Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa, consultant l'arxiu del Notari Francesc Xavier Huguet Pocorull en el seu manual de l'any 1824, he trobat les següents referències:
Pàg. 101: Pere Antonell, Valentí Vila i Manuel Prat, veïns de la vila de Terrassa convenien i acordaven formar una societat per a la fabricació de panys i franella per un termini de cinc anys. El capital social era de 3.191 lliures, 10 sous i 4 diners que aportaven els socis repartit de la següent manera: Manuel Prat aportava 1.060 lliures, Valentí Vila, n'aportava 1.500, i Pere Antonell les restants 531 lliures, 10 sous i 4 diners. La societat rebia la denominació de Pere Antonell y Cia.
Pàg. 150: En aquesta inscripció Manuel Prat, mestre manyà, reconeix haber rebut de Francesc Galí retribució pels seus treballs realitzats en la seva propietat anomenada Mas Granollachs situada a Santa Perpetua de la Mogoda. Entre altres treballs realitzats, consta: "Primo per fer un balcó de tres rams a escala bells, habetnse hagut de estirar un palm cada muntant y compondrer un pasamans bell y habentlis posat una arroba y vint y una lliuras de ferro que faltaba tot junt val tretse lliuras y set dinets. Ytem, per fer una grua que se ha fet de dos pilans, de dita escala y al cargadó, als clamastechs, la dolla, lo dau y lo ferro que se ha añadit que es de dos arrobas y vint lliuras son valor es catorse lliuras divuit sous y nou diners..."
Dins de l'arxiu del Notari Francesc Soler y Ler, en el seu "Vigesimun tertium manuale" de l'any 1823 consta:
Pàg. 177: Que Joseph Boada Amat, fabricant de panys, de Terrassa reclamava als cònjuges Ramón Cortès i Maria Theresa (Cortès) Boada, un tros de terra de plantada uns 11.000 ceps anomenada Mas Marsans y Maurí, que els cònjuges al·legaven haber rebut de Valentí Boada, besavi difunt de Theresa Boada, i que havia aconseguit en virtut d'establiment a Rabasa morta, fet i firmat per Miquel Marsans i Maurí a favor de Valentí Boada. Es refereixen a una inscripció del Notari Joan Puig, amb data 3 de febrer de 1717. El Joseph Boada, no només els reclama la propietat sinò també la restitució de tots els fruits que han percebut de dita peça de terra des de l'any 1769. Possiblement aquest Joseph Boada Amat, tingui alguna relació familiar llunyana.
En el seu manual de l'any 1824 consten:
Pàg. 359: Joseph Respall, parayre d'Esparreguera, i els cònjuges Mathies Respall, també parayre, i Rosa (Respall) Colomer, reconeixen haber rebut de Martí Colomer Boada, pagès de la vila de Terrassa, sogre i pare dels dits cònjuges, la dot establerta en els Capítols Matrimonials.
Pàg. 407: Pere Colomer Cadafau, demana al Notari la lectura del testament que va deixar el seu oncle Joseph Colomer, Pbre. de la Collegiata de la vila de Terrassa, fill de Joseph Colomer i de Rosa (Colomer) Pujadas, cònjuges difunts de Sant Pere. Els beneficiaris del testament són la seva cunyada Engràcia (Colomer) y Cadafau, vidua de Pere Colomer, i el fill d'aquesta Pere Colomer y Cadafau.
Pàg. 588: Capítols Matrimonals de l'anteriorment esmentat Pere Colomer y Cadafau amb Rosa (Colomer) Marcet, filla de Joseph Marcet, pagès de Sant Joan de Matadepera, difunt, i Catherina (Marcet) Carreras vivent.
Certament, aquest Pere Colomer no aparenta relació directa amb Martí Colomer (pare de Jaume Colomer Forrellat)
Pàg. 596: Capítols Matrimonials del matrimoni ja celebrat entre Joan Colomer y Vall, clavetayre de la vila de Terrassa fill legítim i natural de Martí Colomer, pagès i Anastacia (Colomer) y Vall cònjuges vivents d'una part, amb Maria (Colomer) Samaranch filla de Fermí Samaranch i de Madrona Castellà, cònjuges difunts. En els capítols s'estableix el compromís a integrar a la família i proveïr-la de tot el necessari a Esperesna Marcet, filla de la contraient Maria Samaranch amb el seu anterior difunt espòs Pere Marcet. A l'hora de signar els presents capítols, Martí Colomer reconeixent saber escriure no firma en estar impedit de la mà dreta. L'esmentada Maria Samaranch és padrina de Jaume Colomer Forrellat en el seu bateig eek 8 de febrer de 1826.
Possiblement es tracti del mateix Martí Colomer que el de la pàgina 359.
divendres, 29 d’agost del 2008
dijous, 28 d’agost del 2008
Sobre els Salt
Buscant els cognoms Salt i Amat per la xarxa, trobo:
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
dimarts, 26 d’agost del 2008
Sobre els Ubach
Rebo correu electrònic del Jordi Miralda que em facilita nova informació dels Ubach.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
dilluns, 28 de juliol del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric Comarcal del Garraf
Avui he anat a l'Arxiu Històric Comarcal del Garraf, situat al Castell de la Geltrú, a veure si trobava Capítols Matrimonials de Canyelles. Ha estat molt poca la informació trobada referent a Canyelles, fet que fa suposar que majoritàriament anessin a Vilafranca del Penedès.
Del Notari Francesc Ferret Sidós (Signatura 220) he trobat els següents Capítols:
Pàg. 217: En data 19/SETEMBRE/1815, Capítols del matrimoni ja celebrat entre el Pere Llosas, fill d'altre Pere Llosas també pagès difunt, i de Maria (Llosas) Milà vivint, amb la honesta Maria Artigas Almirall donsella, filla de Joseph Artigas del Palou també pagès, i de Maria (Artigas) y Almirall cònjuges vivint tots de Sant Pere de Ribes.
Pàg. 256: En data 24/DESEMBRE/1815, Capítols del matrimoni ja celebrat entre Magí Coll pagès, fill de Francisco Coll també pagès i de Eularia (Coll) y Raventós conjuges difunts, amb la honesta Rosa Soler donsella, filla de Joan Soler dels Cucons pagès vivint, i de Maria Rosa (Soler) difunta, tots ells de Sant Pere de Ribes.
Pàg. 275: En data 14/MAIG/1816, Capítols entre Francisco Amell y Sardà, fill de Joan Amell y Petit boter difunt, i de Gertrudis (Amell) y Sardà vivint, amb la honesta Maria Theresa Coll y Bori, filla de Manuel Coll i de Maria (Coll) y Bori cònjuges vivint, tots de la vila de Sitges.
Pàg. 281: En data 14/MAIG/1816, Capítols entre Francisco Coll y Capdet pagès natural de Sant Pere de Ribes i domiciliat a la vila de Sitges, fill de Joan Coll també pagès i de Narcisa (Coll) y Capdet cònjuges difunts, amb la honesta Antonia Miravent y Puig.
Pàg. 324: En data 16/ABRIL/1817, Capítols entre Pelegrí Carbonell y Pasqual, fill de Joseph Carbonell y Matali vivint, i de Josepha (Carbonell) y Pasqual difunta, amb la honesta Maria Josepha Bori y Coll donsella, filla de ___ Bori difunt, i de Antonia (Bori) y Coll vivint tots ells de la vila de Sitges.
En aquesta inscripció, tant el fill com els dos pares dels contraients tenen la mateixa professió, il·legible però semblant a "com t".
Del Notari Gerard Cassany II (Signatura 125), que abraça els anys del 1797 al 1803, he extret els següents Capítols Matrimonials:
Pàg. 73 (1797):
Nuvi: Joseph Cassanyes, jove pagès de Castellet
Pare nuvi: Joseph Cassanyes, també pagès de Castellet
Mare nuvi: Maria Rigual, tots vivint
Núvia: Theresa Ferrer de Llacunalba, parròquia de Canyelles
Pare núvia: Joan Ferrer, pagès de la mateixa parròquia
Mare núvia: Paula Milà, cònjuges difunts
Aquí s'esmenta que el nuvi té les germanes: Maria, Marta, Rosa, Antònia, Francisca i Eulària. En representació de la núvia, en estar el seu pare mort, apareix el seu germà Joseph Ferrer.
Pàg. 141 (1798):
Nuvi: Isidro Llort, de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Isidro Llort, dels Rojals i vivint
Mare nuvi: Francisca Sanahuja, difunta
Núvia: Maria Coll, de Ribes
Pare núvia: Pere Coll, de Ribes i vivint
Mare núvia: Maria Durant, difunta
Pàg. 178 (1798):
Nuvi: Anton Ferrer, pagès
Pare nuvi: Joseph Ferrer, pagès
Mare nuvi: Inés Queraltó, tots de Cubelles i vivint
Núvia: Theresa Soler
Pare núvia: Francisco Soler
Mare núvia: Maria Soler Soler, tots de Castellet i vivint
Es dóna la casualitat que els pares del nuvi són Ferrer-Queraltó, però aparentment no tenen res a veure amb el meu avantpassat Josep Ferrer Caraltó. Aquest, segons la declaració del seu nét, en la seva defunció va morir als 75 anys (l'any 1875) era natural de Canyelles i fill de Josep Ferrer i Maria Caraltó. Possiblement sigui una casualitat i no es tracti dels seus pares.
Pàg. 203 (1798):
Nuvi: Joan Coll, vidu de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Pere Coll, de Ribes i vivint
Mare nuvi: Maria Durant, difunta
Núvia: Christina (Mestre) Carbonell, vidua de Francisco Mestre de Ribes
Pare núvia: Ramon Carbonell, de La Bisbal
Mare núvia: Tecla Soler, tots difunts
Pàg. 295 (1799):
Nuvi: Miquel Bartran, mestre de cases de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Miquel Bartran
Mare nuvi: Maria Puig, tots de Sant Pere de Ribes i vivint
Núvia: Francisca Miret
Pare núvia: Joseph Miret
Mare núvia: Josepha Puig, tots ells de Sant Pere de Ribes i vivint
Pàg. 301 (1799):
Nuvi: Salvador Queraltó, moliner de Cubelles
Pare nuvi: Joseph Queraltó, moliner difunt
Mare nuvi: Maria Bonet, vivint tots de Cubelles
Núvia: Eulalia Escala
Pare núvia: Sadurní Escala, pagès vivint
Mare núvia: Paula Jorva, difunta tots de Cubelles
Pàg. 305 (1799):
Nuvi: Francisco Carbó, moliner de Cubelles
Pare nuvi: Nicolau Carbó, moliner difunt
Mare nuvi: Maria ___
Núvia: Gertrudis Ferrer
Pare núvia: Joseph Ferrer, pagès difunt de Canyelles
Mare núvia: Gertrudis Giralt, casada amb Antoni Mestra
Pàg. 398 (1801):
Nuvi: Joseph Domènech
Núvia: Rosa Queraltó, de Cubelles
Pare núvia: Joseph Queraltó, difunt
Mare núvia: Maria Bonet, vivint
Apareix en Salvador Queraltó, germà de la núvia
Pàg. 561 (1801):
Nuvi: Joan Vilella
Núvia: Marina Montaner, de Cubelles
Pare núvia: Joan Montaner
Mare núvia: Maria Vidal, tots de Sant Pere de Ribes i vivint
Del Notari Francesc Ferret Sidós (Signatura 220) he trobat els següents Capítols:
Pàg. 217: En data 19/SETEMBRE/1815, Capítols del matrimoni ja celebrat entre el Pere Llosas, fill d'altre Pere Llosas també pagès difunt, i de Maria (Llosas) Milà vivint, amb la honesta Maria Artigas Almirall donsella, filla de Joseph Artigas del Palou també pagès, i de Maria (Artigas) y Almirall cònjuges vivint tots de Sant Pere de Ribes.
Pàg. 256: En data 24/DESEMBRE/1815, Capítols del matrimoni ja celebrat entre Magí Coll pagès, fill de Francisco Coll també pagès i de Eularia (Coll) y Raventós conjuges difunts, amb la honesta Rosa Soler donsella, filla de Joan Soler dels Cucons pagès vivint, i de Maria Rosa (Soler) difunta, tots ells de Sant Pere de Ribes.
Pàg. 275: En data 14/MAIG/1816, Capítols entre Francisco Amell y Sardà, fill de Joan Amell y Petit boter difunt, i de Gertrudis (Amell) y Sardà vivint, amb la honesta Maria Theresa Coll y Bori, filla de Manuel Coll i de Maria (Coll) y Bori cònjuges vivint, tots de la vila de Sitges.
Pàg. 281: En data 14/MAIG/1816, Capítols entre Francisco Coll y Capdet pagès natural de Sant Pere de Ribes i domiciliat a la vila de Sitges, fill de Joan Coll també pagès i de Narcisa (Coll) y Capdet cònjuges difunts, amb la honesta Antonia Miravent y Puig.
Pàg. 324: En data 16/ABRIL/1817, Capítols entre Pelegrí Carbonell y Pasqual, fill de Joseph Carbonell y Matali vivint, i de Josepha (Carbonell) y Pasqual difunta, amb la honesta Maria Josepha Bori y Coll donsella, filla de ___ Bori difunt, i de Antonia (Bori) y Coll vivint tots ells de la vila de Sitges.
En aquesta inscripció, tant el fill com els dos pares dels contraients tenen la mateixa professió, il·legible però semblant a "com t".
Del Notari Gerard Cassany II (Signatura 125), que abraça els anys del 1797 al 1803, he extret els següents Capítols Matrimonials:
Pàg. 73 (1797):
Nuvi: Joseph Cassanyes, jove pagès de Castellet
Pare nuvi: Joseph Cassanyes, també pagès de Castellet
Mare nuvi: Maria Rigual, tots vivint
Núvia: Theresa Ferrer de Llacunalba, parròquia de Canyelles
Pare núvia: Joan Ferrer, pagès de la mateixa parròquia
Mare núvia: Paula Milà, cònjuges difunts
Aquí s'esmenta que el nuvi té les germanes: Maria, Marta, Rosa, Antònia, Francisca i Eulària. En representació de la núvia, en estar el seu pare mort, apareix el seu germà Joseph Ferrer.
Pàg. 141 (1798):
Nuvi: Isidro Llort, de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Isidro Llort, dels Rojals i vivint
Mare nuvi: Francisca Sanahuja, difunta
Núvia: Maria Coll, de Ribes
Pare núvia: Pere Coll, de Ribes i vivint
Mare núvia: Maria Durant, difunta
Pàg. 178 (1798):
Nuvi: Anton Ferrer, pagès
Pare nuvi: Joseph Ferrer, pagès
Mare nuvi: Inés Queraltó, tots de Cubelles i vivint
Núvia: Theresa Soler
Pare núvia: Francisco Soler
Mare núvia: Maria Soler Soler, tots de Castellet i vivint
Es dóna la casualitat que els pares del nuvi són Ferrer-Queraltó, però aparentment no tenen res a veure amb el meu avantpassat Josep Ferrer Caraltó. Aquest, segons la declaració del seu nét, en la seva defunció va morir als 75 anys (l'any 1875) era natural de Canyelles i fill de Josep Ferrer i Maria Caraltó. Possiblement sigui una casualitat i no es tracti dels seus pares.
Pàg. 203 (1798):
Nuvi: Joan Coll, vidu de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Pere Coll, de Ribes i vivint
Mare nuvi: Maria Durant, difunta
Núvia: Christina (Mestre) Carbonell, vidua de Francisco Mestre de Ribes
Pare núvia: Ramon Carbonell, de La Bisbal
Mare núvia: Tecla Soler, tots difunts
Pàg. 295 (1799):
Nuvi: Miquel Bartran, mestre de cases de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Miquel Bartran
Mare nuvi: Maria Puig, tots de Sant Pere de Ribes i vivint
Núvia: Francisca Miret
Pare núvia: Joseph Miret
Mare núvia: Josepha Puig, tots ells de Sant Pere de Ribes i vivint
Pàg. 301 (1799):
Nuvi: Salvador Queraltó, moliner de Cubelles
Pare nuvi: Joseph Queraltó, moliner difunt
Mare nuvi: Maria Bonet, vivint tots de Cubelles
Núvia: Eulalia Escala
Pare núvia: Sadurní Escala, pagès vivint
Mare núvia: Paula Jorva, difunta tots de Cubelles
Pàg. 305 (1799):
Nuvi: Francisco Carbó, moliner de Cubelles
Pare nuvi: Nicolau Carbó, moliner difunt
Mare nuvi: Maria ___
Núvia: Gertrudis Ferrer
Pare núvia: Joseph Ferrer, pagès difunt de Canyelles
Mare núvia: Gertrudis Giralt, casada amb Antoni Mestra
Pàg. 398 (1801):
Nuvi: Joseph Domènech
Núvia: Rosa Queraltó, de Cubelles
Pare núvia: Joseph Queraltó, difunt
Mare núvia: Maria Bonet, vivint
Apareix en Salvador Queraltó, germà de la núvia
Pàg. 561 (1801):
Nuvi: Joan Vilella
Núvia: Marina Montaner, de Cubelles
Pare núvia: Joan Montaner
Mare núvia: Maria Vidal, tots de Sant Pere de Ribes i vivint
dimarts, 26 de febrer del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa
Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa he consultat del Fons Notarial els Manuals del Notari Francesc Soler i Ler dels anys 1814, 1819 i 1820, amb força informació referent a la família:
Manual de 1814
Pàg. 82
Joseph de Paz y Montaner, reconeix deure i voler pagar a Joaquim Galí, fabricant de draps resident a la vila de St. Llorenç Savall i natural de Terrassa, la quantitat de 225 lliures moneda catalana, per venda de peça de terra partida vulgarment anomenada del Mas Oller, que afronta a sol ixent part amb Bartomeu Costa pagès i part amb els venedors, i a migdia amb el comprador i a ponent i tramuntana amb Francisco Mitjans Figueras pagès de Terrassa.
Manual de 1819
Pàg. 107 revers
En data 13 de febrer de 1819, Joaquim Sagrera fabricant de draps de Terrassa, en representació de Maria Rosa Vallhonesta y Martí muller de Magí Martí comerciant de la vila y Cort de Madrid, manifesta que la seva representada és hereva dels bens de la seva àvia Maria (Vallhoneta) y Costa, muller que fou de Ramon Vallhonesta llogater de mules de la vila de Terrasa, anomenada en el seu últim vàlid testament que féu i firmà en poder del Notari Ramon de Galves Cavallero en data 25 de juliol de 1805 sembla ser a favor dels seus difunts pares. "Constituït personalment lo memorat D. Joaquim Sagrera en lo nom que acciona, en aquella casa de dos casals amb eixida al detràs de la mateixa situada en la present vila y carrer vulgarment anomenat del Vall, la qual al dia d'avui habita Baldiri Rodó pagès de esta vila a titol de lloguer. Que afronta a sol y vent ab honors D.Joaquim Sagrera, a migdia ab Bartomeu Marcet pagès, a tremuntana ab dit carrer del Vall. Ha pres possessió de ella per dita sa principal entrant y eixint de la mateixa, y per ultim que dantre sol per un rato dins dita casa tenca y obri la porta principal y varias finestras de ella y luego animantse a dit pati o eixida de pas per ella y quedantse tambe sol per un rato en la mateixa... Joaquim Sagrera volia tenir y posehir perpetuament la memorada casa per dita sa principal y per los titols..."
Pàg. 494
El mossèn Valentí Boada de la Parròquia del Pi de Barcelona, per la vacant per defunció del mossèn Cayetano Tucó, va fer presentació i nomenament de dita capellania a favor de Antonio Viñals i subsidiàriament de Pablo Pometa Pbrê. la presentació i expedient d'adjudicació del qual han quedat suspeses pels esdeveniments de la darrera guerra, durant la qual va morir dit Pbrê. Pometa i emprengué la carrera de les armes el referit Antonio Viñals habent arribat notícia ques segueix en el servei com a oficial en el Regiment de Immemorial del Rei, absent a les Andalucies. Per aquests motius ha quedat sense efecte la presentació i nomenament.
Pàg. 525
Joaquim Galí fabricant de draps de la vila de Terrassa, Prohom i Cònsul primer del Gremi de Perayres de Sant Antoni Abat de la Col·legiat i Parròquial Esglèsia de dita vila de Terrassa, Joseph Picanyol mestre futer de la ciutat de Barcelona, Prohom primer del Gremi de Fusters de la mateixa i Miquel Guilera mestre sabater de dita ciutat, els quals en dit respectiu noms i d'Administradors de la causa pia fundada per Pere Joan Mercader que fou de la fundada ciutat present elegits en son últim i vàlid testament que féu i firmà en poder de Montserrat Moral Notari de Barcelona a 11 de setembre de 1785 fan inventari dels ornaments que han trobat en la capella i sacristia de Sant Salvador.
Pàg. 543 revers
Maria (Oliu) y Boada, muller de Francesc Oliu retorcedor de llana de la vila de Terrassa, i Theresa (Cortés) y Boada, muller de Ramon Cortés galoner de la mateixa, són les hereues universals de tots els bens que va deixar en la seva mort, el seu germà Valentí Boada mossèn que va ser de l'Esglèsia del Pi de Barcelona, segons testament que va fer davant el Notari de Barcelona Manuel Maspons Berges, en data 16 de febrer de 1818.
Manual de 1820
Pàg. 112
Ramon Cortés i Francesc Oliu van presentar un plet contra Maria Anna (Cuyàs) i Devesa, reclamant-li el pagament de 2.200 lliures per dos vals signats pel seu difunt marit Josep Cuyàs a favor de Pau Boada Pbrê. de l'Esglèsia del Pi de Barcelona. La vidua s'hi oposa a pagar-los reclamant-los a ells més de 3.000 lliures per la despesa generada durant el temps que va tenir allotjats a casa seva, abans de la guerra el mateix Pau Boada i el seu germà Valentí Boada també Pbrê. que va ser de l'Esglèsia del Pi, mantenint-los i proveïnt-los de tot el necessari d'aliments i rentar i arreglar-los la roba sense haver passat comptes.
Pàg. 403
Lectura del testament de Ramon Vallhonesta, arrier de dita vila de Terrassa fill legítim i natural de Joseph Vallhonesta pagès de la parròquia de Sant Genís d'Horta, Bisbat de Barcelona, i de Marianna (Vallhonesta) Vilomara cònjuges difunts, que entregà escrit per ell a paper clos i serrat amb hòstia vermella, al notari Joseph Vendrell y Salvany, estant detingut al llit de malaltia corporal de la qual tem morir, en el que diu:
"La sepultura al cos meu fahedora al devant de la capella de Ntra. Sra. de la Mercé construhida dins de la colegiata Iglesia de la present vila, la que vull sem sia feta ab quatre oficis semidobles y si mon cadaver no podre ser enterrat en lo dit lloch deixo a la disposicio de mos marmessors lo lloch de meu enterro. 200 misas xerradas, 100 a la colegiata de la present vila y 100 en la Iglesia de Sant Francesc de la mateixa vila..."
Segueix el testament manifestant voler que es segueixi mantenint el seu germà Joseph pels 27 o 28 anys treballant amb ell. Afirma haver satisfet la dot a la seva filla Antonia pel seu matrimoni amb Domingo Cortés perxer, no llegant res als fills de dits cònjuges Ramon, Pere, Antonia i Maria. Deixa a cada una de les seves filles: Cecília i Marianna donzelles la quantitat de 50 lliures barceloneses i una calaixera amb la roba corresponent, i als seus fills: Joseph i Ramon la quantitat de 75 lliures barceloneses a cadascun a pagar en col·locació de matrimoni.
Manual de 1814
Pàg. 82
Joseph de Paz y Montaner, reconeix deure i voler pagar a Joaquim Galí, fabricant de draps resident a la vila de St. Llorenç Savall i natural de Terrassa, la quantitat de 225 lliures moneda catalana, per venda de peça de terra partida vulgarment anomenada del Mas Oller, que afronta a sol ixent part amb Bartomeu Costa pagès i part amb els venedors, i a migdia amb el comprador i a ponent i tramuntana amb Francisco Mitjans Figueras pagès de Terrassa.
Manual de 1819
Pàg. 107 revers
En data 13 de febrer de 1819, Joaquim Sagrera fabricant de draps de Terrassa, en representació de Maria Rosa Vallhonesta y Martí muller de Magí Martí comerciant de la vila y Cort de Madrid, manifesta que la seva representada és hereva dels bens de la seva àvia Maria (Vallhoneta) y Costa, muller que fou de Ramon Vallhonesta llogater de mules de la vila de Terrasa, anomenada en el seu últim vàlid testament que féu i firmà en poder del Notari Ramon de Galves Cavallero en data 25 de juliol de 1805 sembla ser a favor dels seus difunts pares. "Constituït personalment lo memorat D. Joaquim Sagrera en lo nom que acciona, en aquella casa de dos casals amb eixida al detràs de la mateixa situada en la present vila y carrer vulgarment anomenat del Vall, la qual al dia d'avui habita Baldiri Rodó pagès de esta vila a titol de lloguer. Que afronta a sol y vent ab honors D.Joaquim Sagrera, a migdia ab Bartomeu Marcet pagès, a tremuntana ab dit carrer del Vall. Ha pres possessió de ella per dita sa principal entrant y eixint de la mateixa, y per ultim que dantre sol per un rato dins dita casa tenca y obri la porta principal y varias finestras de ella y luego animantse a dit pati o eixida de pas per ella y quedantse tambe sol per un rato en la mateixa... Joaquim Sagrera volia tenir y posehir perpetuament la memorada casa per dita sa principal y per los titols..."
Pàg. 494
El mossèn Valentí Boada de la Parròquia del Pi de Barcelona, per la vacant per defunció del mossèn Cayetano Tucó, va fer presentació i nomenament de dita capellania a favor de Antonio Viñals i subsidiàriament de Pablo Pometa Pbrê. la presentació i expedient d'adjudicació del qual han quedat suspeses pels esdeveniments de la darrera guerra, durant la qual va morir dit Pbrê. Pometa i emprengué la carrera de les armes el referit Antonio Viñals habent arribat notícia ques segueix en el servei com a oficial en el Regiment de Immemorial del Rei, absent a les Andalucies. Per aquests motius ha quedat sense efecte la presentació i nomenament.
Pàg. 525
Joaquim Galí fabricant de draps de la vila de Terrassa, Prohom i Cònsul primer del Gremi de Perayres de Sant Antoni Abat de la Col·legiat i Parròquial Esglèsia de dita vila de Terrassa, Joseph Picanyol mestre futer de la ciutat de Barcelona, Prohom primer del Gremi de Fusters de la mateixa i Miquel Guilera mestre sabater de dita ciutat, els quals en dit respectiu noms i d'Administradors de la causa pia fundada per Pere Joan Mercader que fou de la fundada ciutat present elegits en son últim i vàlid testament que féu i firmà en poder de Montserrat Moral Notari de Barcelona a 11 de setembre de 1785 fan inventari dels ornaments que han trobat en la capella i sacristia de Sant Salvador.
Pàg. 543 revers
Maria (Oliu) y Boada, muller de Francesc Oliu retorcedor de llana de la vila de Terrassa, i Theresa (Cortés) y Boada, muller de Ramon Cortés galoner de la mateixa, són les hereues universals de tots els bens que va deixar en la seva mort, el seu germà Valentí Boada mossèn que va ser de l'Esglèsia del Pi de Barcelona, segons testament que va fer davant el Notari de Barcelona Manuel Maspons Berges, en data 16 de febrer de 1818.
Manual de 1820
Pàg. 112
Ramon Cortés i Francesc Oliu van presentar un plet contra Maria Anna (Cuyàs) i Devesa, reclamant-li el pagament de 2.200 lliures per dos vals signats pel seu difunt marit Josep Cuyàs a favor de Pau Boada Pbrê. de l'Esglèsia del Pi de Barcelona. La vidua s'hi oposa a pagar-los reclamant-los a ells més de 3.000 lliures per la despesa generada durant el temps que va tenir allotjats a casa seva, abans de la guerra el mateix Pau Boada i el seu germà Valentí Boada també Pbrê. que va ser de l'Esglèsia del Pi, mantenint-los i proveïnt-los de tot el necessari d'aliments i rentar i arreglar-los la roba sense haver passat comptes.
Pàg. 403
Lectura del testament de Ramon Vallhonesta, arrier de dita vila de Terrassa fill legítim i natural de Joseph Vallhonesta pagès de la parròquia de Sant Genís d'Horta, Bisbat de Barcelona, i de Marianna (Vallhonesta) Vilomara cònjuges difunts, que entregà escrit per ell a paper clos i serrat amb hòstia vermella, al notari Joseph Vendrell y Salvany, estant detingut al llit de malaltia corporal de la qual tem morir, en el que diu:
"La sepultura al cos meu fahedora al devant de la capella de Ntra. Sra. de la Mercé construhida dins de la colegiata Iglesia de la present vila, la que vull sem sia feta ab quatre oficis semidobles y si mon cadaver no podre ser enterrat en lo dit lloch deixo a la disposicio de mos marmessors lo lloch de meu enterro. 200 misas xerradas, 100 a la colegiata de la present vila y 100 en la Iglesia de Sant Francesc de la mateixa vila..."
Segueix el testament manifestant voler que es segueixi mantenint el seu germà Joseph pels 27 o 28 anys treballant amb ell. Afirma haver satisfet la dot a la seva filla Antonia pel seu matrimoni amb Domingo Cortés perxer, no llegant res als fills de dits cònjuges Ramon, Pere, Antonia i Maria. Deixa a cada una de les seves filles: Cecília i Marianna donzelles la quantitat de 50 lliures barceloneses i una calaixera amb la roba corresponent, i als seus fills: Joseph i Ramon la quantitat de 75 lliures barceloneses a cadascun a pagar en col·locació de matrimoni.
divendres, 22 de febrer del 2008
Sobre els Vinyals
En el bateig de Rosa Oliu Boada, filla de Francesc Oliu i Maria Boada Vinyals, apareix com a padrina Magdalena, muller d'Anton Vinyals, passamaner habitant de Vilafranca del Penedès.
Aquesta informació que rebo, el 23 d'agost de 2006 per un parent llunyà, fa sospitar que Anton Vinyals pugui tenir una propera relació familiar amb Maria Vinyals.
Amb data 2 de febrer de 2008, en el volum de Capítols Matrimonials del Notari Jaume Mullol Ferrer de Vilafranca del Penedès (AHC Alt Penedès) que comprèn els anys de 1790 a 1799 trobo el següent:
Pàg. 54:
Capítols Matrimonials, de l'enllaç ja celebrat entre Anton Viñals menor de dies fadrí, passamaner fill legítim i natural d'altre Anton Viñals major de dies també passamaner i de Magdalena (Viñals) y Ricart cònjuges vivents, tots de la present vila de Vilaranca d'una part, amb la honesta Josepha Devesa donsella filla legítima i natural de Domingo Devesa candaler i adroguer difunt i de Felicia (Devesa) y Jorba muller sua vivint, de la ciutat de Manresa.
En aquesta inscripció es refereix a Pau Boada, prevere de l'Esglèsia de Santa Maria del Pi, donant a entendre una relació familiar però sense determinar quina.
Finalment, el 21 de febrer de 2008, vaig a cercar el matrimoni a la Parròquia de Santa Maria del Penedès, en el llibre de desposoris que comprèn els anys que van de 1734 al 1758, es relaciona:
Pàg. 263
"Als dinou de mars de mil set sens sinquanta, en la Iglesia Parroquia de Vilafranca de Panades, avent precedit las tres monicions acostumades la ultima lo dia 15 de dit mes y any ab las degudas preguntas y supostos, explicant lo mutuo consentiment ab paraules de present, devota forma... foren units en matrimoni Anton Vinyals fadrí pasamaner habitat de esta part devuyt mesos en Vilafranca de Panades y antes de esta part de deu anys habitant en la parroquia de Santa Maria del Mar de Barna natural emparo de la Parroquia de sata Maria del Puig, terma de Esparraguera del dit Bisbat, fill legítim y natural de Joseph Vinyals quondam pages de dita parroquia de Santa Maria del Puig difunt, y de Marianna (Vinyals) y Ferrer muller de aquell vivint de una part, ab la honesta Magdalena Ricart donsella filla legítima y natural de Joseph Ricart paller de dita vila y de Josepa (Ricart) y vives cònjuges vivints per altre = asisti al matrimoni lo Rt. Dr. Vinyals prê vicari per fe quo, y subdegà del Panades = essent present per los testimonis lo Rt. Joan Ricart prê y Francisco Pares sastre..."
La conclusió és que Anton Vinyals Ferrer i Maria Vinyals, muller de Pau Boada siguin germans, pendent de confirmar-ho.
dimecres, 20 de febrer del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa
Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa he consultat del Fons Notarial els Manuals del Notari Francesc Soler i Ler dels anys 1815 al 1818, el més interessant que he trobat i desvetlla algunes noves informacions és:
Manual de 1815
Pàg. 298
Joaquim Galí Suris fabricant de draps de la vila de Terrassa, atorga "todo su poder cumplido, libre, lleno y bastante, qual de derecho se requiere a" Miquel Vallhonesta, comerciant resident a Madrid, absent en l'atorgament.
Pàg. 355
Gertrudis (Boada) Bertran y Pujol, vidua de Joseph Boada ordena procurador seu a Raymundo Cortés, galoner veí de Terrassa i gendre seu.
Manual de 1816
Pàg. 200 revers
Testament de "Gertrudis (Boada), vidua de Joseph Boada candeler, filla legítima de Francisco Bertran apotecari de la propia vila (Terrassa) i de Theresa Bertran y Pujol conjuges difunts... Ramon Cortes parxer son gendre... Maria Cortés Boada sa filla y als pare y fill Joseph y Anton Bentalló apotecari de la citada vila..."
Ordenava celebrar quatre oficis dobles ordinaris, i un d'igual al cap de l'any del dia que esdevindrà la seva mort conforme està previngut i ordenat en el testament de dit son marit, a més de oficis en l'ànima del seu marit a celebrar en el dia 10 d'abril, i una altra missa en sufragi de l'ànima de Pau Anton Boada fill seu, celebradora en el dia que esdevingui la seva mort, pagant per tot lo sobredit de sons béns en la caritat acostumada.
En el mateix es referia a sa germana Francisca (Reynal) y Bertran i a les seves filles Gertrudis (Puigmartí) y Boada, vidua de Rafel Puigmartí i a Josefa (Cortès) y Boada.
"...a la casa del Raval a diez y ocho de abril de mil ochocientos diez y seis."
Manual de 1817
Pàg. 199
Capítols Matrimonials entre Pau Carreras pagès de la Parròquia de Sant Martí de Sarvet amb Theresa Boada y Rovira, filla legítima de Joseph Boada y Casanovas peraire i de Rosa (Boada) y Rovira cònjuges difunts de la vila de Terrassa. En representació de la núvia, el seu germà Pau Boada y Rovira.
Aparentment no té res a veure aquesta família amb els Boada de la meva branca.
Manual de 1818
Pàg. 630
Capítols Matrimonials entre Mariano Oliart fabricant de draps de la vila de Terrassa amb Josepha (Oliart) y Boada, filla legítima de Pau Boada, mestre manyà de la pròpia vila i de Josepha (Boada) y Cuset cònjuges vivint.
Aparentment aquests tampoc tenen res a veure amb la meva branca Boada.
Manual de 1815
Pàg. 298
Joaquim Galí Suris fabricant de draps de la vila de Terrassa, atorga "todo su poder cumplido, libre, lleno y bastante, qual de derecho se requiere a" Miquel Vallhonesta, comerciant resident a Madrid, absent en l'atorgament.
Pàg. 355
Gertrudis (Boada) Bertran y Pujol, vidua de Joseph Boada ordena procurador seu a Raymundo Cortés, galoner veí de Terrassa i gendre seu.
Manual de 1816
Pàg. 200 revers
Testament de "Gertrudis (Boada), vidua de Joseph Boada candeler, filla legítima de Francisco Bertran apotecari de la propia vila (Terrassa) i de Theresa Bertran y Pujol conjuges difunts... Ramon Cortes parxer son gendre... Maria Cortés Boada sa filla y als pare y fill Joseph y Anton Bentalló apotecari de la citada vila..."
Ordenava celebrar quatre oficis dobles ordinaris, i un d'igual al cap de l'any del dia que esdevindrà la seva mort conforme està previngut i ordenat en el testament de dit son marit, a més de oficis en l'ànima del seu marit a celebrar en el dia 10 d'abril, i una altra missa en sufragi de l'ànima de Pau Anton Boada fill seu, celebradora en el dia que esdevingui la seva mort, pagant per tot lo sobredit de sons béns en la caritat acostumada.
En el mateix es referia a sa germana Francisca (Reynal) y Bertran i a les seves filles Gertrudis (Puigmartí) y Boada, vidua de Rafel Puigmartí i a Josefa (Cortès) y Boada.
"...a la casa del Raval a diez y ocho de abril de mil ochocientos diez y seis."
Manual de 1817
Pàg. 199
Capítols Matrimonials entre Pau Carreras pagès de la Parròquia de Sant Martí de Sarvet amb Theresa Boada y Rovira, filla legítima de Joseph Boada y Casanovas peraire i de Rosa (Boada) y Rovira cònjuges difunts de la vila de Terrassa. En representació de la núvia, el seu germà Pau Boada y Rovira.
Aparentment no té res a veure aquesta família amb els Boada de la meva branca.
Manual de 1818
Pàg. 630
Capítols Matrimonials entre Mariano Oliart fabricant de draps de la vila de Terrassa amb Josepha (Oliart) y Boada, filla legítima de Pau Boada, mestre manyà de la pròpia vila i de Josepha (Boada) y Cuset cònjuges vivint.
Aparentment aquests tampoc tenen res a veure amb la meva branca Boada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)