Ai! L’amistat!
Diví tresor de la humanitat.
No existeixen mapes del tresor
i sovint la recerca és feixuga,
i a vegades es confón amb l’amor,
i sempre es forja al pas d’una tortuga.
Lluitaré amb tu, contra les pors,
cercarem el seu punt de fuga,
aprendrem de cada error,
i donarem cap batalla per perduda.
De dia seré la teva ombra,
quan vagis a ponent, et duré per camins planers,
cap a llevant, t’enfilaré per corriols abruptes.
Sempre estaré a la teva vora,
i quan es colgui el sol, m’allunyaré
per ser aquell estel que llueix vora la lluna.
per ser aquell estel que llueix vora la lluna.