L'Arxiu Històric Comarcal del Vallès Oriental, ha fet un inventari de la documentació relativa a la comarca conservats en diferents Arxius, i ja està consultable al seu web.
El fons inventariat, conté els fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i l'Arxiu Diocesà de Barcelona entre altres.
Per descomptat, és una molt bona eina que facilitarà les recerques genealògiques en localitats d'aquesta comarca, com per exemple Sant Pere de Vilamajor, on rau l'origen dels Cortès del meu arbre.
divendres, 27 de gener del 2012
dilluns, 23 de gener del 2012
Sobre Engràcia Roca i la família Torra Sala
Engràcia Roca Gimfeu, casada en primeres núpcies amb el militar Mauricio Martínez Martínez, és la mare de la meva besàvia Felicidad Martínez Roca. En segones núpcies, es va casar amb Josep Torra Sala, natural de Calaf.
El casament de la seva filla Felicidad amb en Manuel García Álvarez, és tot un misteri. No hi ha manera de trobar-lo, pressumptament es va celebrar a Barcelona, però en cap Registre ha aparescut. Se sap que és anterior a l'agost de 1902, com es desprén de l'oferiment del seu domicili al Carrer Rosselló, 177, 3r 1a.
També se sap que la seva mare i el seu segon marit Josep Torra, tenien una botiga al Carrer Bailén, 79 de Barcelona, com es detalla en la esquela de Josep Torra publicada a La Vanguardia del dia 1 d'octubre de 1905.
S'havia comentat en àmbit familiar, que Josep Torra pertanyia a la societat Banca Soler y Torra Hermanos que va ser absorbit pel Banco Santander. Sembla ser que no era així, sino que era el seu germà Ramon, com es fa referència en l'esquela de la seva cunyada Dolores Closa Piqué, vídua de Ramon Torra Sala, besavi de Alberto Alcocer Torra (marit d'Esther Koplowitz), publicada a La Vanguardia el dia 18 d'octubre de 1935.
En l'esquela de la mare del Josep Torra, la Sra. Josefa Sala Vilaseca, vídua de Isidre Torra, es fa esment a la societat P. Torra y Sala, del seu fill Pedro.
El casament de la seva filla Felicidad amb en Manuel García Álvarez, és tot un misteri. No hi ha manera de trobar-lo, pressumptament es va celebrar a Barcelona, però en cap Registre ha aparescut. Se sap que és anterior a l'agost de 1902, com es desprén de l'oferiment del seu domicili al Carrer Rosselló, 177, 3r 1a.
També se sap que la seva mare i el seu segon marit Josep Torra, tenien una botiga al Carrer Bailén, 79 de Barcelona, com es detalla en la esquela de Josep Torra publicada a La Vanguardia del dia 1 d'octubre de 1905.
S'havia comentat en àmbit familiar, que Josep Torra pertanyia a la societat Banca Soler y Torra Hermanos que va ser absorbit pel Banco Santander. Sembla ser que no era així, sino que era el seu germà Ramon, com es fa referència en l'esquela de la seva cunyada Dolores Closa Piqué, vídua de Ramon Torra Sala, besavi de Alberto Alcocer Torra (marit d'Esther Koplowitz), publicada a La Vanguardia el dia 18 d'octubre de 1935.
En l'esquela de la mare del Josep Torra, la Sra. Josefa Sala Vilaseca, vídua de Isidre Torra, es fa esment a la societat P. Torra y Sala, del seu fill Pedro.
diumenge, 15 de gener del 2012
Records de Ramon Colomer Cortés
El meu germà avui, buscant per internet s'ha trobat amb dos documents del meu besavi Ramon Colomer Cortés.
El primer document és una factura, de Ramón Colomer Cortés quan representava a les màquines de cosir ALFA a Barcelona i Balears, expedida el 31 de gener de 1932 per una venda feta a la Sra. Josefa Pascual Espinal de Terrassa, per import de 360 pessetes.
El segon document, és un croquis d'un dispositiu per a la confecció de brodats circulars a màquina, patent que va solicitar el 15 d'octubre de 1953 i li van concedir el 5 de novembre del mateix.
El primer document és una factura, de Ramón Colomer Cortés quan representava a les màquines de cosir ALFA a Barcelona i Balears, expedida el 31 de gener de 1932 per una venda feta a la Sra. Josefa Pascual Espinal de Terrassa, per import de 360 pessetes.
El segon document, és un croquis d'un dispositiu per a la confecció de brodats circulars a màquina, patent que va solicitar el 15 d'octubre de 1953 i li van concedir el 5 de novembre del mateix.
dijous, 5 de gener del 2012
El mar de la teva sang
Em dónes força per seguir vivint,
quan els nusos ofeguen la meva vida,
i m'aferro al teu orgull, al del teu cognom,
a la teva eternitat, pels segles dels segles.
Sento que lluny estàn els batecs del teu cor mort,
semblen estar en un altre món,
i que a prop està la llunyania dels cors vius,
que semblen endur-se'm a l'infern.
Naufrago en el mar de la teva sang,
després de l'abordatge amb els teus gens,
no goso acostar-me a la illa de la desesperació,
i tampoc tornar a la teva llar.
quan els nusos ofeguen la meva vida,
i m'aferro al teu orgull, al del teu cognom,
a la teva eternitat, pels segles dels segles.
Sento que lluny estàn els batecs del teu cor mort,
semblen estar en un altre món,
i que a prop està la llunyania dels cors vius,
que semblen endur-se'm a l'infern.
Naufrago en el mar de la teva sang,
després de l'abordatge amb els teus gens,
no goso acostar-me a la illa de la desesperació,
i tampoc tornar a la teva llar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)