Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa, consultant l'arxiu del Notari Francesc Xavier Huguet Pocorull en el seu manual de l'any 1824, he trobat les següents referències:
Pàg. 101: Pere Antonell, Valentí Vila i Manuel Prat, veïns de la vila de Terrassa convenien i acordaven formar una societat per a la fabricació de panys i franella per un termini de cinc anys. El capital social era de 3.191 lliures, 10 sous i 4 diners que aportaven els socis repartit de la següent manera: Manuel Prat aportava 1.060 lliures, Valentí Vila, n'aportava 1.500, i Pere Antonell les restants 531 lliures, 10 sous i 4 diners. La societat rebia la denominació de Pere Antonell y Cia.
Pàg. 150: En aquesta inscripció Manuel Prat, mestre manyà, reconeix haber rebut de Francesc Galí retribució pels seus treballs realitzats en la seva propietat anomenada Mas Granollachs situada a Santa Perpetua de la Mogoda. Entre altres treballs realitzats, consta: "Primo per fer un balcó de tres rams a escala bells, habetnse hagut de estirar un palm cada muntant y compondrer un pasamans bell y habentlis posat una arroba y vint y una lliuras de ferro que faltaba tot junt val tretse lliuras y set dinets. Ytem, per fer una grua que se ha fet de dos pilans, de dita escala y al cargadó, als clamastechs, la dolla, lo dau y lo ferro que se ha añadit que es de dos arrobas y vint lliuras son valor es catorse lliuras divuit sous y nou diners..."
Dins de l'arxiu del Notari Francesc Soler y Ler, en el seu "Vigesimun tertium manuale" de l'any 1823 consta:
Pàg. 177: Que Joseph Boada Amat, fabricant de panys, de Terrassa reclamava als cònjuges Ramón Cortès i Maria Theresa (Cortès) Boada, un tros de terra de plantada uns 11.000 ceps anomenada Mas Marsans y Maurí, que els cònjuges al·legaven haber rebut de Valentí Boada, besavi difunt de Theresa Boada, i que havia aconseguit en virtut d'establiment a Rabasa morta, fet i firmat per Miquel Marsans i Maurí a favor de Valentí Boada. Es refereixen a una inscripció del Notari Joan Puig, amb data 3 de febrer de 1717. El Joseph Boada, no només els reclama la propietat sinò també la restitució de tots els fruits que han percebut de dita peça de terra des de l'any 1769. Possiblement aquest Joseph Boada Amat, tingui alguna relació familiar llunyana.
En el seu manual de l'any 1824 consten:
Pàg. 359: Joseph Respall, parayre d'Esparreguera, i els cònjuges Mathies Respall, també parayre, i Rosa (Respall) Colomer, reconeixen haber rebut de Martí Colomer Boada, pagès de la vila de Terrassa, sogre i pare dels dits cònjuges, la dot establerta en els Capítols Matrimonials.
Pàg. 407: Pere Colomer Cadafau, demana al Notari la lectura del testament que va deixar el seu oncle Joseph Colomer, Pbre. de la Collegiata de la vila de Terrassa, fill de Joseph Colomer i de Rosa (Colomer) Pujadas, cònjuges difunts de Sant Pere. Els beneficiaris del testament són la seva cunyada Engràcia (Colomer) y Cadafau, vidua de Pere Colomer, i el fill d'aquesta Pere Colomer y Cadafau.
Pàg. 588: Capítols Matrimonals de l'anteriorment esmentat Pere Colomer y Cadafau amb Rosa (Colomer) Marcet, filla de Joseph Marcet, pagès de Sant Joan de Matadepera, difunt, i Catherina (Marcet) Carreras vivent.
Certament, aquest Pere Colomer no aparenta relació directa amb Martí Colomer (pare de Jaume Colomer Forrellat)
Pàg. 596: Capítols Matrimonials del matrimoni ja celebrat entre Joan Colomer y Vall, clavetayre de la vila de Terrassa fill legítim i natural de Martí Colomer, pagès i Anastacia (Colomer) y Vall cònjuges vivents d'una part, amb Maria (Colomer) Samaranch filla de Fermí Samaranch i de Madrona Castellà, cònjuges difunts. En els capítols s'estableix el compromís a integrar a la família i proveïr-la de tot el necessari a Esperesna Marcet, filla de la contraient Maria Samaranch amb el seu anterior difunt espòs Pere Marcet. A l'hora de signar els presents capítols, Martí Colomer reconeixent saber escriure no firma en estar impedit de la mà dreta. L'esmentada Maria Samaranch és padrina de Jaume Colomer Forrellat en el seu bateig eek 8 de febrer de 1826.
Possiblement es tracti del mateix Martí Colomer que el de la pàgina 359.
divendres, 29 d’agost del 2008
dijous, 28 d’agost del 2008
Sobre els Salt
Buscant els cognoms Salt i Amat per la xarxa, trobo:
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
dimarts, 26 d’agost del 2008
Sobre els Ubach
Rebo correu electrònic del Jordi Miralda que em facilita nova informació dels Ubach.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)