He trobat un blog sobre la Història de Vilamajor, en diversos dels articles parla del Mas Cortès, però en aquest parla del meu avantpassat, en Segimon Cortès Reull.
Història de Vilamajor: El Cortès: segle XVIII: En un recull de dades del mossén de Sant Pere de ,que el bisbe de Barcelona li va encarregar, surt esmentat diversos Cortès. Un en el veïn...
dilluns, 2 d’abril del 2012
dijous, 8 de març del 2012
Fe de baptisme de Manuel García Álvarez
Avui he rebut per correu la Fe de Baptisme del meu besavi Manuel García Álvarez. Esperava poder trobar alguna nota marginal que datés el seu casament, però no ha estat així, malgrat tot m'ha aportat noves informacions. Diu així:
"Manuel Ramón Antonio García Álvarez, fue bautizado en la Parroquia de San Andrés Apóstol, archidiocesis y provincia de Mérida-Badjoz, el día 4 de Marzo de 1877. Nació el día 24 de Marzo (error és de febrer, es tal qual posa el llibre m'ha dit el capellà)de 1877, en la Calle Comedias número 8, siendo natural de esta.
PADRES: Don Mateo García Sánchez natural de Aldea del Rey (Ciudad Real) y Doña Luisa Álvarez Cienfuegos, natural de Ribera del Fresno (Badajoz).
ABUELOS PATERNOS: D. Ramón García Caballero y Dña. María del Rosario Sánchez, naturales de Aldea del Rey (Ciudad Real).
ABUELOS MATERNOS: D. Antonio Álvarez Cienfuegos, natural de Alcuéscar (Cáceres) y Dña. Carmen Gil, natural de Villafranca de los Barros (Badajoz).
PADRINOS: D. Manuel Peraita García, natural de Barbadillo del Pez (Burgos) y su esposa Dña. Dolores Álvarez Cienfuegos Gil, natural de Villafranca de los Barros.
MINISTRO: Rvd. D. José María Monzón, Cura Vicario del Sagrario Catedral en el distrito del Apóstol San Andres."
Se sap per la tramitació de pensió de viduetat de la Carmen Gil que tenia sis filles. Una d'elles era la Luisa i amb això es coneix la identitat d'una altra, es deia Dolores i estava casada el 1877 amb Manuel Peraita.
També tenim constància que l'avi de la Luisa, Antonio Álvarez-Cienfuegos va morir el 1850 a Ribera del Fresno on estava de mestre el seu fill, també dit Antonio. Sabent que la Dolores era de Villafranca de los Barros i la Luisa de Ribera del Fresno, se sospita que primer va estar de professor a Villafranca de los Barros, on debria conéixer la seva dona i va tenir a la Dolores, després debria ser assignat a Ribera del Fresno (fins a la seva mort el 1863) i allà va nèixer la Luisa. Per tant, es dedueix, que la Dolores era més gran que la Luisa.
"Manuel Ramón Antonio García Álvarez, fue bautizado en la Parroquia de San Andrés Apóstol, archidiocesis y provincia de Mérida-Badjoz, el día 4 de Marzo de 1877. Nació el día 24 de Marzo (error és de febrer, es tal qual posa el llibre m'ha dit el capellà)de 1877, en la Calle Comedias número 8, siendo natural de esta.
PADRES: Don Mateo García Sánchez natural de Aldea del Rey (Ciudad Real) y Doña Luisa Álvarez Cienfuegos, natural de Ribera del Fresno (Badajoz).
ABUELOS PATERNOS: D. Ramón García Caballero y Dña. María del Rosario Sánchez, naturales de Aldea del Rey (Ciudad Real).
ABUELOS MATERNOS: D. Antonio Álvarez Cienfuegos, natural de Alcuéscar (Cáceres) y Dña. Carmen Gil, natural de Villafranca de los Barros (Badajoz).
PADRINOS: D. Manuel Peraita García, natural de Barbadillo del Pez (Burgos) y su esposa Dña. Dolores Álvarez Cienfuegos Gil, natural de Villafranca de los Barros.
MINISTRO: Rvd. D. José María Monzón, Cura Vicario del Sagrario Catedral en el distrito del Apóstol San Andres."
Se sap per la tramitació de pensió de viduetat de la Carmen Gil que tenia sis filles. Una d'elles era la Luisa i amb això es coneix la identitat d'una altra, es deia Dolores i estava casada el 1877 amb Manuel Peraita.
També tenim constància que l'avi de la Luisa, Antonio Álvarez-Cienfuegos va morir el 1850 a Ribera del Fresno on estava de mestre el seu fill, també dit Antonio. Sabent que la Dolores era de Villafranca de los Barros i la Luisa de Ribera del Fresno, se sospita que primer va estar de professor a Villafranca de los Barros, on debria conéixer la seva dona i va tenir a la Dolores, després debria ser assignat a Ribera del Fresno (fins a la seva mort el 1863) i allà va nèixer la Luisa. Per tant, es dedueix, que la Dolores era més gran que la Luisa.
dimecres, 7 de març del 2012
Adversidad (Once Ramas)
Once ramas brotaron de tu corazón,
cinco primaveras interrumpidas,
tu llanto se esconde en tu nombre,
en silencio, postrada en tu cama,
el recuerdo de la adversidad sufrida,
por la muerte vivida en tus días.
Allí donde estés,
que la Felicidad de tus hijos te acompañe
todos los días.
(A la meva besàvia Felicidad Martínez Roca, el dia del seu sant)
cinco primaveras interrumpidas,
tu llanto se esconde en tu nombre,
en silencio, postrada en tu cama,
el recuerdo de la adversidad sufrida,
por la muerte vivida en tus días.
Allí donde estés,
que la Felicidad de tus hijos te acompañe
todos los días.
(A la meva besàvia Felicidad Martínez Roca, el dia del seu sant)
Il·lustració gentilesa de Camelia Davidescu
divendres, 27 de gener del 2012
Inventari de la documentació del Vallès Oriental
L'Arxiu Històric Comarcal del Vallès Oriental, ha fet un inventari de la documentació relativa a la comarca conservats en diferents Arxius, i ja està consultable al seu web.
El fons inventariat, conté els fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i l'Arxiu Diocesà de Barcelona entre altres.
Per descomptat, és una molt bona eina que facilitarà les recerques genealògiques en localitats d'aquesta comarca, com per exemple Sant Pere de Vilamajor, on rau l'origen dels Cortès del meu arbre.
El fons inventariat, conté els fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i l'Arxiu Diocesà de Barcelona entre altres.
Per descomptat, és una molt bona eina que facilitarà les recerques genealògiques en localitats d'aquesta comarca, com per exemple Sant Pere de Vilamajor, on rau l'origen dels Cortès del meu arbre.
dilluns, 23 de gener del 2012
Sobre Engràcia Roca i la família Torra Sala
Engràcia Roca Gimfeu, casada en primeres núpcies amb el militar Mauricio Martínez Martínez, és la mare de la meva besàvia Felicidad Martínez Roca. En segones núpcies, es va casar amb Josep Torra Sala, natural de Calaf.
El casament de la seva filla Felicidad amb en Manuel García Álvarez, és tot un misteri. No hi ha manera de trobar-lo, pressumptament es va celebrar a Barcelona, però en cap Registre ha aparescut. Se sap que és anterior a l'agost de 1902, com es desprén de l'oferiment del seu domicili al Carrer Rosselló, 177, 3r 1a.
També se sap que la seva mare i el seu segon marit Josep Torra, tenien una botiga al Carrer Bailén, 79 de Barcelona, com es detalla en la esquela de Josep Torra publicada a La Vanguardia del dia 1 d'octubre de 1905.
S'havia comentat en àmbit familiar, que Josep Torra pertanyia a la societat Banca Soler y Torra Hermanos que va ser absorbit pel Banco Santander. Sembla ser que no era així, sino que era el seu germà Ramon, com es fa referència en l'esquela de la seva cunyada Dolores Closa Piqué, vídua de Ramon Torra Sala, besavi de Alberto Alcocer Torra (marit d'Esther Koplowitz), publicada a La Vanguardia el dia 18 d'octubre de 1935.
En l'esquela de la mare del Josep Torra, la Sra. Josefa Sala Vilaseca, vídua de Isidre Torra, es fa esment a la societat P. Torra y Sala, del seu fill Pedro.
El casament de la seva filla Felicidad amb en Manuel García Álvarez, és tot un misteri. No hi ha manera de trobar-lo, pressumptament es va celebrar a Barcelona, però en cap Registre ha aparescut. Se sap que és anterior a l'agost de 1902, com es desprén de l'oferiment del seu domicili al Carrer Rosselló, 177, 3r 1a.
També se sap que la seva mare i el seu segon marit Josep Torra, tenien una botiga al Carrer Bailén, 79 de Barcelona, com es detalla en la esquela de Josep Torra publicada a La Vanguardia del dia 1 d'octubre de 1905.
S'havia comentat en àmbit familiar, que Josep Torra pertanyia a la societat Banca Soler y Torra Hermanos que va ser absorbit pel Banco Santander. Sembla ser que no era així, sino que era el seu germà Ramon, com es fa referència en l'esquela de la seva cunyada Dolores Closa Piqué, vídua de Ramon Torra Sala, besavi de Alberto Alcocer Torra (marit d'Esther Koplowitz), publicada a La Vanguardia el dia 18 d'octubre de 1935.
En l'esquela de la mare del Josep Torra, la Sra. Josefa Sala Vilaseca, vídua de Isidre Torra, es fa esment a la societat P. Torra y Sala, del seu fill Pedro.
diumenge, 15 de gener del 2012
Records de Ramon Colomer Cortés
El meu germà avui, buscant per internet s'ha trobat amb dos documents del meu besavi Ramon Colomer Cortés.
El primer document és una factura, de Ramón Colomer Cortés quan representava a les màquines de cosir ALFA a Barcelona i Balears, expedida el 31 de gener de 1932 per una venda feta a la Sra. Josefa Pascual Espinal de Terrassa, per import de 360 pessetes.
El segon document, és un croquis d'un dispositiu per a la confecció de brodats circulars a màquina, patent que va solicitar el 15 d'octubre de 1953 i li van concedir el 5 de novembre del mateix.
El primer document és una factura, de Ramón Colomer Cortés quan representava a les màquines de cosir ALFA a Barcelona i Balears, expedida el 31 de gener de 1932 per una venda feta a la Sra. Josefa Pascual Espinal de Terrassa, per import de 360 pessetes.
El segon document, és un croquis d'un dispositiu per a la confecció de brodats circulars a màquina, patent que va solicitar el 15 d'octubre de 1953 i li van concedir el 5 de novembre del mateix.
dijous, 5 de gener del 2012
El mar de la teva sang
Em dónes força per seguir vivint,
quan els nusos ofeguen la meva vida,
i m'aferro al teu orgull, al del teu cognom,
a la teva eternitat, pels segles dels segles.
Sento que lluny estàn els batecs del teu cor mort,
semblen estar en un altre món,
i que a prop està la llunyania dels cors vius,
que semblen endur-se'm a l'infern.
Naufrago en el mar de la teva sang,
després de l'abordatge amb els teus gens,
no goso acostar-me a la illa de la desesperació,
i tampoc tornar a la teva llar.
quan els nusos ofeguen la meva vida,
i m'aferro al teu orgull, al del teu cognom,
a la teva eternitat, pels segles dels segles.
Sento que lluny estàn els batecs del teu cor mort,
semblen estar en un altre món,
i que a prop està la llunyania dels cors vius,
que semblen endur-se'm a l'infern.
Naufrago en el mar de la teva sang,
després de l'abordatge amb els teus gens,
no goso acostar-me a la illa de la desesperació,
i tampoc tornar a la teva llar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)