dimecres, 30 de desembre del 2009

Arrels gironines I (Els Roca)

La generació més contemporànea natural de la provincia de Girona és Engràcia Roca Gimfeu, nascuda a Figueres, la capital de l'Alt Empordà, el 29 d'octubre de 1855, i que morí a Barcelona. Referent al seu matrimoni amb Mauricio Martínez Martínez, militar d'arrels sorianes, es pot suposar que es van conèixer entre el 1876 i el 1877 anys durant els que va estar destinat a Figueres, tot i que no es pot assegurar que fos ni aquí ni durant aquest període que es celebrés el matrimoni. Posteriorment, anà destinat a Barcelona i a Igualada on va nèixer la primera filla, la Felicidad, el 1880.
Tornant a l'arbre ascendent de l'Engràcia, els seus pares, Sebastià Roca Güell i Innocència Gifreu Russell (o Gimfeu) segons l'ocasió, amb diferent escriptura, eren naturals d'Olot i de Peralada respectivament.
En aquest capítol detallaré les arrels de la família Roca i Güell que radiquen a la comarca de la Garrotxa, en base a les inscripcions localitzades en els llibres sagrats de la Diocesi de Girona microfilmats a Familysarch.

Sebastià Roca Güell, va nèixer a Olot el 3 de febrer de 1813 i va ser batejat a l'endemà a la Parròquia de Sant Esteve. En Sebastià és la 8a generació dels Roca nascuda a Olot, una branca que es remunta a finals del segle XVI, passant per Agustí Roca Bellver, nascut el25 de gener de 1769, que es casa amb Gerònima Güell Cos, el 10 de novembre de 1799; Gregori Roca Bartris, nascut el 9 d'abril de 1734, i casat amb Francisca Bellver Solanich el 16 d'agost de 1762; Antoni Roca Gou, nascut després del 1698 i casat amb Maria Bartris el 19 de desembre de 1723; Mariano Roca Bover, nascut vers el 1678 i casat el 28 de maig de 1698 amb Esperanza Gou Bolós; Antoni Roca Coromina, de qui només se sap que va casar-se l'11 de desembre de 1647 amb Magdalena Bover; Joan Roca que es va casar el 6 de juny de 1626 amb Marianna Coromina; i la darrera generació que és Francesch Roca que es casà amb una Catherina cap a finals de segle XVI i principi del XVII.

Més informació completa i actualitzada en l'arbre en línia a Geneanet





divendres, 22 de maig del 2009

Els altres "Monset"

Cayetano Monset Loyola, surt a "La Vanguardia" del dia 2 d'octubre de 1890, entre els alumnes premiats del Instituto Provincial en les matèries de Psicología, Lógica y Filosofía Moral. A "La Vanguardia" de data 4 de juny de 1898 surt que s'ha llicenciat en Medicina i Cirugia, a l'hora que era el President-Degà dels Alumnes interns de l'Hospital de la Santa Cruz.
A "La Vanguardia" del dia 25 de maig de 1905 s'anuncia la seqüent conferència: "En la sesión académica que celebrará hoy á las siete de la noche, en su local (Canuda, 31), la Sociedad Médico-Farmacéutica de los Santos Cosme y Damián, el doctor don Agustín Bassois y Prim presentará un caso clínico y el doctor don Cayetano Monset el tema: «Las hemorragias ocultas gastrointestinales en los estados cloro-anémicos.»"

El dia 8 de novembre s'anunciava la seva intervenció en una sessió de Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña.
14/11/1912 Hemos tenido ocasión de ver un- chassis
Bedford can hermosa carrocería torpedo que
el doctor D. Cayetano Monset, reputado medido
de esta capital, ha adquirido de la Sociedad
General de Automóviles.


El 23/08/1913, juga una competició de Lawn Tennis junt amb Mercedes Mir, que van perdre amb Francisco Ordis i Pepita Junoy. Se'n fa esment d'ell en la defunció de Josep Mérida Pelfort, "La Vanguardia" dia 6 de març de 1917, i a "La Vanguardia" del dia 11 de setembre de 1918, se'n fa esment de la mort del seu sogre Antic Mérida Cruells, s'entén que estava casat amb la seva filla Teresa. Es va publicar la seva esquela a "La Vanguardia" del 31 d'octubre de 1918. La seva esposa era Teresa Mérida, la seva germana Lucía, tia Paula Soldevila vidua de Monset, la seva mare Niceta (absent). Antic Mérida Cruells era germà de la mare dels Ballver Mérida.

"La Vanguardia" del dia 11 de novembre de 1925, anuncia que la Delegació d'Hisenda ha assenyalat per avui els pagaments: Paulino Monset (1.118).

"La Vanguardia" 24 de juliol de 1927, el Lluís Capdevila, nebot de Paula Monset ha regalat unes casulles a l'Esglèsia Parroquial del Sant Esperit. Júlia Capdevila Rebertes, era l'esposa de Josep Ballver Mérida (germpa de Merces casada amb Joaquim Monset Soldevila).

A "La Vanguardia" del 24 de novembre de 1929, s'anuncia un desnonament a la Sala Primera de l'Audiència Territorial, per part de Julio J. Crespo.

"La Vanguardia" dóna una conferència el Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria de l'Albuera Andrés Guixé Monset

A "La Vanguardia" del 8 d'octubre de 1940, es fa referència als nens enviats a Mèxic pel Govern Volxivic de València entre els que figura Francisco Monset Palomar de 7 anys.

El 15 de març de 1907, s'anuncia a "La Vanguardia" la mort al Asilo Municipal del Parque (per a malalts mentals) de María Serrano Monset, de 58 anys, casada i natural de Casp.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Censals de Cal Xum

L'Alfredo Ferrer, em deixa una llibreta amb les anotacions del pagament dels censals d'una casa a la Carretera, 26 de Canyelles. Les anotacions començaven el 15 de febrer de 1877 dient: "Libreta de Censos que fa la Casa que habita i que ha comprat a Miguel Vadell de Olesa, Domingo Soler y Mitjans cual censos a tener de pagar a José Bertran o Casa Xum que importan cinco pesetas por cada año y he rebut per tot lo año 1876 dita penció venia per Nadal de cada any..."
El pagament es va fent regularment, alguns anys es paguen dos de cop. Per part de José Bertran signa Juan Coll fins l'any 1883, posteriorment un any José Hill i Cristobal Duran respectivament fins que els 1886 i 87 firma Magín Rabentós, després firma Pedro Ferrer Miret fins el 1893. L'any s'identifica com a José Bertran Miret i li firma Vicente Salvador, i a partir de l'any vinent s'identifica com a José Bertran Almirall i firmen Pedro Ferrer (sense identificar el segon cognom), Vicente Salvador, Emilio Mas (que signa durants molts anys seguits), Manuel Hill, José Soler, Francisca Soler, fins que el 1914 firma Pedro Montané que deixa de firmar el 1922. A partir del 1924 cobra Juan Montané en qualitat de "Encargado" fins el 1930 que apareix en qualitat de "Arrendatario" i just aquest any en lloc de Domingo Soler paga Juan Ferrer Bertran fins el final de la llibreta el 10 de juliol de 1935 (un any abans de l'esclat de la Guerra Civil).

dimecres, 17 de desembre del 2008

Els Amat de Sabadell i la falsificació nobiliària

He trobat a internet un treball del genealogista Esteve Canyameres, en el que analitza la genealogia dels Amat de Sabadell, branca a la que pertany Narcissa Amat i Salvany, esposa de Pere Joan Salt. En el seu treball es deixa al descobert la falsificació de la genealogia, vers l'any 1753, per part de Francesc Amat i Oriac i el seu fill Josep Amat i Ferrer (cosí de la Narcissa) que aspirava a la canongia de la Catedral de Sevilla per la qual necessitava demostrar la seva puresa de sang.

De la genealogia dels avantpassats de Narcissa Amat, se n'estreuen les següents dades:

Narcissa era la tercera dels sis fills del matrimoni entre Joan Amat i Oriac i Isabel Salvany i Pujades, els quals es van casar cap el 1699 en què van fer Capítols Matrimonials; els altres fills són per aquest ordre: Teresa, casada amb Lluís Mates; Joan, casat amb Francesca Calçada Rovira; Maria, casada amb Jaume Petit; Francesca, casada amb Jaume Simón; i Feliu, prevere que fou beneficiat de Sabadell i que va ser l'enllaç familiar que participà en la falsificació de documents. en Jaume Petit, és el que apareixia en un plet amb Pere Joan Salt que li reclamava un deute al seu fill Joan Petit (Arxiu Històric de Sabadell, AMH 2223/17 - 10/05/1769).

Joan Amat i Oriac, nascut el 1683 i mort després del 1736 en què va fer testament, va ser el primer fill i per tant hereu del matrimoni de Maties Amat i Volart amb Esperança Oriac i Vilar (5/3/1673, AHS: Escrivania, documentació solta) que a més van tenir altres tres fills: Maria, casada am Narcís Casanoves; Francesc, casat amb Teresa Ferrer i Torruella, el promotor de la falsificació i del que es deia "desde incierta fortuna en el oficio de tendero en Barcelona, por los años de 1750 fue asentista general de provisiones de paja por el Rey en Andalucía, luego Tesorero del Infante Cardenal Don Luís, Arzobispo de Sevilla, donde se mereció la más alta reputación y aplauso distinguido en toda aquella tierra, hasta que quebró y tuvo que retirarse con uno de sus hijos, ya Canónigos, en 1755"; i Josep de Sant Tomàs, religiós josepet.

Maties Amat i Volart, nascut a Castellar del Vallès l'any 1645 i mort després del 1708 any que va atorgar testament en data 11/9/1708 davant el Notari Joan Baptista Asbert, Llibre testaments (1703-1729), va ser el tercer dels quatre fills del matrimoni de Joan Amat amb Jerónima Volart, casats l'any 1642. Els altres fills eren: en Joan, l'hereu que es casà amb Maria Samsó i Coll, pubilla del molí del mas Carbó (actualment el Molía Amat) de Sant Vicenç de Jonqueres, el que motivà el trasllat de tota la família inclus del Maties a aquesta parròquia; els altres van ser la Margarida que es va casar amb Joan Travesset i la Maria que es casà amb Esteve Torrella.
En Maties, posteriorment s’establí a Sabadell iniciant la línia que anomenem Amat de Sabadell. Era un cabaler d’ofici moliner de draps que va fer fortuna a finals del segle XVII, fent de botiguer de teles a la vila de Sabadell. La seva muller, Esperança Oriac i Vilar, era de la important masia de Ca n’Oriac de la parròquia de Sant Julià d’Altura (antic terme de Sant Pere de Terrassa).
En Maties va ser un dels objectes de falsificació per a la provació de noblesa, on es va posar el seu nom com a Conseller de Sabadell els anys 1676, 1684, 1691 i 1696 on analitzat amb el lector de raig ultravioleta es detecta que va ser rascat el nom original i posat el nom amb una tinta diferent. Els Consellers reals eren respectivament: Francesc Rifós, Joan Mimó, Joan Bosc i Josep Alzina.

Joan Amat i Vallhonrat? possiblement sigui aquest el segon cognom, ja que la falsificació es construeix lligant persones que havien existit, de ser així els seus pares serien Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui) i de Caterina Vallhonrat i Gener, casats vers el 1599 en què atorguen Capítols Matrimonials.

Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui), pagès, era fill de Joan Amat i Serra casat amb Joana Fulló vers el 1557 en què atorguen Capítols Matrimonials. En enviduar de la seva primera esposa Caterina Vallhonrat va casar-se amb Elisabet Regàs, vidua de Santa Perpètua de Mogoda, amb qui va fer Capítols Matrimonials l'any 1615.

Joan Amat i Serra (segons l'arbre genealògic falsificat, remplaçat per Joan Miquel Amat d'Orde i Palou, casat amb Maria Àngela Salvany i Masferrer) era fill de Joan Amat de l’Abellar i Mata Sobirana, cabaler de la masia de Ca n’Amat de les Farines del terme de Terrassa i de Joana Serra, pubilla de la vila de Sabadell i casats vers el 1515, segons Capítols Matrimonials. Segons la falsificació els seus pares eren doncs en Serapi Amat de Palou i n'Aldonça, els quals van tenir de fill a Enric Amat de Palou que va tenir dues filles.

diumenge, 30 de novembre del 2008

A la Diocesi de Ciudad Real

Al web dels Mormons FamilySearch.org han digitalitzat els llibres de les Parròquies de la Diocesi de Ciudad Real (veure) allà he pogut trobar els microfilms de les fè de baptisme de:

"José Mateo hijo de Ramon García Caballero y de Maria del Rosario Sánchez. En la Iglesia Parroquial de San Jorge de la villa de Aldea del Rey de Calatrava, en veinte y dos dias del mes de Septiembre del año de mil ochocientos cuarenta y siete. Yo D. Pedro Alcantara Moraleda teniente cura de ella bauticé solemnemente a un niño que nacio a la una de la noche del día anterior al cual puse por nombre José Mateo, hijo legítimo de Ramon Garcia Caballero y de Maria del Rosario Sánchez vecinos de esta villa. Abuelos paternos José García Caballero y María Macia y Maternos Cayetano Sánchez y Manuela Ortega. Fueron testigos Agustín Beltran y Felipe (il·legible) y madrina la dicha abuela Manuela a la que advertí de su obligación y parentesco espiritual y lo firmo."

"Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de María Macia.
En la Yglesia parroquial de San Jorge de esta villa de Aldea del Rey de Calatrava a veinte y cuatro del mes de Febrero de mil ochocientos y catorce años. Yo P. Manuel de la Expectacion Carmelita descalzo y teniente de cura de ella bautice solemnemente a un niño que nacio el dia anterior, pusele nombre Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de Maria Masiá naturales el dicho de la Calzada de Calatrava y la referida de Villa Mayor de Calatrava y vecinos de esta dicha villa ambos. Abuelos paternos Andrés Garcia Caballero y Maria Martin Labrador, maternos Dn. Francisco Masiá y Paula Carranza. Fue madrina Polonia Barba muger de Ramon de Arevalo a quien adverti el nudo parentesco espiritual y su obligacion y lo firmo."

"Maria de la Caveza hija de D. Francisco Macia y de Paula Carranza. 1776
En la Yglesia Parroquial de Santa Maria de la Visitacion de esta villa de Villamayor de Calatrava en once dias del mes de Septiembre de mil setecientos setenta y seis años. Yo Dn. Josef Gomez Galindo Pro. y Cura teniente de dicha Parroquia baptice solemnemente puse los Santos oleo y Chrisma a una niña que nacio en nueve de dicho mes a la que puse por nombre Maria de la Caveza hija legitima de Dn. Francico Macia natural de Castellon de San Phelipe en el Reino de Valencia y de Paula Carranza que lo es de Daimiel y vecinos de esta dicha villa. Fueron sus padrinos que la tubieron in Sacro Fonte al tiempo de Baptizarla Dn. Pedro Benitez y Geronima Guísema de esta vecindad, les adverti el parentesco espiritual y demas obligacion y firme."

A més també vaig trobar el casament de Ramon Garcia Caballero y Maria del Rosario Sánchez que diu:

"Esposorio y velacion de Ramon Garcia con Maria Sánchez.
En la Parroquia de Aldea del Rey a dos dias del mes de octubre de mil ochocientos treynta y tres el Pª Don Mauricio Pruer esposó y veló a Ramon Garcia hijo legitimo de Jose y de Maria Masiá con Maria Rosario hija de Cayetano Sánchez y de Manuela Ortega fueron monestados con tres nombraciones en los dias festivos ___ en veinte y uno de Septiemre fueron testigos Felipe Turquesa? y Dn. Mauricio Perez y José ___."

dissabte, 22 de novembre del 2008

Aclariment de l'enigma: Monistrol o Rossinyol?

El genealogista Jaume Boadella, tenia a Jacint Boadella Quer nascut el 1683 a Castellar del Vallès, casat en primeres núpcies amb Maria Rusiñol tenint en dubte la veracitat d'aquest cognom, segons va extreure dels esponsoris de la Catedral de Barcelona. En Jordi Miralda sospitava que pogués tractar-se de Maria Monistrol que reflexava el testament de la seva filla. En un intercanvi d'impressions entre ells i el Carles Bosch que en el seu arbre de Geneanet també té Boadella de Castellar s'ha descobert que efectivament és la mateixa.
Dita Maria és filla del matrimoni Antoni Rossinyol Mata i de Paula Monistrol Llobet, pubilla de Can Monistrol de Polinyà, heus aquí l'explicació que la filla adoptés el cognom Monistrol per davant de Rossinyol.
Per tant l'arbre de Jacint Boadella Quer, segueix en l'arbre a Geneanet de Jaume Boadella (jambo) i el de Maria Monistrol Rossinyol segueix en el de Carles Bosch (selrac1), a través del seu germà Jaume Monistrol Rossinyol.

dimecres, 12 de novembre del 2008

Testament d'Elisabeth Boadella, vidua de Costa

El meu cosí Jordi Miralda, m'informa que ha trobat el testament d'Elisabeth Boadella, atorgat davant el Notari Josep Torrella de Terrassa, el dia 11 de novembre de 1792.

Elisabet (Costa) y Boadella, vidua de Miquel Costa (pagès de Sant Pere de Terrassa), filla de Jacintho Boadella, pagès de Castellar i de Maria (Boadella) Monistrol, difunts, "estant ab salut corporal encara que ab alguna pesadés a causa de ma avansada edat, empero per la gracia de Deu ab tot mon bon enteniment, sana y entera memoria, y clar y ferm parlar...".

Es refereix a les seves filles: Joana Baptista, muller d'Ignasi Pi, antes muller de Joseph Fontcuberta; Maria, muller de Ramon Vallonesta (arriero de esta vila de Terrassa); Esperansa, muller de Geroni Agullo, antes ho fonch de Joan Boixeras i Antonia, muller de Francesch Roure.
El seu fill Francisco Costa i sa muller Gertrudis Rodó són morts, i els fills d'aquests, nets seus: Barthomeu Costa, hereu; Joseph Costa, Isabel muller de Mariano Rovira, teixidor de llana de Terrassa i Esperansa.

La testadora, vivia al carrer del Vall, vers la riera (que avui ha de ser la Rambla, és a dir al costat d'on ara hi ha l'estació del tren del FGC).