El meu cosí Jordi Miralda, m'informa que ha trobat el testament d'Elisabeth Boadella, atorgat davant el Notari Josep Torrella de Terrassa, el dia 11 de novembre de 1792.
Elisabet (Costa) y Boadella, vidua de Miquel Costa (pagès de Sant Pere de Terrassa), filla de Jacintho Boadella, pagès de Castellar i de Maria (Boadella) Monistrol, difunts, "estant ab salut corporal encara que ab alguna pesadés a causa de ma avansada edat, empero per la gracia de Deu ab tot mon bon enteniment, sana y entera memoria, y clar y ferm parlar...".
Es refereix a les seves filles: Joana Baptista, muller d'Ignasi Pi, antes muller de Joseph Fontcuberta; Maria, muller de Ramon Vallonesta (arriero de esta vila de Terrassa); Esperansa, muller de Geroni Agullo, antes ho fonch de Joan Boixeras i Antonia, muller de Francesch Roure.
El seu fill Francisco Costa i sa muller Gertrudis Rodó són morts, i els fills d'aquests, nets seus: Barthomeu Costa, hereu; Joseph Costa, Isabel muller de Mariano Rovira, teixidor de llana de Terrassa i Esperansa.
La testadora, vivia al carrer del Vall, vers la riera (que avui ha de ser la Rambla, és a dir al costat d'on ara hi ha l'estació del tren del FGC).
dimecres, 12 de novembre del 2008
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Més enllà de Marianna Viladomat
Després de la informació facilitada a rel del certificat de matrimoni entre Joseph Vallhonesta i Marianna Viladomat, per internet trobo una tesi doctoral del Sr. Lluís Guerrero i Sala, titolada "Aspectes sanitaris de la vila de Berga (1569-1760)". Un treball d'investigació de 12 capítols, on analitza profundament com afectaven les mancances sanitàries de l'època en la població berguedana, però també el comportament social dels seus habitants en aquella época. Es pot consultar per internet en aquest enllaç: Click aquí
De la informació allà present he extret les següents referències al meu arbre genealògic:
Josep del Graner. Documentat a Berga entre 1645 i 1692. Casat amb Maria Casas. Revalidat el 30 de gener de 1673. Citat habitualment com "Burgés i apotecari". Sembla ser que era originari de Perpinyà. La seva botiga, ben assortida, va ser visitada per Francesc Monnar i Jeroni Troch, apotecari de Barcelona, el 27 de desembre de 1674. Va morir a Berga l'1 de juliol de 1692. (Capítol 6, pàgina 363).
En la relació d'òbits compresos entre el 1691 i 1700, apareix en data 1 de juliol de 1692 "al cos del Magch. Joseph del Graner Burges y Apotc. de dita vila". (Capítol 10, pàgina 781). Curiosament en l'estudi sobre els trasllats de cossos, fa una referència a la mateixa data dient "mori a Solsona y traslladat a Berga", falta saber si es refereix a ell o a un altre que va morir el mateix dia. (Capítol 10, pàgina 784).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
21/01/1646: Maria, Raimunda, Agnés, Francisca. (Capítol 10, pàgina 636).
20/09/1647: Joan, Esteve, Josep, Quirze, Francesc, Benet. (Capítol 10, pàgina 636).
19/10/1649: Francesc, Eudald, Esteve, Lluc. (Capítol 10, pàgina 637).
03/04/1651: Maria, Isabel, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
07/12/1653: Antoni, Miquel, Francesc, Diego, Mariano. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1657: Joan Ramon, Esteve, Antoni, Diego. (Capítol 10, pàgina 639).
23/07/1658: Magdalena, Jerònima, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1665: Anna, Maria, Apol·lonia. El seu padrí és Hieroni Boleda, apotecari. (Capítol 10, pàgina 643).
Miquel del Graner i Casas. Nascut a Berga el 19 d'octubre de 1649. Fill de l'apotecari Josep del Graner i Maria Casas. Casat el 19 de maig de 1680 amb Clara Malagarriga i Massanés. Citat habitualment com a "Burgés i apotecari". Va morir a Berga el 21 de desembre de 1706. (Capítol 6, pàgina 363).
19/05/1680: Matrimoni entre "Miquel del Graner burges de la present vila de Berga fill legitim y natural del Señor Josep del Graner tambe burges ab la señora Clara Malagarriga i Masanes filla del Magnifich Miquel Malagarriga y Alsina Dor. en Drets".
En la relació d'òbits compresos entre el 1701 i 1710, apareix en data 21 de desembre de 1706 "al cos del Magch. Miquel del Graner y Casas Apotecari". (Capítol 10, pàgina 786).
En la relació d'òbits compresos entre 1731 i 1740, aparix en data 2 d'abril de 1738 "Clara del Graner viuda del quondam Miquel del Graner Apotecari". (Capítol 10, pàgina 801).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
08/02/1683: Maria, Francisca, Denisa. En aquest registre diu filla de Joseph del Graner i la seva muller Clara. La muller Clara és la de Miquel. (Capítol 10, pàgina 652). Es tracta d'un error, ja que en el (Capítol 5, pàgina 135) se li atribueix a ell la paternitat. Segurament aquesta nena, sigui la Francisca Graner que contrau matrimoni l'any 1700 amb Celdoni Viladomat, ja que la Francisca filla de Miquel del Graner neix l'any 1695 i vol dir que es casaria amb 5 anys.
20/02/1686: Joan, Anton, Francesc. (Capítol 10, pàgina 653).
19/03/1688: Josep, Francesc, Bonaventura. (Capítol 10, pàgina 653).
30/05/1689: Joan Francesc Xavier, Miquel. (Capítol 10, pàgina 654).
04/03/1691: Maria Rosa, Clara, Elionor. (Capítol 10, pàgina 658).
13/03/1694: Diego, Francisco, Joan. La seva padrina és Francisca (Blanquet) Claris? muller de Francisco Blanquet Cilurgia de la Vila. (Capítol 10, pàgina 659). Sembla ser que aquest Francisco Blanquet era originari de Perpinyà (Capítol 10, pàgina 717).
29/04/1695: Francesca, Maria, Caterina. El seu padrí és el Magnífic Joan Claris, Dr. en Medicina. (Capítol 10, pàgina 659).
05/06/1696: Mariano, Lluís, Antoni. (Capítol 10, pàgina 660).
16/02/1698: Teresa, Celedònia, Dorotea. (Capítol 10, pàgina 660).
18/06/1699: Miquel, Ignasi, Francesc. (Capítol 10, pàgina 660).
En data 06/08/1691, en el naixement de Gaietà, Bonaventura, Josep, fill de Francisco Blanquet silurgià y de Francisca muller sua, és padrina Clara (del Graner) Malagarriga. (Capítol 10, pàgina 658).
En data 08/11/1693, Miquel del Graner, apotecari, es padrí en un naixement sense especificar de qui. (Capítol 10, pàgina 659). Igualment actua com a padrí, en un altre bateig en data 13/08/1701. (Capítol 10, pàgina 652). Tanmateix, és testimoni en el matrimoni entre Sebastià Claris i Maria Boxader y Godola. (Capítol 10, pàgina 720).
Clara Malagarriga és filla de Miquel Malagarriga i Maria Masanés, segons la genealogia de la Família Graner (Capítol 6, pàgina 399).
Jeroni Boleda. Documentat a Berga entre 1656 i 1664. Casat en primeres núpcies amb Estefania, i en segones, el 23 de març de 1664 amb Francesca del Graner, filla de l'apotecari, Josep del Graner. Administrador de les festes del Corpus de l'any 1656. Sembla que l'any 1671 s'havia establert a Anglesola (Urgell) i l'any 1674 a Tàrrega (Urgell). Revalidad el 16 d'abril de 1673. (Capítol 6, pàgina 361).
15/01/1664: Defunció d'Stafania boleda muller de mº Hyeroni Boleda apotecari. (Capítol 10, pàgina 766).
23/03/1664: Matrimoni entre Hieroni Boleda apotecari amb Francisca Graner donsella.
10/07/1700: Matrimoni entre Celdoni Viladomat jove botiguer... Y la Sra. Francisca del Graner y Malagarriga donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas Burges y Apotecari en dita vila de Berga. (Capítol 10, pàgina 720).
Precisament dels resultats de la visita, el dia 18 d'octubre de 2006, a la Parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona, sortia un matrimoni celebrat el 27/08/1710 entre Saldoni Viladomat, vidu, i Coloma Adomà que es deu tractar d'aquest mateix home, pel que es dedueix que la Francisca del Graner va morir abans d'aquesta data.
26/10/1711: Matrimoni entre D. Felix Casalins... fill legítim i natural del Dr. en Medicina Joseph Casalins de la ciutat de Barcelona... y la Sra. Clara del Graner donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas. (Capítol 10, pàgina 725).
Precisament en data 3 de gener de 1732, en el bateig a la parròquia de Sant Genís dels Agudells de Joseph, Ramon, Anton fill de Joseph Vallhonesta, menor, i de Marianna Viladomar habitants en la casa de Felix Casalins. Això vol dir que compartien casa la tia Clara del Graner i la seva neboda Marianna Viladomat amb les seves respectives parelles.
En la relació de la gent més benestant de la vila de Berga, apareixen les següents persones de l'arbre genealògic, o que posseeixen el cognom i per tant és probable que puguin tenir-ne alguna encara per determinar. (Capítol 12, pàgines 938 i següents):
1625: Joan Graner, rector de Ntra. Sra. de Olvan.
1631: Miquel Graner, Notari.
1638: Gaspar Graner, rector d'Espinalvet.
1639: Francesch Viladomat, Conseller.
1646: Antoni Santmichael Viladomat, Cavaller-Honorable Senyor.
1671: Jaume Alzina, rector de Casserres.
1688: Francisco Viladomat i de Foix, prevere Beneficiat.
1692: Bonaventura Malagarriga, rector de Berga i Dr. en Drets.
1692: Joseph del Graner, Burgés.
1694: Miquel Viladomat i Foix, Llicenciat.
1695: Francesch Alsina, Vicari de Golmes.
1695: Anton Viladomat y Foix, Capità d'Infanteria.
1705: Francesc Salvat y del Graner, Burgès.
1720: Ramon Viladomat, mestre de cases.
1743: Joan Alzina, prevere Beneficiat.
Altres referències que es fa a persones amb cognoms de la genealogia són:
Bernat Casas, barber i cirugià casat amb Gerònima. L'any 1602 van tenir la seva filla Isabel, i l'any 1610 el pare i la seva filla Marianna eren padrins d'un bateig. (Capítol 10, pàgina 623). Bernat Casas va morir violentament en data 28/12/1612 "ab una scopetada". (Capítol 10, pàgina 746).
Joseph Casas, cirugià de Bagà, en data 13/04/1687 és padrí del bateig d'una filla de Francesch Maÿsonada i la seva muller Francisca Tor. (Capítol 10, pàgina 653).
Balthasar Casas, cirugià, i la seva muller Mariàngela, tenen un fill en Balthasar, Joan, Francesch, nascut el 11/09/1707. (Capítol 10, pàgina 665).
Francisco Casas, vidu, es casa en segones núpcies amb Theresa Canuda viuda del Dr. SantAndreu. (Capítol 10, pàgina 725).
Maria Alsina, casada amb Francesc Santpons i Salvat, more el 25/07/1739. Tenen vuit fills entre 1696 i 1715. (Capítol 5, pàgina 141).
Joan Alsina, Dr. en Medicina, se li casa la seva filla Mónica Alsina y Capdevila, donsella de la vila de Cardona, amb Francisco Balada, en data 15/04/1705. (Capítol 10, pàgina 722).
De la informació allà present he extret les següents referències al meu arbre genealògic:
Josep del Graner. Documentat a Berga entre 1645 i 1692. Casat amb Maria Casas. Revalidat el 30 de gener de 1673. Citat habitualment com "Burgés i apotecari". Sembla ser que era originari de Perpinyà. La seva botiga, ben assortida, va ser visitada per Francesc Monnar i Jeroni Troch, apotecari de Barcelona, el 27 de desembre de 1674. Va morir a Berga l'1 de juliol de 1692. (Capítol 6, pàgina 363).
En la relació d'òbits compresos entre el 1691 i 1700, apareix en data 1 de juliol de 1692 "al cos del Magch. Joseph del Graner Burges y Apotc. de dita vila". (Capítol 10, pàgina 781). Curiosament en l'estudi sobre els trasllats de cossos, fa una referència a la mateixa data dient "mori a Solsona y traslladat a Berga", falta saber si es refereix a ell o a un altre que va morir el mateix dia. (Capítol 10, pàgina 784).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
21/01/1646: Maria, Raimunda, Agnés, Francisca. (Capítol 10, pàgina 636).
20/09/1647: Joan, Esteve, Josep, Quirze, Francesc, Benet. (Capítol 10, pàgina 636).
19/10/1649: Francesc, Eudald, Esteve, Lluc. (Capítol 10, pàgina 637).
03/04/1651: Maria, Isabel, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
07/12/1653: Antoni, Miquel, Francesc, Diego, Mariano. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1657: Joan Ramon, Esteve, Antoni, Diego. (Capítol 10, pàgina 639).
23/07/1658: Magdalena, Jerònima, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1665: Anna, Maria, Apol·lonia. El seu padrí és Hieroni Boleda, apotecari. (Capítol 10, pàgina 643).
Miquel del Graner i Casas. Nascut a Berga el 19 d'octubre de 1649. Fill de l'apotecari Josep del Graner i Maria Casas. Casat el 19 de maig de 1680 amb Clara Malagarriga i Massanés. Citat habitualment com a "Burgés i apotecari". Va morir a Berga el 21 de desembre de 1706. (Capítol 6, pàgina 363).
19/05/1680: Matrimoni entre "Miquel del Graner burges de la present vila de Berga fill legitim y natural del Señor Josep del Graner tambe burges ab la señora Clara Malagarriga i Masanes filla del Magnifich Miquel Malagarriga y Alsina Dor. en Drets".
En la relació d'òbits compresos entre el 1701 i 1710, apareix en data 21 de desembre de 1706 "al cos del Magch. Miquel del Graner y Casas Apotecari". (Capítol 10, pàgina 786).
En la relació d'òbits compresos entre 1731 i 1740, aparix en data 2 d'abril de 1738 "Clara del Graner viuda del quondam Miquel del Graner Apotecari". (Capítol 10, pàgina 801).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
08/02/1683: Maria, Francisca, Denisa. En aquest registre diu filla de Joseph del Graner i la seva muller Clara. La muller Clara és la de Miquel. (Capítol 10, pàgina 652). Es tracta d'un error, ja que en el (Capítol 5, pàgina 135) se li atribueix a ell la paternitat. Segurament aquesta nena, sigui la Francisca Graner que contrau matrimoni l'any 1700 amb Celdoni Viladomat, ja que la Francisca filla de Miquel del Graner neix l'any 1695 i vol dir que es casaria amb 5 anys.
20/02/1686: Joan, Anton, Francesc. (Capítol 10, pàgina 653).
19/03/1688: Josep, Francesc, Bonaventura. (Capítol 10, pàgina 653).
30/05/1689: Joan Francesc Xavier, Miquel. (Capítol 10, pàgina 654).
04/03/1691: Maria Rosa, Clara, Elionor. (Capítol 10, pàgina 658).
13/03/1694: Diego, Francisco, Joan. La seva padrina és Francisca (Blanquet) Claris? muller de Francisco Blanquet Cilurgia de la Vila. (Capítol 10, pàgina 659). Sembla ser que aquest Francisco Blanquet era originari de Perpinyà (Capítol 10, pàgina 717).
29/04/1695: Francesca, Maria, Caterina. El seu padrí és el Magnífic Joan Claris, Dr. en Medicina. (Capítol 10, pàgina 659).
05/06/1696: Mariano, Lluís, Antoni. (Capítol 10, pàgina 660).
16/02/1698: Teresa, Celedònia, Dorotea. (Capítol 10, pàgina 660).
18/06/1699: Miquel, Ignasi, Francesc. (Capítol 10, pàgina 660).
En data 06/08/1691, en el naixement de Gaietà, Bonaventura, Josep, fill de Francisco Blanquet silurgià y de Francisca muller sua, és padrina Clara (del Graner) Malagarriga. (Capítol 10, pàgina 658).
En data 08/11/1693, Miquel del Graner, apotecari, es padrí en un naixement sense especificar de qui. (Capítol 10, pàgina 659). Igualment actua com a padrí, en un altre bateig en data 13/08/1701. (Capítol 10, pàgina 652). Tanmateix, és testimoni en el matrimoni entre Sebastià Claris i Maria Boxader y Godola. (Capítol 10, pàgina 720).
Clara Malagarriga és filla de Miquel Malagarriga i Maria Masanés, segons la genealogia de la Família Graner (Capítol 6, pàgina 399).
Jeroni Boleda. Documentat a Berga entre 1656 i 1664. Casat en primeres núpcies amb Estefania, i en segones, el 23 de març de 1664 amb Francesca del Graner, filla de l'apotecari, Josep del Graner. Administrador de les festes del Corpus de l'any 1656. Sembla que l'any 1671 s'havia establert a Anglesola (Urgell) i l'any 1674 a Tàrrega (Urgell). Revalidad el 16 d'abril de 1673. (Capítol 6, pàgina 361).
15/01/1664: Defunció d'Stafania boleda muller de mº Hyeroni Boleda apotecari. (Capítol 10, pàgina 766).
23/03/1664: Matrimoni entre Hieroni Boleda apotecari amb Francisca Graner donsella.
10/07/1700: Matrimoni entre Celdoni Viladomat jove botiguer... Y la Sra. Francisca del Graner y Malagarriga donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas Burges y Apotecari en dita vila de Berga. (Capítol 10, pàgina 720).
Precisament dels resultats de la visita, el dia 18 d'octubre de 2006, a la Parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona, sortia un matrimoni celebrat el 27/08/1710 entre Saldoni Viladomat, vidu, i Coloma Adomà que es deu tractar d'aquest mateix home, pel que es dedueix que la Francisca del Graner va morir abans d'aquesta data.
26/10/1711: Matrimoni entre D. Felix Casalins... fill legítim i natural del Dr. en Medicina Joseph Casalins de la ciutat de Barcelona... y la Sra. Clara del Graner donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas. (Capítol 10, pàgina 725).
Precisament en data 3 de gener de 1732, en el bateig a la parròquia de Sant Genís dels Agudells de Joseph, Ramon, Anton fill de Joseph Vallhonesta, menor, i de Marianna Viladomar habitants en la casa de Felix Casalins. Això vol dir que compartien casa la tia Clara del Graner i la seva neboda Marianna Viladomat amb les seves respectives parelles.
En la relació de la gent més benestant de la vila de Berga, apareixen les següents persones de l'arbre genealògic, o que posseeixen el cognom i per tant és probable que puguin tenir-ne alguna encara per determinar. (Capítol 12, pàgines 938 i següents):
1625: Joan Graner, rector de Ntra. Sra. de Olvan.
1631: Miquel Graner, Notari.
1638: Gaspar Graner, rector d'Espinalvet.
1639: Francesch Viladomat, Conseller.
1646: Antoni Santmichael Viladomat, Cavaller-Honorable Senyor.
1671: Jaume Alzina, rector de Casserres.
1688: Francisco Viladomat i de Foix, prevere Beneficiat.
1692: Bonaventura Malagarriga, rector de Berga i Dr. en Drets.
1692: Joseph del Graner, Burgés.
1694: Miquel Viladomat i Foix, Llicenciat.
1695: Francesch Alsina, Vicari de Golmes.
1695: Anton Viladomat y Foix, Capità d'Infanteria.
1705: Francesc Salvat y del Graner, Burgès.
1720: Ramon Viladomat, mestre de cases.
1743: Joan Alzina, prevere Beneficiat.
Altres referències que es fa a persones amb cognoms de la genealogia són:
Bernat Casas, barber i cirugià casat amb Gerònima. L'any 1602 van tenir la seva filla Isabel, i l'any 1610 el pare i la seva filla Marianna eren padrins d'un bateig. (Capítol 10, pàgina 623). Bernat Casas va morir violentament en data 28/12/1612 "ab una scopetada". (Capítol 10, pàgina 746).
Joseph Casas, cirugià de Bagà, en data 13/04/1687 és padrí del bateig d'una filla de Francesch Maÿsonada i la seva muller Francisca Tor. (Capítol 10, pàgina 653).
Balthasar Casas, cirugià, i la seva muller Mariàngela, tenen un fill en Balthasar, Joan, Francesch, nascut el 11/09/1707. (Capítol 10, pàgina 665).
Francisco Casas, vidu, es casa en segones núpcies amb Theresa Canuda viuda del Dr. SantAndreu. (Capítol 10, pàgina 725).
Maria Alsina, casada amb Francesc Santpons i Salvat, more el 25/07/1739. Tenen vuit fills entre 1696 i 1715. (Capítol 5, pàgina 141).
Joan Alsina, Dr. en Medicina, se li casa la seva filla Mónica Alsina y Capdevila, donsella de la vila de Cardona, amb Francisco Balada, en data 15/04/1705. (Capítol 10, pàgina 722).
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Matrimoni Josep Vallhonesta amb Marianna Viladomat
Avui el company Enric Bosch, m'ha enviat la fotografia de l'acta de matrimoni de Josep Vallhonesta amb Marianna Viladomat, que diu literalment "Als set dias del mes de Novembre de mil set cents y diset, prengueren misa de demedia en esta Parroq. Iglesia de St. Genis dels Agudells, alias Horta, del Bisbat de Barna. Joseph Vallhonesta pagés de la pnt. Parª. fill legítim y natural de Franch. Vallhonesta pagés de dita Parª. y de Elena (Vallhonesta) y Albareda conjug. vivint; y Marianna (Vallhonesta) y Viladomar, filla legítima y natural de Celdoni Viladomar, Botiguer de la vila de Verga vivint, y de Francisca Viladomar y Graner conjug. difunta: foren desposats per paraula de pnt. en la Parroqª. de Sant Pere de les Puellas de la ciutat de Barcelona ab llicensia del Il. Sr. Vicari Gl. dispensadas las Amonestacions".
També envia fotografia del bateig de Josep, fill d'aquests, i que diu literalment "Als tres dias del mes de Jener del añ mil set cents treinta y dos fonch bateixat en las fonts baptismals de esta Parª. Iglª. de St. Genis de Agudells, aliás de Horta del Bisbat de Barna, per mi D. Mariano Piñol, regint la cura de Aniv. de dita Parª. Iglª. Joseph, Ramon, Anton, fill llegitim y natural de Joseph Vallhonesta, menor, Pagés, y de Marianna (Vallhonesta) Viladomar, habitants en la casa de Felix Casalins en la pnt Parª. foren padrins Joseph Escuder, Hortolá, en Barna. y Maria Llopart, muller de Salvador Llopart, paller en Barna".
També envia fotografia del bateig de Josep, fill d'aquests, i que diu literalment "Als tres dias del mes de Jener del añ mil set cents treinta y dos fonch bateixat en las fonts baptismals de esta Parª. Iglª. de St. Genis de Agudells, aliás de Horta del Bisbat de Barna, per mi D. Mariano Piñol, regint la cura de Aniv. de dita Parª. Iglª. Joseph, Ramon, Anton, fill llegitim y natural de Joseph Vallhonesta, menor, Pagés, y de Marianna (Vallhonesta) Viladomar, habitants en la casa de Felix Casalins en la pnt Parª. foren padrins Joseph Escuder, Hortolá, en Barna. y Maria Llopart, muller de Salvador Llopart, paller en Barna".
dijous, 25 de setembre del 2008
Descendència de Fernando Amell Tutusaus
Després de parlar amb Jaume Palau, del que sabia que era descendent dels Amell, aconsegueixo la descendència dels seus avis Fernando Amell Tutusaus, i la seva esposa Enrica Fontanals Rovira. Aquesta branca es va desenvolupar a Moja, terme municipal d'Olèrdola.
dilluns, 15 de setembre del 2008
A Sabadell buscant sobre els Salt
Avui he estat a l'Arxiu de Sabadell, per tal d'extreure més informació de l'inventari de protocols del Fons de la Cort del Batlle de Sabadell. Aquesta és la informació que he extret de cadascun, la qual conté poca informació genealògica però sí permet conèixer anècdotes dels meus avantpassats:
AMH 2223/17 (10/05/1769)
Pere Joan Salt (agent) pagès i peraire de Sabadell insta al Batlle de Sabadell, Josep Durán Cuyàs, per a que citi a Joan Petit (reu) pagès de la mateixa vila, per a que en judici i mitjançant jurament respongui si l'agent, i Jaume Petit, pare del reu havien tingut entre ells comptes, al que respon que és veritat, però que ja no li deu res. L'agent reclama que el reu sigui condemnat a haver-li de pagar la quantitat de 45 lliures, 9 sous i 4 diners, en cumpliment de tots els deutes pendents adquirits no només amb el difunt pare sinó també amb el propi Joan Petit, tal com acreditarà amb el llibre de dèbit i crèdit, a l'hora que Joan Petit adverteix que justificarà també.
AMH 2208/16 (18/03/1735)
El Doctor en medicina Josep Pereller i Josep Cabanyes, pagès, tots dos de la vila de Sabadell, denuncien a Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill respectivament, perquè el passat dia 15 entres les 3 i les 4 de la tarda passaven per les vinyes situades a la partida anomenada Collsalarca i el mateix dia també per la nit van passar dits pare i fill Salt junt amb altres, sent publicat el Ban.
Jacint Salt manifesta que desde temps immemorial, tant ell com els seus antecessors han usat el camí que travessa per les vinyes de dits Pereller i Cabanyes així a peu com a cavall, per tal de cultivar i recollir els fruits de la peça de vinya que tenen a la partida Collsalarca del terme de Terrassa, ja que no existeix altre paratge per on passar, sinó amb molta dificultat, i que dit camí el necessiten per a portar l'aigua de la fonta propera al Camí Real per als jornalers.
Els esmentats Pereller i Cabanyes, diuen que per passar per el Camí Real de Sabadell a Manresa a les vinyes de Collsalarca, s'ha de prendre el Camí Real de Castellar i per ell s'entra a les vinyes per un altre antic camí anomenat Camí de les Vinyes de Collsalarca, i que per aquí han de passar els esmentats Salt.
AMH 2204/04 (17/10/1726)
Josep Lluc, en representació de Francesc Muntau, Prevere de Caldes de Montbui, reclama a Josep Cruz la quantitat de 36 lliures que la seva tia, Maria Salt Cruz, vidua, en concepte d'unes pensions d'un censal pagadores en dos terminis, el dia de la Verge d'Agost de 1725 i 1726 de 18 lliures cadascuna.
AMH 2202/13 (02/05/1720)
Feliu Turull, nebot de Jaume Turull, es converteix en hereu universal en haver mort sense descendència els fills de l'esmentat Jaume. Aquest adquireix els seus béns, entre els quals consta una casa a la Plaça Major, que en el dia d'avui està habitada sense causa ni raó, Maria Salt, vidua, i una vinya situada en la partida coneguda com Sant Iscle ocupada sense causa, raó ni títol per Josep Cruz.
"20. Posa que dita casa mencionada en lo article antecedent vuy en dia es tinguda y posehida per Maria Salt viuda dexada de Feliu Salt sastre y per tal publicament tinguda y reputada disposant de aquella com de cosa propia com aixi constar a les alegacions dels testimonis per esta part ministradors y altrament nou negará la dita Maria Salt viuda responent personalment y es cert."
El plec conté un document en llatí, que esmenta a Pere Joan Salt i Josep Cruz que van ser nomenats per Jaume Turull com a tutors i curadors de la persona i els béns del seu fill Francesc. Allà justifiquen la venda de la casa a Feliu Salt, a travès d'escriptura amb el Notari Emanuel Teixidor en data 19 de febrer de 1692 en poder del Notari Domingo Rojas en data 8 de febrer de 1695. A Pere Joan Salt, el va substituir com a curador el seu fill també anomenat Pere Joan Salt.
AMH 2223/17 (10/05/1769)
Pere Joan Salt (agent) pagès i peraire de Sabadell insta al Batlle de Sabadell, Josep Durán Cuyàs, per a que citi a Joan Petit (reu) pagès de la mateixa vila, per a que en judici i mitjançant jurament respongui si l'agent, i Jaume Petit, pare del reu havien tingut entre ells comptes, al que respon que és veritat, però que ja no li deu res. L'agent reclama que el reu sigui condemnat a haver-li de pagar la quantitat de 45 lliures, 9 sous i 4 diners, en cumpliment de tots els deutes pendents adquirits no només amb el difunt pare sinó també amb el propi Joan Petit, tal com acreditarà amb el llibre de dèbit i crèdit, a l'hora que Joan Petit adverteix que justificarà també.
AMH 2208/16 (18/03/1735)
El Doctor en medicina Josep Pereller i Josep Cabanyes, pagès, tots dos de la vila de Sabadell, denuncien a Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill respectivament, perquè el passat dia 15 entres les 3 i les 4 de la tarda passaven per les vinyes situades a la partida anomenada Collsalarca i el mateix dia també per la nit van passar dits pare i fill Salt junt amb altres, sent publicat el Ban.
Jacint Salt manifesta que desde temps immemorial, tant ell com els seus antecessors han usat el camí que travessa per les vinyes de dits Pereller i Cabanyes així a peu com a cavall, per tal de cultivar i recollir els fruits de la peça de vinya que tenen a la partida Collsalarca del terme de Terrassa, ja que no existeix altre paratge per on passar, sinó amb molta dificultat, i que dit camí el necessiten per a portar l'aigua de la fonta propera al Camí Real per als jornalers.
Els esmentats Pereller i Cabanyes, diuen que per passar per el Camí Real de Sabadell a Manresa a les vinyes de Collsalarca, s'ha de prendre el Camí Real de Castellar i per ell s'entra a les vinyes per un altre antic camí anomenat Camí de les Vinyes de Collsalarca, i que per aquí han de passar els esmentats Salt.
AMH 2204/04 (17/10/1726)
Josep Lluc, en representació de Francesc Muntau, Prevere de Caldes de Montbui, reclama a Josep Cruz la quantitat de 36 lliures que la seva tia, Maria Salt Cruz, vidua, en concepte d'unes pensions d'un censal pagadores en dos terminis, el dia de la Verge d'Agost de 1725 i 1726 de 18 lliures cadascuna.
AMH 2202/13 (02/05/1720)
Feliu Turull, nebot de Jaume Turull, es converteix en hereu universal en haver mort sense descendència els fills de l'esmentat Jaume. Aquest adquireix els seus béns, entre els quals consta una casa a la Plaça Major, que en el dia d'avui està habitada sense causa ni raó, Maria Salt, vidua, i una vinya situada en la partida coneguda com Sant Iscle ocupada sense causa, raó ni títol per Josep Cruz.
"20. Posa que dita casa mencionada en lo article antecedent vuy en dia es tinguda y posehida per Maria Salt viuda dexada de Feliu Salt sastre y per tal publicament tinguda y reputada disposant de aquella com de cosa propia com aixi constar a les alegacions dels testimonis per esta part ministradors y altrament nou negará la dita Maria Salt viuda responent personalment y es cert."
El plec conté un document en llatí, que esmenta a Pere Joan Salt i Josep Cruz que van ser nomenats per Jaume Turull com a tutors i curadors de la persona i els béns del seu fill Francesc. Allà justifiquen la venda de la casa a Feliu Salt, a travès d'escriptura amb el Notari Emanuel Teixidor en data 19 de febrer de 1692 en poder del Notari Domingo Rojas en data 8 de febrer de 1695. A Pere Joan Salt, el va substituir com a curador el seu fill també anomenat Pere Joan Salt.
dilluns, 8 de setembre del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa (n)
Avui novament he anat a Terrassa, de fet he anat a Sabadell però l'arxiu estava tancat per Festa Major, així que he aprofitat el viatge arribant-me a Terrassa. He seguit buscant en el fons notarial de Francesc Soler y Ler, aquesta vegada els anys 1812, 1813, 1821, 1822 i 1823, a veure si trobava els capítols matrimonials de Martí Colomer i Maria Forrellat, i tot i que no hi ha hagut sort en aquest sentit, he trobat algunes coses que poden aclarir o embolicar encara més la troca:
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
divendres, 5 de setembre del 2008
Sobre els Amell
El passat dia 29 em va trucar a casa la genealogista Maria Neus Peris, que diu que descendeix de Josep Amell Tutusaus, germà del meu avantpassat Joan Amell Tutusaus, i del que no en tenia cap constància. Em comenta que ha trobat el meu arbre genealògic a la web i ha vist que teniem avantpassats comuns i ha decidit contactar-me per a conèixer-me i compartir informacions que tinguem uns i altres. Ahir vaig rebre la primera carta amb l'àrbre genealògic des del matrimoni Raymundo Amell natural de Canyelles i Maria Carbonell natural de Sant Pere de Ribes, pares de Joan Amell Carbonell (els quals tenia en dubte el vincle de paternitat), casat amb Maria Tutusaus Montaner filla de Joan Tutusaus i de Francesca Montaner, dels quals no tenia cap constància.
Dels fills del matrimoni Joan Amell Carbonell i Maria Tutusaus Montaner, hi ha el Joan (avantpassat meu), Dolors muller d'Antonio Sanromá, Rosa muller de Miquel Galceran i els nous fills que no coneixia Josep (avantpassat seu) casat amb Maria Valls Gumà, Maria muller de Sr. Almirall i Fernando casat amb Enrica, aquests de la coneguda branca de Moja (Olèrdola).
Avui m'ha tornat a trucar, per confirmar-me que les dades dels pares de Joan Amell Carbonell i de Maria Tutusaus Montaner les va treure de la fé de baptisme del seu besavi Josep Amell Tutusaus, nascut a Canyelles l'any 1863.
A més de tot això disposa de postals que s'enviaven algunes cosines, i les quals contenen molta informació de les relacions familiars.
Dels fills del matrimoni Joan Amell Carbonell i Maria Tutusaus Montaner, hi ha el Joan (avantpassat meu), Dolors muller d'Antonio Sanromá, Rosa muller de Miquel Galceran i els nous fills que no coneixia Josep (avantpassat seu) casat amb Maria Valls Gumà, Maria muller de Sr. Almirall i Fernando casat amb Enrica, aquests de la coneguda branca de Moja (Olèrdola).
Avui m'ha tornat a trucar, per confirmar-me que les dades dels pares de Joan Amell Carbonell i de Maria Tutusaus Montaner les va treure de la fé de baptisme del seu besavi Josep Amell Tutusaus, nascut a Canyelles l'any 1863.
A més de tot això disposa de postals que s'enviaven algunes cosines, i les quals contenen molta informació de les relacions familiars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)