Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa

Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa he consultat del Fons Notarial els Manuals del Notari Francesc Soler i Ler dels anys 1814, 1819 i 1820, amb força informació referent a la família:

Manual de 1814
Pàg. 82
Joseph de Paz y Montaner, reconeix deure i voler pagar a Joaquim Galí, fabricant de draps resident a la vila de St. Llorenç Savall i natural de Terrassa, la quantitat de 225 lliures moneda catalana, per venda de peça de terra partida vulgarment anomenada del Mas Oller, que afronta a sol ixent part amb Bartomeu Costa pagès i part amb els venedors, i a migdia amb el comprador i a ponent i tramuntana amb Francisco Mitjans Figueras pagès de Terrassa.

Manual de 1819
Pàg. 107 revers
En data 13 de febrer de 1819, Joaquim Sagrera fabricant de draps de Terrassa, en representació de Maria Rosa Vallhonesta y Martí muller de Magí Martí comerciant de la vila y Cort de Madrid, manifesta que la seva representada és hereva dels bens de la seva àvia Maria (Vallhoneta) y Costa, muller que fou de Ramon Vallhonesta llogater de mules de la vila de Terrasa, anomenada en el seu últim vàlid testament que féu i firmà en poder del Notari Ramon de Galves Cavallero en data 25 de juliol de 1805 sembla ser a favor dels seus difunts pares. "Constituït personalment lo memorat D. Joaquim Sagrera en lo nom que acciona, en aquella casa de dos casals amb eixida al detràs de la mateixa situada en la present vila y carrer vulgarment anomenat del Vall, la qual al dia d'avui habita Baldiri Rodó pagès de esta vila a titol de lloguer. Que afronta a sol y vent ab honors D.Joaquim Sagrera, a migdia ab Bartomeu Marcet pagès, a tremuntana ab dit carrer del Vall. Ha pres possessió de ella per dita sa principal entrant y eixint de la mateixa, y per ultim que dantre sol per un rato dins dita casa tenca y obri la porta principal y varias finestras de ella y luego animantse a dit pati o eixida de pas per ella y quedantse tambe sol per un rato en la mateixa... Joaquim Sagrera volia tenir y posehir perpetuament la memorada casa per dita sa principal y per los titols..."

Pàg. 494
El mossèn Valentí Boada de la Parròquia del Pi de Barcelona, per la vacant per defunció del mossèn Cayetano Tucó, va fer presentació i nomenament de dita capellania a favor de Antonio Viñals i subsidiàriament de Pablo Pometa Pbrê. la presentació i expedient d'adjudicació del qual han quedat suspeses pels esdeveniments de la darrera guerra, durant la qual va morir dit Pbrê. Pometa i emprengué la carrera de les armes el referit Antonio Viñals habent arribat notícia ques segueix en el servei com a oficial en el Regiment de Immemorial del Rei, absent a les Andalucies. Per aquests motius ha quedat sense efecte la presentació i nomenament.

Pàg. 525
Joaquim Galí fabricant de draps de la vila de Terrassa, Prohom i Cònsul primer del Gremi de Perayres de Sant Antoni Abat de la Col·legiat i Parròquial Esglèsia de dita vila de Terrassa, Joseph Picanyol mestre futer de la ciutat de Barcelona, Prohom primer del Gremi de Fusters de la mateixa i Miquel Guilera mestre sabater de dita ciutat, els quals en dit respectiu noms i d'Administradors de la causa pia fundada per Pere Joan Mercader que fou de la fundada ciutat present elegits en son últim i vàlid testament que féu i firmà en poder de Montserrat Moral Notari de Barcelona a 11 de setembre de 1785 fan inventari dels ornaments que han trobat en la capella i sacristia de Sant Salvador.

Pàg. 543 revers
Maria (Oliu) y Boada, muller de Francesc Oliu retorcedor de llana de la vila de Terrassa, i Theresa (Cortés) y Boada, muller de Ramon Cortés galoner de la mateixa, són les hereues universals de tots els bens que va deixar en la seva mort, el seu germà Valentí Boada mossèn que va ser de l'Esglèsia del Pi de Barcelona, segons testament que va fer davant el Notari de Barcelona Manuel Maspons Berges, en data 16 de febrer de 1818.

Manual de 1820
Pàg. 112
Ramon Cortés i Francesc Oliu van presentar un plet contra Maria Anna (Cuyàs) i Devesa, reclamant-li el pagament de 2.200 lliures per dos vals signats pel seu difunt marit Josep Cuyàs a favor de Pau Boada Pbrê. de l'Esglèsia del Pi de Barcelona. La vidua s'hi oposa a pagar-los reclamant-los a ells més de 3.000 lliures per la despesa generada durant el temps que va tenir allotjats a casa seva, abans de la guerra el mateix Pau Boada i el seu germà Valentí Boada també Pbrê. que va ser de l'Esglèsia del Pi, mantenint-los i proveïnt-los de tot el necessari d'aliments i rentar i arreglar-los la roba sense haver passat comptes.

Pàg. 403
Lectura del testament de Ramon Vallhonesta, arrier de dita vila de Terrassa fill legítim i natural de Joseph Vallhonesta pagès de la parròquia de Sant Genís d'Horta, Bisbat de Barcelona, i de Marianna (Vallhonesta) Vilomara cònjuges difunts, que entregà escrit per ell a paper clos i serrat amb hòstia vermella, al notari Joseph Vendrell y Salvany, estant detingut al llit de malaltia corporal de la qual tem morir, en el que diu:
"La sepultura al cos meu fahedora al devant de la capella de Ntra. Sra. de la Mercé construhida dins de la colegiata Iglesia de la present vila, la que vull sem sia feta ab quatre oficis semidobles y si mon cadaver no podre ser enterrat en lo dit lloch deixo a la disposicio de mos marmessors lo lloch de meu enterro. 200 misas xerradas, 100 a la colegiata de la present vila y 100 en la Iglesia de Sant Francesc de la mateixa vila..."
Segueix el testament manifestant voler que es segueixi mantenint el seu germà Joseph pels 27 o 28 anys treballant amb ell. Afirma haver satisfet la dot a la seva filla Antonia pel seu matrimoni amb Domingo Cortés perxer, no llegant res als fills de dits cònjuges Ramon, Pere, Antonia i Maria. Deixa a cada una de les seves filles: Cecília i Marianna donzelles la quantitat de 50 lliures barceloneses i una calaixera amb la roba corresponent, i als seus fills: Joseph i Ramon la quantitat de 75 lliures barceloneses a cadascun a pagar en col·locació de matrimoni.

Sobre els Vinyals

En el bateig de Rosa Oliu Boada, filla de Francesc Oliu i Maria Boada Vinyals, apareix com a padrina Magdalena, muller d'Anton Vinyals, passamaner habitant de Vilafranca del Penedès.
Aquesta informació que rebo, el 23 d'agost de 2006 per un parent llunyà, fa sospitar que Anton Vinyals pugui tenir una propera relació familiar amb Maria Vinyals.

Amb data 2 de febrer de 2008, en el volum de Capítols Matrimonials del Notari Jaume Mullol Ferrer de Vilafranca del Penedès (AHC Alt Penedès) que comprèn els anys de 1790 a 1799 trobo el següent:

Pàg. 54:
Capítols Matrimonials, de l'enllaç ja celebrat entre Anton Viñals menor de dies fadrí, passamaner fill legítim i natural d'altre Anton Viñals major de dies també passamaner i de Magdalena (Viñals) y Ricart cònjuges vivents, tots de la present vila de Vilaranca d'una part, amb la honesta Josepha Devesa donsella filla legítima i natural de Domingo Devesa candaler i adroguer difunt i de Felicia (Devesa) y Jorba muller sua vivint, de la ciutat de Manresa.
En aquesta inscripció es refereix a Pau Boada, prevere de l'Esglèsia de Santa Maria del Pi, donant a entendre una relació familiar però sense determinar quina.

Finalment, el 21 de febrer de 2008, vaig a cercar el matrimoni a la Parròquia de Santa Maria del Penedès, en el llibre de desposoris que comprèn els anys que van de 1734 al 1758, es relaciona:

Pàg. 263
"Als dinou de mars de mil set sens sinquanta, en la Iglesia Parroquia de Vilafranca de Panades, avent precedit las tres monicions acostumades la ultima lo dia 15 de dit mes y any ab las degudas preguntas y supostos, explicant lo mutuo consentiment ab paraules de present, devota forma... foren units en matrimoni Anton Vinyals fadrí pasamaner habitat de esta part devuyt mesos en Vilafranca de Panades y antes de esta part de deu anys habitant en la parroquia de Santa Maria del Mar de Barna natural emparo de la Parroquia de sata Maria del Puig, terma de Esparraguera del dit Bisbat, fill legítim y natural de Joseph Vinyals quondam pages de dita parroquia de Santa Maria del Puig difunt, y de Marianna (Vinyals) y Ferrer muller de aquell vivint de una part, ab la honesta Magdalena Ricart donsella filla legítima y natural de Joseph Ricart paller de dita vila y de Josepa (Ricart) y vives cònjuges vivints per altre = asisti al matrimoni lo Rt. Dr. Vinyals prê vicari per fe quo, y subdegà del Panades = essent present per los testimonis lo Rt. Joan Ricart prê y Francisco Pares sastre..."

La conclusió és que Anton Vinyals Ferrer i Maria Vinyals, muller de Pau Boada siguin germans, pendent de confirmar-ho.

Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa

Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa he consultat del Fons Notarial els Manuals del Notari Francesc Soler i Ler dels anys 1815 al 1818, el més interessant que he trobat i desvetlla algunes noves informacions és:

Manual de 1815
Pàg. 298
Joaquim Galí Suris fabricant de draps de la vila de Terrassa, atorga "todo su poder cumplido, libre, lleno y bastante, qual de derecho se requiere a" Miquel Vallhonesta, comerciant resident a Madrid, absent en l'atorgament.

Pàg. 355
Gertrudis (Boada) Bertran y Pujol, vidua de Joseph Boada ordena procurador seu a Raymundo Cortés, galoner veí de Terrassa i gendre seu.

Manual de 1816
Pàg. 200 revers
Testament de "Gertrudis (Boada), vidua de Joseph Boada candeler, filla legítima de Francisco Bertran apotecari de la propia vila (Terrassa) i de Theresa Bertran y Pujol conjuges difunts... Ramon Cortes parxer son gendre... Maria Cortés Boada sa filla y als pare y fill Joseph y Anton Bentalló apotecari de la citada vila..."
Ordenava celebrar quatre oficis dobles ordinaris, i un d'igual al cap de l'any del dia que esdevindrà la seva mort conforme està previngut i ordenat en el testament de dit son marit, a més de oficis en l'ànima del seu marit a celebrar en el dia 10 d'abril, i una altra missa en sufragi de l'ànima de Pau Anton Boada fill seu, celebradora en el dia que esdevingui la seva mort, pagant per tot lo sobredit de sons béns en la caritat acostumada.
En el mateix es referia a sa germana Francisca (Reynal) y Bertran i a les seves filles Gertrudis (Puigmartí) y Boada, vidua de Rafel Puigmartí i a Josefa (Cortès) y Boada.
"...a la casa del Raval a diez y ocho de abril de mil ochocientos diez y seis."

Manual de 1817
Pàg. 199
Capítols Matrimonials entre Pau Carreras pagès de la Parròquia de Sant Martí de Sarvet amb Theresa Boada y Rovira, filla legítima de Joseph Boada y Casanovas peraire i de Rosa (Boada) y Rovira cònjuges difunts de la vila de Terrassa. En representació de la núvia, el seu germà Pau Boada y Rovira.
Aparentment no té res a veure aquesta família amb els Boada de la meva branca.

Manual de 1818
Pàg. 630
Capítols Matrimonials entre Mariano Oliart fabricant de draps de la vila de Terrassa amb Josepha (Oliart) y Boada, filla legítima de Pau Boada, mestre manyà de la pròpia vila i de Josepha (Boada) y Cuset cònjuges vivint.
Aparentment aquests tampoc tenen res a veure amb la meva branca Boada.

Esposalles al Penedès a l'Arxiu Capitular de la Catedral

Avui, he estat a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, situat en el claustre de la Catedral consultat el llibre d'esposalles del Deganat del Penedès, trobant els següents resultats:

7/ABRIL/1793
Es despatxa llicència per Francisco Montaner mestre de cases de Canyelles, amb Maria Roig donzella de la Geltrú.

8/ABRIL/1793
Es despatxa llicència per Joan Bertran fadrí, ferrer d'un poble il·legible del Bisbat d'Urgell, amb Maria Sala de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova.

9/MAIG/1793
Es despatxa llicència per Canzi? Bertran fadrí teixidor, amb Antonia Galzeran donzella tots dos de Vilafranca.

19/AGOST/1793
Es despatxa llicència per Francisco Carbonell fadrí pagès, amb Josepha Pla tots dos de Sitges.

23/AGOST/1793
Es despatxa llicència per Joan Totosaus mestre ferrer dels Monjos, amb Gertrudis Ferrando de Vilarodona.

25/NOVEMBRE/1793
Es despatxa llicència per Miquel Puig fadrí pagès, amb Theresa Montaner tots dos de Ribes.

25/NOVEMBRE/1793
Es despatxa llicència per Joan Badell fadrí pagès de Lavern, amb Francisca Ràfols de Les Cabanyes.

1/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Joan Carbonell fadrí pagès, amb Rosa Planas tots dos de Sant Pere de Ribes.

8/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Joan Ferrer fadrí pagès, amb Theresa Almirall tots dos de Canyelles.

24/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Pere Montaner, amb Cecília Coll tots dos de Vilanova.

1/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joseph Soler fadrí pagès de Reus i habitant a Vilanova, amb Rosa Montaner donzella de Vilanova.

29/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joan Arrufat vidu, amb Maria Güell vidua tots dos de La Geltrú.

29/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joan Arrufat fadrí, amb Marina Serra donzella tots dos de La Geltrú.

25/ABRIL/1794
Es despatxa llicència per Joan Marcer fadrí d'Avinyonet, amb Maria Mascaró donzella també d'Avinyonet.

18/MAIG/1794
Es despatxa llicència per Pere Carbonell fadrí, amb Lluïsa Carbonell donzella tots dos de Ribes.

25/MAIG/1794
Es despatxa llicència per Salvador Carbonell, amb Maria Pasqual donzella tots dos de Sitges.

30/JULIOL/1794
Es despatxa llicència per Francisco Llosas fadrí pagès, amb Maria Martí donzella tots dos de Ribes.

8/SETEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Joseph Marcé fadrí pagès d'Olivella, amb Catharina Lluís donzella de Ribes.

31/OCTUBRE/1794
Es despatxa llicència per Pere Coll fadrí mariner habitat de la Geltrú, amb Josepha Casanovas donzella habitant de la mateixa parròquia.

28/NOVEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Agustí Amell fadrí pagès, amb Antonia ___ donzella tots dos de la Geltrú.

12/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Joan Cassanyes fadrí mariner, amb Rita Font donzella tots dos de Sitges.

25/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Miquel Soler fadrí pagès habitant de Sitges, amb Madrona Montaner donzella de Canyelles.

26/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Baldiri Planas fadrí pagès, amb Francisca Coll donzella tots dos de Ribes. Amore Dei.

13/FEBRER/1795
Es despatxa llicència per Carlos Ribó fadrí sastre de Ribes, amb Theresa Colomé donzella de Canyelles.

13/FEBRER/1795
Es despatxa llicència per Francisco Coll fadrí pagès de Ribes, amb Antonia Ferrer donzella de Sitges.

13/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Francisco Carbonell fadrí pagès de Ribes, amb Francisca Totosaus donzella d'Olivella.

19/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Francisco Marcer fadrí pagès de ___, amb Francisca Alsina donzella d'Olivella.

27/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Christofol Montaner vidu pagès, amb Theresa Prats donzella tots dos de Cubelles.

23/JULIOL/1795
Es despatxa llicència per Baldiri Casañas vidu pagès de Castellet, amb Francisca Orpí donzella de Vilafranca.

26/JULIOL/1795
Es despatxa llicència per Joseph Carbonell vidu, amb Theresa Badell vidua tots dos de Ribes.

8/SETEMBRE/1798
Es despatxa llicència per Joseph Montaner fadrí pagès de Canyelles, amb Catharina Marcer donzella d'Olivella.

18/NOVEMBRE/1798
Es despatxa llicència per Pau Colomé fadrí pagès d'Olivella, amb Catharina Marcé donzella d'Avinyonet.

6/GENER/1799
Es despatxa llicència per Francisco Cassanyas fadrí pagès de Castellet, amb Gertrudis Arnant donzella de Vilanova.

2/FEBRER/1800
Es despatxa llicència per Joseph Llosas fadrí pagès, amb Maria Carbonell donzella tots dos de Ribes.

4/GENER/1801
Es despatxa llicència per Joan Montaner fadrí pagès, amb Josepha Carbonell donzella tots dos de Ribes.

11/ABRIL/1801
Es despatxa llicència per Joseph Queraltó fadrí pagès, amb Maria Carbó donzella tots dos de Vilafranca.

9/AGOST/1801
Es despatxa llicència per Salvador Vadell vidu mariner, amb Gertrudis Torrents cidua tots dos de Vilanova.

Transferències tecnològiques de la França

Fa uns dies vaig anar a la Universitat de Barcelona, a consultar el llibre dirigit per Alain Becchia titolat "La draperie en Normandie du XIIIe au XXe siècle", el qual conté un capítol obra del professor Josep M. Benaul titolat "Transferències tecnològiques de la França (Normandia, Llenguadoc i Ardennes) vers l'indústria llanera espanyola (1814-1870)" en el qual reflexa la incidència de professionals del tèxtil francesos en el desenvolupament industrial espanyol.

En aquest treball explica, com François Monset (pare) es va instal·lar a la ciutat alicantina d'Alcoi fins l'any 1821, quan va venir cap a Terrassa on apareix en el padró de 1824 amb els seus dos fills François i Louis també tintorers. El fill gran, François, es va casar amb una catalana i va anar a treballar al Pont d'Armentera (Tarragona) l'any 1829 i l'any 1831 està treballant a l'empresa Herp, al límit dels municipis de Sant Fruitos del Bages i Sallent, prop de Manresa.

El 1840 apareixen a Béjar (Salamanca) François Monset i Enrique Monset (pressumiblement fill de l'anterior), el qual el 1846 es troba a Elbeuf (França), mentre que Louis Monset, cap el 1840 ja està establert a Terrassa definitivament com a empresari.

Matrimoni Antonio Sanromá amb Dolores Amell Tutusaus

El Registre Civil de Vilanova i la Geltrú, em va enviar el certificat de matrimoni entre Antonio Sanromá Ferré amb Dolors Amell Totosaus, registrat en la Secció 2a, Tom 9, Full 165, que diu literalment així:

"...en la Iglesia Parroquial de Santa Maria de la Geltrú... ha procedido el Rdo. Francisco Samaranch Pbro. párroco de dicha iglesia a unir en matrimonio canónico a los referidos Antonio Sanromá Ferré de edad de treinta y ocho años, de estado soltero y profesión carretero natural de Altafulla y vecino de esta villa domiciliado en la calle Bonaire número treinta y dos hijo legítimo de Don Baltasar Sanromá Argilaguet viviente natural de Altafulla, y de Doña Rosa Ferré Ravella difunta también natural de Altafulla, con Dolores Amell Tutusaus de edad veinte y nueve años, profesión su sexo, estado soltera natural de Cañellas y vecina de esta villa domiciliada en la Plaza Cuartel número doce hija legítima de Don Juan Amell Carbonell viviente natural de Cañellas y de Doña Maria Tutusaus Montané difunta también natural de Cañellas habiendo asistido además a dicho acto el padre de la contrayente y los testigos Don José Cortada Pelegrí y Don Antonio Alegre Ferré vecinos de esta villa..."

Matrimoni Francesc Galceran amb Maria Rosa Amell Tutusaus

Fa uns dies vaig rebre el certificat del matrimoni entre Francesc Galcerán Estruch i Maria Rosa Amell Totosaus, del Registre Civil de Vilanova i la Geltrú, Secció 2a, Tom 4, Full 484 que diu així:

"El infrascrito Vicario de Santa Maria de la Geltrú, Provincia y Diócesis de Barcelona... a los diez y nueve de Abril de mil ochocientos ochenta y cuatro...casé por palabras de presente a D. Francisco Galcerán y Estruch, soltero, cubero, de veinte y siete años de edad, de la Pobla de Claramunt, hijo legítimo de los conyuges vivientes Miguel Galcerán y Bertran y Francisca Estruch y Mercader, de la misma y habitantes todos en esta; con Dª Maria Rosa Amell Tutusaus, soltera, de diez y siete años de edad, hija letítima de los cónyuges Juan Amell y Carbonell viviente, y Maria Tutusaus y Muntané difunta, naturales y habitantes en Cañellas. Fueron testigos Juan Puig y Dalmau, casado, y Cristóbal Milá, casado, ambos cuberos, naturales y habitantes de Villanueva..."