínez Martínez, militar d'arrels sorianes, es pot suposar que es van conèixer entre el 1876 i el 1877 anys durant els que va estar destinat a Figueres, tot i que no es pot assegurar que fos ni aquí ni durant aquest període que es celebrés el matrimoni. Posteriorment, anà destinat a Barcelona i a Igualada on va nèixer la primera filla, la Felicidad, el 1880.
Tornant a l'arbre ascendent de l'Engràcia, els seus pares, Sebastià Roca Güell i Innocència Gifreu Russell (o Gimfeu) segons l'ocasió, amb diferent escriptura, eren naturals d'Olot i de Peralada respectivament.
En aquest capítol detallaré les arrels de la família Roca i Güell que radiquen a la comarca de la Garrotxa, en base a les inscripcions localitzades en els llibres sagrats de la Diocesi de Girona microfilmats a Familysarch.
Sebastià Roca Güell, va nèixer a Olot el 3 de febrer de 1813 i va ser batejat a l'endemà a la Parròquia de Sant Esteve. En Sebastià és la 8a generació dels Roca nascuda a Olot, una branca que es remunta a finals del segle XVI, passant per Agustí Roca Bellver, nascut el25 de gener de 1769, que es casa amb Gerònima Güell Cos, el 10 de novembre de 1799; Gregori Roca Bartris, nascut el 9 d'abril de 1734, i casat amb Francisca Bellver Solanich el 16 d'agost de 1762; Antoni Roca Gou, nascut després del 1698 i casat amb Maria Bartris el 19 de desembre de 1723; Mariano Roca Bover, nascut vers el 1678 i casat el 28 de maig de 1698 amb Esperanza Gou Bolós; Antoni Roca Coromina, de qui només se sap que va casar-se l'11 de desembre de 1647 amb Magdalena Bover; Joan Roca que es va casar el 6 de juny de 1626 amb Marianna Coromina; i la darrera generació que és Francesch Roca que es casà amb una Catherina cap a finals de segle XVI i principi del XVII.
Més informació completa i actualitzada en l'arbre en línia a Geneanet
Tornant a l'arbre ascendent de l'Engràcia, els seus pares, Sebastià Roca Güell i Innocència Gifreu Russell (o Gimfeu) segons l'ocasió, amb diferent escriptura, eren naturals d'Olot i de Peralada respectivament.
En aquest capítol detallaré les arrels de la família Roca i Güell que radiquen a la comarca de la Garrotxa, en base a les inscripcions localitzades en els llibres sagrats de la Diocesi de Girona microfilmats a Familysarch.
Sebastià Roca Güell, va nèixer a Olot el 3 de febrer de 1813 i va ser batejat a l'endemà a la Parròquia de Sant Esteve. En Sebastià és la 8a generació dels Roca nascuda a Olot, una branca que es remunta a finals del segle XVI, passant per Agustí Roca Bellver, nascut el25 de gener de 1769, que es casa amb Gerònima Güell Cos, el 10 de novembre de 1799; Gregori Roca Bartris, nascut el 9 d'abril de 1734, i casat amb Francisca Bellver Solanich el 16 d'agost de 1762; Antoni Roca Gou, nascut després del 1698 i casat amb Maria Bartris el 19 de desembre de 1723; Mariano Roca Bover, nascut vers el 1678 i casat el 28 de maig de 1698 amb Esperanza Gou Bolós; Antoni Roca Coromina, de qui només se sap que va casar-se l'11 de desembre de 1647 amb Magdalena Bover; Joan Roca que es va casar el 6 de juny de 1626 amb Marianna Coromina; i la darrera generació que és Francesch Roca que es casà amb una Catherina cap a finals de segle XVI i principi del XVII.
Més informació completa i actualitzada en l'arbre en línia a Geneanet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)