Aquell estel que llueix vora la lluna

Ai! L’amistat!

Diví tresor de la humanitat.

No existeixen mapes del tresor

 i sovint la recerca és feixuga,

i a vegades es confón amb l’amor,

i sempre es forja al pas d’una tortuga.

Lluitaré amb tu, contra les pors,

cercarem el seu punt de fuga,

aprendrem de cada error,

i donarem cap batalla per perduda.

De dia seré la teva ombra,

quan vagis a ponent, et duré per camins planers,

cap a llevant, t’enfilaré per corriols abruptes.

Sempre estaré a la teva vora,

i quan es colgui el sol, m’allunyaré
per ser aquell estel que llueix vora la lluna.