dijous, 25 de setembre del 2008
Descendència de Fernando Amell Tutusaus
Després de parlar amb Jaume Palau, del que sabia que era descendent dels Amell, aconsegueixo la descendència dels seus avis Fernando Amell Tutusaus, i la seva esposa Enrica Fontanals Rovira. Aquesta branca es va desenvolupar a Moja, terme municipal d'Olèrdola.
dilluns, 15 de setembre del 2008
A Sabadell buscant sobre els Salt
Avui he estat a l'Arxiu de Sabadell, per tal d'extreure més informació de l'inventari de protocols del Fons de la Cort del Batlle de Sabadell. Aquesta és la informació que he extret de cadascun, la qual conté poca informació genealògica però sí permet conèixer anècdotes dels meus avantpassats:
AMH 2223/17 (10/05/1769)
Pere Joan Salt (agent) pagès i peraire de Sabadell insta al Batlle de Sabadell, Josep Durán Cuyàs, per a que citi a Joan Petit (reu) pagès de la mateixa vila, per a que en judici i mitjançant jurament respongui si l'agent, i Jaume Petit, pare del reu havien tingut entre ells comptes, al que respon que és veritat, però que ja no li deu res. L'agent reclama que el reu sigui condemnat a haver-li de pagar la quantitat de 45 lliures, 9 sous i 4 diners, en cumpliment de tots els deutes pendents adquirits no només amb el difunt pare sinó també amb el propi Joan Petit, tal com acreditarà amb el llibre de dèbit i crèdit, a l'hora que Joan Petit adverteix que justificarà també.
AMH 2208/16 (18/03/1735)
El Doctor en medicina Josep Pereller i Josep Cabanyes, pagès, tots dos de la vila de Sabadell, denuncien a Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill respectivament, perquè el passat dia 15 entres les 3 i les 4 de la tarda passaven per les vinyes situades a la partida anomenada Collsalarca i el mateix dia també per la nit van passar dits pare i fill Salt junt amb altres, sent publicat el Ban.
Jacint Salt manifesta que desde temps immemorial, tant ell com els seus antecessors han usat el camí que travessa per les vinyes de dits Pereller i Cabanyes així a peu com a cavall, per tal de cultivar i recollir els fruits de la peça de vinya que tenen a la partida Collsalarca del terme de Terrassa, ja que no existeix altre paratge per on passar, sinó amb molta dificultat, i que dit camí el necessiten per a portar l'aigua de la fonta propera al Camí Real per als jornalers.
Els esmentats Pereller i Cabanyes, diuen que per passar per el Camí Real de Sabadell a Manresa a les vinyes de Collsalarca, s'ha de prendre el Camí Real de Castellar i per ell s'entra a les vinyes per un altre antic camí anomenat Camí de les Vinyes de Collsalarca, i que per aquí han de passar els esmentats Salt.
AMH 2204/04 (17/10/1726)
Josep Lluc, en representació de Francesc Muntau, Prevere de Caldes de Montbui, reclama a Josep Cruz la quantitat de 36 lliures que la seva tia, Maria Salt Cruz, vidua, en concepte d'unes pensions d'un censal pagadores en dos terminis, el dia de la Verge d'Agost de 1725 i 1726 de 18 lliures cadascuna.
AMH 2202/13 (02/05/1720)
Feliu Turull, nebot de Jaume Turull, es converteix en hereu universal en haver mort sense descendència els fills de l'esmentat Jaume. Aquest adquireix els seus béns, entre els quals consta una casa a la Plaça Major, que en el dia d'avui està habitada sense causa ni raó, Maria Salt, vidua, i una vinya situada en la partida coneguda com Sant Iscle ocupada sense causa, raó ni títol per Josep Cruz.
"20. Posa que dita casa mencionada en lo article antecedent vuy en dia es tinguda y posehida per Maria Salt viuda dexada de Feliu Salt sastre y per tal publicament tinguda y reputada disposant de aquella com de cosa propia com aixi constar a les alegacions dels testimonis per esta part ministradors y altrament nou negará la dita Maria Salt viuda responent personalment y es cert."
El plec conté un document en llatí, que esmenta a Pere Joan Salt i Josep Cruz que van ser nomenats per Jaume Turull com a tutors i curadors de la persona i els béns del seu fill Francesc. Allà justifiquen la venda de la casa a Feliu Salt, a travès d'escriptura amb el Notari Emanuel Teixidor en data 19 de febrer de 1692 en poder del Notari Domingo Rojas en data 8 de febrer de 1695. A Pere Joan Salt, el va substituir com a curador el seu fill també anomenat Pere Joan Salt.
AMH 2223/17 (10/05/1769)
Pere Joan Salt (agent) pagès i peraire de Sabadell insta al Batlle de Sabadell, Josep Durán Cuyàs, per a que citi a Joan Petit (reu) pagès de la mateixa vila, per a que en judici i mitjançant jurament respongui si l'agent, i Jaume Petit, pare del reu havien tingut entre ells comptes, al que respon que és veritat, però que ja no li deu res. L'agent reclama que el reu sigui condemnat a haver-li de pagar la quantitat de 45 lliures, 9 sous i 4 diners, en cumpliment de tots els deutes pendents adquirits no només amb el difunt pare sinó també amb el propi Joan Petit, tal com acreditarà amb el llibre de dèbit i crèdit, a l'hora que Joan Petit adverteix que justificarà també.
AMH 2208/16 (18/03/1735)
El Doctor en medicina Josep Pereller i Josep Cabanyes, pagès, tots dos de la vila de Sabadell, denuncien a Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill respectivament, perquè el passat dia 15 entres les 3 i les 4 de la tarda passaven per les vinyes situades a la partida anomenada Collsalarca i el mateix dia també per la nit van passar dits pare i fill Salt junt amb altres, sent publicat el Ban.
Jacint Salt manifesta que desde temps immemorial, tant ell com els seus antecessors han usat el camí que travessa per les vinyes de dits Pereller i Cabanyes així a peu com a cavall, per tal de cultivar i recollir els fruits de la peça de vinya que tenen a la partida Collsalarca del terme de Terrassa, ja que no existeix altre paratge per on passar, sinó amb molta dificultat, i que dit camí el necessiten per a portar l'aigua de la fonta propera al Camí Real per als jornalers.
Els esmentats Pereller i Cabanyes, diuen que per passar per el Camí Real de Sabadell a Manresa a les vinyes de Collsalarca, s'ha de prendre el Camí Real de Castellar i per ell s'entra a les vinyes per un altre antic camí anomenat Camí de les Vinyes de Collsalarca, i que per aquí han de passar els esmentats Salt.
AMH 2204/04 (17/10/1726)
Josep Lluc, en representació de Francesc Muntau, Prevere de Caldes de Montbui, reclama a Josep Cruz la quantitat de 36 lliures que la seva tia, Maria Salt Cruz, vidua, en concepte d'unes pensions d'un censal pagadores en dos terminis, el dia de la Verge d'Agost de 1725 i 1726 de 18 lliures cadascuna.
AMH 2202/13 (02/05/1720)
Feliu Turull, nebot de Jaume Turull, es converteix en hereu universal en haver mort sense descendència els fills de l'esmentat Jaume. Aquest adquireix els seus béns, entre els quals consta una casa a la Plaça Major, que en el dia d'avui està habitada sense causa ni raó, Maria Salt, vidua, i una vinya situada en la partida coneguda com Sant Iscle ocupada sense causa, raó ni títol per Josep Cruz.
"20. Posa que dita casa mencionada en lo article antecedent vuy en dia es tinguda y posehida per Maria Salt viuda dexada de Feliu Salt sastre y per tal publicament tinguda y reputada disposant de aquella com de cosa propia com aixi constar a les alegacions dels testimonis per esta part ministradors y altrament nou negará la dita Maria Salt viuda responent personalment y es cert."
El plec conté un document en llatí, que esmenta a Pere Joan Salt i Josep Cruz que van ser nomenats per Jaume Turull com a tutors i curadors de la persona i els béns del seu fill Francesc. Allà justifiquen la venda de la casa a Feliu Salt, a travès d'escriptura amb el Notari Emanuel Teixidor en data 19 de febrer de 1692 en poder del Notari Domingo Rojas en data 8 de febrer de 1695. A Pere Joan Salt, el va substituir com a curador el seu fill també anomenat Pere Joan Salt.
dilluns, 8 de setembre del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa (n)
Avui novament he anat a Terrassa, de fet he anat a Sabadell però l'arxiu estava tancat per Festa Major, així que he aprofitat el viatge arribant-me a Terrassa. He seguit buscant en el fons notarial de Francesc Soler y Ler, aquesta vegada els anys 1812, 1813, 1821, 1822 i 1823, a veure si trobava els capítols matrimonials de Martí Colomer i Maria Forrellat, i tot i que no hi ha hagut sort en aquest sentit, he trobat algunes coses que poden aclarir o embolicar encara més la troca:
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
divendres, 5 de setembre del 2008
Sobre els Amell
El passat dia 29 em va trucar a casa la genealogista Maria Neus Peris, que diu que descendeix de Josep Amell Tutusaus, germà del meu avantpassat Joan Amell Tutusaus, i del que no en tenia cap constància. Em comenta que ha trobat el meu arbre genealògic a la web i ha vist que teniem avantpassats comuns i ha decidit contactar-me per a conèixer-me i compartir informacions que tinguem uns i altres. Ahir vaig rebre la primera carta amb l'àrbre genealògic des del matrimoni Raymundo Amell natural de Canyelles i Maria Carbonell natural de Sant Pere de Ribes, pares de Joan Amell Carbonell (els quals tenia en dubte el vincle de paternitat), casat amb Maria Tutusaus Montaner filla de Joan Tutusaus i de Francesca Montaner, dels quals no tenia cap constància.
Dels fills del matrimoni Joan Amell Carbonell i Maria Tutusaus Montaner, hi ha el Joan (avantpassat meu), Dolors muller d'Antonio Sanromá, Rosa muller de Miquel Galceran i els nous fills que no coneixia Josep (avantpassat seu) casat amb Maria Valls Gumà, Maria muller de Sr. Almirall i Fernando casat amb Enrica, aquests de la coneguda branca de Moja (Olèrdola).
Avui m'ha tornat a trucar, per confirmar-me que les dades dels pares de Joan Amell Carbonell i de Maria Tutusaus Montaner les va treure de la fé de baptisme del seu besavi Josep Amell Tutusaus, nascut a Canyelles l'any 1863.
A més de tot això disposa de postals que s'enviaven algunes cosines, i les quals contenen molta informació de les relacions familiars.
Dels fills del matrimoni Joan Amell Carbonell i Maria Tutusaus Montaner, hi ha el Joan (avantpassat meu), Dolors muller d'Antonio Sanromá, Rosa muller de Miquel Galceran i els nous fills que no coneixia Josep (avantpassat seu) casat amb Maria Valls Gumà, Maria muller de Sr. Almirall i Fernando casat amb Enrica, aquests de la coneguda branca de Moja (Olèrdola).
Avui m'ha tornat a trucar, per confirmar-me que les dades dels pares de Joan Amell Carbonell i de Maria Tutusaus Montaner les va treure de la fé de baptisme del seu besavi Josep Amell Tutusaus, nascut a Canyelles l'any 1863.
A més de tot això disposa de postals que s'enviaven algunes cosines, i les quals contenen molta informació de les relacions familiars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)