Cayetano Monset Loyola, surt a "La Vanguardia" del dia 2 d'octubre de 1890, entre els alumnes premiats del Instituto Provincial en les matèries de Psicología, Lógica y Filosofía Moral. A "La Vanguardia" de data 4 de juny de 1898 surt que s'ha llicenciat en Medicina i Cirugia, a l'hora que era el President-Degà dels Alumnes interns de l'Hospital de la Santa Cruz.
A "La Vanguardia" del dia 25 de maig de 1905 s'anuncia la seqüent conferència: "En la sesión académica que celebrará hoy á las siete de la noche, en su local (Canuda, 31), la Sociedad Médico-Farmacéutica de los Santos Cosme y Damián, el doctor don Agustín Bassois y Prim presentará un caso clínico y el doctor don Cayetano Monset el tema: «Las hemorragias ocultas gastrointestinales en los estados cloro-anémicos.»"
El dia 8 de novembre s'anunciava la seva intervenció en una sessió de Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña.
14/11/1912 Hemos tenido ocasión de ver un- chassis
Bedford can hermosa carrocería torpedo que
el doctor D. Cayetano Monset, reputado medido
de esta capital, ha adquirido de la Sociedad
General de Automóviles.
El 23/08/1913, juga una competició de Lawn Tennis junt amb Mercedes Mir, que van perdre amb Francisco Ordis i Pepita Junoy. Se'n fa esment d'ell en la defunció de Josep Mérida Pelfort, "La Vanguardia" dia 6 de març de 1917, i a "La Vanguardia" del dia 11 de setembre de 1918, se'n fa esment de la mort del seu sogre Antic Mérida Cruells, s'entén que estava casat amb la seva filla Teresa. Es va publicar la seva esquela a "La Vanguardia" del 31 d'octubre de 1918. La seva esposa era Teresa Mérida, la seva germana Lucía, tia Paula Soldevila vidua de Monset, la seva mare Niceta (absent). Antic Mérida Cruells era germà de la mare dels Ballver Mérida.
"La Vanguardia" del dia 11 de novembre de 1925, anuncia que la Delegació d'Hisenda ha assenyalat per avui els pagaments: Paulino Monset (1.118).
"La Vanguardia" 24 de juliol de 1927, el Lluís Capdevila, nebot de Paula Monset ha regalat unes casulles a l'Esglèsia Parroquial del Sant Esperit. Júlia Capdevila Rebertes, era l'esposa de Josep Ballver Mérida (germpa de Merces casada amb Joaquim Monset Soldevila).
A "La Vanguardia" del 24 de novembre de 1929, s'anuncia un desnonament a la Sala Primera de l'Audiència Territorial, per part de Julio J. Crespo.
"La Vanguardia" dóna una conferència el Tinent Coronel del Regiment d'Infanteria de l'Albuera Andrés Guixé Monset
A "La Vanguardia" del 8 d'octubre de 1940, es fa referència als nens enviats a Mèxic pel Govern Volxivic de València entre els que figura Francisco Monset Palomar de 7 anys.
El 15 de març de 1907, s'anuncia a "La Vanguardia" la mort al Asilo Municipal del Parque (per a malalts mentals) de María Serrano Monset, de 58 anys, casada i natural de Casp.
divendres, 22 de maig del 2009
dimarts, 14 d’abril del 2009
Censals de Cal Xum
L'Alfredo Ferrer, em deixa una llibreta amb les anotacions del pagament dels censals d'una casa a la Carretera, 26 de Canyelles. Les anotacions començaven el 15 de febrer de 1877 dient: "Libreta de Censos que fa la Casa que habita i que ha comprat a Miguel Vadell de Olesa, Domingo Soler y Mitjans cual censos a tener de pagar a José Bertran o Casa Xum que importan cinco pesetas por cada año y he rebut per tot lo año 1876 dita penció venia per Nadal de cada any..."
El pagament es va fent regularment, alguns anys es paguen dos de cop. Per part de José Bertran signa Juan Coll fins l'any 1883, posteriorment un any José Hill i Cristobal Duran respectivament fins que els 1886 i 87 firma Magín Rabentós, després firma Pedro Ferrer Miret fins el 1893. L'any s'identifica com a José Bertran Miret i li firma Vicente Salvador, i a partir de l'any vinent s'identifica com a José Bertran Almirall i firmen Pedro Ferrer (sense identificar el segon cognom), Vicente Salvador, Emilio Mas (que signa durants molts anys seguits), Manuel Hill, José Soler, Francisca Soler, fins que el 1914 firma Pedro Montané que deixa de firmar el 1922. A partir del 1924 cobra Juan Montané en qualitat de "Encargado" fins el 1930 que apareix en qualitat de "Arrendatario" i just aquest any en lloc de Domingo Soler paga Juan Ferrer Bertran fins el final de la llibreta el 10 de juliol de 1935 (un any abans de l'esclat de la Guerra Civil).
El pagament es va fent regularment, alguns anys es paguen dos de cop. Per part de José Bertran signa Juan Coll fins l'any 1883, posteriorment un any José Hill i Cristobal Duran respectivament fins que els 1886 i 87 firma Magín Rabentós, després firma Pedro Ferrer Miret fins el 1893. L'any s'identifica com a José Bertran Miret i li firma Vicente Salvador, i a partir de l'any vinent s'identifica com a José Bertran Almirall i firmen Pedro Ferrer (sense identificar el segon cognom), Vicente Salvador, Emilio Mas (que signa durants molts anys seguits), Manuel Hill, José Soler, Francisca Soler, fins que el 1914 firma Pedro Montané que deixa de firmar el 1922. A partir del 1924 cobra Juan Montané en qualitat de "Encargado" fins el 1930 que apareix en qualitat de "Arrendatario" i just aquest any en lloc de Domingo Soler paga Juan Ferrer Bertran fins el final de la llibreta el 10 de juliol de 1935 (un any abans de l'esclat de la Guerra Civil).
dimecres, 17 de desembre del 2008
Els Amat de Sabadell i la falsificació nobiliària
He trobat a internet un treball del genealogista Esteve Canyameres, en el que analitza la genealogia dels Amat de Sabadell, branca a la que pertany Narcissa Amat i Salvany, esposa de Pere Joan Salt. En el seu treball es deixa al descobert la falsificació de la genealogia, vers l'any 1753, per part de Francesc Amat i Oriac i el seu fill Josep Amat i Ferrer (cosí de la Narcissa) que aspirava a la canongia de la Catedral de Sevilla per la qual necessitava demostrar la seva puresa de sang.
De la genealogia dels avantpassats de Narcissa Amat, se n'estreuen les següents dades:
Narcissa era la tercera dels sis fills del matrimoni entre Joan Amat i Oriac i Isabel Salvany i Pujades, els quals es van casar cap el 1699 en què van fer Capítols Matrimonials; els altres fills són per aquest ordre: Teresa, casada amb Lluís Mates; Joan, casat amb Francesca Calçada Rovira; Maria, casada amb Jaume Petit; Francesca, casada amb Jaume Simón; i Feliu, prevere que fou beneficiat de Sabadell i que va ser l'enllaç familiar que participà en la falsificació de documents. en Jaume Petit, és el que apareixia en un plet amb Pere Joan Salt que li reclamava un deute al seu fill Joan Petit (Arxiu Històric de Sabadell, AMH 2223/17 - 10/05/1769).
Joan Amat i Oriac, nascut el 1683 i mort després del 1736 en què va fer testament, va ser el primer fill i per tant hereu del matrimoni de Maties Amat i Volart amb Esperança Oriac i Vilar (5/3/1673, AHS: Escrivania, documentació solta) que a més van tenir altres tres fills: Maria, casada am Narcís Casanoves; Francesc, casat amb Teresa Ferrer i Torruella, el promotor de la falsificació i del que es deia "desde incierta fortuna en el oficio de tendero en Barcelona, por los años de 1750 fue asentista general de provisiones de paja por el Rey en Andalucía, luego Tesorero del Infante Cardenal Don Luís, Arzobispo de Sevilla, donde se mereció la más alta reputación y aplauso distinguido en toda aquella tierra, hasta que quebró y tuvo que retirarse con uno de sus hijos, ya Canónigos, en 1755"; i Josep de Sant Tomàs, religiós josepet.
Maties Amat i Volart, nascut a Castellar del Vallès l'any 1645 i mort després del 1708 any que va atorgar testament en data 11/9/1708 davant el Notari Joan Baptista Asbert, Llibre testaments (1703-1729), va ser el tercer dels quatre fills del matrimoni de Joan Amat amb Jerónima Volart, casats l'any 1642. Els altres fills eren: en Joan, l'hereu que es casà amb Maria Samsó i Coll, pubilla del molí del mas Carbó (actualment el Molía Amat) de Sant Vicenç de Jonqueres, el que motivà el trasllat de tota la família inclus del Maties a aquesta parròquia; els altres van ser la Margarida que es va casar amb Joan Travesset i la Maria que es casà amb Esteve Torrella.
En Maties, posteriorment s’establí a Sabadell iniciant la línia que anomenem Amat de Sabadell. Era un cabaler d’ofici moliner de draps que va fer fortuna a finals del segle XVII, fent de botiguer de teles a la vila de Sabadell. La seva muller, Esperança Oriac i Vilar, era de la important masia de Ca n’Oriac de la parròquia de Sant Julià d’Altura (antic terme de Sant Pere de Terrassa).
En Maties va ser un dels objectes de falsificació per a la provació de noblesa, on es va posar el seu nom com a Conseller de Sabadell els anys 1676, 1684, 1691 i 1696 on analitzat amb el lector de raig ultravioleta es detecta que va ser rascat el nom original i posat el nom amb una tinta diferent. Els Consellers reals eren respectivament: Francesc Rifós, Joan Mimó, Joan Bosc i Josep Alzina.
Joan Amat i Vallhonrat? possiblement sigui aquest el segon cognom, ja que la falsificació es construeix lligant persones que havien existit, de ser així els seus pares serien Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui) i de Caterina Vallhonrat i Gener, casats vers el 1599 en què atorguen Capítols Matrimonials.
Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui), pagès, era fill de Joan Amat i Serra casat amb Joana Fulló vers el 1557 en què atorguen Capítols Matrimonials. En enviduar de la seva primera esposa Caterina Vallhonrat va casar-se amb Elisabet Regàs, vidua de Santa Perpètua de Mogoda, amb qui va fer Capítols Matrimonials l'any 1615.
Joan Amat i Serra (segons l'arbre genealògic falsificat, remplaçat per Joan Miquel Amat d'Orde i Palou, casat amb Maria Àngela Salvany i Masferrer) era fill de Joan Amat de l’Abellar i Mata Sobirana, cabaler de la masia de Ca n’Amat de les Farines del terme de Terrassa i de Joana Serra, pubilla de la vila de Sabadell i casats vers el 1515, segons Capítols Matrimonials. Segons la falsificació els seus pares eren doncs en Serapi Amat de Palou i n'Aldonça, els quals van tenir de fill a Enric Amat de Palou que va tenir dues filles.
De la genealogia dels avantpassats de Narcissa Amat, se n'estreuen les següents dades:
Narcissa era la tercera dels sis fills del matrimoni entre Joan Amat i Oriac i Isabel Salvany i Pujades, els quals es van casar cap el 1699 en què van fer Capítols Matrimonials; els altres fills són per aquest ordre: Teresa, casada amb Lluís Mates; Joan, casat amb Francesca Calçada Rovira; Maria, casada amb Jaume Petit; Francesca, casada amb Jaume Simón; i Feliu, prevere que fou beneficiat de Sabadell i que va ser l'enllaç familiar que participà en la falsificació de documents. en Jaume Petit, és el que apareixia en un plet amb Pere Joan Salt que li reclamava un deute al seu fill Joan Petit (Arxiu Històric de Sabadell, AMH 2223/17 - 10/05/1769).
Joan Amat i Oriac, nascut el 1683 i mort després del 1736 en què va fer testament, va ser el primer fill i per tant hereu del matrimoni de Maties Amat i Volart amb Esperança Oriac i Vilar (5/3/1673, AHS: Escrivania, documentació solta) que a més van tenir altres tres fills: Maria, casada am Narcís Casanoves; Francesc, casat amb Teresa Ferrer i Torruella, el promotor de la falsificació i del que es deia "desde incierta fortuna en el oficio de tendero en Barcelona, por los años de 1750 fue asentista general de provisiones de paja por el Rey en Andalucía, luego Tesorero del Infante Cardenal Don Luís, Arzobispo de Sevilla, donde se mereció la más alta reputación y aplauso distinguido en toda aquella tierra, hasta que quebró y tuvo que retirarse con uno de sus hijos, ya Canónigos, en 1755"; i Josep de Sant Tomàs, religiós josepet.
Maties Amat i Volart, nascut a Castellar del Vallès l'any 1645 i mort després del 1708 any que va atorgar testament en data 11/9/1708 davant el Notari Joan Baptista Asbert, Llibre testaments (1703-1729), va ser el tercer dels quatre fills del matrimoni de Joan Amat amb Jerónima Volart, casats l'any 1642. Els altres fills eren: en Joan, l'hereu que es casà amb Maria Samsó i Coll, pubilla del molí del mas Carbó (actualment el Molía Amat) de Sant Vicenç de Jonqueres, el que motivà el trasllat de tota la família inclus del Maties a aquesta parròquia; els altres van ser la Margarida que es va casar amb Joan Travesset i la Maria que es casà amb Esteve Torrella.
En Maties, posteriorment s’establí a Sabadell iniciant la línia que anomenem Amat de Sabadell. Era un cabaler d’ofici moliner de draps que va fer fortuna a finals del segle XVII, fent de botiguer de teles a la vila de Sabadell. La seva muller, Esperança Oriac i Vilar, era de la important masia de Ca n’Oriac de la parròquia de Sant Julià d’Altura (antic terme de Sant Pere de Terrassa).
En Maties va ser un dels objectes de falsificació per a la provació de noblesa, on es va posar el seu nom com a Conseller de Sabadell els anys 1676, 1684, 1691 i 1696 on analitzat amb el lector de raig ultravioleta es detecta que va ser rascat el nom original i posat el nom amb una tinta diferent. Els Consellers reals eren respectivament: Francesc Rifós, Joan Mimó, Joan Bosc i Josep Alzina.
Joan Amat i Vallhonrat? possiblement sigui aquest el segon cognom, ja que la falsificació es construeix lligant persones que havien existit, de ser així els seus pares serien Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui) i de Caterina Vallhonrat i Gener, casats vers el 1599 en què atorguen Capítols Matrimonials.
Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui), pagès, era fill de Joan Amat i Serra casat amb Joana Fulló vers el 1557 en què atorguen Capítols Matrimonials. En enviduar de la seva primera esposa Caterina Vallhonrat va casar-se amb Elisabet Regàs, vidua de Santa Perpètua de Mogoda, amb qui va fer Capítols Matrimonials l'any 1615.
Joan Amat i Serra (segons l'arbre genealògic falsificat, remplaçat per Joan Miquel Amat d'Orde i Palou, casat amb Maria Àngela Salvany i Masferrer) era fill de Joan Amat de l’Abellar i Mata Sobirana, cabaler de la masia de Ca n’Amat de les Farines del terme de Terrassa i de Joana Serra, pubilla de la vila de Sabadell i casats vers el 1515, segons Capítols Matrimonials. Segons la falsificació els seus pares eren doncs en Serapi Amat de Palou i n'Aldonça, els quals van tenir de fill a Enric Amat de Palou que va tenir dues filles.
diumenge, 30 de novembre del 2008
A la Diocesi de Ciudad Real
Al web dels Mormons FamilySearch.org han digitalitzat els llibres de les Parròquies de la Diocesi de Ciudad Real (veure) allà he pogut trobar els microfilms de les fè de baptisme de:
"José Mateo hijo de Ramon García Caballero y de Maria del Rosario Sánchez. En la Iglesia Parroquial de San Jorge de la villa de Aldea del Rey de Calatrava, en veinte y dos dias del mes de Septiembre del año de mil ochocientos cuarenta y siete. Yo D. Pedro Alcantara Moraleda teniente cura de ella bauticé solemnemente a un niño que nacio a la una de la noche del día anterior al cual puse por nombre José Mateo, hijo legítimo de Ramon Garcia Caballero y de Maria del Rosario Sánchez vecinos de esta villa. Abuelos paternos José García Caballero y María Macia y Maternos Cayetano Sánchez y Manuela Ortega. Fueron testigos Agustín Beltran y Felipe (il·legible) y madrina la dicha abuela Manuela a la que advertí de su obligación y parentesco espiritual y lo firmo."
"Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de María Macia.
En la Yglesia parroquial de San Jorge de esta villa de Aldea del Rey de Calatrava a veinte y cuatro del mes de Febrero de mil ochocientos y catorce años. Yo P. Manuel de la Expectacion Carmelita descalzo y teniente de cura de ella bautice solemnemente a un niño que nacio el dia anterior, pusele nombre Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de Maria Masiá naturales el dicho de la Calzada de Calatrava y la referida de Villa Mayor de Calatrava y vecinos de esta dicha villa ambos. Abuelos paternos Andrés Garcia Caballero y Maria Martin Labrador, maternos Dn. Francisco Masiá y Paula Carranza. Fue madrina Polonia Barba muger de Ramon de Arevalo a quien adverti el nudo parentesco espiritual y su obligacion y lo firmo."
"Maria de la Caveza hija de D. Francisco Macia y de Paula Carranza. 1776
En la Yglesia Parroquial de Santa Maria de la Visitacion de esta villa de Villamayor de Calatrava en once dias del mes de Septiembre de mil setecientos setenta y seis años. Yo Dn. Josef Gomez Galindo Pro. y Cura teniente de dicha Parroquia baptice solemnemente puse los Santos oleo y Chrisma a una niña que nacio en nueve de dicho mes a la que puse por nombre Maria de la Caveza hija legitima de Dn. Francico Macia natural de Castellon de San Phelipe en el Reino de Valencia y de Paula Carranza que lo es de Daimiel y vecinos de esta dicha villa. Fueron sus padrinos que la tubieron in Sacro Fonte al tiempo de Baptizarla Dn. Pedro Benitez y Geronima Guísema de esta vecindad, les adverti el parentesco espiritual y demas obligacion y firme."
A més també vaig trobar el casament de Ramon Garcia Caballero y Maria del Rosario Sánchez que diu:
"Esposorio y velacion de Ramon Garcia con Maria Sánchez.
En la Parroquia de Aldea del Rey a dos dias del mes de octubre de mil ochocientos treynta y tres el Pª Don Mauricio Pruer esposó y veló a Ramon Garcia hijo legitimo de Jose y de Maria Masiá con Maria Rosario hija de Cayetano Sánchez y de Manuela Ortega fueron monestados con tres nombraciones en los dias festivos ___ en veinte y uno de Septiemre fueron testigos Felipe Turquesa? y Dn. Mauricio Perez y José ___."
"José Mateo hijo de Ramon García Caballero y de Maria del Rosario Sánchez. En la Iglesia Parroquial de San Jorge de la villa de Aldea del Rey de Calatrava, en veinte y dos dias del mes de Septiembre del año de mil ochocientos cuarenta y siete. Yo D. Pedro Alcantara Moraleda teniente cura de ella bauticé solemnemente a un niño que nacio a la una de la noche del día anterior al cual puse por nombre José Mateo, hijo legítimo de Ramon Garcia Caballero y de Maria del Rosario Sánchez vecinos de esta villa. Abuelos paternos José García Caballero y María Macia y Maternos Cayetano Sánchez y Manuela Ortega. Fueron testigos Agustín Beltran y Felipe (il·legible) y madrina la dicha abuela Manuela a la que advertí de su obligación y parentesco espiritual y lo firmo."
"Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de María Macia.
En la Yglesia parroquial de San Jorge de esta villa de Aldea del Rey de Calatrava a veinte y cuatro del mes de Febrero de mil ochocientos y catorce años. Yo P. Manuel de la Expectacion Carmelita descalzo y teniente de cura de ella bautice solemnemente a un niño que nacio el dia anterior, pusele nombre Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de Maria Masiá naturales el dicho de la Calzada de Calatrava y la referida de Villa Mayor de Calatrava y vecinos de esta dicha villa ambos. Abuelos paternos Andrés Garcia Caballero y Maria Martin Labrador, maternos Dn. Francisco Masiá y Paula Carranza. Fue madrina Polonia Barba muger de Ramon de Arevalo a quien adverti el nudo parentesco espiritual y su obligacion y lo firmo."
"Maria de la Caveza hija de D. Francisco Macia y de Paula Carranza. 1776
En la Yglesia Parroquial de Santa Maria de la Visitacion de esta villa de Villamayor de Calatrava en once dias del mes de Septiembre de mil setecientos setenta y seis años. Yo Dn. Josef Gomez Galindo Pro. y Cura teniente de dicha Parroquia baptice solemnemente puse los Santos oleo y Chrisma a una niña que nacio en nueve de dicho mes a la que puse por nombre Maria de la Caveza hija legitima de Dn. Francico Macia natural de Castellon de San Phelipe en el Reino de Valencia y de Paula Carranza que lo es de Daimiel y vecinos de esta dicha villa. Fueron sus padrinos que la tubieron in Sacro Fonte al tiempo de Baptizarla Dn. Pedro Benitez y Geronima Guísema de esta vecindad, les adverti el parentesco espiritual y demas obligacion y firme."
A més també vaig trobar el casament de Ramon Garcia Caballero y Maria del Rosario Sánchez que diu:
"Esposorio y velacion de Ramon Garcia con Maria Sánchez.
En la Parroquia de Aldea del Rey a dos dias del mes de octubre de mil ochocientos treynta y tres el Pª Don Mauricio Pruer esposó y veló a Ramon Garcia hijo legitimo de Jose y de Maria Masiá con Maria Rosario hija de Cayetano Sánchez y de Manuela Ortega fueron monestados con tres nombraciones en los dias festivos ___ en veinte y uno de Septiemre fueron testigos Felipe Turquesa? y Dn. Mauricio Perez y José ___."
dissabte, 22 de novembre del 2008
Aclariment de l'enigma: Monistrol o Rossinyol?
El genealogista Jaume Boadella, tenia a Jacint Boadella Quer nascut el 1683 a Castellar del Vallès, casat en primeres núpcies amb Maria Rusiñol tenint en dubte la veracitat d'aquest cognom, segons va extreure dels esponsoris de la Catedral de Barcelona. En Jordi Miralda sospitava que pogués tractar-se de Maria Monistrol que reflexava el testament de la seva filla. En un intercanvi d'impressions entre ells i el Carles Bosch que en el seu arbre de Geneanet també té Boadella de Castellar s'ha descobert que efectivament és la mateixa.
Dita Maria és filla del matrimoni Antoni Rossinyol Mata i de Paula Monistrol Llobet, pubilla de Can Monistrol de Polinyà, heus aquí l'explicació que la filla adoptés el cognom Monistrol per davant de Rossinyol.
Per tant l'arbre de Jacint Boadella Quer, segueix en l'arbre a Geneanet de Jaume Boadella (jambo) i el de Maria Monistrol Rossinyol segueix en el de Carles Bosch (selrac1), a través del seu germà Jaume Monistrol Rossinyol.
Dita Maria és filla del matrimoni Antoni Rossinyol Mata i de Paula Monistrol Llobet, pubilla de Can Monistrol de Polinyà, heus aquí l'explicació que la filla adoptés el cognom Monistrol per davant de Rossinyol.
Per tant l'arbre de Jacint Boadella Quer, segueix en l'arbre a Geneanet de Jaume Boadella (jambo) i el de Maria Monistrol Rossinyol segueix en el de Carles Bosch (selrac1), a través del seu germà Jaume Monistrol Rossinyol.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Testament d'Elisabeth Boadella, vidua de Costa
El meu cosí Jordi Miralda, m'informa que ha trobat el testament d'Elisabeth Boadella, atorgat davant el Notari Josep Torrella de Terrassa, el dia 11 de novembre de 1792.
Elisabet (Costa) y Boadella, vidua de Miquel Costa (pagès de Sant Pere de Terrassa), filla de Jacintho Boadella, pagès de Castellar i de Maria (Boadella) Monistrol, difunts, "estant ab salut corporal encara que ab alguna pesadés a causa de ma avansada edat, empero per la gracia de Deu ab tot mon bon enteniment, sana y entera memoria, y clar y ferm parlar...".
Es refereix a les seves filles: Joana Baptista, muller d'Ignasi Pi, antes muller de Joseph Fontcuberta; Maria, muller de Ramon Vallonesta (arriero de esta vila de Terrassa); Esperansa, muller de Geroni Agullo, antes ho fonch de Joan Boixeras i Antonia, muller de Francesch Roure.
El seu fill Francisco Costa i sa muller Gertrudis Rodó són morts, i els fills d'aquests, nets seus: Barthomeu Costa, hereu; Joseph Costa, Isabel muller de Mariano Rovira, teixidor de llana de Terrassa i Esperansa.
La testadora, vivia al carrer del Vall, vers la riera (que avui ha de ser la Rambla, és a dir al costat d'on ara hi ha l'estació del tren del FGC).
Elisabet (Costa) y Boadella, vidua de Miquel Costa (pagès de Sant Pere de Terrassa), filla de Jacintho Boadella, pagès de Castellar i de Maria (Boadella) Monistrol, difunts, "estant ab salut corporal encara que ab alguna pesadés a causa de ma avansada edat, empero per la gracia de Deu ab tot mon bon enteniment, sana y entera memoria, y clar y ferm parlar...".
Es refereix a les seves filles: Joana Baptista, muller d'Ignasi Pi, antes muller de Joseph Fontcuberta; Maria, muller de Ramon Vallonesta (arriero de esta vila de Terrassa); Esperansa, muller de Geroni Agullo, antes ho fonch de Joan Boixeras i Antonia, muller de Francesch Roure.
El seu fill Francisco Costa i sa muller Gertrudis Rodó són morts, i els fills d'aquests, nets seus: Barthomeu Costa, hereu; Joseph Costa, Isabel muller de Mariano Rovira, teixidor de llana de Terrassa i Esperansa.
La testadora, vivia al carrer del Vall, vers la riera (que avui ha de ser la Rambla, és a dir al costat d'on ara hi ha l'estació del tren del FGC).
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Més enllà de Marianna Viladomat
Després de la informació facilitada a rel del certificat de matrimoni entre Joseph Vallhonesta i Marianna Viladomat, per internet trobo una tesi doctoral del Sr. Lluís Guerrero i Sala, titolada "Aspectes sanitaris de la vila de Berga (1569-1760)". Un treball d'investigació de 12 capítols, on analitza profundament com afectaven les mancances sanitàries de l'època en la població berguedana, però també el comportament social dels seus habitants en aquella época. Es pot consultar per internet en aquest enllaç: Click aquí
De la informació allà present he extret les següents referències al meu arbre genealògic:
Josep del Graner. Documentat a Berga entre 1645 i 1692. Casat amb Maria Casas. Revalidat el 30 de gener de 1673. Citat habitualment com "Burgés i apotecari". Sembla ser que era originari de Perpinyà. La seva botiga, ben assortida, va ser visitada per Francesc Monnar i Jeroni Troch, apotecari de Barcelona, el 27 de desembre de 1674. Va morir a Berga l'1 de juliol de 1692. (Capítol 6, pàgina 363).
En la relació d'òbits compresos entre el 1691 i 1700, apareix en data 1 de juliol de 1692 "al cos del Magch. Joseph del Graner Burges y Apotc. de dita vila". (Capítol 10, pàgina 781). Curiosament en l'estudi sobre els trasllats de cossos, fa una referència a la mateixa data dient "mori a Solsona y traslladat a Berga", falta saber si es refereix a ell o a un altre que va morir el mateix dia. (Capítol 10, pàgina 784).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
21/01/1646: Maria, Raimunda, Agnés, Francisca. (Capítol 10, pàgina 636).
20/09/1647: Joan, Esteve, Josep, Quirze, Francesc, Benet. (Capítol 10, pàgina 636).
19/10/1649: Francesc, Eudald, Esteve, Lluc. (Capítol 10, pàgina 637).
03/04/1651: Maria, Isabel, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
07/12/1653: Antoni, Miquel, Francesc, Diego, Mariano. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1657: Joan Ramon, Esteve, Antoni, Diego. (Capítol 10, pàgina 639).
23/07/1658: Magdalena, Jerònima, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1665: Anna, Maria, Apol·lonia. El seu padrí és Hieroni Boleda, apotecari. (Capítol 10, pàgina 643).
Miquel del Graner i Casas. Nascut a Berga el 19 d'octubre de 1649. Fill de l'apotecari Josep del Graner i Maria Casas. Casat el 19 de maig de 1680 amb Clara Malagarriga i Massanés. Citat habitualment com a "Burgés i apotecari". Va morir a Berga el 21 de desembre de 1706. (Capítol 6, pàgina 363).
19/05/1680: Matrimoni entre "Miquel del Graner burges de la present vila de Berga fill legitim y natural del Señor Josep del Graner tambe burges ab la señora Clara Malagarriga i Masanes filla del Magnifich Miquel Malagarriga y Alsina Dor. en Drets".
En la relació d'òbits compresos entre el 1701 i 1710, apareix en data 21 de desembre de 1706 "al cos del Magch. Miquel del Graner y Casas Apotecari". (Capítol 10, pàgina 786).
En la relació d'òbits compresos entre 1731 i 1740, aparix en data 2 d'abril de 1738 "Clara del Graner viuda del quondam Miquel del Graner Apotecari". (Capítol 10, pàgina 801).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
08/02/1683: Maria, Francisca, Denisa. En aquest registre diu filla de Joseph del Graner i la seva muller Clara. La muller Clara és la de Miquel. (Capítol 10, pàgina 652). Es tracta d'un error, ja que en el (Capítol 5, pàgina 135) se li atribueix a ell la paternitat. Segurament aquesta nena, sigui la Francisca Graner que contrau matrimoni l'any 1700 amb Celdoni Viladomat, ja que la Francisca filla de Miquel del Graner neix l'any 1695 i vol dir que es casaria amb 5 anys.
20/02/1686: Joan, Anton, Francesc. (Capítol 10, pàgina 653).
19/03/1688: Josep, Francesc, Bonaventura. (Capítol 10, pàgina 653).
30/05/1689: Joan Francesc Xavier, Miquel. (Capítol 10, pàgina 654).
04/03/1691: Maria Rosa, Clara, Elionor. (Capítol 10, pàgina 658).
13/03/1694: Diego, Francisco, Joan. La seva padrina és Francisca (Blanquet) Claris? muller de Francisco Blanquet Cilurgia de la Vila. (Capítol 10, pàgina 659). Sembla ser que aquest Francisco Blanquet era originari de Perpinyà (Capítol 10, pàgina 717).
29/04/1695: Francesca, Maria, Caterina. El seu padrí és el Magnífic Joan Claris, Dr. en Medicina. (Capítol 10, pàgina 659).
05/06/1696: Mariano, Lluís, Antoni. (Capítol 10, pàgina 660).
16/02/1698: Teresa, Celedònia, Dorotea. (Capítol 10, pàgina 660).
18/06/1699: Miquel, Ignasi, Francesc. (Capítol 10, pàgina 660).
En data 06/08/1691, en el naixement de Gaietà, Bonaventura, Josep, fill de Francisco Blanquet silurgià y de Francisca muller sua, és padrina Clara (del Graner) Malagarriga. (Capítol 10, pàgina 658).
En data 08/11/1693, Miquel del Graner, apotecari, es padrí en un naixement sense especificar de qui. (Capítol 10, pàgina 659). Igualment actua com a padrí, en un altre bateig en data 13/08/1701. (Capítol 10, pàgina 652). Tanmateix, és testimoni en el matrimoni entre Sebastià Claris i Maria Boxader y Godola. (Capítol 10, pàgina 720).
Clara Malagarriga és filla de Miquel Malagarriga i Maria Masanés, segons la genealogia de la Família Graner (Capítol 6, pàgina 399).
Jeroni Boleda. Documentat a Berga entre 1656 i 1664. Casat en primeres núpcies amb Estefania, i en segones, el 23 de març de 1664 amb Francesca del Graner, filla de l'apotecari, Josep del Graner. Administrador de les festes del Corpus de l'any 1656. Sembla que l'any 1671 s'havia establert a Anglesola (Urgell) i l'any 1674 a Tàrrega (Urgell). Revalidad el 16 d'abril de 1673. (Capítol 6, pàgina 361).
15/01/1664: Defunció d'Stafania boleda muller de mº Hyeroni Boleda apotecari. (Capítol 10, pàgina 766).
23/03/1664: Matrimoni entre Hieroni Boleda apotecari amb Francisca Graner donsella.
10/07/1700: Matrimoni entre Celdoni Viladomat jove botiguer... Y la Sra. Francisca del Graner y Malagarriga donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas Burges y Apotecari en dita vila de Berga. (Capítol 10, pàgina 720).
Precisament dels resultats de la visita, el dia 18 d'octubre de 2006, a la Parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona, sortia un matrimoni celebrat el 27/08/1710 entre Saldoni Viladomat, vidu, i Coloma Adomà que es deu tractar d'aquest mateix home, pel que es dedueix que la Francisca del Graner va morir abans d'aquesta data.
26/10/1711: Matrimoni entre D. Felix Casalins... fill legítim i natural del Dr. en Medicina Joseph Casalins de la ciutat de Barcelona... y la Sra. Clara del Graner donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas. (Capítol 10, pàgina 725).
Precisament en data 3 de gener de 1732, en el bateig a la parròquia de Sant Genís dels Agudells de Joseph, Ramon, Anton fill de Joseph Vallhonesta, menor, i de Marianna Viladomar habitants en la casa de Felix Casalins. Això vol dir que compartien casa la tia Clara del Graner i la seva neboda Marianna Viladomat amb les seves respectives parelles.
En la relació de la gent més benestant de la vila de Berga, apareixen les següents persones de l'arbre genealògic, o que posseeixen el cognom i per tant és probable que puguin tenir-ne alguna encara per determinar. (Capítol 12, pàgines 938 i següents):
1625: Joan Graner, rector de Ntra. Sra. de Olvan.
1631: Miquel Graner, Notari.
1638: Gaspar Graner, rector d'Espinalvet.
1639: Francesch Viladomat, Conseller.
1646: Antoni Santmichael Viladomat, Cavaller-Honorable Senyor.
1671: Jaume Alzina, rector de Casserres.
1688: Francisco Viladomat i de Foix, prevere Beneficiat.
1692: Bonaventura Malagarriga, rector de Berga i Dr. en Drets.
1692: Joseph del Graner, Burgés.
1694: Miquel Viladomat i Foix, Llicenciat.
1695: Francesch Alsina, Vicari de Golmes.
1695: Anton Viladomat y Foix, Capità d'Infanteria.
1705: Francesc Salvat y del Graner, Burgès.
1720: Ramon Viladomat, mestre de cases.
1743: Joan Alzina, prevere Beneficiat.
Altres referències que es fa a persones amb cognoms de la genealogia són:
Bernat Casas, barber i cirugià casat amb Gerònima. L'any 1602 van tenir la seva filla Isabel, i l'any 1610 el pare i la seva filla Marianna eren padrins d'un bateig. (Capítol 10, pàgina 623). Bernat Casas va morir violentament en data 28/12/1612 "ab una scopetada". (Capítol 10, pàgina 746).
Joseph Casas, cirugià de Bagà, en data 13/04/1687 és padrí del bateig d'una filla de Francesch Maÿsonada i la seva muller Francisca Tor. (Capítol 10, pàgina 653).
Balthasar Casas, cirugià, i la seva muller Mariàngela, tenen un fill en Balthasar, Joan, Francesch, nascut el 11/09/1707. (Capítol 10, pàgina 665).
Francisco Casas, vidu, es casa en segones núpcies amb Theresa Canuda viuda del Dr. SantAndreu. (Capítol 10, pàgina 725).
Maria Alsina, casada amb Francesc Santpons i Salvat, more el 25/07/1739. Tenen vuit fills entre 1696 i 1715. (Capítol 5, pàgina 141).
Joan Alsina, Dr. en Medicina, se li casa la seva filla Mónica Alsina y Capdevila, donsella de la vila de Cardona, amb Francisco Balada, en data 15/04/1705. (Capítol 10, pàgina 722).
De la informació allà present he extret les següents referències al meu arbre genealògic:
Josep del Graner. Documentat a Berga entre 1645 i 1692. Casat amb Maria Casas. Revalidat el 30 de gener de 1673. Citat habitualment com "Burgés i apotecari". Sembla ser que era originari de Perpinyà. La seva botiga, ben assortida, va ser visitada per Francesc Monnar i Jeroni Troch, apotecari de Barcelona, el 27 de desembre de 1674. Va morir a Berga l'1 de juliol de 1692. (Capítol 6, pàgina 363).
En la relació d'òbits compresos entre el 1691 i 1700, apareix en data 1 de juliol de 1692 "al cos del Magch. Joseph del Graner Burges y Apotc. de dita vila". (Capítol 10, pàgina 781). Curiosament en l'estudi sobre els trasllats de cossos, fa una referència a la mateixa data dient "mori a Solsona y traslladat a Berga", falta saber si es refereix a ell o a un altre que va morir el mateix dia. (Capítol 10, pàgina 784).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
21/01/1646: Maria, Raimunda, Agnés, Francisca. (Capítol 10, pàgina 636).
20/09/1647: Joan, Esteve, Josep, Quirze, Francesc, Benet. (Capítol 10, pàgina 636).
19/10/1649: Francesc, Eudald, Esteve, Lluc. (Capítol 10, pàgina 637).
03/04/1651: Maria, Isabel, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
07/12/1653: Antoni, Miquel, Francesc, Diego, Mariano. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1657: Joan Ramon, Esteve, Antoni, Diego. (Capítol 10, pàgina 639).
23/07/1658: Magdalena, Jerònima, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1665: Anna, Maria, Apol·lonia. El seu padrí és Hieroni Boleda, apotecari. (Capítol 10, pàgina 643).
Miquel del Graner i Casas. Nascut a Berga el 19 d'octubre de 1649. Fill de l'apotecari Josep del Graner i Maria Casas. Casat el 19 de maig de 1680 amb Clara Malagarriga i Massanés. Citat habitualment com a "Burgés i apotecari". Va morir a Berga el 21 de desembre de 1706. (Capítol 6, pàgina 363).
19/05/1680: Matrimoni entre "Miquel del Graner burges de la present vila de Berga fill legitim y natural del Señor Josep del Graner tambe burges ab la señora Clara Malagarriga i Masanes filla del Magnifich Miquel Malagarriga y Alsina Dor. en Drets".
En la relació d'òbits compresos entre el 1701 i 1710, apareix en data 21 de desembre de 1706 "al cos del Magch. Miquel del Graner y Casas Apotecari". (Capítol 10, pàgina 786).
En la relació d'òbits compresos entre 1731 i 1740, aparix en data 2 d'abril de 1738 "Clara del Graner viuda del quondam Miquel del Graner Apotecari". (Capítol 10, pàgina 801).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
08/02/1683: Maria, Francisca, Denisa. En aquest registre diu filla de Joseph del Graner i la seva muller Clara. La muller Clara és la de Miquel. (Capítol 10, pàgina 652). Es tracta d'un error, ja que en el (Capítol 5, pàgina 135) se li atribueix a ell la paternitat. Segurament aquesta nena, sigui la Francisca Graner que contrau matrimoni l'any 1700 amb Celdoni Viladomat, ja que la Francisca filla de Miquel del Graner neix l'any 1695 i vol dir que es casaria amb 5 anys.
20/02/1686: Joan, Anton, Francesc. (Capítol 10, pàgina 653).
19/03/1688: Josep, Francesc, Bonaventura. (Capítol 10, pàgina 653).
30/05/1689: Joan Francesc Xavier, Miquel. (Capítol 10, pàgina 654).
04/03/1691: Maria Rosa, Clara, Elionor. (Capítol 10, pàgina 658).
13/03/1694: Diego, Francisco, Joan. La seva padrina és Francisca (Blanquet) Claris? muller de Francisco Blanquet Cilurgia de la Vila. (Capítol 10, pàgina 659). Sembla ser que aquest Francisco Blanquet era originari de Perpinyà (Capítol 10, pàgina 717).
29/04/1695: Francesca, Maria, Caterina. El seu padrí és el Magnífic Joan Claris, Dr. en Medicina. (Capítol 10, pàgina 659).
05/06/1696: Mariano, Lluís, Antoni. (Capítol 10, pàgina 660).
16/02/1698: Teresa, Celedònia, Dorotea. (Capítol 10, pàgina 660).
18/06/1699: Miquel, Ignasi, Francesc. (Capítol 10, pàgina 660).
En data 06/08/1691, en el naixement de Gaietà, Bonaventura, Josep, fill de Francisco Blanquet silurgià y de Francisca muller sua, és padrina Clara (del Graner) Malagarriga. (Capítol 10, pàgina 658).
En data 08/11/1693, Miquel del Graner, apotecari, es padrí en un naixement sense especificar de qui. (Capítol 10, pàgina 659). Igualment actua com a padrí, en un altre bateig en data 13/08/1701. (Capítol 10, pàgina 652). Tanmateix, és testimoni en el matrimoni entre Sebastià Claris i Maria Boxader y Godola. (Capítol 10, pàgina 720).
Clara Malagarriga és filla de Miquel Malagarriga i Maria Masanés, segons la genealogia de la Família Graner (Capítol 6, pàgina 399).
Jeroni Boleda. Documentat a Berga entre 1656 i 1664. Casat en primeres núpcies amb Estefania, i en segones, el 23 de març de 1664 amb Francesca del Graner, filla de l'apotecari, Josep del Graner. Administrador de les festes del Corpus de l'any 1656. Sembla que l'any 1671 s'havia establert a Anglesola (Urgell) i l'any 1674 a Tàrrega (Urgell). Revalidad el 16 d'abril de 1673. (Capítol 6, pàgina 361).
15/01/1664: Defunció d'Stafania boleda muller de mº Hyeroni Boleda apotecari. (Capítol 10, pàgina 766).
23/03/1664: Matrimoni entre Hieroni Boleda apotecari amb Francisca Graner donsella.
10/07/1700: Matrimoni entre Celdoni Viladomat jove botiguer... Y la Sra. Francisca del Graner y Malagarriga donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas Burges y Apotecari en dita vila de Berga. (Capítol 10, pàgina 720).
Precisament dels resultats de la visita, el dia 18 d'octubre de 2006, a la Parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona, sortia un matrimoni celebrat el 27/08/1710 entre Saldoni Viladomat, vidu, i Coloma Adomà que es deu tractar d'aquest mateix home, pel que es dedueix que la Francisca del Graner va morir abans d'aquesta data.
26/10/1711: Matrimoni entre D. Felix Casalins... fill legítim i natural del Dr. en Medicina Joseph Casalins de la ciutat de Barcelona... y la Sra. Clara del Graner donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas. (Capítol 10, pàgina 725).
Precisament en data 3 de gener de 1732, en el bateig a la parròquia de Sant Genís dels Agudells de Joseph, Ramon, Anton fill de Joseph Vallhonesta, menor, i de Marianna Viladomar habitants en la casa de Felix Casalins. Això vol dir que compartien casa la tia Clara del Graner i la seva neboda Marianna Viladomat amb les seves respectives parelles.
En la relació de la gent més benestant de la vila de Berga, apareixen les següents persones de l'arbre genealògic, o que posseeixen el cognom i per tant és probable que puguin tenir-ne alguna encara per determinar. (Capítol 12, pàgines 938 i següents):
1625: Joan Graner, rector de Ntra. Sra. de Olvan.
1631: Miquel Graner, Notari.
1638: Gaspar Graner, rector d'Espinalvet.
1639: Francesch Viladomat, Conseller.
1646: Antoni Santmichael Viladomat, Cavaller-Honorable Senyor.
1671: Jaume Alzina, rector de Casserres.
1688: Francisco Viladomat i de Foix, prevere Beneficiat.
1692: Bonaventura Malagarriga, rector de Berga i Dr. en Drets.
1692: Joseph del Graner, Burgés.
1694: Miquel Viladomat i Foix, Llicenciat.
1695: Francesch Alsina, Vicari de Golmes.
1695: Anton Viladomat y Foix, Capità d'Infanteria.
1705: Francesc Salvat y del Graner, Burgès.
1720: Ramon Viladomat, mestre de cases.
1743: Joan Alzina, prevere Beneficiat.
Altres referències que es fa a persones amb cognoms de la genealogia són:
Bernat Casas, barber i cirugià casat amb Gerònima. L'any 1602 van tenir la seva filla Isabel, i l'any 1610 el pare i la seva filla Marianna eren padrins d'un bateig. (Capítol 10, pàgina 623). Bernat Casas va morir violentament en data 28/12/1612 "ab una scopetada". (Capítol 10, pàgina 746).
Joseph Casas, cirugià de Bagà, en data 13/04/1687 és padrí del bateig d'una filla de Francesch Maÿsonada i la seva muller Francisca Tor. (Capítol 10, pàgina 653).
Balthasar Casas, cirugià, i la seva muller Mariàngela, tenen un fill en Balthasar, Joan, Francesch, nascut el 11/09/1707. (Capítol 10, pàgina 665).
Francisco Casas, vidu, es casa en segones núpcies amb Theresa Canuda viuda del Dr. SantAndreu. (Capítol 10, pàgina 725).
Maria Alsina, casada amb Francesc Santpons i Salvat, more el 25/07/1739. Tenen vuit fills entre 1696 i 1715. (Capítol 5, pàgina 141).
Joan Alsina, Dr. en Medicina, se li casa la seva filla Mónica Alsina y Capdevila, donsella de la vila de Cardona, amb Francisco Balada, en data 15/04/1705. (Capítol 10, pàgina 722).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)