He trobat a internet un treball del genealogista
Esteve Canyameres, en el que analitza la genealogia dels Amat de Sabadell, branca a la que pertany
Narcissa Amat i Salvany, esposa de
Pere Joan Salt. En el seu treball es deixa al descobert la falsificació de la genealogia, vers l'any 1753, per part de
Francesc Amat i Oriac i el seu fill
Josep Amat i Ferrer (cosí de la
Narcissa) que aspirava a la canongia de la Catedral de Sevilla per la qual necessitava demostrar la seva puresa de sang.
De la genealogia dels avantpassats de Narcissa Amat, se n'estreuen les següents dades:
Narcissa era la tercera dels sis fills del matrimoni entre
Joan Amat i Oriac i
Isabel Salvany i Pujades, els quals es van casar cap el 1699 en què van fer Capítols Matrimonials; els altres fills són per aquest ordre:
Teresa, casada amb Lluís Mates;
Joan, casat amb Francesca Calçada Rovira;
Maria, casada amb Jaume Petit;
Francesca, casada amb Jaume Simón; i
Feliu, prevere que fou beneficiat de Sabadell i que va ser l'enllaç familiar que participà en la falsificació de documents. en Jaume Petit, és el que apareixia en un plet amb Pere Joan Salt que li reclamava un deute al seu fill Joan Petit
(Arxiu Històric de Sabadell, AMH 2223/17 - 10/05/1769).
Joan Amat i Oriac, nascut el 1683 i mort després del 1736 en què va fer testament, va ser el primer fill i per tant hereu del matrimoni de
Maties Amat i Volart amb
Esperança Oriac i Vilar (5/3/1673, AHS: Escrivania, documentació solta) que a més van tenir altres tres fills:
Maria, casada am Narcís Casanoves;
Francesc, casat amb Teresa Ferrer i Torruella, el promotor de la falsificació i del que es deia
"desde incierta fortuna en el oficio de tendero en Barcelona, por los años de 1750 fue asentista general de provisiones de paja por el Rey en Andalucía, luego Tesorero del Infante Cardenal Don Luís, Arzobispo de Sevilla, donde se mereció la más alta reputación y aplauso distinguido en toda aquella tierra, hasta que quebró y tuvo que retirarse con uno de sus hijos, ya Canónigos, en 1755"; i
Josep de Sant Tomàs, religiós josepet.
Maties Amat i Volart, nascut a Castellar del Vallès l'any 1645 i mort després del 1708 any que va atorgar testament en data 11/9/1708 davant el
Notari Joan Baptista Asbert, Llibre testaments (1703-1729), va ser el tercer dels quatre fills del matrimoni de
Joan Amat amb
Jerónima Volart, casats l'any 1642. Els altres fills eren: en
Joan, l'hereu que es casà amb Maria Samsó i Coll, pubilla del molí del mas Carbó (actualment el Molía Amat) de Sant Vicenç de Jonqueres, el que motivà el trasllat de tota la família inclus del Maties a aquesta parròquia; els altres van ser la
Margarida que es va casar amb Joan Travesset i la
Maria que es casà amb Esteve Torrella.
En
Maties, posteriorment s’establí a Sabadell iniciant la línia que anomenem Amat de Sabadell. Era un cabaler d’ofici moliner de draps que va fer fortuna a finals del segle XVII, fent de botiguer de teles a la vila de Sabadell. La seva muller,
Esperança Oriac i Vilar, era de la important masia de Ca n’Oriac de la parròquia de Sant Julià d’Altura (antic terme de Sant Pere de Terrassa).
En
Maties va ser un dels objectes de falsificació per a la provació de noblesa, on es va posar el seu nom com a Conseller de Sabadell els anys 1676, 1684, 1691 i 1696 on analitzat amb el lector de raig ultravioleta es detecta que va ser rascat el nom original i posat el nom amb una tinta diferent. Els Consellers reals eren respectivament: Francesc Rifós, Joan Mimó, Joan Bosc i Josep Alzina.
Joan Amat i Vallhonrat? possiblement sigui aquest el segon cognom, ja que la falsificació es construeix lligant persones que havien existit, de ser així els seus pares serien
Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui) i de
Caterina Vallhonrat i Gener, casats vers el 1599 en què atorguen Capítols Matrimonials.
Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui), pagès, era fill de
Joan Amat i Serra casat amb
Joana Fulló vers el 1557 en què atorguen Capítols Matrimonials. En enviduar de la seva primera esposa
Caterina Vallhonrat va casar-se amb Elisabet Regàs, vidua de Santa Perpètua de Mogoda, amb qui va fer Capítols Matrimonials l'any 1615.
Joan Amat i Serra (segons l'arbre genealògic falsificat, remplaçat per Joan Miquel Amat d'Orde i Palou, casat amb Maria Àngela Salvany i Masferrer) era fill de
Joan Amat de l’Abellar i Mata Sobirana, cabaler de la masia de Ca n’Amat de les Farines del terme de Terrassa i de
Joana Serra, pubilla de la vila de Sabadell i casats vers el 1515, segons Capítols Matrimonials. Segons la falsificació els seus pares eren doncs en Serapi Amat de Palou i n'Aldonça, els quals van tenir de fill a Enric Amat de Palou que va tenir dues filles.
