He trobat a internet un treball del genealogista Esteve Canyameres, en el que analitza la genealogia dels Amat de Sabadell, branca a la que pertany Narcissa Amat i Salvany, esposa de Pere Joan Salt. En el seu treball es deixa al descobert la falsificació de la genealogia, vers l'any 1753, per part de Francesc Amat i Oriac i el seu fill Josep Amat i Ferrer (cosí de la Narcissa) que aspirava a la canongia de la Catedral de Sevilla per la qual necessitava demostrar la seva puresa de sang.
De la genealogia dels avantpassats de Narcissa Amat, se n'estreuen les següents dades:
Narcissa era la tercera dels sis fills del matrimoni entre Joan Amat i Oriac i Isabel Salvany i Pujades, els quals es van casar cap el 1699 en què van fer Capítols Matrimonials; els altres fills són per aquest ordre: Teresa, casada amb Lluís Mates; Joan, casat amb Francesca Calçada Rovira; Maria, casada amb Jaume Petit; Francesca, casada amb Jaume Simón; i Feliu, prevere que fou beneficiat de Sabadell i que va ser l'enllaç familiar que participà en la falsificació de documents. en Jaume Petit, és el que apareixia en un plet amb Pere Joan Salt que li reclamava un deute al seu fill Joan Petit (Arxiu Històric de Sabadell, AMH 2223/17 - 10/05/1769).
Joan Amat i Oriac, nascut el 1683 i mort després del 1736 en què va fer testament, va ser el primer fill i per tant hereu del matrimoni de Maties Amat i Volart amb Esperança Oriac i Vilar (5/3/1673, AHS: Escrivania, documentació solta) que a més van tenir altres tres fills: Maria, casada am Narcís Casanoves; Francesc, casat amb Teresa Ferrer i Torruella, el promotor de la falsificació i del que es deia "desde incierta fortuna en el oficio de tendero en Barcelona, por los años de 1750 fue asentista general de provisiones de paja por el Rey en Andalucía, luego Tesorero del Infante Cardenal Don Luís, Arzobispo de Sevilla, donde se mereció la más alta reputación y aplauso distinguido en toda aquella tierra, hasta que quebró y tuvo que retirarse con uno de sus hijos, ya Canónigos, en 1755"; i Josep de Sant Tomàs, religiós josepet.
Maties Amat i Volart, nascut a Castellar del Vallès l'any 1645 i mort després del 1708 any que va atorgar testament en data 11/9/1708 davant el Notari Joan Baptista Asbert, Llibre testaments (1703-1729), va ser el tercer dels quatre fills del matrimoni de Joan Amat amb Jerónima Volart, casats l'any 1642. Els altres fills eren: en Joan, l'hereu que es casà amb Maria Samsó i Coll, pubilla del molí del mas Carbó (actualment el Molía Amat) de Sant Vicenç de Jonqueres, el que motivà el trasllat de tota la família inclus del Maties a aquesta parròquia; els altres van ser la Margarida que es va casar amb Joan Travesset i la Maria que es casà amb Esteve Torrella.
En Maties, posteriorment s’establí a Sabadell iniciant la línia que anomenem Amat de Sabadell. Era un cabaler d’ofici moliner de draps que va fer fortuna a finals del segle XVII, fent de botiguer de teles a la vila de Sabadell. La seva muller, Esperança Oriac i Vilar, era de la important masia de Ca n’Oriac de la parròquia de Sant Julià d’Altura (antic terme de Sant Pere de Terrassa).
En Maties va ser un dels objectes de falsificació per a la provació de noblesa, on es va posar el seu nom com a Conseller de Sabadell els anys 1676, 1684, 1691 i 1696 on analitzat amb el lector de raig ultravioleta es detecta que va ser rascat el nom original i posat el nom amb una tinta diferent. Els Consellers reals eren respectivament: Francesc Rifós, Joan Mimó, Joan Bosc i Josep Alzina.
Joan Amat i Vallhonrat? possiblement sigui aquest el segon cognom, ja que la falsificació es construeix lligant persones que havien existit, de ser així els seus pares serien Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui) i de Caterina Vallhonrat i Gener, casats vers el 1599 en què atorguen Capítols Matrimonials.
Jaume Amat i Fulló (segons l'arbre genealògic falsificat, dit Joan Pau Amat de Palou i de Montbui), pagès, era fill de Joan Amat i Serra casat amb Joana Fulló vers el 1557 en què atorguen Capítols Matrimonials. En enviduar de la seva primera esposa Caterina Vallhonrat va casar-se amb Elisabet Regàs, vidua de Santa Perpètua de Mogoda, amb qui va fer Capítols Matrimonials l'any 1615.
Joan Amat i Serra (segons l'arbre genealògic falsificat, remplaçat per Joan Miquel Amat d'Orde i Palou, casat amb Maria Àngela Salvany i Masferrer) era fill de Joan Amat de l’Abellar i Mata Sobirana, cabaler de la masia de Ca n’Amat de les Farines del terme de Terrassa i de Joana Serra, pubilla de la vila de Sabadell i casats vers el 1515, segons Capítols Matrimonials. Segons la falsificació els seus pares eren doncs en Serapi Amat de Palou i n'Aldonça, els quals van tenir de fill a Enric Amat de Palou que va tenir dues filles.
dimecres, 17 de desembre del 2008
diumenge, 30 de novembre del 2008
A la Diocesi de Ciudad Real
Al web dels Mormons FamilySearch.org han digitalitzat els llibres de les Parròquies de la Diocesi de Ciudad Real (veure) allà he pogut trobar els microfilms de les fè de baptisme de:
"José Mateo hijo de Ramon García Caballero y de Maria del Rosario Sánchez. En la Iglesia Parroquial de San Jorge de la villa de Aldea del Rey de Calatrava, en veinte y dos dias del mes de Septiembre del año de mil ochocientos cuarenta y siete. Yo D. Pedro Alcantara Moraleda teniente cura de ella bauticé solemnemente a un niño que nacio a la una de la noche del día anterior al cual puse por nombre José Mateo, hijo legítimo de Ramon Garcia Caballero y de Maria del Rosario Sánchez vecinos de esta villa. Abuelos paternos José García Caballero y María Macia y Maternos Cayetano Sánchez y Manuela Ortega. Fueron testigos Agustín Beltran y Felipe (il·legible) y madrina la dicha abuela Manuela a la que advertí de su obligación y parentesco espiritual y lo firmo."
"Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de María Macia.
En la Yglesia parroquial de San Jorge de esta villa de Aldea del Rey de Calatrava a veinte y cuatro del mes de Febrero de mil ochocientos y catorce años. Yo P. Manuel de la Expectacion Carmelita descalzo y teniente de cura de ella bautice solemnemente a un niño que nacio el dia anterior, pusele nombre Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de Maria Masiá naturales el dicho de la Calzada de Calatrava y la referida de Villa Mayor de Calatrava y vecinos de esta dicha villa ambos. Abuelos paternos Andrés Garcia Caballero y Maria Martin Labrador, maternos Dn. Francisco Masiá y Paula Carranza. Fue madrina Polonia Barba muger de Ramon de Arevalo a quien adverti el nudo parentesco espiritual y su obligacion y lo firmo."
"Maria de la Caveza hija de D. Francisco Macia y de Paula Carranza. 1776
En la Yglesia Parroquial de Santa Maria de la Visitacion de esta villa de Villamayor de Calatrava en once dias del mes de Septiembre de mil setecientos setenta y seis años. Yo Dn. Josef Gomez Galindo Pro. y Cura teniente de dicha Parroquia baptice solemnemente puse los Santos oleo y Chrisma a una niña que nacio en nueve de dicho mes a la que puse por nombre Maria de la Caveza hija legitima de Dn. Francico Macia natural de Castellon de San Phelipe en el Reino de Valencia y de Paula Carranza que lo es de Daimiel y vecinos de esta dicha villa. Fueron sus padrinos que la tubieron in Sacro Fonte al tiempo de Baptizarla Dn. Pedro Benitez y Geronima Guísema de esta vecindad, les adverti el parentesco espiritual y demas obligacion y firme."
A més també vaig trobar el casament de Ramon Garcia Caballero y Maria del Rosario Sánchez que diu:
"Esposorio y velacion de Ramon Garcia con Maria Sánchez.
En la Parroquia de Aldea del Rey a dos dias del mes de octubre de mil ochocientos treynta y tres el Pª Don Mauricio Pruer esposó y veló a Ramon Garcia hijo legitimo de Jose y de Maria Masiá con Maria Rosario hija de Cayetano Sánchez y de Manuela Ortega fueron monestados con tres nombraciones en los dias festivos ___ en veinte y uno de Septiemre fueron testigos Felipe Turquesa? y Dn. Mauricio Perez y José ___."
"José Mateo hijo de Ramon García Caballero y de Maria del Rosario Sánchez. En la Iglesia Parroquial de San Jorge de la villa de Aldea del Rey de Calatrava, en veinte y dos dias del mes de Septiembre del año de mil ochocientos cuarenta y siete. Yo D. Pedro Alcantara Moraleda teniente cura de ella bauticé solemnemente a un niño que nacio a la una de la noche del día anterior al cual puse por nombre José Mateo, hijo legítimo de Ramon Garcia Caballero y de Maria del Rosario Sánchez vecinos de esta villa. Abuelos paternos José García Caballero y María Macia y Maternos Cayetano Sánchez y Manuela Ortega. Fueron testigos Agustín Beltran y Felipe (il·legible) y madrina la dicha abuela Manuela a la que advertí de su obligación y parentesco espiritual y lo firmo."
"Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de María Macia.
En la Yglesia parroquial de San Jorge de esta villa de Aldea del Rey de Calatrava a veinte y cuatro del mes de Febrero de mil ochocientos y catorce años. Yo P. Manuel de la Expectacion Carmelita descalzo y teniente de cura de ella bautice solemnemente a un niño que nacio el dia anterior, pusele nombre Ramon María hijo legítimo de Josef Garcia Caballero y de Maria Masiá naturales el dicho de la Calzada de Calatrava y la referida de Villa Mayor de Calatrava y vecinos de esta dicha villa ambos. Abuelos paternos Andrés Garcia Caballero y Maria Martin Labrador, maternos Dn. Francisco Masiá y Paula Carranza. Fue madrina Polonia Barba muger de Ramon de Arevalo a quien adverti el nudo parentesco espiritual y su obligacion y lo firmo."
"Maria de la Caveza hija de D. Francisco Macia y de Paula Carranza. 1776
En la Yglesia Parroquial de Santa Maria de la Visitacion de esta villa de Villamayor de Calatrava en once dias del mes de Septiembre de mil setecientos setenta y seis años. Yo Dn. Josef Gomez Galindo Pro. y Cura teniente de dicha Parroquia baptice solemnemente puse los Santos oleo y Chrisma a una niña que nacio en nueve de dicho mes a la que puse por nombre Maria de la Caveza hija legitima de Dn. Francico Macia natural de Castellon de San Phelipe en el Reino de Valencia y de Paula Carranza que lo es de Daimiel y vecinos de esta dicha villa. Fueron sus padrinos que la tubieron in Sacro Fonte al tiempo de Baptizarla Dn. Pedro Benitez y Geronima Guísema de esta vecindad, les adverti el parentesco espiritual y demas obligacion y firme."
A més també vaig trobar el casament de Ramon Garcia Caballero y Maria del Rosario Sánchez que diu:
"Esposorio y velacion de Ramon Garcia con Maria Sánchez.
En la Parroquia de Aldea del Rey a dos dias del mes de octubre de mil ochocientos treynta y tres el Pª Don Mauricio Pruer esposó y veló a Ramon Garcia hijo legitimo de Jose y de Maria Masiá con Maria Rosario hija de Cayetano Sánchez y de Manuela Ortega fueron monestados con tres nombraciones en los dias festivos ___ en veinte y uno de Septiemre fueron testigos Felipe Turquesa? y Dn. Mauricio Perez y José ___."
dissabte, 22 de novembre del 2008
Aclariment de l'enigma: Monistrol o Rossinyol?
El genealogista Jaume Boadella, tenia a Jacint Boadella Quer nascut el 1683 a Castellar del Vallès, casat en primeres núpcies amb Maria Rusiñol tenint en dubte la veracitat d'aquest cognom, segons va extreure dels esponsoris de la Catedral de Barcelona. En Jordi Miralda sospitava que pogués tractar-se de Maria Monistrol que reflexava el testament de la seva filla. En un intercanvi d'impressions entre ells i el Carles Bosch que en el seu arbre de Geneanet també té Boadella de Castellar s'ha descobert que efectivament és la mateixa.
Dita Maria és filla del matrimoni Antoni Rossinyol Mata i de Paula Monistrol Llobet, pubilla de Can Monistrol de Polinyà, heus aquí l'explicació que la filla adoptés el cognom Monistrol per davant de Rossinyol.
Per tant l'arbre de Jacint Boadella Quer, segueix en l'arbre a Geneanet de Jaume Boadella (jambo) i el de Maria Monistrol Rossinyol segueix en el de Carles Bosch (selrac1), a través del seu germà Jaume Monistrol Rossinyol.
Dita Maria és filla del matrimoni Antoni Rossinyol Mata i de Paula Monistrol Llobet, pubilla de Can Monistrol de Polinyà, heus aquí l'explicació que la filla adoptés el cognom Monistrol per davant de Rossinyol.
Per tant l'arbre de Jacint Boadella Quer, segueix en l'arbre a Geneanet de Jaume Boadella (jambo) i el de Maria Monistrol Rossinyol segueix en el de Carles Bosch (selrac1), a través del seu germà Jaume Monistrol Rossinyol.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Testament d'Elisabeth Boadella, vidua de Costa
El meu cosí Jordi Miralda, m'informa que ha trobat el testament d'Elisabeth Boadella, atorgat davant el Notari Josep Torrella de Terrassa, el dia 11 de novembre de 1792.
Elisabet (Costa) y Boadella, vidua de Miquel Costa (pagès de Sant Pere de Terrassa), filla de Jacintho Boadella, pagès de Castellar i de Maria (Boadella) Monistrol, difunts, "estant ab salut corporal encara que ab alguna pesadés a causa de ma avansada edat, empero per la gracia de Deu ab tot mon bon enteniment, sana y entera memoria, y clar y ferm parlar...".
Es refereix a les seves filles: Joana Baptista, muller d'Ignasi Pi, antes muller de Joseph Fontcuberta; Maria, muller de Ramon Vallonesta (arriero de esta vila de Terrassa); Esperansa, muller de Geroni Agullo, antes ho fonch de Joan Boixeras i Antonia, muller de Francesch Roure.
El seu fill Francisco Costa i sa muller Gertrudis Rodó són morts, i els fills d'aquests, nets seus: Barthomeu Costa, hereu; Joseph Costa, Isabel muller de Mariano Rovira, teixidor de llana de Terrassa i Esperansa.
La testadora, vivia al carrer del Vall, vers la riera (que avui ha de ser la Rambla, és a dir al costat d'on ara hi ha l'estació del tren del FGC).
Elisabet (Costa) y Boadella, vidua de Miquel Costa (pagès de Sant Pere de Terrassa), filla de Jacintho Boadella, pagès de Castellar i de Maria (Boadella) Monistrol, difunts, "estant ab salut corporal encara que ab alguna pesadés a causa de ma avansada edat, empero per la gracia de Deu ab tot mon bon enteniment, sana y entera memoria, y clar y ferm parlar...".
Es refereix a les seves filles: Joana Baptista, muller d'Ignasi Pi, antes muller de Joseph Fontcuberta; Maria, muller de Ramon Vallonesta (arriero de esta vila de Terrassa); Esperansa, muller de Geroni Agullo, antes ho fonch de Joan Boixeras i Antonia, muller de Francesch Roure.
El seu fill Francisco Costa i sa muller Gertrudis Rodó són morts, i els fills d'aquests, nets seus: Barthomeu Costa, hereu; Joseph Costa, Isabel muller de Mariano Rovira, teixidor de llana de Terrassa i Esperansa.
La testadora, vivia al carrer del Vall, vers la riera (que avui ha de ser la Rambla, és a dir al costat d'on ara hi ha l'estació del tren del FGC).
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Més enllà de Marianna Viladomat
Després de la informació facilitada a rel del certificat de matrimoni entre Joseph Vallhonesta i Marianna Viladomat, per internet trobo una tesi doctoral del Sr. Lluís Guerrero i Sala, titolada "Aspectes sanitaris de la vila de Berga (1569-1760)". Un treball d'investigació de 12 capítols, on analitza profundament com afectaven les mancances sanitàries de l'època en la població berguedana, però també el comportament social dels seus habitants en aquella época. Es pot consultar per internet en aquest enllaç: Click aquí
De la informació allà present he extret les següents referències al meu arbre genealògic:
Josep del Graner. Documentat a Berga entre 1645 i 1692. Casat amb Maria Casas. Revalidat el 30 de gener de 1673. Citat habitualment com "Burgés i apotecari". Sembla ser que era originari de Perpinyà. La seva botiga, ben assortida, va ser visitada per Francesc Monnar i Jeroni Troch, apotecari de Barcelona, el 27 de desembre de 1674. Va morir a Berga l'1 de juliol de 1692. (Capítol 6, pàgina 363).
En la relació d'òbits compresos entre el 1691 i 1700, apareix en data 1 de juliol de 1692 "al cos del Magch. Joseph del Graner Burges y Apotc. de dita vila". (Capítol 10, pàgina 781). Curiosament en l'estudi sobre els trasllats de cossos, fa una referència a la mateixa data dient "mori a Solsona y traslladat a Berga", falta saber si es refereix a ell o a un altre que va morir el mateix dia. (Capítol 10, pàgina 784).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
21/01/1646: Maria, Raimunda, Agnés, Francisca. (Capítol 10, pàgina 636).
20/09/1647: Joan, Esteve, Josep, Quirze, Francesc, Benet. (Capítol 10, pàgina 636).
19/10/1649: Francesc, Eudald, Esteve, Lluc. (Capítol 10, pàgina 637).
03/04/1651: Maria, Isabel, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
07/12/1653: Antoni, Miquel, Francesc, Diego, Mariano. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1657: Joan Ramon, Esteve, Antoni, Diego. (Capítol 10, pàgina 639).
23/07/1658: Magdalena, Jerònima, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1665: Anna, Maria, Apol·lonia. El seu padrí és Hieroni Boleda, apotecari. (Capítol 10, pàgina 643).
Miquel del Graner i Casas. Nascut a Berga el 19 d'octubre de 1649. Fill de l'apotecari Josep del Graner i Maria Casas. Casat el 19 de maig de 1680 amb Clara Malagarriga i Massanés. Citat habitualment com a "Burgés i apotecari". Va morir a Berga el 21 de desembre de 1706. (Capítol 6, pàgina 363).
19/05/1680: Matrimoni entre "Miquel del Graner burges de la present vila de Berga fill legitim y natural del Señor Josep del Graner tambe burges ab la señora Clara Malagarriga i Masanes filla del Magnifich Miquel Malagarriga y Alsina Dor. en Drets".
En la relació d'òbits compresos entre el 1701 i 1710, apareix en data 21 de desembre de 1706 "al cos del Magch. Miquel del Graner y Casas Apotecari". (Capítol 10, pàgina 786).
En la relació d'òbits compresos entre 1731 i 1740, aparix en data 2 d'abril de 1738 "Clara del Graner viuda del quondam Miquel del Graner Apotecari". (Capítol 10, pàgina 801).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
08/02/1683: Maria, Francisca, Denisa. En aquest registre diu filla de Joseph del Graner i la seva muller Clara. La muller Clara és la de Miquel. (Capítol 10, pàgina 652). Es tracta d'un error, ja que en el (Capítol 5, pàgina 135) se li atribueix a ell la paternitat. Segurament aquesta nena, sigui la Francisca Graner que contrau matrimoni l'any 1700 amb Celdoni Viladomat, ja que la Francisca filla de Miquel del Graner neix l'any 1695 i vol dir que es casaria amb 5 anys.
20/02/1686: Joan, Anton, Francesc. (Capítol 10, pàgina 653).
19/03/1688: Josep, Francesc, Bonaventura. (Capítol 10, pàgina 653).
30/05/1689: Joan Francesc Xavier, Miquel. (Capítol 10, pàgina 654).
04/03/1691: Maria Rosa, Clara, Elionor. (Capítol 10, pàgina 658).
13/03/1694: Diego, Francisco, Joan. La seva padrina és Francisca (Blanquet) Claris? muller de Francisco Blanquet Cilurgia de la Vila. (Capítol 10, pàgina 659). Sembla ser que aquest Francisco Blanquet era originari de Perpinyà (Capítol 10, pàgina 717).
29/04/1695: Francesca, Maria, Caterina. El seu padrí és el Magnífic Joan Claris, Dr. en Medicina. (Capítol 10, pàgina 659).
05/06/1696: Mariano, Lluís, Antoni. (Capítol 10, pàgina 660).
16/02/1698: Teresa, Celedònia, Dorotea. (Capítol 10, pàgina 660).
18/06/1699: Miquel, Ignasi, Francesc. (Capítol 10, pàgina 660).
En data 06/08/1691, en el naixement de Gaietà, Bonaventura, Josep, fill de Francisco Blanquet silurgià y de Francisca muller sua, és padrina Clara (del Graner) Malagarriga. (Capítol 10, pàgina 658).
En data 08/11/1693, Miquel del Graner, apotecari, es padrí en un naixement sense especificar de qui. (Capítol 10, pàgina 659). Igualment actua com a padrí, en un altre bateig en data 13/08/1701. (Capítol 10, pàgina 652). Tanmateix, és testimoni en el matrimoni entre Sebastià Claris i Maria Boxader y Godola. (Capítol 10, pàgina 720).
Clara Malagarriga és filla de Miquel Malagarriga i Maria Masanés, segons la genealogia de la Família Graner (Capítol 6, pàgina 399).
Jeroni Boleda. Documentat a Berga entre 1656 i 1664. Casat en primeres núpcies amb Estefania, i en segones, el 23 de març de 1664 amb Francesca del Graner, filla de l'apotecari, Josep del Graner. Administrador de les festes del Corpus de l'any 1656. Sembla que l'any 1671 s'havia establert a Anglesola (Urgell) i l'any 1674 a Tàrrega (Urgell). Revalidad el 16 d'abril de 1673. (Capítol 6, pàgina 361).
15/01/1664: Defunció d'Stafania boleda muller de mº Hyeroni Boleda apotecari. (Capítol 10, pàgina 766).
23/03/1664: Matrimoni entre Hieroni Boleda apotecari amb Francisca Graner donsella.
10/07/1700: Matrimoni entre Celdoni Viladomat jove botiguer... Y la Sra. Francisca del Graner y Malagarriga donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas Burges y Apotecari en dita vila de Berga. (Capítol 10, pàgina 720).
Precisament dels resultats de la visita, el dia 18 d'octubre de 2006, a la Parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona, sortia un matrimoni celebrat el 27/08/1710 entre Saldoni Viladomat, vidu, i Coloma Adomà que es deu tractar d'aquest mateix home, pel que es dedueix que la Francisca del Graner va morir abans d'aquesta data.
26/10/1711: Matrimoni entre D. Felix Casalins... fill legítim i natural del Dr. en Medicina Joseph Casalins de la ciutat de Barcelona... y la Sra. Clara del Graner donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas. (Capítol 10, pàgina 725).
Precisament en data 3 de gener de 1732, en el bateig a la parròquia de Sant Genís dels Agudells de Joseph, Ramon, Anton fill de Joseph Vallhonesta, menor, i de Marianna Viladomar habitants en la casa de Felix Casalins. Això vol dir que compartien casa la tia Clara del Graner i la seva neboda Marianna Viladomat amb les seves respectives parelles.
En la relació de la gent més benestant de la vila de Berga, apareixen les següents persones de l'arbre genealògic, o que posseeixen el cognom i per tant és probable que puguin tenir-ne alguna encara per determinar. (Capítol 12, pàgines 938 i següents):
1625: Joan Graner, rector de Ntra. Sra. de Olvan.
1631: Miquel Graner, Notari.
1638: Gaspar Graner, rector d'Espinalvet.
1639: Francesch Viladomat, Conseller.
1646: Antoni Santmichael Viladomat, Cavaller-Honorable Senyor.
1671: Jaume Alzina, rector de Casserres.
1688: Francisco Viladomat i de Foix, prevere Beneficiat.
1692: Bonaventura Malagarriga, rector de Berga i Dr. en Drets.
1692: Joseph del Graner, Burgés.
1694: Miquel Viladomat i Foix, Llicenciat.
1695: Francesch Alsina, Vicari de Golmes.
1695: Anton Viladomat y Foix, Capità d'Infanteria.
1705: Francesc Salvat y del Graner, Burgès.
1720: Ramon Viladomat, mestre de cases.
1743: Joan Alzina, prevere Beneficiat.
Altres referències que es fa a persones amb cognoms de la genealogia són:
Bernat Casas, barber i cirugià casat amb Gerònima. L'any 1602 van tenir la seva filla Isabel, i l'any 1610 el pare i la seva filla Marianna eren padrins d'un bateig. (Capítol 10, pàgina 623). Bernat Casas va morir violentament en data 28/12/1612 "ab una scopetada". (Capítol 10, pàgina 746).
Joseph Casas, cirugià de Bagà, en data 13/04/1687 és padrí del bateig d'una filla de Francesch Maÿsonada i la seva muller Francisca Tor. (Capítol 10, pàgina 653).
Balthasar Casas, cirugià, i la seva muller Mariàngela, tenen un fill en Balthasar, Joan, Francesch, nascut el 11/09/1707. (Capítol 10, pàgina 665).
Francisco Casas, vidu, es casa en segones núpcies amb Theresa Canuda viuda del Dr. SantAndreu. (Capítol 10, pàgina 725).
Maria Alsina, casada amb Francesc Santpons i Salvat, more el 25/07/1739. Tenen vuit fills entre 1696 i 1715. (Capítol 5, pàgina 141).
Joan Alsina, Dr. en Medicina, se li casa la seva filla Mónica Alsina y Capdevila, donsella de la vila de Cardona, amb Francisco Balada, en data 15/04/1705. (Capítol 10, pàgina 722).
De la informació allà present he extret les següents referències al meu arbre genealògic:
Josep del Graner. Documentat a Berga entre 1645 i 1692. Casat amb Maria Casas. Revalidat el 30 de gener de 1673. Citat habitualment com "Burgés i apotecari". Sembla ser que era originari de Perpinyà. La seva botiga, ben assortida, va ser visitada per Francesc Monnar i Jeroni Troch, apotecari de Barcelona, el 27 de desembre de 1674. Va morir a Berga l'1 de juliol de 1692. (Capítol 6, pàgina 363).
En la relació d'òbits compresos entre el 1691 i 1700, apareix en data 1 de juliol de 1692 "al cos del Magch. Joseph del Graner Burges y Apotc. de dita vila". (Capítol 10, pàgina 781). Curiosament en l'estudi sobre els trasllats de cossos, fa una referència a la mateixa data dient "mori a Solsona y traslladat a Berga", falta saber si es refereix a ell o a un altre que va morir el mateix dia. (Capítol 10, pàgina 784).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
21/01/1646: Maria, Raimunda, Agnés, Francisca. (Capítol 10, pàgina 636).
20/09/1647: Joan, Esteve, Josep, Quirze, Francesc, Benet. (Capítol 10, pàgina 636).
19/10/1649: Francesc, Eudald, Esteve, Lluc. (Capítol 10, pàgina 637).
03/04/1651: Maria, Isabel, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
07/12/1653: Antoni, Miquel, Francesc, Diego, Mariano. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1657: Joan Ramon, Esteve, Antoni, Diego. (Capítol 10, pàgina 639).
23/07/1658: Magdalena, Jerònima, Anna. (Capítol 10, pàgina 639).
10/02/1665: Anna, Maria, Apol·lonia. El seu padrí és Hieroni Boleda, apotecari. (Capítol 10, pàgina 643).
Miquel del Graner i Casas. Nascut a Berga el 19 d'octubre de 1649. Fill de l'apotecari Josep del Graner i Maria Casas. Casat el 19 de maig de 1680 amb Clara Malagarriga i Massanés. Citat habitualment com a "Burgés i apotecari". Va morir a Berga el 21 de desembre de 1706. (Capítol 6, pàgina 363).
19/05/1680: Matrimoni entre "Miquel del Graner burges de la present vila de Berga fill legitim y natural del Señor Josep del Graner tambe burges ab la señora Clara Malagarriga i Masanes filla del Magnifich Miquel Malagarriga y Alsina Dor. en Drets".
En la relació d'òbits compresos entre el 1701 i 1710, apareix en data 21 de desembre de 1706 "al cos del Magch. Miquel del Graner y Casas Apotecari". (Capítol 10, pàgina 786).
En la relació d'òbits compresos entre 1731 i 1740, aparix en data 2 d'abril de 1738 "Clara del Graner viuda del quondam Miquel del Graner Apotecari". (Capítol 10, pàgina 801).
En aquesta tesi, consten els següents naixements de fills seus:
08/02/1683: Maria, Francisca, Denisa. En aquest registre diu filla de Joseph del Graner i la seva muller Clara. La muller Clara és la de Miquel. (Capítol 10, pàgina 652). Es tracta d'un error, ja que en el (Capítol 5, pàgina 135) se li atribueix a ell la paternitat. Segurament aquesta nena, sigui la Francisca Graner que contrau matrimoni l'any 1700 amb Celdoni Viladomat, ja que la Francisca filla de Miquel del Graner neix l'any 1695 i vol dir que es casaria amb 5 anys.
20/02/1686: Joan, Anton, Francesc. (Capítol 10, pàgina 653).
19/03/1688: Josep, Francesc, Bonaventura. (Capítol 10, pàgina 653).
30/05/1689: Joan Francesc Xavier, Miquel. (Capítol 10, pàgina 654).
04/03/1691: Maria Rosa, Clara, Elionor. (Capítol 10, pàgina 658).
13/03/1694: Diego, Francisco, Joan. La seva padrina és Francisca (Blanquet) Claris? muller de Francisco Blanquet Cilurgia de la Vila. (Capítol 10, pàgina 659). Sembla ser que aquest Francisco Blanquet era originari de Perpinyà (Capítol 10, pàgina 717).
29/04/1695: Francesca, Maria, Caterina. El seu padrí és el Magnífic Joan Claris, Dr. en Medicina. (Capítol 10, pàgina 659).
05/06/1696: Mariano, Lluís, Antoni. (Capítol 10, pàgina 660).
16/02/1698: Teresa, Celedònia, Dorotea. (Capítol 10, pàgina 660).
18/06/1699: Miquel, Ignasi, Francesc. (Capítol 10, pàgina 660).
En data 06/08/1691, en el naixement de Gaietà, Bonaventura, Josep, fill de Francisco Blanquet silurgià y de Francisca muller sua, és padrina Clara (del Graner) Malagarriga. (Capítol 10, pàgina 658).
En data 08/11/1693, Miquel del Graner, apotecari, es padrí en un naixement sense especificar de qui. (Capítol 10, pàgina 659). Igualment actua com a padrí, en un altre bateig en data 13/08/1701. (Capítol 10, pàgina 652). Tanmateix, és testimoni en el matrimoni entre Sebastià Claris i Maria Boxader y Godola. (Capítol 10, pàgina 720).
Clara Malagarriga és filla de Miquel Malagarriga i Maria Masanés, segons la genealogia de la Família Graner (Capítol 6, pàgina 399).
Jeroni Boleda. Documentat a Berga entre 1656 i 1664. Casat en primeres núpcies amb Estefania, i en segones, el 23 de març de 1664 amb Francesca del Graner, filla de l'apotecari, Josep del Graner. Administrador de les festes del Corpus de l'any 1656. Sembla que l'any 1671 s'havia establert a Anglesola (Urgell) i l'any 1674 a Tàrrega (Urgell). Revalidad el 16 d'abril de 1673. (Capítol 6, pàgina 361).
15/01/1664: Defunció d'Stafania boleda muller de mº Hyeroni Boleda apotecari. (Capítol 10, pàgina 766).
23/03/1664: Matrimoni entre Hieroni Boleda apotecari amb Francisca Graner donsella.
10/07/1700: Matrimoni entre Celdoni Viladomat jove botiguer... Y la Sra. Francisca del Graner y Malagarriga donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas Burges y Apotecari en dita vila de Berga. (Capítol 10, pàgina 720).
Precisament dels resultats de la visita, el dia 18 d'octubre de 2006, a la Parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona, sortia un matrimoni celebrat el 27/08/1710 entre Saldoni Viladomat, vidu, i Coloma Adomà que es deu tractar d'aquest mateix home, pel que es dedueix que la Francisca del Graner va morir abans d'aquesta data.
26/10/1711: Matrimoni entre D. Felix Casalins... fill legítim i natural del Dr. en Medicina Joseph Casalins de la ciutat de Barcelona... y la Sra. Clara del Graner donsella filla legítima y natural del Magnifich Miquel del Graner y Casas. (Capítol 10, pàgina 725).
Precisament en data 3 de gener de 1732, en el bateig a la parròquia de Sant Genís dels Agudells de Joseph, Ramon, Anton fill de Joseph Vallhonesta, menor, i de Marianna Viladomar habitants en la casa de Felix Casalins. Això vol dir que compartien casa la tia Clara del Graner i la seva neboda Marianna Viladomat amb les seves respectives parelles.
En la relació de la gent més benestant de la vila de Berga, apareixen les següents persones de l'arbre genealògic, o que posseeixen el cognom i per tant és probable que puguin tenir-ne alguna encara per determinar. (Capítol 12, pàgines 938 i següents):
1625: Joan Graner, rector de Ntra. Sra. de Olvan.
1631: Miquel Graner, Notari.
1638: Gaspar Graner, rector d'Espinalvet.
1639: Francesch Viladomat, Conseller.
1646: Antoni Santmichael Viladomat, Cavaller-Honorable Senyor.
1671: Jaume Alzina, rector de Casserres.
1688: Francisco Viladomat i de Foix, prevere Beneficiat.
1692: Bonaventura Malagarriga, rector de Berga i Dr. en Drets.
1692: Joseph del Graner, Burgés.
1694: Miquel Viladomat i Foix, Llicenciat.
1695: Francesch Alsina, Vicari de Golmes.
1695: Anton Viladomat y Foix, Capità d'Infanteria.
1705: Francesc Salvat y del Graner, Burgès.
1720: Ramon Viladomat, mestre de cases.
1743: Joan Alzina, prevere Beneficiat.
Altres referències que es fa a persones amb cognoms de la genealogia són:
Bernat Casas, barber i cirugià casat amb Gerònima. L'any 1602 van tenir la seva filla Isabel, i l'any 1610 el pare i la seva filla Marianna eren padrins d'un bateig. (Capítol 10, pàgina 623). Bernat Casas va morir violentament en data 28/12/1612 "ab una scopetada". (Capítol 10, pàgina 746).
Joseph Casas, cirugià de Bagà, en data 13/04/1687 és padrí del bateig d'una filla de Francesch Maÿsonada i la seva muller Francisca Tor. (Capítol 10, pàgina 653).
Balthasar Casas, cirugià, i la seva muller Mariàngela, tenen un fill en Balthasar, Joan, Francesch, nascut el 11/09/1707. (Capítol 10, pàgina 665).
Francisco Casas, vidu, es casa en segones núpcies amb Theresa Canuda viuda del Dr. SantAndreu. (Capítol 10, pàgina 725).
Maria Alsina, casada amb Francesc Santpons i Salvat, more el 25/07/1739. Tenen vuit fills entre 1696 i 1715. (Capítol 5, pàgina 141).
Joan Alsina, Dr. en Medicina, se li casa la seva filla Mónica Alsina y Capdevila, donsella de la vila de Cardona, amb Francisco Balada, en data 15/04/1705. (Capítol 10, pàgina 722).
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Matrimoni Josep Vallhonesta amb Marianna Viladomat
Avui el company Enric Bosch, m'ha enviat la fotografia de l'acta de matrimoni de Josep Vallhonesta amb Marianna Viladomat, que diu literalment "Als set dias del mes de Novembre de mil set cents y diset, prengueren misa de demedia en esta Parroq. Iglesia de St. Genis dels Agudells, alias Horta, del Bisbat de Barna. Joseph Vallhonesta pagés de la pnt. Parª. fill legítim y natural de Franch. Vallhonesta pagés de dita Parª. y de Elena (Vallhonesta) y Albareda conjug. vivint; y Marianna (Vallhonesta) y Viladomar, filla legítima y natural de Celdoni Viladomar, Botiguer de la vila de Verga vivint, y de Francisca Viladomar y Graner conjug. difunta: foren desposats per paraula de pnt. en la Parroqª. de Sant Pere de les Puellas de la ciutat de Barcelona ab llicensia del Il. Sr. Vicari Gl. dispensadas las Amonestacions".
També envia fotografia del bateig de Josep, fill d'aquests, i que diu literalment "Als tres dias del mes de Jener del añ mil set cents treinta y dos fonch bateixat en las fonts baptismals de esta Parª. Iglª. de St. Genis de Agudells, aliás de Horta del Bisbat de Barna, per mi D. Mariano Piñol, regint la cura de Aniv. de dita Parª. Iglª. Joseph, Ramon, Anton, fill llegitim y natural de Joseph Vallhonesta, menor, Pagés, y de Marianna (Vallhonesta) Viladomar, habitants en la casa de Felix Casalins en la pnt Parª. foren padrins Joseph Escuder, Hortolá, en Barna. y Maria Llopart, muller de Salvador Llopart, paller en Barna".
També envia fotografia del bateig de Josep, fill d'aquests, i que diu literalment "Als tres dias del mes de Jener del añ mil set cents treinta y dos fonch bateixat en las fonts baptismals de esta Parª. Iglª. de St. Genis de Agudells, aliás de Horta del Bisbat de Barna, per mi D. Mariano Piñol, regint la cura de Aniv. de dita Parª. Iglª. Joseph, Ramon, Anton, fill llegitim y natural de Joseph Vallhonesta, menor, Pagés, y de Marianna (Vallhonesta) Viladomar, habitants en la casa de Felix Casalins en la pnt Parª. foren padrins Joseph Escuder, Hortolá, en Barna. y Maria Llopart, muller de Salvador Llopart, paller en Barna".
dijous, 25 de setembre del 2008
Descendència de Fernando Amell Tutusaus
Després de parlar amb Jaume Palau, del que sabia que era descendent dels Amell, aconsegueixo la descendència dels seus avis Fernando Amell Tutusaus, i la seva esposa Enrica Fontanals Rovira. Aquesta branca es va desenvolupar a Moja, terme municipal d'Olèrdola.
dilluns, 15 de setembre del 2008
A Sabadell buscant sobre els Salt
Avui he estat a l'Arxiu de Sabadell, per tal d'extreure més informació de l'inventari de protocols del Fons de la Cort del Batlle de Sabadell. Aquesta és la informació que he extret de cadascun, la qual conté poca informació genealògica però sí permet conèixer anècdotes dels meus avantpassats:
AMH 2223/17 (10/05/1769)
Pere Joan Salt (agent) pagès i peraire de Sabadell insta al Batlle de Sabadell, Josep Durán Cuyàs, per a que citi a Joan Petit (reu) pagès de la mateixa vila, per a que en judici i mitjançant jurament respongui si l'agent, i Jaume Petit, pare del reu havien tingut entre ells comptes, al que respon que és veritat, però que ja no li deu res. L'agent reclama que el reu sigui condemnat a haver-li de pagar la quantitat de 45 lliures, 9 sous i 4 diners, en cumpliment de tots els deutes pendents adquirits no només amb el difunt pare sinó també amb el propi Joan Petit, tal com acreditarà amb el llibre de dèbit i crèdit, a l'hora que Joan Petit adverteix que justificarà també.
AMH 2208/16 (18/03/1735)
El Doctor en medicina Josep Pereller i Josep Cabanyes, pagès, tots dos de la vila de Sabadell, denuncien a Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill respectivament, perquè el passat dia 15 entres les 3 i les 4 de la tarda passaven per les vinyes situades a la partida anomenada Collsalarca i el mateix dia també per la nit van passar dits pare i fill Salt junt amb altres, sent publicat el Ban.
Jacint Salt manifesta que desde temps immemorial, tant ell com els seus antecessors han usat el camí que travessa per les vinyes de dits Pereller i Cabanyes així a peu com a cavall, per tal de cultivar i recollir els fruits de la peça de vinya que tenen a la partida Collsalarca del terme de Terrassa, ja que no existeix altre paratge per on passar, sinó amb molta dificultat, i que dit camí el necessiten per a portar l'aigua de la fonta propera al Camí Real per als jornalers.
Els esmentats Pereller i Cabanyes, diuen que per passar per el Camí Real de Sabadell a Manresa a les vinyes de Collsalarca, s'ha de prendre el Camí Real de Castellar i per ell s'entra a les vinyes per un altre antic camí anomenat Camí de les Vinyes de Collsalarca, i que per aquí han de passar els esmentats Salt.
AMH 2204/04 (17/10/1726)
Josep Lluc, en representació de Francesc Muntau, Prevere de Caldes de Montbui, reclama a Josep Cruz la quantitat de 36 lliures que la seva tia, Maria Salt Cruz, vidua, en concepte d'unes pensions d'un censal pagadores en dos terminis, el dia de la Verge d'Agost de 1725 i 1726 de 18 lliures cadascuna.
AMH 2202/13 (02/05/1720)
Feliu Turull, nebot de Jaume Turull, es converteix en hereu universal en haver mort sense descendència els fills de l'esmentat Jaume. Aquest adquireix els seus béns, entre els quals consta una casa a la Plaça Major, que en el dia d'avui està habitada sense causa ni raó, Maria Salt, vidua, i una vinya situada en la partida coneguda com Sant Iscle ocupada sense causa, raó ni títol per Josep Cruz.
"20. Posa que dita casa mencionada en lo article antecedent vuy en dia es tinguda y posehida per Maria Salt viuda dexada de Feliu Salt sastre y per tal publicament tinguda y reputada disposant de aquella com de cosa propia com aixi constar a les alegacions dels testimonis per esta part ministradors y altrament nou negará la dita Maria Salt viuda responent personalment y es cert."
El plec conté un document en llatí, que esmenta a Pere Joan Salt i Josep Cruz que van ser nomenats per Jaume Turull com a tutors i curadors de la persona i els béns del seu fill Francesc. Allà justifiquen la venda de la casa a Feliu Salt, a travès d'escriptura amb el Notari Emanuel Teixidor en data 19 de febrer de 1692 en poder del Notari Domingo Rojas en data 8 de febrer de 1695. A Pere Joan Salt, el va substituir com a curador el seu fill també anomenat Pere Joan Salt.
AMH 2223/17 (10/05/1769)
Pere Joan Salt (agent) pagès i peraire de Sabadell insta al Batlle de Sabadell, Josep Durán Cuyàs, per a que citi a Joan Petit (reu) pagès de la mateixa vila, per a que en judici i mitjançant jurament respongui si l'agent, i Jaume Petit, pare del reu havien tingut entre ells comptes, al que respon que és veritat, però que ja no li deu res. L'agent reclama que el reu sigui condemnat a haver-li de pagar la quantitat de 45 lliures, 9 sous i 4 diners, en cumpliment de tots els deutes pendents adquirits no només amb el difunt pare sinó també amb el propi Joan Petit, tal com acreditarà amb el llibre de dèbit i crèdit, a l'hora que Joan Petit adverteix que justificarà també.
AMH 2208/16 (18/03/1735)
El Doctor en medicina Josep Pereller i Josep Cabanyes, pagès, tots dos de la vila de Sabadell, denuncien a Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill respectivament, perquè el passat dia 15 entres les 3 i les 4 de la tarda passaven per les vinyes situades a la partida anomenada Collsalarca i el mateix dia també per la nit van passar dits pare i fill Salt junt amb altres, sent publicat el Ban.
Jacint Salt manifesta que desde temps immemorial, tant ell com els seus antecessors han usat el camí que travessa per les vinyes de dits Pereller i Cabanyes així a peu com a cavall, per tal de cultivar i recollir els fruits de la peça de vinya que tenen a la partida Collsalarca del terme de Terrassa, ja que no existeix altre paratge per on passar, sinó amb molta dificultat, i que dit camí el necessiten per a portar l'aigua de la fonta propera al Camí Real per als jornalers.
Els esmentats Pereller i Cabanyes, diuen que per passar per el Camí Real de Sabadell a Manresa a les vinyes de Collsalarca, s'ha de prendre el Camí Real de Castellar i per ell s'entra a les vinyes per un altre antic camí anomenat Camí de les Vinyes de Collsalarca, i que per aquí han de passar els esmentats Salt.
AMH 2204/04 (17/10/1726)
Josep Lluc, en representació de Francesc Muntau, Prevere de Caldes de Montbui, reclama a Josep Cruz la quantitat de 36 lliures que la seva tia, Maria Salt Cruz, vidua, en concepte d'unes pensions d'un censal pagadores en dos terminis, el dia de la Verge d'Agost de 1725 i 1726 de 18 lliures cadascuna.
AMH 2202/13 (02/05/1720)
Feliu Turull, nebot de Jaume Turull, es converteix en hereu universal en haver mort sense descendència els fills de l'esmentat Jaume. Aquest adquireix els seus béns, entre els quals consta una casa a la Plaça Major, que en el dia d'avui està habitada sense causa ni raó, Maria Salt, vidua, i una vinya situada en la partida coneguda com Sant Iscle ocupada sense causa, raó ni títol per Josep Cruz.
"20. Posa que dita casa mencionada en lo article antecedent vuy en dia es tinguda y posehida per Maria Salt viuda dexada de Feliu Salt sastre y per tal publicament tinguda y reputada disposant de aquella com de cosa propia com aixi constar a les alegacions dels testimonis per esta part ministradors y altrament nou negará la dita Maria Salt viuda responent personalment y es cert."
El plec conté un document en llatí, que esmenta a Pere Joan Salt i Josep Cruz que van ser nomenats per Jaume Turull com a tutors i curadors de la persona i els béns del seu fill Francesc. Allà justifiquen la venda de la casa a Feliu Salt, a travès d'escriptura amb el Notari Emanuel Teixidor en data 19 de febrer de 1692 en poder del Notari Domingo Rojas en data 8 de febrer de 1695. A Pere Joan Salt, el va substituir com a curador el seu fill també anomenat Pere Joan Salt.
dilluns, 8 de setembre del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa (n)
Avui novament he anat a Terrassa, de fet he anat a Sabadell però l'arxiu estava tancat per Festa Major, així que he aprofitat el viatge arribant-me a Terrassa. He seguit buscant en el fons notarial de Francesc Soler y Ler, aquesta vegada els anys 1812, 1813, 1821, 1822 i 1823, a veure si trobava els capítols matrimonials de Martí Colomer i Maria Forrellat, i tot i que no hi ha hagut sort en aquest sentit, he trobat algunes coses que poden aclarir o embolicar encara més la troca:
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
En el Manual de 1812 he trobat els següents resultats:
Pàg. 128: Capítols Matrimonials entre Rafel Puigmartí y Rosell, mestre armer de la Parròquia de Sant Feliu del terme de Monistrol de Calders, fill de Jaume Puigmartí, ferrer difunt del mateix lloc i de Margarida Puigmartí y Rosell, cònjuges vivint, amb Gertrudis (Puigmartí) Boada, filla de Joseph Boada, candeler difunt i de Gertrudis (Boada) Bertran, cònjuges vivint de Terrassa.
La dot que Gertrudis (Puigmartí) Boada rep de Gertrudis (Boada) Bertran, Ramón Cortés mestre perxer i de Theresa (Cortés) Boada; mare, cunyat i germana respectivament està format de 400 lliures moneda catalana, 2 calaixeres, unes faldilles de mitja i altres robes.
Pàg. 199: Jaume Llonch y Matas de Sabadell, ven una peça de vinya a Felip Neri Seuva? veí de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa.
Podria tractar-se del pare o un germà de Madrona Llonch.
En el Manual de 1813 els resultats han estat:
Pàg. 103: Agustí Galí Galí, estudiant, major de 14 anys, el seu pare Joan Bta. Galí Suris fabricant de draps de Terrassa, obtentor dit Agustí del Benefici Perpetu Simple Ecclico. sota la invocació de Sant Ignasi de Loyola fundat en la parroquial de la mateixa a l'altar de Ntra. Sra. de la Mercè per el Rd. Ignasi Suris, capellà que va ser de la Parroquial Esglèsia d'Arbeca, Bisbat de Tarragona, (aquí es refereix a un document atorgat davant el Notari Francisco Maspons, en data 14/02/1792) i després a l'àvia d'Agustí, Maria (Galí) Suris, hereva de Cosme Suris, pagès d'aquesta vila, el seu difunt avi i pare respectivament (aquí es deixa de mencionar el nom d'un dels dos o possiblement es diguin els dos Cosme Suris.
Pàg. 118: Manuel Doria, procurador de Joseph Santmartí y Castellar, passamaner de Caldes de Montbui, hereu universal de son difunt pare Carlos Santmartí y Comellas, també passamaner de la propia vila, per son últim testament davant el Notari Anton Palaudaries Serra, de la predita vila, en data 10 de novembre de 1812. Joseph Santmartí de son grat i certa ciència reconeix a Isidro Falguera y Marcet, de Terrassa, el qual li ha satisfet 600 lliures de les 700 acordades per venda que feu el seu pare Carlos a dit Falguera.
Possiblement aquests Santmartí siguin família de Magdalena Santmartí, ja que tots són de Caldes de Montbui.
Del Manual de 1821, la informació obtinguda ha estat aquesta:
Pàg. 22: Joseph Viñals monjo i sacerdot del Monestir de Sant Benet de Bages, a la vila de Terrassa, resident a la casa dels seus difunts pares, del seu bon grat i espontània voluntat constitueix i ordena en procurador seu a Josep Santmartí del comerç, de la ciutat de Manresa.
Pàg. 29: Theresa Cortés Boada, en presència de Ramon Cortés, perxer, marit seu, de diners seus heretats de son oncle Valentí Boada, Pbrê. Beneficiat de la Parroquial Esglèsia de Ntr. Sra. dels Reis, vulgarment coneguda com del Pi de Barcelona, diposita 240 lliures a "lo arpiu?" de la insigna capella o Col·legi de Sant Sever de dita ciutat a favor dels hereus o successors o de qui dret tingui en el que es dirà per Joseph Barata, pagès de St. Joan de Matadepera, per lluïció i quitació d'aquell censal de capitalitat 240 lliures i pensió de 7 lliures i 4 sous a pagar anualment al dia 5 de febrer que els hereus i successors de Valentí Boada, adroquer d'aquesta vila son causant i Jaume Boada pagès de la parròquia de St. Pere de Terrassa debien i deuen fer i prestar a dits hereus i successors o qui dret i causa tingui en aquestes coses del referit Joseph Barata.
Pàg. 51: Francisco Invers, torner de Terrassa, reconeix a Joseph Ubach, mestre fuster de la mateixa, son cunyat, de qui ha rebut d'ell la dot que prometé a Joaquima (Invers) y Ubach, germana seva.
Pàg. 191: Thomas i Pere Llonch Molins, els dos germans i pagesos de la vila de Sabadell, de son grat i certa ciència confessen i en veritat reconeixen a Francesc Llonch Molins, també pagès, son germà de la Parròquia de Sant Martí de Servet, part forana de Terrassa resident, que de ell han rebut 20 lliures catalanes, 10 lliures cadascun, en drets de legítima paterna, llegat fet a favor d'ells per son pare Miquel Llonch pagès de dita Parròquia de Sant Martí de Servet, en son últim testament que firmà en poder del Rt. Capellà de dita parròquia.
Pàg. 193: Joseph Solá Bonvilar de la Font, de la Parròquia de Sant Joan de Matadepera, reconeix a Barthomeu Amat de la Font, fabricant de draps, natural de Sant Pere de Terrassa, que de ell ha rebut la quantitat de 500 lliures moneda catalana, a compliment de les 900 lliures que Maria Àngela (Amat) Pujades, vidua de altre Barthomeu Amat de la Font i Thomas Amat de la Font; mare, fill, avi i pare respectivament del sobreanomenat Barthomeu Amat prometeren en dot a Theresa (Solá) Amat muller de l'otorgant, filla i germana seva en el contracte del seu matrimoni junt amb les seves calaixeres i altres, segons Capítols Matrimonials atorgats davant el Notari Joseph Anton Puig Gorchs, en data 24 de maig de 1775.
Aquests Amat, difícilment tinguin alguna relació amb Narcissa Amat, però en tant que els cognom Amat Pujades em sonava, l'he apuntat. He vist que a internet hi ha un estudi sobre la genealogia de Can Solà de la Font i surt tota la descendència del referit matrimoni.
Pàg. 232: Ignàsia (Falguera) Santmartí vidua de Francesc Falguera Gatell i el seu fill Jaume Falguera Santmartí venen la finca coneguda com Mas Aymerigas a Joaquim Galí, fabricant de draps.
Possiblement aquesta Ignàsia sigui padrina d'Ignàsia Ubach Santmartí i alhora també tia seva i germana de Magdalena Santmartí.
divendres, 5 de setembre del 2008
Sobre els Amell
El passat dia 29 em va trucar a casa la genealogista Maria Neus Peris, que diu que descendeix de Josep Amell Tutusaus, germà del meu avantpassat Joan Amell Tutusaus, i del que no en tenia cap constància. Em comenta que ha trobat el meu arbre genealògic a la web i ha vist que teniem avantpassats comuns i ha decidit contactar-me per a conèixer-me i compartir informacions que tinguem uns i altres. Ahir vaig rebre la primera carta amb l'àrbre genealògic des del matrimoni Raymundo Amell natural de Canyelles i Maria Carbonell natural de Sant Pere de Ribes, pares de Joan Amell Carbonell (els quals tenia en dubte el vincle de paternitat), casat amb Maria Tutusaus Montaner filla de Joan Tutusaus i de Francesca Montaner, dels quals no tenia cap constància.
Dels fills del matrimoni Joan Amell Carbonell i Maria Tutusaus Montaner, hi ha el Joan (avantpassat meu), Dolors muller d'Antonio Sanromá, Rosa muller de Miquel Galceran i els nous fills que no coneixia Josep (avantpassat seu) casat amb Maria Valls Gumà, Maria muller de Sr. Almirall i Fernando casat amb Enrica, aquests de la coneguda branca de Moja (Olèrdola).
Avui m'ha tornat a trucar, per confirmar-me que les dades dels pares de Joan Amell Carbonell i de Maria Tutusaus Montaner les va treure de la fé de baptisme del seu besavi Josep Amell Tutusaus, nascut a Canyelles l'any 1863.
A més de tot això disposa de postals que s'enviaven algunes cosines, i les quals contenen molta informació de les relacions familiars.
Dels fills del matrimoni Joan Amell Carbonell i Maria Tutusaus Montaner, hi ha el Joan (avantpassat meu), Dolors muller d'Antonio Sanromá, Rosa muller de Miquel Galceran i els nous fills que no coneixia Josep (avantpassat seu) casat amb Maria Valls Gumà, Maria muller de Sr. Almirall i Fernando casat amb Enrica, aquests de la coneguda branca de Moja (Olèrdola).
Avui m'ha tornat a trucar, per confirmar-me que les dades dels pares de Joan Amell Carbonell i de Maria Tutusaus Montaner les va treure de la fé de baptisme del seu besavi Josep Amell Tutusaus, nascut a Canyelles l'any 1863.
A més de tot això disposa de postals que s'enviaven algunes cosines, i les quals contenen molta informació de les relacions familiars.
divendres, 29 d’agost del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa
Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa, consultant l'arxiu del Notari Francesc Xavier Huguet Pocorull en el seu manual de l'any 1824, he trobat les següents referències:
Pàg. 101: Pere Antonell, Valentí Vila i Manuel Prat, veïns de la vila de Terrassa convenien i acordaven formar una societat per a la fabricació de panys i franella per un termini de cinc anys. El capital social era de 3.191 lliures, 10 sous i 4 diners que aportaven els socis repartit de la següent manera: Manuel Prat aportava 1.060 lliures, Valentí Vila, n'aportava 1.500, i Pere Antonell les restants 531 lliures, 10 sous i 4 diners. La societat rebia la denominació de Pere Antonell y Cia.
Pàg. 150: En aquesta inscripció Manuel Prat, mestre manyà, reconeix haber rebut de Francesc Galí retribució pels seus treballs realitzats en la seva propietat anomenada Mas Granollachs situada a Santa Perpetua de la Mogoda. Entre altres treballs realitzats, consta: "Primo per fer un balcó de tres rams a escala bells, habetnse hagut de estirar un palm cada muntant y compondrer un pasamans bell y habentlis posat una arroba y vint y una lliuras de ferro que faltaba tot junt val tretse lliuras y set dinets. Ytem, per fer una grua que se ha fet de dos pilans, de dita escala y al cargadó, als clamastechs, la dolla, lo dau y lo ferro que se ha añadit que es de dos arrobas y vint lliuras son valor es catorse lliuras divuit sous y nou diners..."
Dins de l'arxiu del Notari Francesc Soler y Ler, en el seu "Vigesimun tertium manuale" de l'any 1823 consta:
Pàg. 177: Que Joseph Boada Amat, fabricant de panys, de Terrassa reclamava als cònjuges Ramón Cortès i Maria Theresa (Cortès) Boada, un tros de terra de plantada uns 11.000 ceps anomenada Mas Marsans y Maurí, que els cònjuges al·legaven haber rebut de Valentí Boada, besavi difunt de Theresa Boada, i que havia aconseguit en virtut d'establiment a Rabasa morta, fet i firmat per Miquel Marsans i Maurí a favor de Valentí Boada. Es refereixen a una inscripció del Notari Joan Puig, amb data 3 de febrer de 1717. El Joseph Boada, no només els reclama la propietat sinò també la restitució de tots els fruits que han percebut de dita peça de terra des de l'any 1769. Possiblement aquest Joseph Boada Amat, tingui alguna relació familiar llunyana.
En el seu manual de l'any 1824 consten:
Pàg. 359: Joseph Respall, parayre d'Esparreguera, i els cònjuges Mathies Respall, també parayre, i Rosa (Respall) Colomer, reconeixen haber rebut de Martí Colomer Boada, pagès de la vila de Terrassa, sogre i pare dels dits cònjuges, la dot establerta en els Capítols Matrimonials.
Pàg. 407: Pere Colomer Cadafau, demana al Notari la lectura del testament que va deixar el seu oncle Joseph Colomer, Pbre. de la Collegiata de la vila de Terrassa, fill de Joseph Colomer i de Rosa (Colomer) Pujadas, cònjuges difunts de Sant Pere. Els beneficiaris del testament són la seva cunyada Engràcia (Colomer) y Cadafau, vidua de Pere Colomer, i el fill d'aquesta Pere Colomer y Cadafau.
Pàg. 588: Capítols Matrimonals de l'anteriorment esmentat Pere Colomer y Cadafau amb Rosa (Colomer) Marcet, filla de Joseph Marcet, pagès de Sant Joan de Matadepera, difunt, i Catherina (Marcet) Carreras vivent.
Certament, aquest Pere Colomer no aparenta relació directa amb Martí Colomer (pare de Jaume Colomer Forrellat)
Pàg. 596: Capítols Matrimonials del matrimoni ja celebrat entre Joan Colomer y Vall, clavetayre de la vila de Terrassa fill legítim i natural de Martí Colomer, pagès i Anastacia (Colomer) y Vall cònjuges vivents d'una part, amb Maria (Colomer) Samaranch filla de Fermí Samaranch i de Madrona Castellà, cònjuges difunts. En els capítols s'estableix el compromís a integrar a la família i proveïr-la de tot el necessari a Esperesna Marcet, filla de la contraient Maria Samaranch amb el seu anterior difunt espòs Pere Marcet. A l'hora de signar els presents capítols, Martí Colomer reconeixent saber escriure no firma en estar impedit de la mà dreta. L'esmentada Maria Samaranch és padrina de Jaume Colomer Forrellat en el seu bateig eek 8 de febrer de 1826.
Possiblement es tracti del mateix Martí Colomer que el de la pàgina 359.
Pàg. 101: Pere Antonell, Valentí Vila i Manuel Prat, veïns de la vila de Terrassa convenien i acordaven formar una societat per a la fabricació de panys i franella per un termini de cinc anys. El capital social era de 3.191 lliures, 10 sous i 4 diners que aportaven els socis repartit de la següent manera: Manuel Prat aportava 1.060 lliures, Valentí Vila, n'aportava 1.500, i Pere Antonell les restants 531 lliures, 10 sous i 4 diners. La societat rebia la denominació de Pere Antonell y Cia.
Pàg. 150: En aquesta inscripció Manuel Prat, mestre manyà, reconeix haber rebut de Francesc Galí retribució pels seus treballs realitzats en la seva propietat anomenada Mas Granollachs situada a Santa Perpetua de la Mogoda. Entre altres treballs realitzats, consta: "Primo per fer un balcó de tres rams a escala bells, habetnse hagut de estirar un palm cada muntant y compondrer un pasamans bell y habentlis posat una arroba y vint y una lliuras de ferro que faltaba tot junt val tretse lliuras y set dinets. Ytem, per fer una grua que se ha fet de dos pilans, de dita escala y al cargadó, als clamastechs, la dolla, lo dau y lo ferro que se ha añadit que es de dos arrobas y vint lliuras son valor es catorse lliuras divuit sous y nou diners..."
Dins de l'arxiu del Notari Francesc Soler y Ler, en el seu "Vigesimun tertium manuale" de l'any 1823 consta:
Pàg. 177: Que Joseph Boada Amat, fabricant de panys, de Terrassa reclamava als cònjuges Ramón Cortès i Maria Theresa (Cortès) Boada, un tros de terra de plantada uns 11.000 ceps anomenada Mas Marsans y Maurí, que els cònjuges al·legaven haber rebut de Valentí Boada, besavi difunt de Theresa Boada, i que havia aconseguit en virtut d'establiment a Rabasa morta, fet i firmat per Miquel Marsans i Maurí a favor de Valentí Boada. Es refereixen a una inscripció del Notari Joan Puig, amb data 3 de febrer de 1717. El Joseph Boada, no només els reclama la propietat sinò també la restitució de tots els fruits que han percebut de dita peça de terra des de l'any 1769. Possiblement aquest Joseph Boada Amat, tingui alguna relació familiar llunyana.
En el seu manual de l'any 1824 consten:
Pàg. 359: Joseph Respall, parayre d'Esparreguera, i els cònjuges Mathies Respall, també parayre, i Rosa (Respall) Colomer, reconeixen haber rebut de Martí Colomer Boada, pagès de la vila de Terrassa, sogre i pare dels dits cònjuges, la dot establerta en els Capítols Matrimonials.
Pàg. 407: Pere Colomer Cadafau, demana al Notari la lectura del testament que va deixar el seu oncle Joseph Colomer, Pbre. de la Collegiata de la vila de Terrassa, fill de Joseph Colomer i de Rosa (Colomer) Pujadas, cònjuges difunts de Sant Pere. Els beneficiaris del testament són la seva cunyada Engràcia (Colomer) y Cadafau, vidua de Pere Colomer, i el fill d'aquesta Pere Colomer y Cadafau.
Pàg. 588: Capítols Matrimonals de l'anteriorment esmentat Pere Colomer y Cadafau amb Rosa (Colomer) Marcet, filla de Joseph Marcet, pagès de Sant Joan de Matadepera, difunt, i Catherina (Marcet) Carreras vivent.
Certament, aquest Pere Colomer no aparenta relació directa amb Martí Colomer (pare de Jaume Colomer Forrellat)
Pàg. 596: Capítols Matrimonials del matrimoni ja celebrat entre Joan Colomer y Vall, clavetayre de la vila de Terrassa fill legítim i natural de Martí Colomer, pagès i Anastacia (Colomer) y Vall cònjuges vivents d'una part, amb Maria (Colomer) Samaranch filla de Fermí Samaranch i de Madrona Castellà, cònjuges difunts. En els capítols s'estableix el compromís a integrar a la família i proveïr-la de tot el necessari a Esperesna Marcet, filla de la contraient Maria Samaranch amb el seu anterior difunt espòs Pere Marcet. A l'hora de signar els presents capítols, Martí Colomer reconeixent saber escriure no firma en estar impedit de la mà dreta. L'esmentada Maria Samaranch és padrina de Jaume Colomer Forrellat en el seu bateig eek 8 de febrer de 1826.
Possiblement es tracti del mateix Martí Colomer que el de la pàgina 359.
dijous, 28 d’agost del 2008
Sobre els Salt
Buscant els cognoms Salt i Amat per la xarxa, trobo:
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
Font: Papers del Museu d'Història de Catalunya (Núm. 14 - setembre 2005)
"Bartolomé Salt Amat serà el primer alcalde de Sabadell nomenat per la Junta Superior de Catalunya el 1809. La seva mort prematura farà que el municipi nomeni, per deganat i de forma interina, Josep Antoni Borrell. Aquest deixarà el càrrec, el mateix 1809, en mans de Josep Sardà, elegit amb el vistiplau del consistori i de la Junta de Catalunya."
Font: Catàleg del Fons Duran del Pedregar de Sabadell
Arxiu Històric de Sabadell (Signatura: AP 419/33)
Capítols matrimonials signats el 15 de maig de 1813 entre Pau Duran i Roca, pagès de Sabadell, i Raimunda, filla de Josep Salt i Amat, fabricant de draps de Sabadell.
En el Catàleg de processos de l'Arxiu de Sabadell apareix la següent informació:
21/AGOST/1666 (Signatura: AMH 2448/17 )
Antoni Joan, obtentor de la capella de Tot Sants de Sant Feliu, contra Pere Joan Salt, Jaume Codina, Antoni Bover, Baptista Vallcorba i altres, instant-los a capbrevar i pagar les anyades d'un censal.
2/FEBRER/1668 (Signatura: AMH 2449/8)
Testimonis sobre una baralla entre Josep Avellaneda i Pere Joan Salt.
16/OCTUBRE/1694 (Signatura: AMH 2465/11)
Josep Vives, obtentor de la Capellania de Tots Sants, contra Pere Joan Salt, boter, Ramon Formosa i altres, perquè aquests capbrevin les cases que tenen per dita Capellania i paguin les anyades degudes
20/SETEMBRE/1703 (Signatura: AMH 2197/21)
Fragment d'una plica de testimonis contra Pere Joan Salt i Josep Turull per tal que donguin compte de l'administració d'una tutoria.
27/NOVEMBRE/1704 (Signatura: AMH 2198/4)
Llicència a Pere Joan Salt, boter, per fer obres de millora en una casa de la seva propietat del raval de Fora i nomenament d'experts perquè valorin dites obres.
18/MARÇ/1735 (Signatura: AMH 2208/16)
El doctor en medicina Josep Pareller i Josep Cabanyes, pagès, contra Jacint i Pere Joan Salt, pare i fill, acusant ban per transitar per unes vinyes de la seva propietat.
26/ABRIL/1764 (Signatura: AMH 2215/8)
Testimonis de la causa entre Teresa Vendrell i Roure, pobre de solemnitat resident a Barcelona, i la Comunitat de Preveres de Sabadell, Antoni Font, Pere Joan Salt i Josep Borgonyó, entorn de la propietat de les terres i cases que foren de Marianna Roure.
10/MAIG/1769 (Signatura: AMH 2223/17 )
Pere Joan Salt, pagès i paraire, contra Joan Petit, pagès, per un deute de 45 lliures.
dimarts, 26 d’agost del 2008
Sobre els Ubach
Rebo correu electrònic del Jordi Miralda que em facilita nova informació dels Ubach.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
3/NOVEMBRE/1778
Testament de Rosa Salt, muller de Pere Ubach, fet davant el notari Gai del qual s'extreu la següent informació:
Que Rosa Salt Amat, natural de Sabadell, filla de Pere-Joan i de Narcissa, va contraure matrimoni el 4 de novembre de 1759 amb Pere Ubach Llonch, fuster, morí el 17 de juliol de 1809 i era fill de Jaume Ubach, fuster i Madrona Llonch. Tenia de germans a Jaume, confirmat el 1745 amb Miquel Ubach de padrí, Beneficiat del Sant Esperit i mort el 8 de juliol de 1809 (Segons L'Abella d'Or de 1929), i Theresa que l'any 1778 encara era soltera.
El matrimoni de Pere Ubach Llonch i Rosa Salt Amat, té per fills a Jaume Ubach Salt, que és nomenat hereu en el testament de la seva mare l'any 1778, el qual es calcula que va néixer al voltant del 1762 i es va casar en primers núpcies l'11 de febrer de 1787 amb Magdalena Santmartí de Caldes de Montbui, amb qui va tenir la seva filla Ignàsia (muller de Manuel Prat, avantpassats meus), i en segones núpcies en Jaume es casa amb Josepha Bohigas, amb qui va tenir de fills a Joan i Magdalena (resultats de la recerca de data 22/01/2007). Els altres germans són Maria Rosa, confirmada el 1778 amb Theresa Ubach de padrina, i Rafel, confirmat el 1778 amb padrí a Jaume Ubach pvre. del Sant Esperit.
dilluns, 28 de juliol del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric Comarcal del Garraf
Avui he anat a l'Arxiu Històric Comarcal del Garraf, situat al Castell de la Geltrú, a veure si trobava Capítols Matrimonials de Canyelles. Ha estat molt poca la informació trobada referent a Canyelles, fet que fa suposar que majoritàriament anessin a Vilafranca del Penedès.
Del Notari Francesc Ferret Sidós (Signatura 220) he trobat els següents Capítols:
Pàg. 217: En data 19/SETEMBRE/1815, Capítols del matrimoni ja celebrat entre el Pere Llosas, fill d'altre Pere Llosas també pagès difunt, i de Maria (Llosas) Milà vivint, amb la honesta Maria Artigas Almirall donsella, filla de Joseph Artigas del Palou també pagès, i de Maria (Artigas) y Almirall cònjuges vivint tots de Sant Pere de Ribes.
Pàg. 256: En data 24/DESEMBRE/1815, Capítols del matrimoni ja celebrat entre Magí Coll pagès, fill de Francisco Coll també pagès i de Eularia (Coll) y Raventós conjuges difunts, amb la honesta Rosa Soler donsella, filla de Joan Soler dels Cucons pagès vivint, i de Maria Rosa (Soler) difunta, tots ells de Sant Pere de Ribes.
Pàg. 275: En data 14/MAIG/1816, Capítols entre Francisco Amell y Sardà, fill de Joan Amell y Petit boter difunt, i de Gertrudis (Amell) y Sardà vivint, amb la honesta Maria Theresa Coll y Bori, filla de Manuel Coll i de Maria (Coll) y Bori cònjuges vivint, tots de la vila de Sitges.
Pàg. 281: En data 14/MAIG/1816, Capítols entre Francisco Coll y Capdet pagès natural de Sant Pere de Ribes i domiciliat a la vila de Sitges, fill de Joan Coll també pagès i de Narcisa (Coll) y Capdet cònjuges difunts, amb la honesta Antonia Miravent y Puig.
Pàg. 324: En data 16/ABRIL/1817, Capítols entre Pelegrí Carbonell y Pasqual, fill de Joseph Carbonell y Matali vivint, i de Josepha (Carbonell) y Pasqual difunta, amb la honesta Maria Josepha Bori y Coll donsella, filla de ___ Bori difunt, i de Antonia (Bori) y Coll vivint tots ells de la vila de Sitges.
En aquesta inscripció, tant el fill com els dos pares dels contraients tenen la mateixa professió, il·legible però semblant a "com t".
Del Notari Gerard Cassany II (Signatura 125), que abraça els anys del 1797 al 1803, he extret els següents Capítols Matrimonials:
Pàg. 73 (1797):
Nuvi: Joseph Cassanyes, jove pagès de Castellet
Pare nuvi: Joseph Cassanyes, també pagès de Castellet
Mare nuvi: Maria Rigual, tots vivint
Núvia: Theresa Ferrer de Llacunalba, parròquia de Canyelles
Pare núvia: Joan Ferrer, pagès de la mateixa parròquia
Mare núvia: Paula Milà, cònjuges difunts
Aquí s'esmenta que el nuvi té les germanes: Maria, Marta, Rosa, Antònia, Francisca i Eulària. En representació de la núvia, en estar el seu pare mort, apareix el seu germà Joseph Ferrer.
Pàg. 141 (1798):
Nuvi: Isidro Llort, de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Isidro Llort, dels Rojals i vivint
Mare nuvi: Francisca Sanahuja, difunta
Núvia: Maria Coll, de Ribes
Pare núvia: Pere Coll, de Ribes i vivint
Mare núvia: Maria Durant, difunta
Pàg. 178 (1798):
Nuvi: Anton Ferrer, pagès
Pare nuvi: Joseph Ferrer, pagès
Mare nuvi: Inés Queraltó, tots de Cubelles i vivint
Núvia: Theresa Soler
Pare núvia: Francisco Soler
Mare núvia: Maria Soler Soler, tots de Castellet i vivint
Es dóna la casualitat que els pares del nuvi són Ferrer-Queraltó, però aparentment no tenen res a veure amb el meu avantpassat Josep Ferrer Caraltó. Aquest, segons la declaració del seu nét, en la seva defunció va morir als 75 anys (l'any 1875) era natural de Canyelles i fill de Josep Ferrer i Maria Caraltó. Possiblement sigui una casualitat i no es tracti dels seus pares.
Pàg. 203 (1798):
Nuvi: Joan Coll, vidu de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Pere Coll, de Ribes i vivint
Mare nuvi: Maria Durant, difunta
Núvia: Christina (Mestre) Carbonell, vidua de Francisco Mestre de Ribes
Pare núvia: Ramon Carbonell, de La Bisbal
Mare núvia: Tecla Soler, tots difunts
Pàg. 295 (1799):
Nuvi: Miquel Bartran, mestre de cases de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Miquel Bartran
Mare nuvi: Maria Puig, tots de Sant Pere de Ribes i vivint
Núvia: Francisca Miret
Pare núvia: Joseph Miret
Mare núvia: Josepha Puig, tots ells de Sant Pere de Ribes i vivint
Pàg. 301 (1799):
Nuvi: Salvador Queraltó, moliner de Cubelles
Pare nuvi: Joseph Queraltó, moliner difunt
Mare nuvi: Maria Bonet, vivint tots de Cubelles
Núvia: Eulalia Escala
Pare núvia: Sadurní Escala, pagès vivint
Mare núvia: Paula Jorva, difunta tots de Cubelles
Pàg. 305 (1799):
Nuvi: Francisco Carbó, moliner de Cubelles
Pare nuvi: Nicolau Carbó, moliner difunt
Mare nuvi: Maria ___
Núvia: Gertrudis Ferrer
Pare núvia: Joseph Ferrer, pagès difunt de Canyelles
Mare núvia: Gertrudis Giralt, casada amb Antoni Mestra
Pàg. 398 (1801):
Nuvi: Joseph Domènech
Núvia: Rosa Queraltó, de Cubelles
Pare núvia: Joseph Queraltó, difunt
Mare núvia: Maria Bonet, vivint
Apareix en Salvador Queraltó, germà de la núvia
Pàg. 561 (1801):
Nuvi: Joan Vilella
Núvia: Marina Montaner, de Cubelles
Pare núvia: Joan Montaner
Mare núvia: Maria Vidal, tots de Sant Pere de Ribes i vivint
Del Notari Francesc Ferret Sidós (Signatura 220) he trobat els següents Capítols:
Pàg. 217: En data 19/SETEMBRE/1815, Capítols del matrimoni ja celebrat entre el Pere Llosas, fill d'altre Pere Llosas també pagès difunt, i de Maria (Llosas) Milà vivint, amb la honesta Maria Artigas Almirall donsella, filla de Joseph Artigas del Palou també pagès, i de Maria (Artigas) y Almirall cònjuges vivint tots de Sant Pere de Ribes.
Pàg. 256: En data 24/DESEMBRE/1815, Capítols del matrimoni ja celebrat entre Magí Coll pagès, fill de Francisco Coll també pagès i de Eularia (Coll) y Raventós conjuges difunts, amb la honesta Rosa Soler donsella, filla de Joan Soler dels Cucons pagès vivint, i de Maria Rosa (Soler) difunta, tots ells de Sant Pere de Ribes.
Pàg. 275: En data 14/MAIG/1816, Capítols entre Francisco Amell y Sardà, fill de Joan Amell y Petit boter difunt, i de Gertrudis (Amell) y Sardà vivint, amb la honesta Maria Theresa Coll y Bori, filla de Manuel Coll i de Maria (Coll) y Bori cònjuges vivint, tots de la vila de Sitges.
Pàg. 281: En data 14/MAIG/1816, Capítols entre Francisco Coll y Capdet pagès natural de Sant Pere de Ribes i domiciliat a la vila de Sitges, fill de Joan Coll també pagès i de Narcisa (Coll) y Capdet cònjuges difunts, amb la honesta Antonia Miravent y Puig.
Pàg. 324: En data 16/ABRIL/1817, Capítols entre Pelegrí Carbonell y Pasqual, fill de Joseph Carbonell y Matali vivint, i de Josepha (Carbonell) y Pasqual difunta, amb la honesta Maria Josepha Bori y Coll donsella, filla de ___ Bori difunt, i de Antonia (Bori) y Coll vivint tots ells de la vila de Sitges.
En aquesta inscripció, tant el fill com els dos pares dels contraients tenen la mateixa professió, il·legible però semblant a "com t".
Del Notari Gerard Cassany II (Signatura 125), que abraça els anys del 1797 al 1803, he extret els següents Capítols Matrimonials:
Pàg. 73 (1797):
Nuvi: Joseph Cassanyes, jove pagès de Castellet
Pare nuvi: Joseph Cassanyes, també pagès de Castellet
Mare nuvi: Maria Rigual, tots vivint
Núvia: Theresa Ferrer de Llacunalba, parròquia de Canyelles
Pare núvia: Joan Ferrer, pagès de la mateixa parròquia
Mare núvia: Paula Milà, cònjuges difunts
Aquí s'esmenta que el nuvi té les germanes: Maria, Marta, Rosa, Antònia, Francisca i Eulària. En representació de la núvia, en estar el seu pare mort, apareix el seu germà Joseph Ferrer.
Pàg. 141 (1798):
Nuvi: Isidro Llort, de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Isidro Llort, dels Rojals i vivint
Mare nuvi: Francisca Sanahuja, difunta
Núvia: Maria Coll, de Ribes
Pare núvia: Pere Coll, de Ribes i vivint
Mare núvia: Maria Durant, difunta
Pàg. 178 (1798):
Nuvi: Anton Ferrer, pagès
Pare nuvi: Joseph Ferrer, pagès
Mare nuvi: Inés Queraltó, tots de Cubelles i vivint
Núvia: Theresa Soler
Pare núvia: Francisco Soler
Mare núvia: Maria Soler Soler, tots de Castellet i vivint
Es dóna la casualitat que els pares del nuvi són Ferrer-Queraltó, però aparentment no tenen res a veure amb el meu avantpassat Josep Ferrer Caraltó. Aquest, segons la declaració del seu nét, en la seva defunció va morir als 75 anys (l'any 1875) era natural de Canyelles i fill de Josep Ferrer i Maria Caraltó. Possiblement sigui una casualitat i no es tracti dels seus pares.
Pàg. 203 (1798):
Nuvi: Joan Coll, vidu de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Pere Coll, de Ribes i vivint
Mare nuvi: Maria Durant, difunta
Núvia: Christina (Mestre) Carbonell, vidua de Francisco Mestre de Ribes
Pare núvia: Ramon Carbonell, de La Bisbal
Mare núvia: Tecla Soler, tots difunts
Pàg. 295 (1799):
Nuvi: Miquel Bartran, mestre de cases de Sant Pere de Ribes
Pare nuvi: Miquel Bartran
Mare nuvi: Maria Puig, tots de Sant Pere de Ribes i vivint
Núvia: Francisca Miret
Pare núvia: Joseph Miret
Mare núvia: Josepha Puig, tots ells de Sant Pere de Ribes i vivint
Pàg. 301 (1799):
Nuvi: Salvador Queraltó, moliner de Cubelles
Pare nuvi: Joseph Queraltó, moliner difunt
Mare nuvi: Maria Bonet, vivint tots de Cubelles
Núvia: Eulalia Escala
Pare núvia: Sadurní Escala, pagès vivint
Mare núvia: Paula Jorva, difunta tots de Cubelles
Pàg. 305 (1799):
Nuvi: Francisco Carbó, moliner de Cubelles
Pare nuvi: Nicolau Carbó, moliner difunt
Mare nuvi: Maria ___
Núvia: Gertrudis Ferrer
Pare núvia: Joseph Ferrer, pagès difunt de Canyelles
Mare núvia: Gertrudis Giralt, casada amb Antoni Mestra
Pàg. 398 (1801):
Nuvi: Joseph Domènech
Núvia: Rosa Queraltó, de Cubelles
Pare núvia: Joseph Queraltó, difunt
Mare núvia: Maria Bonet, vivint
Apareix en Salvador Queraltó, germà de la núvia
Pàg. 561 (1801):
Nuvi: Joan Vilella
Núvia: Marina Montaner, de Cubelles
Pare núvia: Joan Montaner
Mare núvia: Maria Vidal, tots de Sant Pere de Ribes i vivint
dimarts, 26 de febrer del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa
Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa he consultat del Fons Notarial els Manuals del Notari Francesc Soler i Ler dels anys 1814, 1819 i 1820, amb força informació referent a la família:
Manual de 1814
Pàg. 82
Joseph de Paz y Montaner, reconeix deure i voler pagar a Joaquim Galí, fabricant de draps resident a la vila de St. Llorenç Savall i natural de Terrassa, la quantitat de 225 lliures moneda catalana, per venda de peça de terra partida vulgarment anomenada del Mas Oller, que afronta a sol ixent part amb Bartomeu Costa pagès i part amb els venedors, i a migdia amb el comprador i a ponent i tramuntana amb Francisco Mitjans Figueras pagès de Terrassa.
Manual de 1819
Pàg. 107 revers
En data 13 de febrer de 1819, Joaquim Sagrera fabricant de draps de Terrassa, en representació de Maria Rosa Vallhonesta y Martí muller de Magí Martí comerciant de la vila y Cort de Madrid, manifesta que la seva representada és hereva dels bens de la seva àvia Maria (Vallhoneta) y Costa, muller que fou de Ramon Vallhonesta llogater de mules de la vila de Terrasa, anomenada en el seu últim vàlid testament que féu i firmà en poder del Notari Ramon de Galves Cavallero en data 25 de juliol de 1805 sembla ser a favor dels seus difunts pares. "Constituït personalment lo memorat D. Joaquim Sagrera en lo nom que acciona, en aquella casa de dos casals amb eixida al detràs de la mateixa situada en la present vila y carrer vulgarment anomenat del Vall, la qual al dia d'avui habita Baldiri Rodó pagès de esta vila a titol de lloguer. Que afronta a sol y vent ab honors D.Joaquim Sagrera, a migdia ab Bartomeu Marcet pagès, a tremuntana ab dit carrer del Vall. Ha pres possessió de ella per dita sa principal entrant y eixint de la mateixa, y per ultim que dantre sol per un rato dins dita casa tenca y obri la porta principal y varias finestras de ella y luego animantse a dit pati o eixida de pas per ella y quedantse tambe sol per un rato en la mateixa... Joaquim Sagrera volia tenir y posehir perpetuament la memorada casa per dita sa principal y per los titols..."
Pàg. 494
El mossèn Valentí Boada de la Parròquia del Pi de Barcelona, per la vacant per defunció del mossèn Cayetano Tucó, va fer presentació i nomenament de dita capellania a favor de Antonio Viñals i subsidiàriament de Pablo Pometa Pbrê. la presentació i expedient d'adjudicació del qual han quedat suspeses pels esdeveniments de la darrera guerra, durant la qual va morir dit Pbrê. Pometa i emprengué la carrera de les armes el referit Antonio Viñals habent arribat notícia ques segueix en el servei com a oficial en el Regiment de Immemorial del Rei, absent a les Andalucies. Per aquests motius ha quedat sense efecte la presentació i nomenament.
Pàg. 525
Joaquim Galí fabricant de draps de la vila de Terrassa, Prohom i Cònsul primer del Gremi de Perayres de Sant Antoni Abat de la Col·legiat i Parròquial Esglèsia de dita vila de Terrassa, Joseph Picanyol mestre futer de la ciutat de Barcelona, Prohom primer del Gremi de Fusters de la mateixa i Miquel Guilera mestre sabater de dita ciutat, els quals en dit respectiu noms i d'Administradors de la causa pia fundada per Pere Joan Mercader que fou de la fundada ciutat present elegits en son últim i vàlid testament que féu i firmà en poder de Montserrat Moral Notari de Barcelona a 11 de setembre de 1785 fan inventari dels ornaments que han trobat en la capella i sacristia de Sant Salvador.
Pàg. 543 revers
Maria (Oliu) y Boada, muller de Francesc Oliu retorcedor de llana de la vila de Terrassa, i Theresa (Cortés) y Boada, muller de Ramon Cortés galoner de la mateixa, són les hereues universals de tots els bens que va deixar en la seva mort, el seu germà Valentí Boada mossèn que va ser de l'Esglèsia del Pi de Barcelona, segons testament que va fer davant el Notari de Barcelona Manuel Maspons Berges, en data 16 de febrer de 1818.
Manual de 1820
Pàg. 112
Ramon Cortés i Francesc Oliu van presentar un plet contra Maria Anna (Cuyàs) i Devesa, reclamant-li el pagament de 2.200 lliures per dos vals signats pel seu difunt marit Josep Cuyàs a favor de Pau Boada Pbrê. de l'Esglèsia del Pi de Barcelona. La vidua s'hi oposa a pagar-los reclamant-los a ells més de 3.000 lliures per la despesa generada durant el temps que va tenir allotjats a casa seva, abans de la guerra el mateix Pau Boada i el seu germà Valentí Boada també Pbrê. que va ser de l'Esglèsia del Pi, mantenint-los i proveïnt-los de tot el necessari d'aliments i rentar i arreglar-los la roba sense haver passat comptes.
Pàg. 403
Lectura del testament de Ramon Vallhonesta, arrier de dita vila de Terrassa fill legítim i natural de Joseph Vallhonesta pagès de la parròquia de Sant Genís d'Horta, Bisbat de Barcelona, i de Marianna (Vallhonesta) Vilomara cònjuges difunts, que entregà escrit per ell a paper clos i serrat amb hòstia vermella, al notari Joseph Vendrell y Salvany, estant detingut al llit de malaltia corporal de la qual tem morir, en el que diu:
"La sepultura al cos meu fahedora al devant de la capella de Ntra. Sra. de la Mercé construhida dins de la colegiata Iglesia de la present vila, la que vull sem sia feta ab quatre oficis semidobles y si mon cadaver no podre ser enterrat en lo dit lloch deixo a la disposicio de mos marmessors lo lloch de meu enterro. 200 misas xerradas, 100 a la colegiata de la present vila y 100 en la Iglesia de Sant Francesc de la mateixa vila..."
Segueix el testament manifestant voler que es segueixi mantenint el seu germà Joseph pels 27 o 28 anys treballant amb ell. Afirma haver satisfet la dot a la seva filla Antonia pel seu matrimoni amb Domingo Cortés perxer, no llegant res als fills de dits cònjuges Ramon, Pere, Antonia i Maria. Deixa a cada una de les seves filles: Cecília i Marianna donzelles la quantitat de 50 lliures barceloneses i una calaixera amb la roba corresponent, i als seus fills: Joseph i Ramon la quantitat de 75 lliures barceloneses a cadascun a pagar en col·locació de matrimoni.
Manual de 1814
Pàg. 82
Joseph de Paz y Montaner, reconeix deure i voler pagar a Joaquim Galí, fabricant de draps resident a la vila de St. Llorenç Savall i natural de Terrassa, la quantitat de 225 lliures moneda catalana, per venda de peça de terra partida vulgarment anomenada del Mas Oller, que afronta a sol ixent part amb Bartomeu Costa pagès i part amb els venedors, i a migdia amb el comprador i a ponent i tramuntana amb Francisco Mitjans Figueras pagès de Terrassa.
Manual de 1819
Pàg. 107 revers
En data 13 de febrer de 1819, Joaquim Sagrera fabricant de draps de Terrassa, en representació de Maria Rosa Vallhonesta y Martí muller de Magí Martí comerciant de la vila y Cort de Madrid, manifesta que la seva representada és hereva dels bens de la seva àvia Maria (Vallhoneta) y Costa, muller que fou de Ramon Vallhonesta llogater de mules de la vila de Terrasa, anomenada en el seu últim vàlid testament que féu i firmà en poder del Notari Ramon de Galves Cavallero en data 25 de juliol de 1805 sembla ser a favor dels seus difunts pares. "Constituït personalment lo memorat D. Joaquim Sagrera en lo nom que acciona, en aquella casa de dos casals amb eixida al detràs de la mateixa situada en la present vila y carrer vulgarment anomenat del Vall, la qual al dia d'avui habita Baldiri Rodó pagès de esta vila a titol de lloguer. Que afronta a sol y vent ab honors D.Joaquim Sagrera, a migdia ab Bartomeu Marcet pagès, a tremuntana ab dit carrer del Vall. Ha pres possessió de ella per dita sa principal entrant y eixint de la mateixa, y per ultim que dantre sol per un rato dins dita casa tenca y obri la porta principal y varias finestras de ella y luego animantse a dit pati o eixida de pas per ella y quedantse tambe sol per un rato en la mateixa... Joaquim Sagrera volia tenir y posehir perpetuament la memorada casa per dita sa principal y per los titols..."
Pàg. 494
El mossèn Valentí Boada de la Parròquia del Pi de Barcelona, per la vacant per defunció del mossèn Cayetano Tucó, va fer presentació i nomenament de dita capellania a favor de Antonio Viñals i subsidiàriament de Pablo Pometa Pbrê. la presentació i expedient d'adjudicació del qual han quedat suspeses pels esdeveniments de la darrera guerra, durant la qual va morir dit Pbrê. Pometa i emprengué la carrera de les armes el referit Antonio Viñals habent arribat notícia ques segueix en el servei com a oficial en el Regiment de Immemorial del Rei, absent a les Andalucies. Per aquests motius ha quedat sense efecte la presentació i nomenament.
Pàg. 525
Joaquim Galí fabricant de draps de la vila de Terrassa, Prohom i Cònsul primer del Gremi de Perayres de Sant Antoni Abat de la Col·legiat i Parròquial Esglèsia de dita vila de Terrassa, Joseph Picanyol mestre futer de la ciutat de Barcelona, Prohom primer del Gremi de Fusters de la mateixa i Miquel Guilera mestre sabater de dita ciutat, els quals en dit respectiu noms i d'Administradors de la causa pia fundada per Pere Joan Mercader que fou de la fundada ciutat present elegits en son últim i vàlid testament que féu i firmà en poder de Montserrat Moral Notari de Barcelona a 11 de setembre de 1785 fan inventari dels ornaments que han trobat en la capella i sacristia de Sant Salvador.
Pàg. 543 revers
Maria (Oliu) y Boada, muller de Francesc Oliu retorcedor de llana de la vila de Terrassa, i Theresa (Cortés) y Boada, muller de Ramon Cortés galoner de la mateixa, són les hereues universals de tots els bens que va deixar en la seva mort, el seu germà Valentí Boada mossèn que va ser de l'Esglèsia del Pi de Barcelona, segons testament que va fer davant el Notari de Barcelona Manuel Maspons Berges, en data 16 de febrer de 1818.
Manual de 1820
Pàg. 112
Ramon Cortés i Francesc Oliu van presentar un plet contra Maria Anna (Cuyàs) i Devesa, reclamant-li el pagament de 2.200 lliures per dos vals signats pel seu difunt marit Josep Cuyàs a favor de Pau Boada Pbrê. de l'Esglèsia del Pi de Barcelona. La vidua s'hi oposa a pagar-los reclamant-los a ells més de 3.000 lliures per la despesa generada durant el temps que va tenir allotjats a casa seva, abans de la guerra el mateix Pau Boada i el seu germà Valentí Boada també Pbrê. que va ser de l'Esglèsia del Pi, mantenint-los i proveïnt-los de tot el necessari d'aliments i rentar i arreglar-los la roba sense haver passat comptes.
Pàg. 403
Lectura del testament de Ramon Vallhonesta, arrier de dita vila de Terrassa fill legítim i natural de Joseph Vallhonesta pagès de la parròquia de Sant Genís d'Horta, Bisbat de Barcelona, i de Marianna (Vallhonesta) Vilomara cònjuges difunts, que entregà escrit per ell a paper clos i serrat amb hòstia vermella, al notari Joseph Vendrell y Salvany, estant detingut al llit de malaltia corporal de la qual tem morir, en el que diu:
"La sepultura al cos meu fahedora al devant de la capella de Ntra. Sra. de la Mercé construhida dins de la colegiata Iglesia de la present vila, la que vull sem sia feta ab quatre oficis semidobles y si mon cadaver no podre ser enterrat en lo dit lloch deixo a la disposicio de mos marmessors lo lloch de meu enterro. 200 misas xerradas, 100 a la colegiata de la present vila y 100 en la Iglesia de Sant Francesc de la mateixa vila..."
Segueix el testament manifestant voler que es segueixi mantenint el seu germà Joseph pels 27 o 28 anys treballant amb ell. Afirma haver satisfet la dot a la seva filla Antonia pel seu matrimoni amb Domingo Cortés perxer, no llegant res als fills de dits cònjuges Ramon, Pere, Antonia i Maria. Deixa a cada una de les seves filles: Cecília i Marianna donzelles la quantitat de 50 lliures barceloneses i una calaixera amb la roba corresponent, i als seus fills: Joseph i Ramon la quantitat de 75 lliures barceloneses a cadascun a pagar en col·locació de matrimoni.
divendres, 22 de febrer del 2008
Sobre els Vinyals
En el bateig de Rosa Oliu Boada, filla de Francesc Oliu i Maria Boada Vinyals, apareix com a padrina Magdalena, muller d'Anton Vinyals, passamaner habitant de Vilafranca del Penedès.
Aquesta informació que rebo, el 23 d'agost de 2006 per un parent llunyà, fa sospitar que Anton Vinyals pugui tenir una propera relació familiar amb Maria Vinyals.
Amb data 2 de febrer de 2008, en el volum de Capítols Matrimonials del Notari Jaume Mullol Ferrer de Vilafranca del Penedès (AHC Alt Penedès) que comprèn els anys de 1790 a 1799 trobo el següent:
Pàg. 54:
Capítols Matrimonials, de l'enllaç ja celebrat entre Anton Viñals menor de dies fadrí, passamaner fill legítim i natural d'altre Anton Viñals major de dies també passamaner i de Magdalena (Viñals) y Ricart cònjuges vivents, tots de la present vila de Vilaranca d'una part, amb la honesta Josepha Devesa donsella filla legítima i natural de Domingo Devesa candaler i adroguer difunt i de Felicia (Devesa) y Jorba muller sua vivint, de la ciutat de Manresa.
En aquesta inscripció es refereix a Pau Boada, prevere de l'Esglèsia de Santa Maria del Pi, donant a entendre una relació familiar però sense determinar quina.
Finalment, el 21 de febrer de 2008, vaig a cercar el matrimoni a la Parròquia de Santa Maria del Penedès, en el llibre de desposoris que comprèn els anys que van de 1734 al 1758, es relaciona:
Pàg. 263
"Als dinou de mars de mil set sens sinquanta, en la Iglesia Parroquia de Vilafranca de Panades, avent precedit las tres monicions acostumades la ultima lo dia 15 de dit mes y any ab las degudas preguntas y supostos, explicant lo mutuo consentiment ab paraules de present, devota forma... foren units en matrimoni Anton Vinyals fadrí pasamaner habitat de esta part devuyt mesos en Vilafranca de Panades y antes de esta part de deu anys habitant en la parroquia de Santa Maria del Mar de Barna natural emparo de la Parroquia de sata Maria del Puig, terma de Esparraguera del dit Bisbat, fill legítim y natural de Joseph Vinyals quondam pages de dita parroquia de Santa Maria del Puig difunt, y de Marianna (Vinyals) y Ferrer muller de aquell vivint de una part, ab la honesta Magdalena Ricart donsella filla legítima y natural de Joseph Ricart paller de dita vila y de Josepa (Ricart) y vives cònjuges vivints per altre = asisti al matrimoni lo Rt. Dr. Vinyals prê vicari per fe quo, y subdegà del Panades = essent present per los testimonis lo Rt. Joan Ricart prê y Francisco Pares sastre..."
La conclusió és que Anton Vinyals Ferrer i Maria Vinyals, muller de Pau Boada siguin germans, pendent de confirmar-ho.
dimecres, 20 de febrer del 2008
Recerca a l'Arxiu Històric de Terrassa
Avui a l'Arxiu Històric de Terrassa he consultat del Fons Notarial els Manuals del Notari Francesc Soler i Ler dels anys 1815 al 1818, el més interessant que he trobat i desvetlla algunes noves informacions és:
Manual de 1815
Pàg. 298
Joaquim Galí Suris fabricant de draps de la vila de Terrassa, atorga "todo su poder cumplido, libre, lleno y bastante, qual de derecho se requiere a" Miquel Vallhonesta, comerciant resident a Madrid, absent en l'atorgament.
Pàg. 355
Gertrudis (Boada) Bertran y Pujol, vidua de Joseph Boada ordena procurador seu a Raymundo Cortés, galoner veí de Terrassa i gendre seu.
Manual de 1816
Pàg. 200 revers
Testament de "Gertrudis (Boada), vidua de Joseph Boada candeler, filla legítima de Francisco Bertran apotecari de la propia vila (Terrassa) i de Theresa Bertran y Pujol conjuges difunts... Ramon Cortes parxer son gendre... Maria Cortés Boada sa filla y als pare y fill Joseph y Anton Bentalló apotecari de la citada vila..."
Ordenava celebrar quatre oficis dobles ordinaris, i un d'igual al cap de l'any del dia que esdevindrà la seva mort conforme està previngut i ordenat en el testament de dit son marit, a més de oficis en l'ànima del seu marit a celebrar en el dia 10 d'abril, i una altra missa en sufragi de l'ànima de Pau Anton Boada fill seu, celebradora en el dia que esdevingui la seva mort, pagant per tot lo sobredit de sons béns en la caritat acostumada.
En el mateix es referia a sa germana Francisca (Reynal) y Bertran i a les seves filles Gertrudis (Puigmartí) y Boada, vidua de Rafel Puigmartí i a Josefa (Cortès) y Boada.
"...a la casa del Raval a diez y ocho de abril de mil ochocientos diez y seis."
Manual de 1817
Pàg. 199
Capítols Matrimonials entre Pau Carreras pagès de la Parròquia de Sant Martí de Sarvet amb Theresa Boada y Rovira, filla legítima de Joseph Boada y Casanovas peraire i de Rosa (Boada) y Rovira cònjuges difunts de la vila de Terrassa. En representació de la núvia, el seu germà Pau Boada y Rovira.
Aparentment no té res a veure aquesta família amb els Boada de la meva branca.
Manual de 1818
Pàg. 630
Capítols Matrimonials entre Mariano Oliart fabricant de draps de la vila de Terrassa amb Josepha (Oliart) y Boada, filla legítima de Pau Boada, mestre manyà de la pròpia vila i de Josepha (Boada) y Cuset cònjuges vivint.
Aparentment aquests tampoc tenen res a veure amb la meva branca Boada.
Manual de 1815
Pàg. 298
Joaquim Galí Suris fabricant de draps de la vila de Terrassa, atorga "todo su poder cumplido, libre, lleno y bastante, qual de derecho se requiere a" Miquel Vallhonesta, comerciant resident a Madrid, absent en l'atorgament.
Pàg. 355
Gertrudis (Boada) Bertran y Pujol, vidua de Joseph Boada ordena procurador seu a Raymundo Cortés, galoner veí de Terrassa i gendre seu.
Manual de 1816
Pàg. 200 revers
Testament de "Gertrudis (Boada), vidua de Joseph Boada candeler, filla legítima de Francisco Bertran apotecari de la propia vila (Terrassa) i de Theresa Bertran y Pujol conjuges difunts... Ramon Cortes parxer son gendre... Maria Cortés Boada sa filla y als pare y fill Joseph y Anton Bentalló apotecari de la citada vila..."
Ordenava celebrar quatre oficis dobles ordinaris, i un d'igual al cap de l'any del dia que esdevindrà la seva mort conforme està previngut i ordenat en el testament de dit son marit, a més de oficis en l'ànima del seu marit a celebrar en el dia 10 d'abril, i una altra missa en sufragi de l'ànima de Pau Anton Boada fill seu, celebradora en el dia que esdevingui la seva mort, pagant per tot lo sobredit de sons béns en la caritat acostumada.
En el mateix es referia a sa germana Francisca (Reynal) y Bertran i a les seves filles Gertrudis (Puigmartí) y Boada, vidua de Rafel Puigmartí i a Josefa (Cortès) y Boada.
"...a la casa del Raval a diez y ocho de abril de mil ochocientos diez y seis."
Manual de 1817
Pàg. 199
Capítols Matrimonials entre Pau Carreras pagès de la Parròquia de Sant Martí de Sarvet amb Theresa Boada y Rovira, filla legítima de Joseph Boada y Casanovas peraire i de Rosa (Boada) y Rovira cònjuges difunts de la vila de Terrassa. En representació de la núvia, el seu germà Pau Boada y Rovira.
Aparentment no té res a veure aquesta família amb els Boada de la meva branca.
Manual de 1818
Pàg. 630
Capítols Matrimonials entre Mariano Oliart fabricant de draps de la vila de Terrassa amb Josepha (Oliart) y Boada, filla legítima de Pau Boada, mestre manyà de la pròpia vila i de Josepha (Boada) y Cuset cònjuges vivint.
Aparentment aquests tampoc tenen res a veure amb la meva branca Boada.
dilluns, 21 de gener del 2008
Esposalles al Penedès a l'Arxiu Capitular de la Catedral
Avui, he estat a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, situat en el claustre de la Catedral consultat el llibre d'esposalles del Deganat del Penedès, trobant els següents resultats:
7/ABRIL/1793
Es despatxa llicència per Francisco Montaner mestre de cases de Canyelles, amb Maria Roig donzella de la Geltrú.
8/ABRIL/1793
Es despatxa llicència per Joan Bertran fadrí, ferrer d'un poble il·legible del Bisbat d'Urgell, amb Maria Sala de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova.
9/MAIG/1793
Es despatxa llicència per Canzi? Bertran fadrí teixidor, amb Antonia Galzeran donzella tots dos de Vilafranca.
19/AGOST/1793
Es despatxa llicència per Francisco Carbonell fadrí pagès, amb Josepha Pla tots dos de Sitges.
23/AGOST/1793
Es despatxa llicència per Joan Totosaus mestre ferrer dels Monjos, amb Gertrudis Ferrando de Vilarodona.
25/NOVEMBRE/1793
Es despatxa llicència per Miquel Puig fadrí pagès, amb Theresa Montaner tots dos de Ribes.
25/NOVEMBRE/1793
Es despatxa llicència per Joan Badell fadrí pagès de Lavern, amb Francisca Ràfols de Les Cabanyes.
1/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Joan Carbonell fadrí pagès, amb Rosa Planas tots dos de Sant Pere de Ribes.
8/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Joan Ferrer fadrí pagès, amb Theresa Almirall tots dos de Canyelles.
24/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Pere Montaner, amb Cecília Coll tots dos de Vilanova.
1/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joseph Soler fadrí pagès de Reus i habitant a Vilanova, amb Rosa Montaner donzella de Vilanova.
29/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joan Arrufat vidu, amb Maria Güell vidua tots dos de La Geltrú.
29/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joan Arrufat fadrí, amb Marina Serra donzella tots dos de La Geltrú.
25/ABRIL/1794
Es despatxa llicència per Joan Marcer fadrí d'Avinyonet, amb Maria Mascaró donzella també d'Avinyonet.
18/MAIG/1794
Es despatxa llicència per Pere Carbonell fadrí, amb Lluïsa Carbonell donzella tots dos de Ribes.
25/MAIG/1794
Es despatxa llicència per Salvador Carbonell, amb Maria Pasqual donzella tots dos de Sitges.
30/JULIOL/1794
Es despatxa llicència per Francisco Llosas fadrí pagès, amb Maria Martí donzella tots dos de Ribes.
8/SETEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Joseph Marcé fadrí pagès d'Olivella, amb Catharina Lluís donzella de Ribes.
31/OCTUBRE/1794
Es despatxa llicència per Pere Coll fadrí mariner habitat de la Geltrú, amb Josepha Casanovas donzella habitant de la mateixa parròquia.
28/NOVEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Agustí Amell fadrí pagès, amb Antonia ___ donzella tots dos de la Geltrú.
12/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Joan Cassanyes fadrí mariner, amb Rita Font donzella tots dos de Sitges.
25/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Miquel Soler fadrí pagès habitant de Sitges, amb Madrona Montaner donzella de Canyelles.
26/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Baldiri Planas fadrí pagès, amb Francisca Coll donzella tots dos de Ribes. Amore Dei.
13/FEBRER/1795
Es despatxa llicència per Carlos Ribó fadrí sastre de Ribes, amb Theresa Colomé donzella de Canyelles.
13/FEBRER/1795
Es despatxa llicència per Francisco Coll fadrí pagès de Ribes, amb Antonia Ferrer donzella de Sitges.
13/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Francisco Carbonell fadrí pagès de Ribes, amb Francisca Totosaus donzella d'Olivella.
19/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Francisco Marcer fadrí pagès de ___, amb Francisca Alsina donzella d'Olivella.
27/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Christofol Montaner vidu pagès, amb Theresa Prats donzella tots dos de Cubelles.
23/JULIOL/1795
Es despatxa llicència per Baldiri Casañas vidu pagès de Castellet, amb Francisca Orpí donzella de Vilafranca.
26/JULIOL/1795
Es despatxa llicència per Joseph Carbonell vidu, amb Theresa Badell vidua tots dos de Ribes.
8/SETEMBRE/1798
Es despatxa llicència per Joseph Montaner fadrí pagès de Canyelles, amb Catharina Marcer donzella d'Olivella.
18/NOVEMBRE/1798
Es despatxa llicència per Pau Colomé fadrí pagès d'Olivella, amb Catharina Marcé donzella d'Avinyonet.
6/GENER/1799
Es despatxa llicència per Francisco Cassanyas fadrí pagès de Castellet, amb Gertrudis Arnant donzella de Vilanova.
2/FEBRER/1800
Es despatxa llicència per Joseph Llosas fadrí pagès, amb Maria Carbonell donzella tots dos de Ribes.
4/GENER/1801
Es despatxa llicència per Joan Montaner fadrí pagès, amb Josepha Carbonell donzella tots dos de Ribes.
11/ABRIL/1801
Es despatxa llicència per Joseph Queraltó fadrí pagès, amb Maria Carbó donzella tots dos de Vilafranca.
9/AGOST/1801
Es despatxa llicència per Salvador Vadell vidu mariner, amb Gertrudis Torrents cidua tots dos de Vilanova.
7/ABRIL/1793
Es despatxa llicència per Francisco Montaner mestre de cases de Canyelles, amb Maria Roig donzella de la Geltrú.
8/ABRIL/1793
Es despatxa llicència per Joan Bertran fadrí, ferrer d'un poble il·legible del Bisbat d'Urgell, amb Maria Sala de la Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova.
9/MAIG/1793
Es despatxa llicència per Canzi? Bertran fadrí teixidor, amb Antonia Galzeran donzella tots dos de Vilafranca.
19/AGOST/1793
Es despatxa llicència per Francisco Carbonell fadrí pagès, amb Josepha Pla tots dos de Sitges.
23/AGOST/1793
Es despatxa llicència per Joan Totosaus mestre ferrer dels Monjos, amb Gertrudis Ferrando de Vilarodona.
25/NOVEMBRE/1793
Es despatxa llicència per Miquel Puig fadrí pagès, amb Theresa Montaner tots dos de Ribes.
25/NOVEMBRE/1793
Es despatxa llicència per Joan Badell fadrí pagès de Lavern, amb Francisca Ràfols de Les Cabanyes.
1/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Joan Carbonell fadrí pagès, amb Rosa Planas tots dos de Sant Pere de Ribes.
8/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Joan Ferrer fadrí pagès, amb Theresa Almirall tots dos de Canyelles.
24/FEBRER/1794
Es despatxa llicència per Pere Montaner, amb Cecília Coll tots dos de Vilanova.
1/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joseph Soler fadrí pagès de Reus i habitant a Vilanova, amb Rosa Montaner donzella de Vilanova.
29/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joan Arrufat vidu, amb Maria Güell vidua tots dos de La Geltrú.
29/MARÇ/1794
Es despatxa llicència per Joan Arrufat fadrí, amb Marina Serra donzella tots dos de La Geltrú.
25/ABRIL/1794
Es despatxa llicència per Joan Marcer fadrí d'Avinyonet, amb Maria Mascaró donzella també d'Avinyonet.
18/MAIG/1794
Es despatxa llicència per Pere Carbonell fadrí, amb Lluïsa Carbonell donzella tots dos de Ribes.
25/MAIG/1794
Es despatxa llicència per Salvador Carbonell, amb Maria Pasqual donzella tots dos de Sitges.
30/JULIOL/1794
Es despatxa llicència per Francisco Llosas fadrí pagès, amb Maria Martí donzella tots dos de Ribes.
8/SETEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Joseph Marcé fadrí pagès d'Olivella, amb Catharina Lluís donzella de Ribes.
31/OCTUBRE/1794
Es despatxa llicència per Pere Coll fadrí mariner habitat de la Geltrú, amb Josepha Casanovas donzella habitant de la mateixa parròquia.
28/NOVEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Agustí Amell fadrí pagès, amb Antonia ___ donzella tots dos de la Geltrú.
12/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Joan Cassanyes fadrí mariner, amb Rita Font donzella tots dos de Sitges.
25/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Miquel Soler fadrí pagès habitant de Sitges, amb Madrona Montaner donzella de Canyelles.
26/DESEMBRE/1794
Es despatxa llicència per Baldiri Planas fadrí pagès, amb Francisca Coll donzella tots dos de Ribes. Amore Dei.
13/FEBRER/1795
Es despatxa llicència per Carlos Ribó fadrí sastre de Ribes, amb Theresa Colomé donzella de Canyelles.
13/FEBRER/1795
Es despatxa llicència per Francisco Coll fadrí pagès de Ribes, amb Antonia Ferrer donzella de Sitges.
13/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Francisco Carbonell fadrí pagès de Ribes, amb Francisca Totosaus donzella d'Olivella.
19/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Francisco Marcer fadrí pagès de ___, amb Francisca Alsina donzella d'Olivella.
27/ABRIL/1795
Es despatxa llicència per Christofol Montaner vidu pagès, amb Theresa Prats donzella tots dos de Cubelles.
23/JULIOL/1795
Es despatxa llicència per Baldiri Casañas vidu pagès de Castellet, amb Francisca Orpí donzella de Vilafranca.
26/JULIOL/1795
Es despatxa llicència per Joseph Carbonell vidu, amb Theresa Badell vidua tots dos de Ribes.
8/SETEMBRE/1798
Es despatxa llicència per Joseph Montaner fadrí pagès de Canyelles, amb Catharina Marcer donzella d'Olivella.
18/NOVEMBRE/1798
Es despatxa llicència per Pau Colomé fadrí pagès d'Olivella, amb Catharina Marcé donzella d'Avinyonet.
6/GENER/1799
Es despatxa llicència per Francisco Cassanyas fadrí pagès de Castellet, amb Gertrudis Arnant donzella de Vilanova.
2/FEBRER/1800
Es despatxa llicència per Joseph Llosas fadrí pagès, amb Maria Carbonell donzella tots dos de Ribes.
4/GENER/1801
Es despatxa llicència per Joan Montaner fadrí pagès, amb Josepha Carbonell donzella tots dos de Ribes.
11/ABRIL/1801
Es despatxa llicència per Joseph Queraltó fadrí pagès, amb Maria Carbó donzella tots dos de Vilafranca.
9/AGOST/1801
Es despatxa llicència per Salvador Vadell vidu mariner, amb Gertrudis Torrents cidua tots dos de Vilanova.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)