El mar de la teva sang

Em dónes força per seguir vivint,
quan els nusos ofeguen la meva vida,
i m'aferro al teu orgull, al del teu cognom,
a la teva eternitat, pels segles dels segles.

Sento que lluny estàn els batecs del teu cor mort,
semblen estar en un altre món,
i que a prop està la llunyania dels cors vius,
que semblen endur-se'm a l'infern.

Naufrago en el mar de la teva sang,
després de l'abordatge amb els teus gens,
no goso acostar-me a la illa de la desesperació,
i tampoc tornar a la teva llar.